CINC MOMENTS MEMORABLES

Per començar, puc dir que em sento molt agraÏda per haver participat de la dinàmica d´aquest curs i concretament d´aquest aula. En aquesta ocasió se´ns ha encomanat que expliquem cinc moments memorables al llarg del curs. Per a mí serien els següents:

La primera vegada,  va ser quan vam fer una activitat que consistia en un joc interactiu amb els companys de classe. Es tractava de trencar amb el neguit o l´ansietat que provoca un curs de gramàtica o d´haver de participar a classse, en exercicis, prova oral, etc. Es tracta que poguéssim gaudir d´aquesta assignatura i conèixer una mica més als nostres companys, amb una relació més humana. Crec que el joc va ser, pedra, paper, tisores.

Un altre moment va ser quan vam canviar d´aula i vam passar al Casal de Cultura. Un edifici antic amb façana de pedra i una escala de caragol. M´agraden els edificis que fan olor de fusta i humitat per tot el que han vist els seus murs i perquè ens podien moure i fer els jocs que es preparava el Jaume.

En tercer lloc, tot i que tinc una memòria molt dolenta pels noms de persona, quan vaig veure les cares i fisonomies dels meus companys, vaig saber que compartiríem experiències i coneixements que ens unirien. Malgrat que en molts casos hi havia una diferència d´edat considerable, vaig tenir una agradable sensació.

Pel que fa a un altre moment especial, va ser el joc de preguntes que vam fer per conèixer millor al nostre professor Jaume. Vam saber que tot i que era una persona intel.ligent i simpàtica, també és senzill i sobretot bon professor, ja que es preocupa, no només de transmetre´ns coneixements, sinó que també ens vol formar a les noves xarxes socials i vol donar-nos les eines que puguem fer servir de cara al futur, quan hàgim de resoldre els dubtes ortogràfics i de gramàtica catalana.

Per últim, les famoses “perles” que ens han ajudat a repassar tot una mica a classe. Hem après a equivocar-nos per a després corregir-nos nosaltres mateixos, filosofia d´ensenyament que trobo molt encertada i que hauríem d´aplicar també en altres àmbits de la vida. Gràcies a tots.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

NOVES TECNOLOGIES I DIFERÈNCIA GENERACIONAL

Quant a la xerrada de Laura Borràs sobre literatura i les noves tecnologies digitals, vull destacar que és una proposta innovadora i agosarada que aprofita l´era informàtica d´última generació per defensar una mena de fusió entre literatura, les paraules, la tecnologia digital,  visual i tridimensional i l´art. A més a més, planteja una mirada diferent que ve a reforçar el significat de les paraules en contingut i forma,  una manera d´expressió que pot fer l´ensenyament més didàctic. Per consegüent, vull defensar que aquestes pràctiques són una novetat. No totes les generacions han pogut gaudir-les i el seu aprenentatge significa un repte impossible per a uns i per a altres una necessitat de posar-se al dia.

Des de la Revolució Industrial hi ha hagut fites històriques: invents, descobriments científics, maquinària que ha conreat la terra…, la qual cosa ha provocat importants moviments migratoris del camp a la ciutat. En un segle i mig hem passat de ser una societat fonamentalment agrícola a una societat desenvolupada, industrial i de serveis, en què la tecnologia analògica ha donat pas a l´era digital (d´una major complexitat). Diferents generacions s´han hagut d´adaptar a les fàbriques, nous electrodomèstics, nous transports individuals i col.lectius, noves troballes espacials, noves armes de destrucció massiva, etc.

Malgrat tots els avantatges i desavantatges, cal dir que, a les persones d´aquella primera generació els ha estat impossible posar-se al dia. Han estat els seus fills i sobretot  els seus néts els que han tingut més oportunitats de rebre una educació o uns estudis. Encara recordo com, personalment, vaig tenir a les mans el primer mòbil als trenta-cinc anys i puc observar com els nens d´ara estudien amb suports informàtics. Actualment és impensable dissociar l´aprenentatge d´internet, les màquines de càlcul (calculadores) i de les xarxes socials, ja que han esdevingut noves eines de cultura. Per aquesta raó, vivim amb la necessitat d´adaptar-nos-hi, de no perdre el fil i restar desfasats.

De moment– continua sent una apreciació personal– amb la tecnologia, tenim la sensació que va més de pressa que no pas les nostres capacitats i facilitat per apendre-la. De fet, els científics fan esment de les màquines capaces de guanyar l´home en jocs de cultura general o al joc d´escacs, com va passar amb l´ordinador batejat com Deep Blue que va guanyar el mateix Kaspàrov.

En conclusió, malgrat que és necessari apendre constantment de la realitat que ens envolta, posar-nos al dia suposa un esforç, mitjans econòmic si la necessitat que quedi per sobre el factor humà. Hem de saber que és important dominar la tecnologia i treure´n el millor rendiment possible. Però també no ser esclaus i amb això vull dir relacionar-nos entre les persones i emprar aquestes eines per facilitar la vida de l´individu.NOVES TECNOLOGIES I DIFERÈNCIA GENERACION

NOVES TECNOLOGIES I LA DIFERÈNCIA GENERACIONAL

Quant a la xerrada de Laura Borràs sobre literatura i les noves tecnologies digitals, vull destacar que és una proposta innovadora i agosarada que aprofita l´era informàtica  d´última generació per defensar una mena de fusió entre literatura, les paraules, la tecnologia digital, visual i tridimensional i l´art. A més a més, d´una mirada diferent que ve a reforçar el significat de les paraules en contingut i forma, una manera d´expressió que pot fer l´enseyament més didàctic.

Per consegüent, vull defensar que aquestes pràctiques són una novetat, i que no totes les generacions han pogut gaudir-les i per tant, el seu aprenentatge significa un repte per a uns impossible i per a altres una necessitat de posar-se al dia.

Des de la Revolució Industrial hi han hagut fites històriques: invents, descobriments científics, maquinària que ha conreat la terra…, la qual cosa ha provocat importants moviments migratoris del camp a la ciutat. En un segle i mig hem passat de ser una societat fonamentalment agrícola a una societat desenvolupada, industrial i de serveis, en què la tecnologia analògica ha donat pas a l´era digital (d´una major complexitat).

Diferents generacions s´han hagut d´adaptar a les fàbriques, nous electrodomèstics, nous transports individuals i col.lectius, noves troballes espacials, noves armes de destrucció massiva, etc.

Malgrat tots els avantatges i desavantatges, cal dir que, a les persones d´aquella primera generació els ha estat impossible posar-se al dia. Han estat els seus fills i sobretot els seus néts els que han tingut més oportunitats de rebre una educació o uns estudis. Encara recordo com, personalment, vaig tenir a les mans el primer mòbil als trenta-cinc anys i puc observar com els nens d´ara estudien amb suports informàtics. Actualment és impensable dissociar l´aprenentatge d´internet, les màquines de càlcul (calculadores) i de les xarxes socials, ja que han esdevingut noves eines de cultura. Per aquesta raó, vivim amb la necessitat d´adaptar-nos, de no perdre el fil i restar desfasats.

De moment — continua sent una apreciació personal– amb la tecnologia, tenim la sensació que va més de pressa que no pas les nostres capacitats i facilitat per apendre-la. De fet, els científics fan esment de les màquines capaces de guayar l´home en jocs de cultura general o al joc d´escacs, com va passar amb l´ordinador batejat com Deep Blue que va guayar el mateix Kaspàrov.

En conclusió, malgrat que és necessari apendre constantment  de la realitat que ens envolta, posar-nos al dia suposa un esforç, mitjans econòmics i la necessitat que quedi per sobre el factor humà. Hem de saber que és important dominar la tecnologia i treure´n el millor rendiment possible, però també no ser esclaus i amb això vull dir relacionar-nos entre les persones i emprar aquestes eines per facilitat la vida de l´individu.

L´EDUCACIÓ I EL PODER DINS D´UN MÓN GLOBALITZAT

L´objectiu principal d´aquest article és deixar palesa la relació absoluta entre educació i poder en un entorn mundial cada vegada més globalitzat. D´una banda, l´educació entesa en tots els seus àmbits, és a dir, fonamentada en les orientacions ideològiques del sistema econòmic, els costums socials i la religió de cada país o continent (inclús l´ètica i el laïcisme que han esdevingut com a resposta a les crisis religioses i valors morals tradicionals) i d´altra banda el poder i la seva relació amb l´educació són temes que sempre han estat units com: església i poder, riquesa i poder, mitjans de comunicació i poder, democràcia i poder…, com a principals motors dels canvis econòmics, socials i polítics i que avui donen lloc al nostre model educatiu.

Així doncs, es tracta d´una relació íntima, que al meu judici no es pot veure de forma unilateral.

Per aquesta raó, avui en dia i en qualsevol societat, l´educació dona forma a la cultura a la qual pertany (a què pertany) i necessita per poder desenvolupar-se d´una inversió econòmica i d´infraestructures, de manera que es converteixi en potencial de riquesa.

Per consegüent, aquells països que així ho entenen són capdavanters en: descobriments científics, cura de malalties i epidèmies i en els diferents sectors econòmics; agropecuaris, de serveis i d´indrústria. En general, en totes les àrees que els converteixin en potències, sigui o no sigui de la seva geografia.

Però per què la relació educació-poder no és perfecta? Molt lluny d´això, des del coneixement històric la raça humana ha carregat amb la doble cara d´una moneda o per expressar-ho millor, som una mena de Dr. Jekyll i Mr Hyde. Segons Robert Louis Stevenson, som capaços d´allò més lloable y del pitjor; desencadenant extremes manifestacions de violència, la pèrdua de respecte a la vida i a la dignitat humana i la falta de sensibilitat i solidaritat amb el proïsme. Quan l´educació ha de tenir com a objectiu formar ésser humans integrals que contribueixin a la construcció d´una cultura en pau, en la societat i en el món.

Avui en dia, l´anarquisme neoliberal capitalista que s´amaga sota el concepte de globalització fa que això no sigui possible. Com diu el Catedràtic d`Estructura Econòmica i que va ésser membre de la Reial Acadèmia Espanyola, José Luís Sampedro, “la globalización afecta a todas las manifestaciones educación poder (…). La globalización se desarrolla en el ámbito tecnológico-científico, producto de sociedades desarrolladas que no pueden importar su modelo a otras áreas (…). La globalización no actúa con paridad a la hora de hablar de educación global, sanidad globalizada, distribución de la riqueza y modos de producción (…). Se basa en un modelo empresarial-neoliberal que habla de liberalización anárquica de la producción i la distribución comercial, sobretodo en paises de mayor desarrollo”.

Malgrat això, és possible un món diferent on la globalització adopti característiques que respectin els drets humans universals representats a l´ONU (Organització de Nacions Unides), la diferència cultural i els desenvolupaments dels països del Tercer Món.

En conclusió, la diferència ens fa iguals en drets i obligacions. Doncs, haurem ´equiparar els diferents models educatius, evitant els fonamentalismes democràtics d´EEUU (dels Estats Units) o d´aquelles potències amb autoritat o força per imposar els models occidentals o religiosos que són causa de terrorisme (temàtica que exposa en el seu llibre Fonamentalisme democràtic, Juan Luis Cebrian).