Convivència i amor

L’obra teatral Els veïns de dalt és una comèdia que afronta les relacions de parella i la complicada convivència amb els veïns.S’ha estrenat el 19 de març al teatre Romea de Barcelona(carrer Hospital,51) i s’hi representarà fins al 17 de maig.L’obra està escrita i dirigida per Cesc Gay i els actors protagonistes són:Àgata Roca,Pere Arquillué,Nora Navas i Jordi Rico.

En Els veïns de dalt,Cesc Gay ens presenta un matrimoni ,l’Anna i el Juli(Àgata Roca i Pere Arquillué), que no passen pel seu millor moment com a parella després de molts anys de matrimoni.Per altra banda,tenim els veïns de dalt, la Laura i el Salva(Nora Navas i Jordi Rico) ,que amb les seves particulars i sonores pràctiques sexuals empitjoren la delicada vida monòtona de l’Anna i el Juli.

La història se situa un divendres a la nit.L’Anna està preparant el sopar i ha convidat els veïns de dalt per tal d’agrair-los que els ajudessin a instal·lar-se al pis.Quan arriba el Juli i veu tots els preparatius,comença a recriminar a l’Anna que hagi convidat els veïns.El Juli està cansat d’escoltar els sorolls que provenen del pis de dalt, produïts pels veïns mentres practiquen el sexe.El Juli pressiona a l’Anna perquè truqui els veïns i anul·li el sopar,si no els dirà a la cara que estan cansats d’escoltar-los cridar.L’Anna vol continuar amb els preparatius i en aquell moment truquen a la porta.Són el veïns de dalt.

A partir d’aquell moment,el que hauria de ser un agradable sopar,s’acaba convertint en una declaració d’intencions i de sinceritat per part dels quatre protagonistes.Els problemes de convivència amb els veïns de dalt afloren el veritable problema que tenen l’Anna i el Juli,la seva relació de parella està en crisis.A més,s’hi afegeix la frustració que té el Juli per no haver pogut complir el seu somni,ser músic.

És el primer treball teatral,com a autor i director,de Cesc Gay reconegut director i guionista de cinema i televisió.El director es va inspirar en una experiència personal per escriure l’obra,ja que ell també va tenir uns veïns al pis de sobre,els quals feien molt de soroll quan tenien relacions íntimes.

Cesc Gay va debutar com a director i guionista l’any 1998 amb la película Hotel Room .El gènere que predomina en la seva filmografia és la comèdia i el drama.Està casat amb l’actriu Àgata Roca,amb la qual té dos fills.Ha treballat amb la seva dona en diverses filmacions i ara ho fa en Els Veïns de dalt.

El director ja havia plasmat les peculiaritats del mon de la parella en algunes de les seves filmacions. Destaquen títols com: Ficció (2006) sobre una relació de parella fora del matrimoni,Una pistola en cada mano(2012) que relata les experiències amoroses de vuit parelles.També podem recordar que va ser el guionista de la sèrie de televisió Jet lag en què narra la vida diària de cinc dones joves.

Cesc Gay ha sabut convinar els ingredients necessaris per garantir una trama en clau de comèdia que no deixarà indiferent a cap espectador.Destaca la gran interpretació del Pere Arquillué ,que assumeix el protagonisme de l’obra amb el seu paper de marit frustrat.Amb el seu to d’ironia aconsegueix el riure còmplice del públic durant tota la representació.La resta d’actors ajuden amb les seves interpretacions a engrandir encara més el personatge del Juli.

Així doncs,estem davant d’una gran obra de teatre recomanable per a tot el públic adult que tingui moltes ganes de riure.Aquesta representació ens ajuda a reflexionar sobre les dificultats que surgeixen en les relacions de parella amb el trancurs del temps i de com podem millorar-la, per tal de no acabar com els protagonistes de l’obra,l’Anna i el Juli.

La meva valoració de l’obra ,en una escala de l’1 al 5, és un 5.

Ernest

Una nova manera d’aprendre

Els alumnes del nivell C2 del Servei Local de Català de Castelldefels,del curs 2014-2015,hem estat partíceps d’una nova manera d’aprenentatge: aprendre treballant en grup i mitjançant el joc.

La insígnia del grup del nivell C2 de Castelldefels

Per què ens vam inscriure en el curs?

La majoria dels alumnes ens vam inscriure en el curs per assolir nous coneixement en l’idioma i perquè el fet d’acreditar el títol del nivell C2 ens meritava en els respectius treballs.Però hi havia alumnes,com per exemple el Joseba, que la seva motivació era simplement aprendre,ja que és un gran amant dels idiomes.

Que és “la gamificació”?

Quan vam començar el curs,a molts ens preocupava les possibilitats que tindríem d’èxit,ja que el fet d’intentar assolir el nivell superior de català ens feia molt de respecte.Però el nostre professor,el Jaume,ens va presentar una metodologia d’estudi que canviaria per complet la nostra idea de l’aprenentatge.Va proposar-nos treballar en grup i utilitzar el joc per tal de dinamitzar les sessions.La veritat és que a tots ens va sorprendre la proposta; tanmateix a poc a poc vam ser testimonis dels bons resultats que oferia aquest sistema,també conegut com “gamificació”.Els alumnes opinem que aquesta metodologia ens ajuda a assistir a les sessions amb més motivació,la qual cosa es reflecteix en les progressives millores acadèmiques.

En Jaume proposant un joc

Reflexions grupals

Un altre aspecte característic de la manera d’ensenyar del professor eren les reflexions que ens plantejava constantment,les quals servien en moltes ocasions per iniciar algun treball.Aquesta tècnica ha estat d’ajuda perquè els alumnes apliquéssim tot el potencial acadèmic.

                     Reflexionant en grup

Cortesia Lingüística

Aquest terme no se’ns oblidarà mai.Una de les claus més importants que té treballar en grup és saber respectar i escoltar les opinions dels altres.Quan s’aconsegueix estem parlant de la cortesia lingüística.

              

Aprenentatge de noves tecnologies

Durant el curs,alguns dels alumnes hem après a utilitzar noves eines tecnològiques,com l’Instagram,el Dropbox i a crear un blog.Tot i que a alguns ens va costar iniciar-nos-hi,a poc a poc ens vam tornar uns experts en la matèria.

       Instagram

Qui són els veïns?

Sens dubte és la gran pregunta que ens fem tots els alumnes del curs de català.En Jaume cada vegada que ens presentava un nou repte en forma de treball,deia que era una proposta dels veïns.Qui són en realitat els veïns?Després de molts mesos d’incògnita arriba el moment de desvelar el secret.Possiblement els veïns deuen ser els professors que formen l’equip de professionals del Servei Local de Català de Castelldefels.Però esperem tenir la resposta definitiva abans que acabi el curs.Potser ens sorprenem tots amb la resposta.

Ciutat morta

Cal destacar,però,un moment clau en el curs:el debat sobre el documental Ciutat morta.En Jaume va proposar redactar un article d’opinió d’aquest polèmic tema. Això va generar un dur debat entre els alumnes,ja que hi havia diferents opinions enfrontades.Tot i això,vam saber debatre i no traspassar la línia que marca la cordialitat.En Jaume,amb astúcia,va aconseguir que ens hi impliquéssim al màxim i plasméssim en l’article tots els aprenentatges adquirits durant el curs.

Una tarda de teatre

Per altra banda,un dels moment més divertits del curs va ser quan vam gaudir d’una tarda de teatre amb l’obra Els veïns de dalt.Una bona experiència,en què ,a part de l’entreteniment,vam aprendre a ressenyar una obra de teatre.

Un professor modèlic

La gran majoria d’alumnes hem coincidit a valorar molt positivament la labor del Jaume en aquest curs acadèmic.Amb la seva personalitat i experiència s’ha guanyat la confiança i el respecte de l’alumnat,la qual cosa ha facilitat l’aprenentatge.

      

Aprenentatge continuat

Tot i els coneixements adquirits,això no s’acaba aquí.Tenim un gran ventall de recursos didàctics a l’abast,que podem consultar en qualsevol moment,per exemple: l’Optimot,el Servei Lingüístic de la UOC,és a dir…Per tant,independentment del resultat de la prova final,haurem d’assolir i millorar coneixements al llarg de la nostra vida.

Alumnes del nivell C2 amb la insígnia de la classe.Junts l’han creat

Ernesto Vinitzki. Alumne del nivell C2 de Castelldefels

1 de maig del 2015

DESINFORMACIÓ

Sindicat Unificat de Policies de Catalunya

Pocs dies després de l’emissió del polèmic documental Ciutat morta,s’ha publicat al diari La directa un article d’opinió del periodista Jesús Rodríguez,el qual reafirmava la tesi plantejada al film.Totes dues fonts d’informació mantenien la teoria de la conspiració dels poders públics i la premsa en la investigació del cas 4 F.Com a col·lectiu de professionals ens ha sorprès i indignat aquestes afirmacions, ja que pensem que la informació que s’ha divulgat no és objectiva ni tampoc s’ha contrastat i desprestigia notablement la imatge de la policia. L’objectiu principal d’aquest escrit no és tornar a enjudiciar uns fets que ja han estat jutjats,sinó defensar la nostra professionalitat i destacar la importància que té la difusió d’informació veraç.

Per situar-nos en el context, hauríem de retrocedir en el temps fins al 4 de febrer de 2006 a Barcelona.Aquell dia, un grup de joves volia accedir a una festa organitzada a l’interior d’un edifici ocupat. Els organitzadors els van impedir l’accés a l’edifici, ja que l’aforament era complet.Els joves,enfadats per no poder accedir-hi van descarregar la ira amb un grup de quatre guàrdies urbans que estaven per la zona.Els van llençar tot tipus d’objectes contundents.Els aldarulls van acabar amb un policia greument ferit i diversos detinguts, entre els quals hi havia els cinc autors de l’agressió.El policia ,després d’uns mesos en coma,va ser condemnat sense judici previ a “viure” en estat tetraplègic.Dels cinc autors de l’agressió , quatre van ingressar a presó.Familiars, amics i advocats dels empresonats van defensar enèrgicament durant molt de temps la innocència dels condemnats .Van presentar els corresponents recursos,tot i que la justícia va ratificar les condemnes i va augmentar les penes de presó.

L’entorn dels empresonats ,com a mesura de pressió perquè reobrissin la investigació del cas, van participar en la filmació del documental Ciutat morta.L’argument principal del film defensava la teoria que els acusats havien estat detinguts sense haver cap tipus de prova incriminatòria i que la policia els havia torturat.També acusaven polítics,fiscal i jutges d’haver confabulat una conspiració per encobrir l’actuació de la policia.A més,denunciaven que la premsa no va voler informar del cas per pressions polítiques i per no perdre fonts d’informació.El documental emprava molt subtilment recursos per sensibilitzar a l’espectador,com el suïcidi d’una de les empresonades, la Patrícia Heras.Però podem parlar d’una conspiració de tal magnitud?Existeix realment una intenció premeditada d’encobrir les dubtoses actuacions de la policia?No.No creiem en les conspiracions ideades per la unió de jutges,fiscals,polítics,policies i la col·laboració de periodistes.Els que treballem dins d’aquest sistema coneixem de primera mà l’efecte que pot causar en el ciutadà determinades sentències judicials.No sempre estem d’acord amb les resolucions que dictamina la justícia,però no per això hem de pensar en conspiracions.De fet, nosaltres, com a col·lectiu no hem estat especialment beneficiats en els darrers anys amb tractes de favor per part d’aquests estaments.

Per posar exemples, hi han moltes sentències condemnatòries en contra de policies,justes o injustes, però n’hi ha.Tots els partits polítics que han governat han utilitzat la policia d’alguna manera, especialment per focalitzar la ràbia dels ciutadans contraris a les polítiques del govern de torn.Determinat tipus de periodistes, els nostres “millors aliats”,que publiquen noticies i videos sense haver contrastat la informació.Lògicament els ciutadans influenciats per aquesta imatge,dubten de la professionalitat dels serveis policials.Qui no té en la memòria imatges de vídeos o fotografies publicades per la premsa, en les quals apareix la policia reduint un detingut i posteriorment són denunciats per tortures.Però el que la gent no sap és que aquestes actuacions policials la majoria de les vegades són correctes i finalment els policies són absolts.En canvi, això no es publica.És injust acusar i després preguntar.

Per tant,que pretén el Sr.Rodríguez amb la publicació d’aquest article? Trobar la veritat? Quina veritat?Justícia?Tenen noves proves per poder reobrir la investigació?La finalitat del periodista no és trobar cap veritat ni justícia, sinó confondre el lector.Dóna molta informació barrejada que no té relació amb el cas i poc contrastada , per tal que el ciutadà dubti de la realitat i quedi atrapat per la terrible història.Sí, és una terrible història.Sempre que mor una persona és tràgic i més si és en estranyes circumstàncies, com és cas de la Patrícia Heras.No obstant això, es detestable utilitzar aquesta mort per vendre premsa sensacionalista i com a eina per reobrir una investigació.

Rodrigo Lanza(principal acusat del cas 4F)

Així doncs,si veritablement disposen de proves contundents per intentar reobrir la investigació, que les presentin.Una de les estratègies que han utilitzat és afirmar que hi havia un testimoni que manifestava que coneixia a l’autor material de l’agressió al policia.Aquest testimoni, que podria ser de gran importància, no l’han volgut identificar.Realment existeix aquest testimoni?Cal remarcar que la fiscal en cap de l’Audiència Provincial de Barcelona,Anna Maria Magaldi ,ha arxivat les diligències processals obertes a instància de l’Ajuntament de Barcelona,el qual li havia enviat una còpia del documental Ciutat morta,per tal d’estudiar la possibilitat de reobrir el cas.La fiscal al·lega en el seu escrit que l’article 954.4 de la llei d’enjudiciament criminal és l’únic possible d’aplicació ,que permet revisar una sentència ferma.Perquè es doni aquest supòsit s’han de presentar proves que evidencien la innociència dels acusats sense cap mena de dubte.Amb relació al cas 4F,la fiscal ha manifestat:”No pot ser considerat com fet o element de prova nou, l’atribució a un suposat testimoni no identificat,de la declaració que els fets enjudiciats van succeir de manera diferent a la provada i per un autor diferent del condemnat”.Malgrat que la revisió de la sentència suposaria un gir inesperat i un mal de cap per més d’un, seria bo per exercir justícia, si no n’hi ha hagut ja.No és ètic intentar enganyar als ciutadans amb desinformació i dubtosos arguments que provoquen desconfiança en el ciutadà i mala imatge de les institucions.

Per això, creiem que per tenir un mínim de credibilitat tant el documental com l’article d’opinió haurien d’haver estat més objectius i presentar les opinions de totes les parts.Sí, es veritat, diuen que les altres parts no han volgut participar-hi.Per què deu ser? No deu ser precisament perquè no tinguin res a dir, tot el contrari.Per què no han parlat del guàrdia urbà ferit i de la seva família? El seu nom és Juan José Salas i té quatre fills.Som conscients que el sistema al qual estem sotmesos no és perfecte, de vegades pot fallar.Ho sabem.Una errada en qualsevol punt de la cadena podria desencadenar conseqüències irreparables.Per tant, hem de lluitar per millorar-lo entre tots, ja que tots formem part del sistema.

Juan José Salas(guardià urbà ferit el 4F)

La creació

El primer dia ens atordí la fressa
terrible de les màquines. Lluitàvem
per entendre el que ens deien i, al migdia,
quan vam sortir al carrer,
vam retrobar la quietud perduda.
Era a l’estiu i feia poc que havíem
complert els catorze anys. Llavors encara
érem novells, sense fel ni sospita.

El segon dia vam aprendre el ritme
solemne de la feina. Se’ns liquava,
a poc a poc, tot l’enyor i ja ens servíem
de les mans per comprendre.
A fora queia
la pluja lentament, com en un somni.
Ens ho van dir en plagar i ens en vam riure.

El tercer dia vam comprendre moltes
paraules mig sabudes. La profunda
raó de viure dels qui sempre creixen
vençuts i solitaris, i la nosa
massissa i obsessiva dels preceptes.
Era l’hivern i el gris opac dels vidres
traspuava tristesa.

El dia quart vam estimar una noia:
darrera un magatzem, amb la presència
llunyana i esmortida de les màquines
per música de fons.
Feia un vent càlid i ella era tan dolça
i acollidora com una ombra. Al vespre
semblava que tinguéssim les mans plenes
de sorra o bé d’ortigues.

El cinquè dia ja era com si haguéssim
nascut entre les màquines. Teníem
les mans tan dures com qui més i alçàvem
la veu per renegar sense temença.
Feia sol al carrer i el petitíssim
bocí d ecel que es veia a les finestres
era absurd i llunyà com un miratge.

El sisè dia vam cobrar. Nosaltres
som gent plena de seny, que no confia
que el món pugui salvar-se amb un miracle.
Descreguts i solemnes fem les coses
amb un aire tan bròfec que no sembla
que lluitem tenaçment perquè tot sigui
més clar i entenedor. Hi ha gent que ens mira
com sol mirar-se els folls. Després s’ajupen
a besar els peus d’aquells que els apallissen.

El setè dia era diumenge i vàrem
reposar com Déu mana.
De tot això, pel juny, si no em descompto,
farà ja mil-nou-cents-i-vint-i-quatre
llarguíssims anys.
No res: una fotesa!

Miquel Martí i Pol

Ernest

Formentera,viatge al paradís

Si us agraden les platges d’aigües cristal·lines,els paisatges idíl·lics,la bona gastronomia i la tranquil•litat, esteu a punt de ser testimonis d’un viatge al veritable “paradís”. Per situar-vos i que gaudiu de la meva experiència, us relataré el meu viatge amb detalls importants com pot ser: com arribar-hi,on dormir,on menjar i què visitar.

Abans de començar el viatge, us diré que Formentera és una illa per a tot tipus de turisme (famílies,parelles i grups de joves).Tot i que té la seva zona d’oci per a gent jove,l’illa es caracteritza per la tranquil•litat dels pobles,platges i paisatges i és per això que la gran part dels turistes que hi van busquen això,tranquil·litat. És important contractar amb temps l’allotjament,ja que si hi aneu en temporada alta és probable que no n’hi trobeu.Jo vaig llogar un apartament molt còmode a l’interior de l’illa,concretament a la seva capital, Sant Francesc.Us recomano aquest enllaç,en què trobareu una àmplia oferta d’apartaments:http://www.niumba.com/.

Pel que fa al lloguer de vehicles,podreu trobar al mateix port de Formentera diverses empreses que s’hi dediquen.Però també es aconsellable reservar vehicle abans de viatjar-hi.Si aneu en parella, sense nens,és costum llogar motocicletes,ja que l’illa té poca extensió i s’arriba ràpid a tot arreu.Aquí teniu un enllaç per llogar vehicle:http://www.rentalcars.com/.
Per arribar-hi,heu de viatjar primer fins a l’illa d’Eivissa.Ho podeu fer en avió(recomanable si teniu pocs dies lliures)i en vaixell.Una vegada a Eivissa teniu diverses navilieres per poder contractar el viatge fins a Formentera. Per un preu aproximat d’uns quaranta-cinc euros,podreu comprar un bitllet d’anada i tornada per viatjar en el ferri.El viatge dura aproximadament uns trenta minuts.S’ha de dir que si no hi ha mala mar, és un viatge agradable.

Felicitats! Ja hi heu arribat,benvinguts al “paradís”.Comença el vostre somni.No tingueu pressa.Relaxeu-vos i gaudiu de la vostra estada.Un detall molt important que heu de tenir present és que a Formentera durant pràcticament tot l’estiu fa molta,molta calor.És per això que, a part de protegir-vos amb cremes solars i gorres,heu de comprar un para-sol.Veureu que a totes les botigues en venen.S’ha convertit en uns dels productes més venuts.Per un preu entre els deu i vint euros,podreu comprar-ne un.I us preguntareu: què fem amb el para-sol quan finalitzi el viatge? Bona pregunta.Jo el vaig regalar al propietari del pis on vaig passar les vacances,perquè l’oferís a un altre turista.Hi ha gent que el llança a prop del port.Abans de comprar-ne un,podeu esperar a veure si us en regalen un.

Tota l’illa és meravellosa i amb vistes impressionants.Amb poc temps en podreu visitar tots els  indrets.Tot i així,us proposaré els llocs que més m’han agradat. La seva capital,Sant Francesc,amb cases blanques i carrers estrets és,com pràcticament tots els pobles de l’illa,molt tranquil.Hi trobareu botigues per comprar records i una àmplia oferta gastronòmica.

Les  platges són veritables paradisos.Aigües cristal•lines,sorra blanca i molt netes.Totes tenen el seu encant i són recomanables per a visitar-les.n’hi ha de més petites com la platja d’es Caló,però que has d’arribar el primer si vols tenir un lloc;d’altres més grans ,com per exemple la platja de Migjorn, que s’estén per tota la part sud de l’illa.És ideal per a qui vol tranquilitat,ja que pots estar-hi sol,sense ningú al costat.Ideal per practicar el nudisme.Sens dubte és la que més m’agrada.
Possiblement la més popular entre els turistes és la platja d’Illetes.És la platja típica de les postals.Com a paisaitge és la millor, sense dubte;però és molt concorreguda i perd encant. A uns cent cinquanta metres de la platja d’Illetes,es troba l’Illa d’Espalmador.Té poca d’extensió i és un parc natural molt protegit.De fet, no hi ha cap edificació.Es pot arribar-hi en vaixell,però si no hi ha mala mar,també nedant o com ho vaig fer jo,caminat per l’aigua. Porteu-vos begudes i menjar,ja que no hi ha bars. La platja d’es Pujol,situada a la part nord de l’illa,és la més turística.El turime que hi ha és jove i amb ganes de divertir-se. Hi podreu trobar una àmplia oferta lúdica:esports aquàtics,bars musicals,discoteques…

Un altre punt d’interès que no us podeu perdre:la fira artesana de la Mola.És un mercat hippie que se celebra a la localitat del Pilar de la Mola, on  trobareu tot tipus d’articles típics de l’illa. 

Impressionant és poder veure la posta de sol a l’illa.Llocs per veure-la hi ha molts,tots amb el seu encant.Jo us invito a un,concretament el Pirata Bus.És un dels xiringuito de platja més antic de l’illa,situat a la platja de Migjorn, a la zona des Arenals.Podreu gaudir-hi  de l’espectacular vista alhora que us beveu una beguda refrescant i escolteu bona música.

      

Després de tant viatjar,segur que teniu gana.Com podreu comprovar hi ha una gran oferta gastronòmica i de gran qualitat.Us en recomano dos llocs per visitar: El restaurant Es Caló,situat a la mateixa platja d’aquesta població.Hi podreu degustar una deliciosa paella a la vora del mar.Un altre restaurant que em va captivar és La Tortuga.Està situat a la carretera que va direcció a la Mola,al municipi de Sant Ferran.La seva especialitat és la carn i disposen d’una gran varietat de plats.La decoració del local està molt ben cuidada, el que afavoreix gaudir del dinar o sopar.

.

Bé,ja s’acaba el viatge al “paradís”.Espero que us animeu a anar-hi i que tingueu un bon viatge.Si us plau, no us oblideu d’afegir un comentari sobre la vostra valoració,així la resta d’usuaris podran tenir més consells. Gràcies,