La fauna marina

Els oceans cobreixen dos terços de la superfície de la Terra. És en aquest hàbitat que hi conviuen una gran varietat d’animals i éssers vius, formant, així, la flora i la fauna marina.

Les espècies d’animals que viuen en el mar ens proporcionen importants serveis ecosistèmics, com la provisió d’aliments, medicaments i mitjans de vida. El peix i els productes pesquers són objecte d’una intensa activitat comercial, la qual ha evolucionat substancialment en les últimes dècades i ha contribuït al creixement de l’activitat econòmica i l’ocupació.

Alhora, la fauna marina també genera beneficis socioeconòmics ja que els mars i els seus ecosistemes potencien el turisme i les activitats recreatives al voltant del món. Actualment, l’activitat turística contribueix de manera molt significativa en les economies de molts països, sobretot d’aquells costaners, de manera que han construït allotjaments i tot tipus de serveis per atreure i acollir turistes d’arreu del món.

Desafortunadament, tots aquests beneficis que ens aporta el món marí i les costes venen acompanyats d’un seguit de conseqüències negatives.

Per una banda, trobem que l’augment en la demanda d’aquest aliment està fent que els recursos siguin sobreexplotats, que augmenti la pesca furtiva i que s’utilitzin mètodes de pesca no selectius. Tot plegat genera efectes negatius i irreversibles en els ecosistemes, les cadenes tròfiques i, conseqüentment, en el proveïment de peixos per al consum humà.

I, per l’altra banda, al tenir present que el desenvolupament turístic inadequadament planificat i incontrolat, i la gran quantitat de residus generats de la pròpia activitat turística provoquen un impacte negatiu, ja que incrementen els processos erosius costaners, es modifiquen els hàbitats naturals i augmenta la contaminació ambiental. Conseqüentment, es veuen afectats tant la flora com la fauna marina.

Davant aquesta situació, és important que canviem la nostra actitud cap al mar i el medi ambient. Només si comprenem la importància del mar en l’ecosistema global i en el futur de l’espècia humana, serem capaços de cuidar els ecosistemes marins i fer que les activitats humanes com la pesca i el turisme siguin sostenibles.

Anuncis

Aprenentatge 4.0

          Des de fa un temps, tot i que a mi no em cal aquesta titulació oficial per motius d’estudis o de feina, tenia clar que volia millorar els meus coneixements de la llengua catalana i l’estil a l’hora d’escriure. Però el que va ser una absoluta sorpresa va ser la metodologia emprada en aquestes sessions.

          N’he fet molts de cursos durant la meva carrera professional, però mai havia treballat amb l’aprenentatge cooperatiu. I ha estat tota una agradable sorpresa. Un dels aspectes principals és que tots els assistents a les sessions hem anat, des de la primera jornada, deixant anar prejudicis   i ens hem anat desinhibint. Crec que hem arribat a formar una bona pinya i la feina ha estat respectuosa i molt constructiva. Dia a dia ens hem adonat com ha millorat el nostre nivell de redacció i d’escriptura. Hem parat més compte amb l’ortografia, accents, comes, punts i punts i a part, etc. Treballant conjuntament hem revisat actes, hem jugat, hem viatjat imaginàriament,hem millorat les competències 4.0 i jo, fins i tot, m’he casat! Imaginàriament, és clar.

aprenentatge-entre-iguals-cal-formaci-especfica-o-aprenentatge-entre-iguals-9-638

          Aquest concepte de l’aprenentatge cooperatiu  inclou verbs com implicar-nos, imaginar, divertir-se, desinhibir-se, treballar, ajudar i confiar. No són els únics conceptes però crec que  em serveixen per definir les sensacions que m’ha transmès i a les quals espero haver col·laborat una mica . És una metodologia que, si ens hi capbussem, treu les millors coses que tenim com alumnes. Qui és més tímid ha d’obrir-se i  a qui és més agosarat  se’l vehicula amb les activitats i els jocs.

            Jo vaig fer els estudis universitaris ja fa força anys i la metodologia pedagògica consistia en hores i hores d’estudi memoritzant els llibres. Aquestes sessions m’han servit per aprendre a gaudir amb l’estudi i a gaudir aprenent, que no és poca cosa. A més a més, ha estat molt suggestiu poder treballar eines i xarxes socials com Twitter, Youtube, blogs,… Segur que podré aplicar-ho a altres estudis que faré. N’estic segur!!!

L’educació i la igualtat de gènere

Tallers_igualtat_gA_nere_Institut

Per què hi ha una clara tendència a utilitzar llenguatge sexista?

Nena, rosa, nina, cuina o nen, cotxe, blau, bomber… als  infants pot afectar-los emocionalment, ja que actualment ens trobem més de dues realitats a la societat en si. No tots els infants tenen les mateixes necessitats   ni   aspiracions  i  utilitzar un llenguatge  sexista el pot fer sentir  exclosos o confosos. S’hauria  d’educar  des  de  la igualtat  perquè  des   de  ben  petits  vegin  amb normalitat les diferents realitats que hi ha a la societat i que una nena pot ser bomber o un  nen  esteticista o  ballarí  sense que  l’excloguin.

Qui som per jutjar el sentiment d’un infant?  És  ètic  dirigir  una  educació  sexista  a l’escola?  Segons un estudi del Ministeri d’educació d’EUA, en comparar els resultats acadèmics en centres mixts  amb els d’un sol sexe, concloem que no es millora el resultat sinó que fomentem el sexisme entre infants i es reforça l’estereotip de gènere.

sant jordi invers

L’observatori Basc  de la Joventut va presentar un estudi basat en el sexisme a les xarxes socials  entre joves de 13 i 17 anys  on  s’observa clarament  on a  aquestes  edats tant els nois com les noies veuen de manera normal el tracte sexista i no pensen que  això els pot afectar  el dia  de  demà. Aquestes dades són preocupants perquè segons estudis, això pot fer augmentar els casos de violència de gènere ja des d’unes edats molt precoces. Observem que a aquestes edats els adolescents veuen de manera totalment normalitzada el  fet   que  una  parella  tingui  gelosia  com  a  mostra  d’amor.

Deixem-nos  de  contes de  prínceps  i  princeses  i  preparem  els  nostres  fills  per  a  la  vida real fora d’aquesta cúpula de vidre que  els tenim acostumats.

 

 

 

 

 

 

LA IMPORTÀNCIA DE L’EDUCACIÓ

“L’educació és l’arma més poderosa per canviar el món”  Nelson Mandelal_c009c600-ceed-11e2-9984-f9a22ee00015

L’educació i els valors de la convivència són fonamentals a la nostra societat. El respecte, la tolerància, la llibertat, la pau, l’esforç, el valor de la responsabilitat són elements claus per fer créixer l’alumnat.

Si realment volem canviar la nostra societat, hem de començar per valorar i reconèixer la feina del professional de l’ensenyament, dotar de recursos personals i econòmics a les escoles i treballar conjuntament des de tots els àmbits per la millora d’aquesta.

Actualment els infants passen gran part del dia a l’escola. Sovint, les famílies no poden fer-se càrrec dels seus fills i deriven aquesta responsabilitat d’educar a avis, cangurs, etc. És important que les empreses/govern facilitin una bona conciliació laboral i familiar.

Durant molts anys s’han comparat els nostres resultats acadèmics amb els de països com Finlàndia, Suïssa o Japó, a l’anomenat Informe PISA. Països que compten amb grans recursos per al centres educatius, que fomenten una bona formació per el professorat alhora que un alt reconeixement i una gran implicació i participació per part de les famílies.

Un dels països amb millors resultats acadèmics és Finlàndia, on el degà de la universitat de Helsinki, el Sr Jari Lavonen afirma en una entrevista al diari “Iltalehti” que els docents són els veritables pilars del país. Això ens fa veure la importància que des del govern donen a l’educació.

El degà de la universitat de Helsinki, el Sr Jari Lavonen afirma en una entrevista al diari “Iltalehti” que els docents són els veritables pilars del país.a

Si parlem del pressupost general d’educació a l’any 2018, estarem parlant d’un nou retall a la partida destinada a l’àmbit educatiu, només es dedicarà un 3,8%, mínim històric per l’educació. Sovint ens trobem amb grans desigualtats entre alumnes, que fan que molts d’ells hagin de deixar els estudis per falta de recursos econòmics.

Els interessos dels alumnes com els de la societat d’avui en dia han anat variant al llarg del temps i alhora les metodologies que s’han fet servir durant molts anys han estat metodologies obsoletes. Fins fa poc temps convivien a les aules, alumnes del segle XXI, amb mestres del segle XX posant a la pràctica metodologies del segle XIX.

L’educació és cosa de tots, fem -ho junts!

FAUNA I FLORA DEL MAR

playa 1

Com és que el mar és tant brut? Els pescadors, vaixells, iots, creuers, contaminen el mar  amb els carburants que utilitzen per poder navegar i amb les  escombraries  que originen . Les platges són plenes de burilles, ampolles,  llaunes, fils i xarxes de pescar, fins i tot neumàtics i electrodomèstics.  Productes que, si es llencen  al terra, es llencen al mar. El 80% de les escombraries que van a parar al mar venen de terra endins. La fauna i flora es veuen amenaçades per tota aquesta brutícia.

Penso que  no podem seguir  així .  Ens hem d’implicar més  i ens hem de conscienciar de tenir les nostres platges netes  per poder tenir net el nostre mar.

En primer lloc, encara que el mar sigui molt gran,  no ens dona dret a llençar tot allà; acabarem destruint l‘ecosistema  marí . Tots formem part de la terra i per això l’ home és  responsable dels seus actes.

dead-1417882_960_720

No cal oblidar que avui dia són  molts els voluntaris que netegen les nostres costes. Ja que són conscients de la importància de cuidar la nostra flora i fauna marina. I que si tenim cura del nostre medi  ambient alhora tenim cura de nosaltres mateixos.

També cal dir que Greenpace fa una tasca molt important ja fa molts anys. Netegen el mar i persegueixen les persones que no en tenen cura, com les empreses que per la seva producció industrial  generen  residus tòxics  i els aboquen al mar.

Així doncs,  hem de conscienciar-nos del que fem amb la natura en general  hem de cuidar-la,  és casa nostra. Tots formem part.

greenpeace-1171452_960_720

Reduir l’estrès?

Com podríem reduir l’estrès que comporta als joves haver de trobar una bona feina abans dels 30 anys?

woman-1733891_960_720

En les últimes dècades és bastant costós que els joves entre els 18 i els 30 anys s’emancipin de casa dels pares. La societat en què vivim els pressiona a tenir uns estudis superiors, que surtin ben preparats i que estiguin actualitzats. Això és el que els donarà més oportunitats de trobar una feina que els permeti adquirir un bon sou per poder marxar del niu.

Després  de llargs anys d’estudi, els toca aprendre múltiples idiomes per poder ressaltar entre la multitud. Seguidament, comencen les entrevistes de treball, i els diuen que si no  tenen experiència professional no els poden oferir l’oportunitat de gaudir d’aquesta desitjada panacea.

Finalment, quan ja han picat a moltes portes, agafen un treball de becari on fan un munt d’hores al dia i tenen un sou mileurista. Fan feines temporals i amb la perspectiva d’anar agafant vivències en el seu àmbit per poder tenir la seguretat que si canvien d’empresa, ja no començaran des de zero.

images

Els anys van passant i els joves segueixen treballant, però estan a casa dels pares perquè no poden pagar un pis tot sols . Per poder ascendir han de seguir treballant, formant-se amb cursos i pagant-los ells mateixos. Quan estan arribant als 30, que ja es veuen amb una visió més amplia i amb més responsabilitat, arriba l’hora de fer el salt. S’arrisquen a emancipar-se de casa, alguns amb treball parcial, però il·lusionats que per fi poden ser més lliures. Pot-ser; si les coses van malament es pot tornar d’on han sortit…

En aquesta societat el que s’ha après a fer és a que els fills estiguin a casa molts anys, per fer-los fills molt preparats professionalment, que parlin 5 idiomes, que tinguin carrera universitària, per a  després  que siguin mileuristes i estiguin al niu dels pares…

 

El navegant català que s’enfonsa en aigües consumistes

El patí de vela o patí català és un esport aquàtic tradicional i sostenible de la costa del Mediterrani. Segons les enquestes realitzades per la FDAC (Federació d’esports aquàtics de Catalunya), la utilització del patí de vela com a font de diversió en les costes mediterrànies ha descendit en un 25,5% en els últims deu anys. Al contrari, els esports aquàtics americans,  com el surf o el pàdel-surf, no han perdut popularitat per als esportistes del mar, sinó que ha augmentat. Això és conseqüència de la força dels Estats Units d’América i la seva conquesta silenciosa, per la qual els ciutadans comprem tot allò que ens volen vendre encara que provoqui trencar amb les nostres tradicions.

Patí_de_vela_antic

Quan escollim aquest esports, pensem que estem fent una decisió lliure en la nostra elecció, però no és així. Els esports aquàtics americans són promocionats contínuament per la televisió (en pel·lícules com Infierno azul o en anuncis propagandístics de productes com el de la marca Cola-Cao).  El surf en aquestes imatges sempre va acompanyat d’un noi o una noia amb un cos d’escàndol i trets físics americans, un prototip d’home o dona que moltes persones s’hi volen assemblar. El missatge subliminar que arriba al nostre inconscient és ‘’ Si fas surf, seràs considerat atractiu’’. És impossible lluitar contra una publicitat tan potent i reflexionada.

Estem sent manipulats. Som la cartera plena d’un bon feixuc de bitllets verds que els lobbies internacionals volen tenir i bellugar al seu gust, per al seu benefici. EUA no és un país, és una gran empresa que busca menjar-se tota cultura o societat que sigui diferent i que no li reporti beneficis monetaris.

Fent comparativa, el patí català no és promocionat perquè no li interessa a aquesta societat considerada tan moderna i estrambòtica. No captiva perquè no és un esport americà acompanyat de cossos de luxe, sinó que és un esport català portat per persones senzilles que estimen la seva costa.

Si pensem en la tradició i en la sostenibilitat del nostre ecosistema, el patí de vela ha de ser la nostra elecció per gaudir del Mediterrani.  El patí és fabricat amb materials sostenibles, autòctons i reciclats de la nostra terra. Els productes usats pel seu aïllament de l’aigua del mar és respectuós amb la fauna i flora marina. Però també és cert, que l’entrada i la sortida de l’aigua del patí pot erosionar i desgastar la costa del litoral. Així mateix, l’empresa Ohana Ocèan (provinents de Papeete) estan dissenyant tarimes sostenibles, a trets paisatgístics i bio ecològics, per a poder introduir i treure el patí de l’aigua sense causar efectes negatius en la nostra costa.

dav

Logotip Ohana Ocèan

En conclusió, la nostra cultura està sent atacada i eliminada de la història del mar. Actualment, els catalans estem vivint una supressió política i cultural.  No deixem que ens preguin ni una cosa més! Que no esborrin el que hem estat, som i serem! Hem de protegir una part nostra, de nosaltres mateixos, de la nostra mar! En altres paraules,  promocionem el patí català!

pati vela català

L’impacte visual al litoral de Castelldefels

CastelldefelsLa cultura de mar i platja ha adquirit molta importància al llarg de la història catalana. En un inici, es considerava un luxe poder disposar de temps per gaudir d’unes hores a la platja i ara és el dia a dia de moltes persones.

A tots els fanàtics del mar, la platja i tot el que s’hi relaciona, queden meravellats quan veuen imatges de les platges paradisíaques de la Polinèsia, Tailàndia, entre d’altres. Molts d’aquets llocs són zones verges, verdes i sense que s’observi l’acció de l’home. La seva simple imatge ja és un reclam turístic.

Si traslladem aquest escenari a la platja de Castelldefels, és tot el contrari. Arreu del litoral trobem milers de reclams publicitaris pel mig de la sorra i pel passeig. S’haurien de retirar tots aquells dispositius que alteren el paisatge natural del litoral de Castelldefels.

Els principals motius que em porten a pensar així són sobretot les deixalles que trobem derivades d’aquesta publicitat humana gratuïta: cartells anunciadors al mig de la sorra, els tríptics que surten volant i que arriben fins arran de mar, etc.

En l’àmbit jurídic també s’ha de tenir en compte que existeix una normativa municipal que prohibeix col·locar qualsevol dispositiu publicitari, anunciador o recreatiu a menys de 40 metres a nivell de mar.

Tots ens hem trobat, a ple mes d’agost, la platja plena de: famílies, persones fent esport, gent gran que passeja, venedors ambulants, nens jugant, etc. i a més a més has d’anar esquivant cartells al passeig i brutícia a la sorra. Molt lluny d’aquelles platges que molts de nosaltres somniem anar en algun moment de la vida i que no tenen res més que la seva bellesa natural sense l’acció de la mà de l’home. Reflexionem una mica sobre aquest tema, no?

L’estrès en els infants i joves

L’estrès en els infants i joves ocasiona ansietat i trastorns de conducta. El sindicat de mestres de Catalunya assegura que actualment els infants i els joves el  pateixen. Això té una relació directa amb l’aparició de trastorns de conducta i de personalitat.

Les persones amb major nivell d’estrès es troben generalment als nuclis de grans ciutats, amb alta densitat de població i de contaminació. El ritme diari de les grans ciutats està directament relacionat amb l’estrès infantil i juvenil. Els joves que viuen en entorns més rurals, en contacte més proper amb la natura, sense tanta contaminació i en nuclis menys poblats, tenen una menor possibilitat de patir – lo.

A la infància hi ha tres factors a destacar. El primer és que els infants passen molt de temps a les escoles. Al finalitzar les classes realitzen activitats extraescolars, i quan arriben a casa encara han de fer les tasques de l’escola. En aquest sentit cal una reforma estructural del sistema educatiu: treballant per projectes, eliminant el sistema dels exàmens, les tasques i les hores d’estudi a casa, de manera que es puguin fer dins les hores lectives. D’altra banda, seria beneficiós per als infants poder fer ús de més espais a l’aire lliure, sense pressions, on gaudeixin i aprenguin de l’entorn. El joc envoltat de natura potencia la creativitat i la imaginació dels nens, i en disminueix la competitivitat. A més, els pares acostumen a tenir llargues jornades laborals, amb dificultats per compaginar la seva vida familiar i laboral. L’ educació ha d’anar dirigida a fomentar infants reflexius amb esperit de pensament crític. Cal acompanyar-los, assessorar-los i guiar-los cap a l’adolescència.

En els joves i adolescents també s’ha notat un augment de l’estrès que esdevé en un major risc de patir trastorns de conducta i de personalitat. En primer lloc, el fracàs escolar al nostre país es molt elevat, sobretot perquè el nostre sistema educatiu és obsolet i les polítiques d’educació no són les més adequades. A més, l’accés al món laboral és dificultós. Els joves han d’estudiar cada vegada més, tot i que això no els garanteix una feina qualificada. La majoria d’ells, després d’anys de formació, es troben a l’atur o a llocs de treball de menor categoria a la qual  els correspon. Finalment, cada vegada hi ha més dificultats per a l’emancipació i autonomia dels joves. Els lloguers de pisos han augmentat, sent inassolibles per a molts joves, que han de compartir pis per poder marxar de casa.

Per acabar, només vull concloure aquest article llançant dues preguntes a l’aire per a la posterior reflexió individual del lector:

Cap a quina societat anem? Quin tipus de societat estem creant?

La BBC i el Capità Enciam

Fa pocs dies era notícia que un grup de presentadores de la BBC estudien demandar l’empresa ja que, oficialment, cobren un 10% menys que els seus companys homes. Aquesta notícia ens hauria de fer reflexionar. Cal que diguem alt i clar que la diferència salarial entre homes i dones és la forma més efectiva de perpetuar la discriminació social entre gèneres.

Podem escoltar qui digui que la bretxa salarial té com a causa que els homes segueixen ocupant més llocs de responsabilitat al món laboral. Però aquest exemple de la BBC és un argument que ho contradiu. Hi ha presentadors i presentadores que fan la mateixa feina i presenten el mateix programa però, malgrat tot, elles tenen un salari significativament inferior.

Podria semblar el contrari però , segons l’informe anual del Fòrum Econòmic Mundial que recull dades de 2015, la bretxa salarial no es tancarà fins d’aquí a cent anys. Ens queda molt i molt per fer i pel que fa a Espanya la cosa no va gaire bé. Segons aquest informe, Espanya és al lloc 112 al rànquing d’igualtat salarial mundial i ha baixat cinc llocs en un any. Si revisem el llistat d’aquest informe, veurem que el rànquing està encapçalat per Islàndia i Noruega però Rwanda és al 4rt lloc i Nicaragua al 6è . Això ens demostra que la igualtat no s’aconsegueix solament amb desenvolupament i cal incloure altres polítiques d’estat i d’educació.

Cuadre world Economic Forum

Hauríem de potenciar i aplicar mesures d’igualtat de gènere en tots els camps de la nostra societat: política, educació, treball, cultura, mitjans audiovisuals… i el més importat, a casa.  Si el que veiem a l’escola i a la vida pública no ho reproduïm a casa poca cosa haurem guanyat. És una feina de tots i és necessari que tots siguem actius en aquesta lluita. Qualsevol petit canvi serà importat i així farem que aquestes estadístiques millorin més ràpid. Recordeu què deia aquell personatge televisiu: “els petits canvis són poderosos”.