Els millors moments del C2

Ara ja és una realitat; s’apropa el final dels curs i amb aquesta cloenda es tanca una etapa plena de records. Després de tants mesos de vivències i experiències, se’m fa difícil haver de triar només cinc moments de tot el curs ja que cada dia conté un bon record.

Recordaré sempre l’inici del curs perquè coincideix amb un altre inici molt important per a mi; el del meu embaràs (la meva filla naixerà amb el C2 convalidat). El primer dia de classe vaig tenir sensacions molt positives – jo vaig començar uns dies més tard que la resta per motius laborals i perquè la petita Lucia així ho va voler – . El fet de començar una mica més tard no va suposar-me cap problema d’integració, al contrari, tant en Jaume com els companys em van fer una acollida perfecta. De seguida em vaig sentir com una més del grup i tothom m’ha tractat sempre amb molta tendresa. Em vaig adonar que per l’innovador mètode d’ensenyament que utilitzava en Jaume seria un dels millors cursos que he realitzat, d’aquesta manera es va crear el meu primer bon record.

Des del començament del curs s’ha creat el concepte de les perles. A cada sessió el jòquer ha anat apareixent-se a les nostres cartes i ens ha triat a cadascú de nosaltres per confeccionar les actes que recullen tot allò que hem realitzat durant la classe . Amb la elaboració d’aquestes actes, penso que s’ha creat una eina d’aprenentatge molt important. Per una banda, hem ajudat els companys que no havien assistit a classe aquell dia a no perdre el fil i, per altra banda, la correcció de les perles en comú ha estat un mètode per millorar les redaccions molt encertat. El bon record que em queda és quan vam realitzar el banc de les perles, ja que resumeix i recull l’esforç realitzat per tots nosaltres en la creació de les esmentades actes.

A cada sessió hem tingut una mena d’esbarjo; però el nostre no és el típic esbarjo per anar a fer un cafè o una cigarreta, sinó que és millor encara: es el moment dels jocs. Amb aquests jocs, crec que s’han recollit moments molt divertits i memorables del curs. Recordo amb un somriure un dels jocs que vam fer fa poc, anomenat jo me’n vaig de viatge. Durant aquest joc es van donar situacions molt còmiques, quin fart de riure!

Seguidament, apareix un altre bon record quan penso en la matèria que hem realitzat durant el curs. Un dels millors moments va ser el dia que ens vam agrupar segons l’àmbit en el qual treballem per defensar oralment per què el nostre àmbit (en el meu cas seguretat) no pot patir més retallades. Em vaig sentir molt còmoda treballant en equip amb els meus companys i penso que va sortir un debat ben elaborat ja que ens vam coordinar molt bé i vam saber donar bons arguments.

Per finalitzar, l’últim bon record és molt recent; el dia que vam crear una haka pel nostre grup. Per mi simbolitza el treball en equip que hem realitzat durant tot l’any i que ara és quan més units ens trobem pel temps que portem junts. Realment ha estat una idea molt encertada per part del Jaume ja que els alumnes del C2 d’aquest any sempre tindrem el nostre propi himne per recordar que aquest curs acadèmic ha format una gran família.

Moltes gràcies a tothom per tots aquests moments!

Els alumnes i la literatura digital

Ja ho va plantejar Laura Borràs a la seva conferència amb el títol Quan les paraules cobren vida ; la concepció de la literatura digital com a nova eina d’aprenentatge. Primerament, hem de pensar que si Laura Borràs (essent una professional de la llengua i la literatura) ho veu com una eina positiva per l’ensenyament, els alumnes també ho hem d’entrendre com un avantatge; ja que som un dels col·lectius més afectats.

Per un banda, aquest nou mètode li dóna més dinamisme a l’estudi. Podem aconseguir una motivació més gran per part de l’alumnat. Imaginem-nos Don Quijote de la Mancha amb retocs digitals, penso que en ajudaria a entendre millor la gran obra literària però moltes vegades enrevessada de llegir per la seva antiguitat. Per tant, la nova eina ens facilita l’enteniment de conceptes més abstractes creant elements més tangibles.

Per altra banda, la literatura digital apropa el món de la literatura als alumnes des de ben petits, ja que des de els primers anys d’ensenyament la literatura és una assignatura que pot espantar si no es sap transmetre bé. Això va lligat amb el desinterès per aquesta matèria en el futur.

Tanmateix, el problema que es planteja al meu cap és el dilema següent: tothom tindrà la possibilitat d’accedir a aquesta nova eina o hi haurà discriminació per motius socioeconòmics? És evident la necessitat que tothom accedeixi a aquesta eina sense haver de pagar-ne un preu i així evitar les discriminacions futures. Com a alumna, penso realment que la literatura digital és una eina que complementa la literatura i la llengua, en facilita la  comprensió i és un mètode eficaç i motivador.

Finalment, s’ha desmentar que amb la literatura digital no es pretén perdre ni substituir la figura del mestre, sinó més aviat complementar-la, ja que són dues figures que poden anar juntes perfectament sense necessitat que siguin contràries.

Ciutat insegura. Ciutat perduda

 

L’àmbit de la seguretat a Catalunya es troba en perill. Paradoxalment és l’àmbit on s’hauria d’invertir més, tant en recursos com en l’ingrés de nou personal als diferents cossos de seguretat, per tal de fer front a les problemàtiques actuals. Ara bé, des de fa uns quants anys enrere és l’àmbit que menys convocatòries ha tingut en respecte altres ofertes públiques.

És ben cert que les retallades econòmiques a l’àmbit de la seguretat tenen una repercussió negativa envers la protecció als ciutadans. Una societat sense seguretat de qualitat implica una societat sense protecció absoluta. Per començar, aquest problema s’està fent una realitat a ciutats importants com Barcelona, on el nombre dels diferents il·lícits penals que succeeixen a diari a la ciutat comtal no són proporcionals al personal de seguretat que hi treballa per fer front al delicte. Per posar un exemple, ¿creieu que amb quatre patrulles de Mossos d’Esquadra per torn de treball es pot protegir tot el centre de la ciutat? A diari succeeixen més de vint furts, episodis de violència en tots els seus aspectes, moltíssims robatoris a domicilis i establiments o violents atracaments a entitats de risc…per consegüent, amb aquest nombre de personal és físicament impossible prevenir tots els exemples anteriors.

Tot seguit, imagineu-vos una societat sense un sistema de seguretat establert on el gihadisme és una problemàtica real i actual com esta passant al nostre país. Fa por no? Des de l’any 2013, amb el context d’una nova mobilització sense precedents estimulada per les organitzacions terroristes actives a l’ Irak i Síria, s’ha fet palès un augment de gihadistes a l’Estat espanyol. Tot i que el nostre país no és troba al llistat dels més afectats per atemptats succeïts a l’Europa Occidental, s’han produït més de cent-quaranta (140) detencions d’individus relacionats amb el gihadisme entre els anys 2013 i 2015. En conseqüència, aquestes dades ens demostren que mantenir un sistema de seguretat és imprescindible per poder mantenir una societat amb una pau garantida ja que com va dir Thomas Jefferson, “ Eternal vigilance is the price of freedom” ( L’eterna vigilància és el preu de la llibertat).

Finalment, el fet que desaparegués per complet l’àmbit de la seguretat fa pensar si els altres àmbits es podrien desenvolupar amb total certesa i tranquil·litat. Què passaria si el dia dels atemptats a les torres Bessones de Nova York no hi existís la policia o el cos de bombers? Podrien haver-hi treballat en bones condicions els sanitaris? Qui hauria controlat el caos col·lectiu en una catàstrofe amb aquell escenari?

Com sempre en qualsevol protocol d’actuació i aplicable a tots els àmbits, la primera premissa és complir les sigles PAS, que signifiquen protegir, auxiliar i socórrer. Un cop més aquesta protecció és el primer pas per poder garantir l’èxit als altres passos i recau a mans de l’àmbit de la seguretat.