Dory’s Team

 

IMG_20180226_140600.jpgSom el grup de submarinistes DORY’S. Actualment ens trobem de vacances a Papeete, on hi ha un dels fons marins amb més biodiversitat del planeta. El nostre grup està format per la Dory, el Dentetes, el Bob, el Sebastian i per mi, el Calamardo.

Hem aprofitat les vacances per fer una recopilació de fotos del fantàstic fons marí de la Polinèsia. Aquestes fotos formaran part d’una exposició i serviran per realitzar un treball de conscienciació de la conservació de l’ecosistema.

També farem un reportatge del fons marí de Castelldefels, per mostrar al món les conseqüències de l’impacte de l’home al medi ambient.

Una vegada reunit tot el material, la Dory impartirà xerrades a les escoles per explicar als més joves la importància del reciclatge i cura del nostre planeta.

 

Anuncis

School.cat

School.cat Papette Maria i Alba.jpg

QUÈ VOLEM TRANSFORMAR? Volem assegurar l’educació a tots els infants de Papeete  i millorar-ne la qualitat.

La nostra missió és apropar l’educació a zones rurals de difícil accés. Per això, obrirem una escola  d’educació infantil, primària i secundària per tal de facilitar l’educació a aquests infants. Facilitarem un mitjà de transport  que arribi a totes les zones rurals, per tal d’assegurar l’assistència de tots els nens i les nenes.

School.Cat és format per un grup de professionals dedicats a l’ensenyament, provinents de Castelldefels.

L’Aina és l’encarregada de vetllar pel bon funcionament del projecte educatiu així com coordinar l’equip de docents

L’Abril s’encarrega de conscienciar  les famílies de la importància de l’educació i fomentar la  seva implicació envers l’escola.

IMG_20171129_094902.jpg

IMG_20171129_094905.jpg

Els Polinesis

 

IMG_20171109_135049.jpgIMG_20171109_185446.jpg

Som quatre estudiants de l’últim curs del grau de Turisme de la Universitat de Barcelona i hem decidit emprendre una aventura plegats: ens marxem tots quatre a cursar l’últim quadrimestre a la Polinèsia!!

Aquesta nova aventura ens ve molt de gust fer-la plegats. Considerem que és una experiència única i inoblidable en un lloc paradisíac. A tots quatre ens agrada molt viatjar, conèixer noves cultures, i enriquir-nos de noves cultures, gent, gastronomia, geografia…

Els nostre objectiu del viatge són diversos. El primer seria que el ritme que portem a Barcelona, i en general al món occidental, és molt accelerat. Observem que en altres països o continents el ritme de la vida i dia és diferent, més pausat.  Gaudeixen més del dia a dia i dels petits moments.

Els Papeetencs

IMG_20171019_134713 (2).jpg

Nosaltres som un grup de persones diverses conegut amb el sobrenom d’Els Papeetencs que ens trobem a Papeete de vacances. Ens vam conèixer a l’hotel Melià quan s’organitzava un torneig de futbol platja. Des de llavors, ens vam fer bons amics i vam aprofitar l’oportunitat de poder visitar llocs meravellosos plegats. Sobretot ens va fascinar la catedral de Papeete, l’Assemblea Territorial, que és el cor del govern de la Polinèsia, el Palau Presidencial i, per últim, el mercat de Papeete en el qual hi trobem una gran varietat de botigues que es dediquen a l’artesania.

Tot i que ens hem enamorat d’aquesta illa, els cinc hem decidit tornar a Castelldefels per canviar tot allò de la societat que no ens agrada. El fet d’haver  estat vivint sis mesos a Papeete ens ha fet adonar-nos que cal canviar el ritme i la qualitat de vida del nostre país. Per aconseguir-ho, hem acordat proposar unes modificacions en diferents àmbits de la nostra societat.

 Així, doncs, pensem que s’ha de reduir la llista d’espera de la sanitat per tal que tothom se’n pugui beneficiar. Pel que fa a l’educació, considerem que és necessari transmetre als infants el sentit de treball en equip i d’ajuda mútua amb l’objectiu de deixar de banda l’individualisme que hi ha present a les aules. També creiem que és molt habitual que  la gent pateixi estrès causat pel ritme de vida que produeix el sistema. Per tant, és necessari que des dels diferents àmbits s’introdueixen canvis amb l’objectiu de reduir-lo. Finalment, pensem que cal canviar la precarietat laboral actual per poder gaudir de la família durant més temps.

Ohana Océan

IMG_20171019_135311 (1).jpg

Ohana Océan és una societat formada per cinc membres ecologistes i emprenedors, amb uns objectius ben marcats. El nostre objectiu 4.0 està basat en protegir i estimar la natura, establint connexió amb el món i en forma de diversió. Volem traslladar aquest sentiment a la població interessada.

Som una empresa dedicada als esports aquàtics d’aventura i la nostra seu es troba a Papeete. Volem marcar la diferència, exportant allò que fem a la Polinèsia a Castelldefels. A Papeete, el material amb què es fabrica l’equipament per practicarels esports aquàtics provenen del medi ambient. És una de les maneres amb què volem demostrar que som respectuosos i sostenibles amb l’ecosistema de la zona.

Un viatge de noces cap a la igualtat

IMG_20171019_233717_215.jpg

Som dos matrimonis en viatge de noces que coincidim a Papeete i tenim un guia en comú per al viatge. La Laura i el Jordi són l’ambaixador i la pintora. Per al Jordi és el tercer matrimoni i per a la Laura és el primer. En canvi, la Glòria i el Víctor són hostessa de vol i pilot. L’Àlex és el nostre guia de viatge i està especialitzat en esports d’aigua.

El nostre objectiu 4.0 és avançar en la igualtat de gènere. Amb les activitats de viatge i la nostra convivència volem assolir una igualtat real entre homes i dones.

 

Incondicionalment

20170518_121338.jpg

Mira que ho tindria fàcil per rememorar cinc moments del curs. Podria  furgar l’arxiu fotogràfic,  recordar la primera o l’última de cada desena de sessions i ja tindria llest el relat del curs. Ara bé,  dubto que fossin els moments més significatius del curs. N’hi ha hagut tants!! Penso que heu sabut mantenir el testimoni que us va deixar el grup de l’any passat. Com ells, m’heu meravellat a cada sessió, des de la primera fins a la darrera.

Quan s’acosta el final de curs, entro en crisi. Dubto que us hagi ajudat a assolir tots els objectius que us havíeu fixat o que havíem negociat plegats. I, com ha estat la tònica habitual, m’heu aclarit aquest neguit.  Heu aconseguit que les cabòries s’esvaïssin llegint-vos els darrers textos. Heu mirat de ser originals, creatius i sorprenents. Per això, us felicito i us dono les gràcies de l’aprenentatge!

IMG_20170518_121249_548

Regals

Us he d’agrair la confiança que vau tenir ben aviat. Mai no vau qüestionar cap dels projectes, ni de les activitats que us vaig plantejar —per esbojarrats o inversemblants que fossin. Sinó al contrari, us trencàveu les banyes per veure com els podíem tirar endavant.  Us va costar escriure el resum del Llibre de les bèsties. Era difícil haver-te de fer la idea dels capítols que t’explicaven els companys.  Però ho vau aconseguir. Com amb la gravació dels vídeos. N’és un altre bon exemple. Quina manera d’acabar el primer trimestre! Impactant.

Ens vam passar tota la sessió, però quina sessió!! Feia un goig veure cada grup concentrat ultimant el guió, preparant la producció o bé anant a buscar l’escenari adequat. Això que em fèieu patir. Ja no recordo quin dels grups em va calmar:  “Jaume, tindràs el vídeo”. Dit i fet. I veure’n el resultat i  vaig  pensar: “Ens hem polit el curs en un trimestre…” Vaig sentir una enorme satisfacció: no només pels productes sinó per l’ambient de grup que es reflectia en la conversa pel  Whatsapp. Com va dir el mestre Puyal  en un partit de Barça: “Ja em puc morir”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Us agraeixo que em convencéssiu per apostar pels descansos cerebrals. Els vaig aprendre en el curs d’Innovació educativa, impartit per Laia Casas. Em van entusiasmar, tot i que em semblava que seria una gesta impossible proposar-vos-en més d’una quarantena. En vaig estar cercant per Internet. Mirava algun vídeo i m’acovardia:  “No m’hi veig.” De seguida, em vau treure les manies. Ha valgut la pena contemplar com aixecàveu el cap, els ulls com taronges i un somriure quan us proposava: “Fem un joc?” I com us hi engrescàveu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I parlant de cares, recordo com em vaig tallar de respondre l’entrevista que em va fer Joan Pol per al reportatge. Només estàveu pendents,  i ufanosos, del que anava contestant. Cada vegada estava més convençut que havíeu esdevingut un grup intel·ligent. Per tant, en el tercer trimestre, calia endegar l’operació Allò que l’examen no s’endugui. Havia d’impedir que el pànic i la por esberlessin amb un no res el que havíem anant bastint. Les dues millors classes, la de l’arenga: “Vosaltres, per què veniu: per aprendre o pel certificat?” i la de la reflexió: “Què us falta per vèncer la por?”

Celebro que valoreu tan bé escoltar Laura Borràs. De fet, és una maga que se’m va escolant des del curs passat. Primer, com a promotora dels anys literaris. És un repte, però, com tots els desafiaments, plaent muntar un curs com a eix la figura de l’escriptor de qui es commemora l’any literari. Després, perquè és un gaudi escoltar-la en alguna de les seves xerrades. Va ser molt interessant experimentar diferents punts de vista a l’hora d’opinar sobre la literatura digital. Us hi vau lluir. I alguns dels textos van tenir repercussió per les xarxes.

Recordo el dia que vam haver d’ajornar la disputa dialèctica sobre les retallades perquè alguns havíeu d’entrar a la feina. Vaig haver d’empescar-me una activitat, la de Vosaltres responeu per mi. Aquell dia  vaig aconseguir picar-vos la curiositat, però em va agradar escoltar com responíeu per mi.  Em va sorprendre que em qualifiquéssiu de respectuós. És el que pretenc sempre. Per això em destaroten els conflictes i sóc incapaç de gestionar-los, cosa que amb vosaltres no he enyorat cap pugna.

Si us he de confessar com a mèrit professional meu, són les darreres sessions. De nou, les cares que vau fer quan us vaig presentar les tres capses amb les cartes del Bestiari s. XXI. Memorable. Ves, qui diria que em faríeu emular el Rei Lear repartint-les a Anna Simon, Laura Borràs i Pere Cornellà. Havíem de regalar un joc a l’Anna.  Ens va veure que anàvem tan perduts que ens va prendre les regnes del projecte i no les va deixar fins que el vam enllestir. Calia que en lliuréssim un altre a Laura Borràs. Però també em feia molta il·lusió  oferir el tercer a Pere Cornellà perquè em va animar quan li vaig comentar la proposta del projecte i em va anar assessorant com el podíem materialitzar.  Va ser ell qui ens va facilitar la plataforma per elaborar les cartes quan vam haver d’abandonar la idea que el projecte fos una col·lecció de cromos.

M’heu fet sentir-me ben orgullós de tot el que hem fet. He comentat la qualitat dels dos últims textos, però cal destacar la tria del nostre rei, la línia del temps amb la sinopsi de la novel·la, les diferents piulades, els vídeos gramaticals, la banda sonora, la tria de l’olor per ambientar l’aula els dies de la prova, el debat sobre les retallades, els esmorzars, el Bestiari s. XXI, les exposicions orals, la haka i les cartes personals que inconscientment vau anar facilitant. María Acaso en el seu llibre La Educación Artística no son manualidades suggereix que ens hauríem de qüestionar si a l’aula despleguem les accions següents: gaudir, cavil·lar, especular, recapacitar, repassar, rumiar, madurar, preocupar-se, deliberar. I hi hauríem d’afegir tots els sinònims que ens portin a aturar-nos en comptes de produir febrilment. Doncs, som-hi, inicio la llista amb  compartir, projectar, celebrar, somriure i riure, emocionar-se, experimentar, descobrir, jugar i bastir plegats nombroses complicitats. Així doncs, encara que soni carrincló,  #orgullc2cast16 #orgulldocent

Tast literari

El passat dia 10 de maig de 2016 a la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado de Castelldefels va tenir lloc una xerrada a càrrec de la directora de la Institució de les Lletres Catalanes de Barcelona, Laura Borràs,  anomenada La literatura i el menjar: un recorregut literari amb un tast de clàssicsA la conferència va mostrar la relació de la gastronomia amb la literatura i va presentar aquells textos i autors més representatius. Va viatjar des del refranyer fins a Proust i la magdalena.

 

Un dels autors citats va ser Miquel Martí i Pol per la seva col·lecció de poemes, per exemple, el conegut Pa amb tomàquet o Ous ferratsD’altra banda, es va remarcar molt la importància dels menjars durant l’època medieval o la desesperació dels presoners en els camps de concentració durant l’època nazi per aconseguir una mísera porció d’aliment. També va esmentar com la flor de lotus t’endinsa en l’oblit, la llegenda del cor menjat o la literofàgia que et fa devorar llibres.

En resum, Laura Borràs va relacionar directament aspectes com el sexe, l’excés, la sensualitat, la crueltat, la maldat i la traïció amb el menjar, sorprenent tots els assistents.

20160512_203013.jpg

Un tast pels clàssics

Dimarts, 10 de maig, el grup C2 del CNL Eramprunyà va assistir a la xerrada “La literatura i el menjar: un tast pels clàssics”, presentada per  Laura Borràs.

Durant l’acte, la conferenciant va fer un repàs per diversos textos de la literatura universal.  Va començar pel refranyer, seguint per la literatura infantil, textos medievals, literatura catalana (clàssica i actual) i literatura valenciana. Cal destacar els fragments de la Bíblia (Gènesi), llegendes medievals, relats autobiogràfics i poesia; sense oblidar L’Odissea, Tirant lo Blanc, i autors com  Jules Verne, Quim Monzó, Proust, Eudardo Galeano…

Des del punt de vista gastronòmic, destaquem les viandes presentades a continuació. Primer, les galetes de l’Alícia al país de les meravelles, el berenar de La caputxeta vermella i la caseta de xocolata de Hansel i Gretel, com a mostra de la literatura infantil. Segon, el pa amb tomàquet, l’ou ferrat amb arròs a la cubana i les croquetes de Miquel Martí i Pol. Tot seguit, el ranxo característic dels camps d’extermini nazis. Després, la poma del pecat d’Adam i Eva i els nenúfars de L’Odissea. No oblidem el canibalisme  de la Vida de Guillem de Cabestany i els ous amb canyella de Tirant lo Blanc en la literatura medieval. També la royal cream de La volta al món en 80 dies. Així mateix, cal esmentar la literofàgia de Quim Monzó, els pebrots de la literatura valenciana i la magdalena sucada amb te de Proust.   

Finalment, conclourem amb la xocolata de Dolors Miquel i el formatge i el peix en els refranys llatins.

20160512_203045.jpg