Les noves tecnologies i les paraules

Les anomenades noves tecnologies, sempre en procés d’innovació i per tant sempre noves, s’han implantat amb força en el nostre entorn quotidià.

Pels editors, els qui publiquen els texts d’un autor, la música, els dibuixos o les imatges, aquest repte esdevé sovint un entrebanc. El paper perd protagonisme enfront d’un medi molt més àgil i captivador.

Les paraules que fins ara ens arribaven fixes en un llibre, diari o revista, ara tenen vida. Als professionals de la paraula escrita els cal cercar noves maneres d’arribar al lector. Cal convèncer els lectors que el mon digital permet accedir a l’escriptura, sigui l’estil que sigui, d’una manera més àgil, en qualsevol lloc i moment. Però sobretot, cal que l’editor entengui que la manera d’arribar al lector ha canviat, amb els seus avantatges i potser molts entrebancs.

A l’editor li ha calgut un reciclatge. Les grans màquines d’impressió ja no poden generar el mateix volum de premsa o literatura escrita; la logística per fer arribar el producte als punts de venda, ha sofert un canvi important; la despesa de tones de paper, amb un gran perjudici ecològic, ja no té sentit.

Per això, ara li cal reconduir el negoci. I aquí, en aquesta conversió, topem amb el que poden ser avantatges i amb allò que esdevé un gran perjudici.

Entenc que els avantatges son el poder arribar a tothom; poder transmetre la paraula acompanyada de símbols; permetre al lector interactuar; fer arribar la notícia en el mateix moment que es produeix i sobretot donar possibilitats d’arribar a més fonts. Cal un esforç per donar allò que l’usuari avui necessita.

Per contra topem amb el problema de la pirateria, amb la captació de recursos i amb la disminució de llocs de treball. Per això cal conscienciar que també hem de pagar per les paraules que ordenades, contrastades i degudament elaborades ens arriben per via digital, sigui amb un petit cànon o per la inserció d’anuncis. Cal revolucionar el mon laboral i actualitzar tècnics que transmetin les paraules d’una manera diferent. Aquesta revolució no s’aturarà, és imprescindible moure’s al mateix pas.

Malgrat tot, m’agradaria acabar amb un homenatge al llibre, el llibre de paper imprès que mai no morirà; un homenatge al plaer d’obrir un llibre i de tenir-lo a les mans. El gran repte és la convivència d’ambdós mitjans.

 

Seguretat, per garantir la Sanitat i l’Ensenyament

Per a la majoria d’estats del món cal garantir la seguretat dels seus ciutadans al mateix temps que se’ls ofereix atenció sanitària i una educació bàsica per a garantir el futur. Tot i que en els pressupostos de les nacions més poderoses la partida destinada a establir una convivència pacífica sol ser superior a aquelles que garanteixen el benestar, ens podríem preguntar si una d’aquestes prioritats preval sobre les altres. Possiblement la resposta és molt senzilla, si la població no se sent segura és molt difícil mantenir un sistema sanitari estable i assegurar el funcionament de les escoles.

Agafem com a exemple qualsevol país en risc, sigui per conflicte bèl·lic, per inseguretat ciutadana, per catàstrofes de la natura o qualsevol altre perill que afecti la vida de les persones. Quan un poble se sent amenaçat i tem per la pròpia vida o per la dels seus, és molt difícil en aquesta situació de perill mantenir un sistema que permeti l’accés a la educació i preservi el funcionament d’hospitals i metges. Sempre, en aquests casos, el primer que cal fer és protegir, alertar dels perills i bàsicament socórrer. Només si aconseguim implantar la calma els ciutadans podran rebre una assistència acurada i una educació plena. Per això la prioritat dels governs és evitar els aldarulls i mantenir la pau.

Només quan la situació de perill pugui ser controlada, podrem destinar més recursos a l’ensenyament i organitzar la sanitat en base a un ordre preestablert i segur.

No poso en dubte la importància de la sanitat i de l’ensenyament pel desenvolupament dels pobles, però sí que afirmo que només quan es pugui fer en pau, amb la seguretat de les persones garantida, el funcionament dels hospitals i de les escoles podrà també ser garantit. L’ésser humà sempre fuig del risc.