De cop i volta, res

Vaig al taxi concentrada escoltant  les notícies .
De cop i volta el taxista diu alguna cosa  en veu alta que no aconsegueixo entendre, al mateix temps  que fa una  forta frenada.
El trànsit està  tallat, miro per la finestreta i veig un núvol de pols. No està clar, penso, però ha passat alguna cosa greu en un edifici proper.
Avancem molt a poc a poc i en arribar a l’alçada d’un dels policies de la zona el taxista s’atura, abaixa la seva finestreta i li pregunta què ha passat. L’agent respon que sembla una explosió de gas.

 

En aquest moment,  un sentiment de preocupació m’envaeix. No puc deixar de pensar en les persones que viuen en aquestes cases ara destruïdes. Hi haurà  ferits?morts?. Gent que viu aqui i que en aquest moment es troben  de viatge a l’altre costat del mon, a l´hospital, de vacances , persones grans amb els estalvis i els records de tota una vida, gent jove amb fills amb deutes que trigaràn 30 anys a pagar al banc. Tant els que hagin sortit precipitadament com els  que  estaven fora de casa només tindran allò que portaven, amb la satisfacció d’estar vius i amb la incertesa que ha passat amb els seus veïns.  Passarà temps fins que puguin  tornar a casa seva  per tal de recogir alguns estris, s’allotjaran en cases de familiars en hotels, l’ajuntament els buscarà allotjaments alternatius. Hi haurà judicis, indemnitzacions, advocats, un món judicial que fins ara desconeixien passaran mesos o anys i la seva vida mai tornarà a ser la  que era. La seva vida va canviar en un segon, els mes joves sortiran en  davant els grans els costarà més, segurament alguns es quedaran al camí.

MOMENTS

 

A l’octubre vam començar un nou curs de català, el C2, em venen al cap records dels meus inicis al  nivell elemental, la mateixa clase,  però diferents companys, resulta una mica estrany.

Ha estat un curs molt intens i dinàmic,  amb una metodologia educativa totalment diferent, ple d’activitats tan dins com fora de l’aula i novetats tecnològiques, difícill  triar només un momento.

Tenia clar  que la metodologia no sería la tradicional ,però no esperava que fos tan innovadora , recordo la cara de sorpresa dels companys el primer dia i  en concret el comentari d’una companya que va manifestar en diverses ocasions la seva mala experiència en un altre curs de català del mateix nivell.

Les classes han estat una sorpresa rera l’altra,  la forma de presentar-nos el primer dia,   descobrir el   QR Code, el joc de les 12 pistes , l’enigma del número 75, Ramon Muntaner, tot això només seria el principi, vam continuar amb Twitter, Kahoot!, Drive, la línea del temps, WordPress, teatre en català…

Recordo que el primer dia  vaig tornar a casa contenta i satisfeta i amb ganes d’explicar-ho a la meva família i crec, que  no vaig ser l’única.

La motivació es va mantenir durant tot el curs, i això , no és fàcil d’aconseguir.

Sonia Ballano

A voltes amb la participació ciutadana

A Castelldefels com en altres municipis del Baix Llobregat els ajuntaments estan posant en marxa iniciatives de participació ciutadana i consultes populars per tal d’involucrar a la ciutadania en la presa de decisions. Ens trobem en una nova etapa política de governs de coalició entre diferents partits , allunyats de les majories absolutes , això ha afavorit el diàleg i el foment de la participació tant dels ciutadans com de les diferents entitats municipals.

D’una banda, el desenvolupament de les noves tecnologies, de les xarxes socials, les aplicacions de mòbil… fa que sigui més fàcil i accessible aquesta feina , també les assemblees veïnals o dels partits polítics on podem parlar directament amb els nostres representants.

D’altra banda, vivim en una societat canviant, som una nova generació que ha crescut envoltada de totes aquestes facilitats amb accés directe a la informació i que reclamem respostes immediates als nostres problemes i propostes. No puc imaginar-me ara mateix presentant una instància a l’ajuntament per un tema puntual (recollida de residus, barreres arquitectòniques, etc.) i que em diguin que he d’esperar mesos per parlar amb un responsable quan els veus parlar a través de Facebook, Twitter…

Evidentment no és necessari consultar contínuament als ciutadans les decisions que es prenen els plens municipals, això cansaria la gent, faria que perdessin l’interès, però si aquestes qüestions que afecten directament la nostra vida quotidiana.

En definitiva vivim en una societat oberta i canviant que vol formar part de les decisions que l’afecten i no només que se’ns consulti la nostra opinió cada 4 anys, amb la participació a més a més de ser un dret , es fomenta el sentiment de pertinença , de comunitat, que ens porta a la defensa dels interessos comuns, si tenint al nostre abast les eines de canvi i participació i no els fem servir no tindrem dret a queixar-nos que les coses no canvien.