Una explosió de gas a Gavà fereix a cinc persones

Una explosió de gas natural en un restaurant del número 7 del carrer Sant Lluís de Gavà ha provocat dos ferits greus i tres ferits lleus. El propietari del restaurant i la cuinera han patit cremades de segon grau al 30% i 50% del seu cos respectivament i han estat traslladats a la unitat de Cremats de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Els altres tres ferits, que eren clients que es trobaven al restaurant en el moment de l’accident,  han estat ferits lleus i han estat traslladats a l’Hospital de Sant Boi de Llobregat a on han rebut l’alta hores més tard.

Una acumulació de gas a la cuina del restaurant sembla haver estat la causa de l’explosió. La deflagració ha provocat l’esfondrament de part del primer pis, que afortunadament no estava ocupat en el moment de l’accident. L’ona expansiva ha trencat els aparadors dels locals comercials dels edificis propers, sense causar més danys materials.

Tres dotacions de bombers s’han desplaçat fins al lloc dels fets i, com a mesura preventiva, han desallotjat tot l’immoble per tal d’analitzar si l’estructura havia estat danyada. Els dotze veïns han estat allotjats en un hotel de les proximitats fins que no puguin retornar als seus domicilis.

Un cop quedin descartats els danys estructurals els bombers permetran als veïns l’accés als seus domicilies per poder recollir els articles de primera necessitat.

NOVES TÈCNIQUES D’APRENENTATGE

El segon dia de curs ens va fer adonar-nos que el que havíem intuït el primer dia era real, no es tractava d’un miratge. Aquest curs no anava a ser com tots els que havíem fet fins al moment.

A l’inici de la sessió, vam dur a terme una activitat pensada perquè tots ens coneguéssim. Vam asseure formant una rotllana i cadascú de nosaltres havia de dir el seu nom separat per síl·labes alhora que les acompanyava per gestos amb les mans. El tema s’anava complicant a mesura que anàvem avançant en les presentacions, atès que abans de dir cadascú el seu nom havíem de repetir el nom i els gestos de tots els companys que havien dit el seu nom amb anterioritat.  Aquesta activitat ens va sorprendre força a tots, ja que sense adonar-nos i de la manera més divertida possible ens vam aprendre el nom de tots els companys.

La ludificació ha estat ben present al llarg de tot el curs i ens ha permès aprendre molt sense gairebé percebre-ho. En conjunt, el bon ambient i el sentit de l’humor han regnat durant tot el curs i això ha fet que, sense cap mena de dubte, aquest hagi estat un curs que no oblidarem mai.

M. José

MÉS CONTAMINACIÓ, MENYS COMPROMÍS

El canvi climàtic és un problema que ens afecta a tots. Els nombrosos problemes que està provocant l’escalfament global, com per exemple el desglaç del gel dels pols, els efectes adversos que pateixen animals i plantes per l’increment de la temperatura global, així com el forat de la capa d’ozó, estan fent que cada cop més persones siguin conscients de la situació actual.

El Pacte de París ha fixat com a objectiu no superar en 2 graus la temperatura mitjana del planeta comparada amb els nivells preindustrials. No obstant això, aquest pacte no vincula els països signants en relació amb el nivell de reducció dels gasos d’efecte hivernacle.

Existeixen nombrosos estudis que demostren que el canvi climàtic està causat en la seva major part per la conducta humana. Tot i així, encara existeixen països que en neguen l’existència i que només pensen en el seu benestar, com és el cas de Rússia que prefereix no fer res al respecte, atès que d’aquesta manera el seu país gaudirà d’una temperatura més elevada durant tot l’any. D’altra banda, trobem un nombre elevat de països que sí s’han sumat al pacte. N’és un bon exemple la Xina, el país més contaminant del món. Per primera vegada, la Xina no s’ha oposat subscriure un acord d’aquest tipus, però cal tenir en compte que és molt probable que ho hagi fet perquè el fet de signar-lo no implica cap compromís quant a objectius concrets de reducció d’emissions. Així mateix, cal destacar també el paper que juguen els països en vies de desenvolupament en aquest pacte. Els països emergents reclamen tenir la capacitat de contaminar per poder créixer, de la mateixa manera que ho han fet fins ara els països desenvolupats.

Amb tot plegat, els països que més contaminen són els menys compromesos a l’hora d’introduir els canvis necessaris en el seu funcionament per intentar redreçar el problema. Cal que els països rics es comprometin a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i a crear mecanismes per aconseguir l’absorció dels gasos generats. El compromís per part dels països desenvolupats faria possible que els països emergents poguessin tenir més marge de maniobra quant a les emissions per poder iniciar-ne la industrialització.

M. José