Cinc moments del curs c2

Quan miro cap endarrera recordo la imatge del primer dia de classe, nou professor, nous companys, nou curs i moltes ganes de treballar. Però la sorpresa fou que ens començarem a fer preguntes entre nosaltres, les posarem en un paper, el penjarem a la pared i un altre company ens va anar presentant a la classe. En aquell moment vaig veure que aquest curs seria diferent. Quina llàstima que el temps passi tan ràpid quan t’ho passes bé.

Tot el curs ha estat ple de moments especials, com el primer dia de classe, que ja he comentat, la metodologia d’aprenentatge, l’Acta, el treball del Llibre de les bèsties, el logotip de la classe, el vídeo que vàrem grabar, el vídeo de la Laura Borrás, els articles dels companys i els jocs a meitat de classe.

En primer lloc, m’ha sorprés la metodologia d’aprenentatge del Jaume, ja que ha estat especial, divertida i innovadora. Els temes els hem treballat molt, però d’una forma col·laborativa, sempre en grups. El Jaume sempre ha estat al nostre costat resolen els nostres dubtes i explicant-los tantes vegades com fes falta. A més a més, ens ha donat recursos per continuar estudiant i aprofundint en la nostra llengua, la qual cosa ens servirà en un futur.

Un moment especial de cada dia ha estat l’Acta de la classe i la forma de triar l’afortunat que l’havia de fer: el Jaume amb una baralla de cartes de poker feia un sorteig molt divertit per veure a qui li tocava fer l’acta.L’Acta servia per treballar al començament de la classe les perles ( faltes ortogràfiques i de puntuació ) que se’ns havien colat al realitzar-la. Aquesta acta estava molt treballada pels companys/es ja que reflectia amb cura el que havíem fet a classe. També es publicava al blog i, així, tothom podia consultar el que havíem treballat a classe.

També em va agradar molt la forma de recordar l’Any Ramón Llull ja que vam treballar el Llibre de les Bèsties d’una forma molt original. El Jaume ens va repartir en grups, que anaven canviant, i cada grup va treballar un capìtol del llibre. Després de fer resums i de parlar del llibre, vàrem acabar fent el nostre resum de grup per triar el que creiem millor. Així, el Jaume ens va fer treballar d’una forma col·laborativa i ens va fer analitzar la feina de la resta dels companys, la qual cosa va ser molt constructiva. Però, com sempre, el joc va formar part del moment ja que el Jaume va aprofitar per fer-nos triar els nostres personatges reals a diferents àmbits; com el polític o el de l’esport.

L’altre moment que voldria destacar és la forma com el Jaume ha aconseguit unir la classe ja que quan hi ha dos o tres grups molt identificats és fàcil un cert tancament entre ells, però, en canvi, el Jaume amb els jocs que proposava a meitat de classe i la forma de treballar en grup la matèria ens ha fet anar perdent la vergonya i creant uns vincles molt macos entre els companys. Sempre recordaré el vídeo per explicar la locució a nivell de que vaig fer amb la Manuela i la Concha. Que bé ens ho vàrem passar!

També m’agradaria destacar els articles i les opinions de tots els companys perquè he gaudit i après molt. A més a més, com que s’han publicat al blog Els veïns del C2 sempre podrem recordar aquest curs tan especial.

Amics, ha estat un plaer compartir aquest curs amb vosaltres!!!

Tot això, no cal dir-ho, no hagués estat possible sense el Jaume. Jaume, gràcies per fer-me guadir del curs i ensenyar-me quan d’important és l’actitud positiva i emocional per ensenyar una matèria.

LES EDITORIALS

L’objectiu d’aquest article és defensar l’esforç que estem fent les editorials per adaptar-nos a les tecnologies digitals. Com vàrem veure a la conferència que va donar Laura Borràs, les tecnologies, en cap cas, han d’estar enfrontades a les paraules sinó que totes dues són complementàries. A continuació, desenvoluparem la nostra opinió.

L’educació fora de l’escola

L’objectiu d’aquest article d’opinió és per obrir el debat de com hem d’entendre l’educació fora de l’escola i qui hauria de dur a terme aquesta tasca educativa. Moltes vegades la societat entén l’educació com una tasca que s’ha de fer preferentment a l’escola. Ara bé, aquesta tasca educativa ha de continuar fora de l’escola i en aquest espai hi ha dos pilars educatius bàsics: els pares i les institucions. En aquest punt és important tenir en compte el que deia l’informe Delors, del 1996: “l’educació té dos conceptes claus, aprendre al llarg de la vida i els quatre pilars de l’aprenentatge: conèixer, fer, viure junts i ser”.

En primer lloc, analitzarem el paper dels pares. Hi ha algunes coses que els pares podem fer amb els fills: parlar-los cada dia de l’escola, ajudar-los a crear bons hàbits i actituds de treball o llegir amb ells tan sovint com sigui possible, entre altres. Tot i això, hem de vigilar a no atabalar-los en excés.

En segon lloc, hem d’analitzar el paper de les institucions. Els governs han de treballar en equip amb l’escola, amb els pares i amb les comunitats, per fomentar l’educació dintre i fora de l’escola i per enfortir els valors i els principis ètics en el procés d’aprenentatge. En aquest sentit, no crec que la privatització de l’educació, la visió mercantilista de l’educació actual o la reducció de les assignatures humanístiques, ajudin a aconseguir aquests objectius. A més a més, cal que s’eduqui més la societat en el respecte als professionals que hi treballen; per exemple, en l’àmbit educatiu, el sanitari o la seguretat, entre altres.

També la societat civil té una gran responsabilitat en aquesta tasca educativa ja que ha de donar exemple de valors i principis ètics, la qual cosa no està succeint.

Per concloure, recordaria que hem de treballar tots plegats per respectar, satisfer i protegir el dret a l’educació, i, així, poder construir un món millor.

Finalment, m’agradaria acabar amb una cita de Confuci:

“ L’educació engendra seguretat, la seguretat engendra esperança. L’esperança engendra pau”.

Víctor Espinós Alcoverro