El meu millor moment

Sincerament, porto una estona donant-li voltes al tema i m’està costant molt escollir, només, un dels moments del curs. La majoria d’ells han estat memorables i no podría citar-ne només un. El que sí puc fer és recollir-ne uns quants en aquest text.

Primer vull parlar d’un dels dies que més em va agradar va ser aquell en què vam fer la gravació de les instruccions del joc de cartes. Va ser molt divertit i diferent a tot el que havíem fet la resta de sessions. Vaig gaudir molt de l’activitat i dels meus companys.

En segon lloc, el joc d'”El Llop” és un dels preferits del grup C2 i no és pas diferent per a mi. Vam fruir i riure moltíssim i això era patent a les nostres cares.

Podria seguir una bona estona anomenant cadascun dels moments, però acabo de decidir que vull anar més enllà i explicar el que realment ha estat rellevant. Evidentment, el caire lúdic del curs ha estat fonamental, però perquè això funcioni s’ha de tenir un bon professor predisposat a fer-lo així: gamificant. A més a més, el fet de tenir uns companys tan treballadors i sempre disposats a ajudar han fet de l’experiència un curs irrepetible. Així doncs, el meu moment és el curs sencer. Gràcies per tot, companys!

 

 

Aparatosa explosió de gas fa enderrocar tres edificis

Vora les tres de la matinada d’ahir, divuit d’agost, els bombers van rebre l’avís d’un veí que sentia una forta pudor de gas a l’escala veïnal del bloc de pisos número quaranta-u del carrer Tresols de Gavà (Barcelona).

En qüestió de set minuts, quatre dotacions de bombers i cinc ambulàncies ja eren al lloc dels fets. Just els va donar temps a desallotjar tot l’edifici afectat i els circumdants i, acte seguit, quan ja eren les 3.25h de la matinada, es va produir una gran explosió.

Per sort, no s’ hi van perdre vides humanes, però sí les d’un gos i un gat que havíen quedat tancats al balcó d’un dels habitatges en front del número 41, els amos dels quals es trobaven fora en aquell moment.

Després de l’esclat, tot i que no va causar danys humans, l’onada expansiva va trencar vidres, persianes i baranes que van sortir disparades en totes direccions. Va malmetre façanes, inclús, més enllà dels límits de seguretat establerts inicialment pels bombers. Aquesta greu fallada va provocar la indignació dels veïnsde la zona, ja que molts d’ells es trobaven fora els balcons observant l’escena.

Després de l’informe del tècnic dels bombers, en col.laboració amb els Mossos d’Esquadra, es va determinar que la causa havia estat una deflagració de gas butà d’una bombona. Es va deixar a mig tancar dins la cuina, a la segona porta de la primera planta del mateix bloc de pisos. L’amo d’aquest pis va haver de ser atès per un atac d’ansietat ja que en ser desallotjats va reconèixer als Mossos d’Esquadra que havia estat ell qui havia comès la imprudència. Així mateix, es preveu que tres dels vuit edificis afectats hagin de ser, finalment, enderrocats.

A hores d’ara, l’Ajuntament de Gavà ha habilitat el gimnàs del centre poliesportiu perquè tots els afectats tinguin un lloc cobert on passar la nit. A més, Serveis Socials i molts voluntaris han acudit a la zona per oferir aigua, aliments i suport humà.

 

Sònia DRG

SOTA LA INNOCENT PARAULA “CAÇA”

 

Sembla que fos ahir quan sovint el meu pare em portava a veure les carreres de llebrers a la plaça Espanya i apostàvem pel gos més ràpid. Era una cosa que m’encantava, veure aquells animals córrer darrere una llebre falsa. Era tota una festa. Mai vam guanyar cap aposta però ja havíem passat una bona estona veient-los. La pregunta era, què hi havía darrere d’aquest espectacle? Bé, això és aigua passada perquè avui dia aquestes carreres son il·legals, però i els caçadors que actualment utilitzen llebrers?

 

Moltes persones pensen que són simples animals i que no pateixen, però qui sàpiga l’estat en què molts d’aquests llebrers són trobats sabrà de bona pasta que això no és cert. Jo mateixa sóc adoptant d’un llebrer que va ser maltractat. Que com ho sé? Doncs perquè membres de l’associació Galgos 112 que van rescatar-lo m’ho van explicar. El meu gos va estar un any sencer voltant abandonat pels carrers d’un poble de Sevilla (segons veïns de la zona). Un cop el van poder agafar, va ser acollit a casa d’un dels membres de l’associació. El gos presentava una infecció a la pell, sarna, ferides, desnutrició, desconfiança i tot tipus de pors cap a l’ésser humà. Voleu dir que això no és maltractament? Bé, aquest és tan sols el cas d’un gos que va tenir sort de no ser assassinat però hi ha centenars de llebrers que són maltractats d’altres maneres. Com a exemple, hi ha femelles que són destinades a criar sense parar, d’altres que són trobats penjats d’un arbre perquè ja no serveixen per a la seva funció. En canvi, els que sí serveixen encara són joves i són obligats a córrer en grup, lligats a un vehicle motoritzat, i sota el sol abrasador. D’aquí que molts gossos siguin trobats amb les potes cremades de tant córrer o amb articulacions trencades per haver estat atropellats pels mateixos vehicles que els arrossegaven. Seguiu sense veure-hi maltractament? Jo ho tinc molt clar, no hi ha tanta diferència entre les carreres de llebrers (ja prohibides) i la cacera amb llebrers (actualment legal). Les associacions de llebrers en són moltíssimes i tot i així sempre van desbordades per la quantitat d’animals que necessiten del seu ajut. Especialment durant el mes de febrer, que és quan s’acaba la temporada de caça i molts gossos són abandonats.

 

En definitiva, alguna cosa hem de fer per ajudar a canviar el destí d’aquests animals meravellosos. La plataforma change.org recull firmes per prohibir la caça amb llebrers, entre moltes d’altres demandes. A més, podem ajudar les associacions Galgos 112, SOS Galgos, Proyecto Galgo, Galgo leku, entre d’altres, ja sigui amb aportacions, oferint-nos com a casa d’acollida o adoptants però, sobre tot, conscienciant els més petits perquè això s’acabi en un futur pròxim.

SoniaDR