C2 en cinc paraules

Vaig començar amb un sentiment una mica estrany perquè tenia davant un repte, semblava gran, difícil i molt llarg. Les primeres setmanes vam dur a terme la lectura d’un capítol del llibre de les bèsties de Ramon Llull, vam fer la lectura per grups i també vam resumir el capítol; dins de la mateixa lectura del llibre també vam treballar amb temes relacionats amb l’autor. Aquesta experiència va introduir d’una manera dinàmica, constructiva i col·laborativa l’ús de les noves tecnologies, una de les quals va ser el Twitter, mitjançant el qual vam fer públics els treballs fets dins de l’aula del C2.

Vaig aprendre a fer publicacions en el blog dels Veïns del C2, dins de les habilitats tecnològiques que ens ha ofert aquesta classe de català. Ha estat una de les que més m’ha fet sentir orgull de la comunitat i del gran treball dels formadors, perquè dintre de la diversitat de persones que són al curs es poden veure  mancançes de coneixement a les àrees de les comunicacions i les xarxes socials, que de maneres molt amables ens han portat a tots nosaltres, a ser una mica més que usuaris i ens han ofert sempre una mica més del coneixement de les aplicacions de fora, fins al dia d’avui, es pot dir que som escriptors d’un blog.  Això, m’ha fet percebre el creixement de l’autoestima dels estudiants de català, perquè aquest curs ens ha donat valors afegits que mai ens hauríem esperat.

Des de la perspectiva del treball en equip el fet d’animar-nos a escriure amb confiança en nosaltres mateixos ha estat molt bé. Però el que és millor és escriure pensant quatre o cinc persones sobre el mateix tema, fent debat crític i d’aquesta manera vam arribar conjuntament a l’exposició de les tècniques i les característiques imprescindibles per poder fer un bon article, sense passar per classes a les quals algú s’hagués perdut les coses importants, malgrat la dificultat del tema, hem pogut passar sobretot i aprendre totes les coses molt bé. Les dinàmiques de la competició pels recursos econòmics dels regnes hi han permet conèixer el pensament íntim, crític i personal de cadascú, el fet d”exposar el seu entorn de treball, que és fins i tot una part important de la seva cultura, el seu món i la vida de cada persona.

Aleshores, aquest curs és una mena d’aprenentatge de fortaleses emocionals i personal, l’estimulació per anar cap endavant a poc a poc, construint la confiança en els companys, mitjançant jocs i activitats, ha estat un dels millors fets, tot i que algú dels participants ja tenien coses en comú. Però el curs de català més enllà del coneixement, a mi mateixa m’ha fet créixer com persona i m’hi ha permès conèixer persones molt diverses, interessants i molt valuoses.

Per concloure, el curs de català C2 ensenya i transmet cultura catalana, permet l’enfortiment de les xarxes de la comunitat i comunica la pluralitat de la societat que viu i parla català.

 

L’editorial i l’evolució del llibre: fem un pas endavant

La lectura és una habilitat desenvolupada per l’ésser humà des de fa milers d’anys. En primer lloc, va ser una activitat reservada per a uns pocs privilegiats. No obstant això, amb l’evolució, els canvis socials i el creixement de les tecnologies, l’accés a la lectura, és una realitat per tothom.

En principi, Laura borràs, a la seva conferència Quan les paraules cobren vida, ens  parla de la grandesa i la màgia de les paraules i el seu impacte a la comunicació, amb l’objectiu d’explicar els canvis de l’escriptura i de la lectura davant del mon digital.

La  introducció de la tecnologia ha acostat als usuaris un gran nombre de continguts als quals abans no tenien possibilitat d’accedir-hi. Han fet de la lectura una activitat diversa, amb capacitat de satisfer les preferències,  les  necessitats i les formes d’ús, que abans no hi eren. Com per exemple: l’audio-llibre, o els llibres electrònics.

Els nous valors  socials i les noves tendències comunicatives van portar a l’evolució de la màquina més antiga del món editorial, el llibre. Aquests canvis són complementaris dels moments creatius de la història de les lletres i de la lectura.  Aleshores, als nostres dies, es fan activitats molt diferents per dur a terme la construcció de texts. Per exemple, s’utilitzen figures, plànols,  la localització geogràfica, cal·ligrames digitals, per exemple,  Alex Gopher i The Child. Per tant, es poden transmetre els continguts de les paraules per mitjà d’un escrit; tanmateix, es poden endevinar formes innovadores d’aprenentatge, properes i agradables, per a usuaris nous al món digital.

Com a conclusió, innovació i creativitat són les eines necessàries per sobreviure i cada vegada acostar-nos més als nous consumidors, tot i que oferir-los productes de millor qualitat, carregats de valors implícits i atractius, des del punt més subjectiu i bàsic de les necessitats dels consumidors, pot ser l’única estratègia forta per guanyar la competència dins del mercat editorial i sobreviure davant dels productes pirates o aquells que s’aconsegueixen gratis a la xarxa.

Defensar l’educació com eina de desenvolupament social

Arran de la educació, sorgeix el canvi de tendència al consum. Per exemple, la moda, beure alcohol, fumar tabac o cànnabis pot deixar de ser una tendència habitual. Circumstàncies viscudes amb naturalitat durant dècades són la font del deteriorament de la convivència. Va sorgir un treball de recerca i educació, que volia conèixer el desenvolupament dels joves.

Les preocupacions i les circumstàncies que envolten el començament del consum de substàncies addictives, encara que les mesures de prevenció i comunicació no van ser prou, van definir un camí nou. La nova forma de responsabilitat educativa entre els pares, els educadors, la societat i els joves mitjançant l’enfortiment del sistema econòmic de la educació.

Aleshores, l’educació esta passant per una fase a la qual suposen que tots tenen a la seva disposició la informació i han de saber què fer. L’educació és part del mitjans de comunicació. Tot i que és fan moltes activitats, no es generen informes amb impacte per la comunitat què ha estat observada. S’han deixat passar els factors parentals, els factors de risc, els problemes emocionals i el rol de l’educador al procés d’educació, amb l’únic objectiu de fer un debat fonamentat a la economia.

Malgrat això, el nivell i la qualitat de vida europeu, fan visible que aquest debat econòmic hauria de ser redefinit. Recerques dutes a terme des de 1998 als païssos on s’ha pogut demostrar l’efectivitat dels programes educatius, han posat sobre la taula les necessitats de l’educació. Per una bona educació, per crear consciència a la comunitat, en cas de voler ser-ne una de segura i de saludable, fa falta augmentar els fons destinats a educació, esport, art, i la integració familiar a la comunitat.

Finalment, una petita mostra de la recerca del pla de joventut al qual estan treballant a Islàndia, pla de joventut per prevenir el deteriorament social generat per la població que no té una correcta educació, és a dir, que no han viscut el procés educatiu apropiat a les seves necessitats. Per exemple, les xifres de consum d’alcohol i tabac del joves entre 13 i 16 anys (5%alcohol i 3%tabac), comparades amb la mitjana europea (47% alcohol i 13% tabac), deixen en evidència la necessitat d’atendre les preocupacions i les necessitats dels joves; has d’educar el nen per no haver de castigar l’home, com va dir Pitàgores fa tants anys.