GRATIFICACIÓ EMOTIVA

Abans d’endinsar-nos he de fer-vos saber que fa dies que penso: he d’escriure el text del moment memorable, he d’escriure el text del moment memorable, però sembla ser que m’ha costat posar-m’hi ja que, tal i com han esmentat la resta de companys, de moments especials n’hi ha hagut molts durant el curs. Tot i així, em quedo amb el que més vaig gaudir: La celebració del títol, el brindis.

Aquest dia va ser especial perquè tots el alumnes, incloent a en Jaume, vam sentir-nos orgullosos i satisfactoris per la feina feta. El resultat es va veure plasmat en les nostres cares d’alegria mentre brindàvem i menjàvem com si no hi existís l’endemà. Les petites converses que s’originaven durant la celebració van ser fruit del bon equip que vam crear dia rere dia. La complicitat que es palpava en les mirades i somriures va significar la bona relació que vam anar regant durant les sessions per tal que no es fes malbé. I per últim, però no menys important, cal mencionar la figura d’en Jaume durant el moment. La seva actitud va ser engrescadora ja que va motivar-nos de tal manera que, individualment, vam dedicar unes paraules emotives a la resta de companys/es. Quina mena de grup és el C2, el qual celebra un final quan encara no ha arribat?, pensaria qualsevol persona que ens hagués vist en aquell mateix moment. I és que només nosaltres sabem què és viure l’experiència del C2 perquè fins que no hi formes part no saps què és el que comporta aprendre lúdicament i sentir estima per desconeguts.

He de confessar que mentre recordava el moment i el plasmava per escrit se m’ha escapat alguna que una altra llàgrima d’emoció, però només és això, emoció d’haver viscut tantes experiències dins d’una aula i satisfacció d’haver format part d’aquest C2.

Agraeixo a tots els companys/es el poder fer-ho possible i a tu, Jaume, l’haver propiciat en cadascú de nosaltres la immensa motivació de continuar endavant. Gràcies per tant!

Sandra Esteban

SANT CORNELI DE CERCS EN RUNES

Un tràgic incident a Sant Corneli de Cercs defineix l’inici del dia 2 de febrer de 2015, aquest fou el titular que vaig observar aquella matinada de dissabte durant les telenotícies de primera hora. No m’ho podia creure, jo mateixa disposava d’una segona residència a la vella muntanya d’aquell petit poblat del Berguedà.

La notícia explicava que l’impacte d’una forta tempesta havia enderrocat diversos domicilis a causa de l’enderrocament d’una de les elevacions de terreny que envoltava la vila. Sant Corneli, una de les zones del Berguedà amb major índex de muntanya a les immediacions, sembla ser una font d’esllavissades del territori. Aquest fet em va provocar pensar que el meu immoble podia situar-se entre les opcions de l’esdeveniment, raó per la qual vaig decidir agafar el cotxe i emprendre viatge cap amunt.

Els quilòmetres de carretera se’m feien eterns i no aconseguia sortir de l’estat de commoció que havia causat en mi la notícia. En arribar, vaig contemplar la situació de caos que patien els habitants del poblat, a la qual em vaig haver d’afegir en comprovar que, efectivament, el meu habitatge era un dels afectats en les runes. No hi va resultar ferit cap ciutadà, tot i que van ser múltiples les llars que van quedar afectades. La imatge dels moments més feliços que vaig gaudir en aquella casa era la que em venia a la ment mentre, asseguda sobre una pedra, dirigia la meva mirada cap a un paisatge buit i nu, però al mateix temps ple d’engrunes.

Interrogant més minuciosament els agents encarregats de desembarassar la zona afectada, vaig poder corroborar la informació emesa televisivament. L’època hivernal que persistia durant el mes de febrer a Sant Corneli era puntualitzada per abundants i continuats torrencials de pluja. Per això, el poblat, de mica en mica, anava dotant-se de llars més especialitzades contra el risc d’enderrocament, per mala sort que la meva era de les més antigues que hi construïren.

Entre un sentiment de desolació i un desequilibri emocional que patíem tots plegats, es manifestava el desig d’abordar els fets amb un tarannà pacífic per tal de preparar un pla resolutiu que proporcionés una via d’evasió en aquella dura i terrible circumstància. Com que no s’hi van produir ferits, no calgueren vies d’evacuació ni equip d’emergència mèdica, però sí respondre a les demandes i necessitats de la població afectada per aquest eventual desastre de la natura.

Posteriorment i al cap dels dies, un equip d’investigació forestal es va situar al vilatge per identificar quines podien ser les zones amb risc d’enderrocament i així, evitar la construcció de residències a la vora de terrenys erosionats i per tant, zones insegures. Des de l’Ajuntament de Sant Corneli de Cercs s’impulsaren activitats favorables per evitar l’erosió i els esllavissaments del sòl.

Sandra Esteban

 

QUÈ ÉS EL QUE TÉ PREPARAT EL FUTUR PER A LA CIUTADANIA?

Durant els darrers anys han sigut molts els individus que, tant amb estudis reglats o amb formació d’altres fonts educatives, han hagut de buscar aixopluc en un altre país a causa de la impossibilitat de situar-se professionalment. Segons Aina Vidal, coordinadora d’Acció Jove, “ja fa temps que els joves s’han convertit en ciutadans de segona”, per la qual cosa les oportunitats laborals que se’ls presenten es caracteritzen d’escassetat i mancades d’atracció.

Pel que fa a l’actualitat, la situació present dels joves formats professionalment és força complexa ja que es troben davant un futur amb absència de mercat laboral digne, a més a més de la mancança d’oportunitats laborals que s’ofereixen vers la demanda juvenil que pressiona contínuament. Aquest fet condiciona les experiències de les noves generacions perquè l’esforç dedicat durant els anys de formació no els permet obrir camí cap a l’accessibilitat del benestar públic. I és que el moviment juvenil es prepara professionalment per fer cua a l’atur, realitat en què vivim la joventut perjudicada.

Respecte a la reforma laboral que s’esdevé avui dia, l’Avalot, associació sindical juvenil, comparteix que aquesta millora ha destruït 14.600 llocs de feina que havien de ser ocupats per joves, raó per la qual, des del 2009, a Catalunya han emigrat més de 25.000 joves en busca d’un futur digne (allunyat del lloc d’origen). En relació a aquestes dades, quines expectatives pot plantejar-se una persona que està cursant estudis formatius si el panorama laboral actual va en davallada? És cert que tothom pot aconseguir un lloc de feina encara que sigui temporal i/o amb condicions pejoratives si persisteix i insisteix a trobar-la, però qualsevol ésser humà que vulgui exercir d’allò que ha estudiat ha de reduir el camp de recerca. Aquesta acotació descarta diverses possibilitats laborals ja que cada ofici reclama uns estudis específics que no totes les àrees professionals inclouen. Això es resumeix en l’aspecte esmentat anteriorment; la fugida del lloc d’origen cap a altres indrets en busca d’unes millors condicions.

Cal esmentar que els diferents aprenentatges del jovent sovint han quedat frenats per un plantejament formatiu mal orientat des de l’educació. És per aquest motiu que encara s’arrosseguen mancances de caràcter formatiu i professional, i en conseqüència, als individus no se’ls obre la porta per formar part de l’economia laboral ja que no estan capacitats per aplicar l’ensenyament rebut. Tenint en compte la carència d’ensenyament, la majoria d’empreses del nostre país vetlla per la contínua formació dels futurs treballadors per tal que puguin rebre uns estudis superiors que els hi possibilitin una major competència personal i laboral. Tot i això, el problema sorgeix quan la persona no pot fer front al nivell econòmic d’aquests estudis. L’empresa reclama treballadors amb estudis reglats perquè formin part de la seva plantilla, però no tothom es pot permetre aquests tipus d’estudis per poder ser seleccionat.

En suma, i des del punt de vista de jovent, penso que per millorar la situació laboral caldria incrementar les oportunitats laborals que la societat reclama per tal de donar resposta a les demandes que sorgeixen dia rere dia. També s’hauria d’oferir formació gratuïta o bé amb un cost adaptat a les necessitats de cada família per així brindar la igualtat de drets a tothom que vulgui aconseguir una feina. I com a últim punt, seria important valorar les possibilitats personals de cadascú i no centrar-se tant en els estudis dedicats perquè al cap i a la fi el que marca el món és el poder que té l’home per aconseguir i fer realitat les seves fites.

 

Sandra Esteban