SANT CORNELI DE CERCS EN RUNES

Sin título

Un tràgic incident a Sant Corneli de Cercs defineix l’inici del dia 2 de febrer de 2015, aquest fou el titular que vaig observar aquella matinada de dissabte durant les telenotícies de primera hora. No m’ho podia creure, jo mateixa disposava d’una segona residència a la vella muntanya d’aquell petit poblat del Berguedà.

La notícia explicava que l’impacte d’una forta tempesta havia enderrocat diversos domicilis a causa de l’enderrocament d’una de les elevacions de terreny que envoltava la vila. Sant Corneli, una de les zones del Berguedà amb major índex de muntanya a les immediacions, sembla ser una font d’esllavissades del territori. Aquest fet em va provocar pensar que el meu immoble podia situar-se entre les opcions de l’esdeveniment, raó per la qual vaig decidir agafar el cotxe i emprendre viatge cap amunt.

Els quilòmetres de carretera se’m feien eterns i no aconseguia sortir de l’estat de commoció que havia causat en mi la notícia. En arribar, vaig contemplar la situació de caos que patien els habitants del poblat, a la qual em vaig haver d’afegir en comprovar que, efectivament, el meu habitatge era un dels afectats en les runes. No hi va resultar ferit cap ciutadà, tot i que van ser múltiples les llars que van quedar afectades. La imatge dels moments més feliços que vaig gaudir en aquella casa era la que em venia a la ment mentre, asseguda sobre una pedra, dirigia la meva mirada cap a un paisatge buit i nu, però al mateix temps ple d’engrunes.

Interrogant més minuciosament els agents encarregats de desembarassar la zona afectada, vaig poder corroborar la informació emesa televisivament. L’època hivernal que persistia durant el mes de febrer a Sant Corneli era puntualitzada per abundants i continuats torrencials de pluja. Per això, el poblat, de mica en mica, anava dotant-se de llars més especialitzades contra el risc d’enderrocament, per mala sort que la meva era de les més antigues que hi construïren.

Entre un sentiment de desolació i un desequilibri emocional que patíem tots plegats, es manifestava el desig d’abordar els fets amb un tarannà pacífic per tal de preparar un pla resolutiu que proporcionés una via d’evasió en aquella dura i terrible circumstància. Com que no s’hi van produir ferits, no calgueren vies d’evacuació ni equip d’emergència mèdica, però sí respondre a les demandes i necessitats de la població afectada per aquest eventual desastre de la natura.

Posteriorment i al cap dels dies, un equip d’investigació forestal es va situar al vilatge per identificar quines podien ser les zones amb risc d’enderrocament i així, evitar la construcció de residències a la vora de terrenys erosionats i per tant, zones insegures. Des de l’Ajuntament de Sant Corneli de Cercs s’impulsaren activitats favorables per evitar l’erosió i els esllavissaments del sòl.

Sandra Esteban

 

Anuncis

Robatori a un domicili de Vallirana

El passat dia 15 de juliol, a les 22hores, la família Subirats tornava al seu domicili de Vallirana després d’uns dies de descans.

La Cristina va deixar el cotxe a l’aparcament i com que el seu fill s’havia quedat adormit, va decidir que el millor que podia fer era pujar a casa ella sola i anar buscar-li el cotxet. Va agafar l’ascensor i va arribar al seu replà. Era de nit, de sobte va girar el cap i va veure que la porta dels seus veïns estava mig oberta, tot era silenci i foscor, però va veure que el pany de la porta estava al terra. La Cristina va recordar que els seus veïns encara estaven de vacances; per tant, la porta havia estat forçada. No podia ser de cap altra manera.

Una gran por va envair-li el cos. Va entrar corrents a casa seva i va esperar una estona per tal de verificar que ja no hi havia cap lladre. Quan va recuperar les forces, va baixar a l’aparcament i des d’allà, la Cristina i el seu marit Pere van trucar per telèfon als seus veïns, per avisar-los de la mala notícia. A continuació, es van posar en contacte amb la policia. Els Mossos d’Esquadra van arribar ben aviat i van prendre nota de tot el que havia succeït, van cercar empremtes dels lladres… Per sort, dins de la desgràcia, es tractava de professionals i no van fer malbé res de valor sentimental.

Si algú em pregunta què és el millor que cal fer per marxar-se tranquil de vacances, jo li respondria: no deixar evidències que no hi ets, deixar les finestres mig obertes i quelcom de roba estesa. Tota precaució és poca! 

Mossa

Un curtcircuit possible causa de l’incendi

incendi

 

Un incendi deixa sense sostre a una família de Castelldefels. Els bombers de la Regió Metropolitana Sud, que han donat per extingit el foc a primera hora de la nit, segueixen investigant les possibles causes, però les principals hipòtesis apunten a un curtcircuit.

La família, que sopava en un restaurant proper per celebrar l’aniversari d’un dels fill, s’ha assabentat dels fet en sentir els crits d’alerta i les corredisses dels veïns, que sortien esverats de l’edifici alertats pel fum.

En arribar allà la imatge ha estat dantesca. El fum i el foc sortien per les finestres de l’habitació i el menjador. Els bombes encaraven les mànegues des del camió escala, al 3è pis. La impotència era màxima. Segons relaten alguns veïns, la família està molt afectada. Tots ploraven i es preguntaven com era possible.

Atesa la ràpida assistència del cos de bombers el foc no ha produït cap dany estructural i tots els veïns podran dormir avui a casa seva, a excepció de la família afectada. El Departament de Serveis Socials de l’Ajuntament ja s’ha posat en contacte amb la família per mirar de buscar-los allotjament, però la família vol respostes i avisen que lluitaran per tal d’esbrinar la veritat. Cal destacar que el pis havia estat remodelat per complet feia dues setmanes i havia superat totes les inspeccions tècniques obligatòries.

 

 

 

 

 

 

 

QUARANTA-TRES ANYS DE LA GRAN RIUADA

Avui, 19 d’octubre de 2015, fa quaranta-tres anys de la gran riuada que va patir un petit poble del sud-est espanyol anomenat Zurgena (província d’Almeria).

Feia dies que plovia a bots i barrals… el temporal s’havia calmat la nit anterior, encara que la borrasca no s’hi allunyava. A partir de les set del matí d’aquell 19 d’octubre, la pluja dòcil va començar a acumular moles d’aigua per tota la conca del riu Almanzora. El diluvi va arrossegar oliveres centenàries, ramats de cabres i ovelles, terres de conreus, carreteres, cases… i, fins i tot, vides humanes.

Durant vàries hores, la por es va apoderar dels habitants del poble. La gent que no va quedar atrapada a les cases corria espantada buscant refugi a les zones més altes. En canvi, el Salvador, el secretari, demanava auxili des del balcó de casa seva. Ell i la seva família van quedar aïllats en una trampa mortal. La Juana, una anciana de 83 anys, va salvar la seva vida ficant-se en una pastera (recipient de fusta que es feia servir antigament per fer la massa del pa).

Cap a les cinc de la tarda va deixar de ploure. Havia arribat el moment del retorn per comprovar l’estat d’unes llars plenes de fang i destrucció. Alguns crits eren esgarrifosos en adonar-se de la magnitud de la tragèdia. Aquells que havien perdut part de la seva família: un pare, un fill, un cosí… ploraven desconsolats.

En arribar la nit, els zurgenenses es van veure sense roba, sense aigua, sense llum, sense telèfon i amb les vies de comunicació tallades.

Zurgena va ser el municipi de la província d’Almeria que més va patir les conseqüències de les inundacions de l’any 1973. Sis persones van perdre la vida arrossegats per la riuada grotesca d’aigües turbulentes fins a desembocar els seus cossos a les platges d’Aguamarga, Rodalquilar i Villaricos.

La meva família també va ser protagonista d’aquesta història. Encara recordo el retorn a casa amb els pares i amb la meva germana petita. L’accés a la nostra llar va ser impossible. El fang ho cobria tot!

El desconcert,  la desolació, la tristesa, la por, la ràbia… eren els nostres sentiments.  Malgrat tot, érem conscients que seguíem junts i ens vam fondre en una llarga abraçada. Vam pensar que la desgràcia era només material, per sort per a nosaltres…  sempre surt el sol encara que la tempesta sigui llarga.

Cristóbal Porta

 

Estat de xoc

catastrofe

Quan et trobes en una situació com aquesta, que sense saber res arribes a casa teva i observes que el teu edifici o casa està derruït, ha de ser una sensació molt impactant.

En primer moment, quan arribes al lloc i et trobes les runes de la teva llar, crec que em quedaria una estona en estat de xoc. En el moment que comencés a reaccionar, la meva preocupació s’aniria a les meves persones estimades, família, amics, veïns que viuen amb mi, en el meu mateix entorn. Intentaria contactar amb elles per assegurar-me que es trobessin en perfecte estat, desitjaria amb totes les meves forces que no els hagués passat res.

Un cop fetes les comprovacions que les persones estimades es troben en perfecte estat, penso que tractaria d’esbrinar les causes de l’ensorrament, contactaria amb els serveis d’emergència o amb qualsevol persona responsable que estigués a càrrec de la situació, per demanar informació i explicacions del que ha passat.

Ara bé, un cop sabés les causes del desastre, demanaria responsabilitats i que em facilitessin els recursos oportuns per als meus familiars i per a mi mentre estiguem sense casa.

Per finalitzar, amb el patiment que suposa haver perdut totes les pertinences i objectes estimats, amb esforç tractaria de construir una nova llar.

Terratrèmol a Sant Climent de Llobregat

 

 

El divendres 10 de maig de l’any 2013, a les 22.00 h, tot va començar a moure’s, primer va ser molt suau quasi imperceptible i poc a poc va fer-se més fort, les cadires tremolaven, la làmpara anava d’un lloc a un altre, van caure els quadres que hi havia penjats. Tot es va moure amb molt rebombori.

El  terratrèmol va sacsejar tota la comarca. El sisme va durar molt poc. Crec que no més de 20 o 30 segons,  però va causar algunes destrosses. Vam tenir molta por. En sentir que tot tremolava, la meva família i jo vam sortir al carrer. Tots ens preguntàvem què havia succeït.

L’endemà, ja amb la llum del dia, és va veure la magnitud del terratrèmol. Havia causat danys material a les cases, hi havien esquerdes als edificis i també a la carretera. Afortunadament, no es va produir cap desgracia ni a la meva família ni la població en general.

Tot i que no és freqüent que es produeixin terratrèmols a la nostra comarca, no és excepcional que es puguin produir en el sòl català. Es calcula que cada 4 anys n’hi ha un de 4 graus a l’escala Richter. Res a veure amb els terratrèmol que amb molta freqüència es produeixen a l’Índia. Cal recordar l’últim a Nepal que va causar 8.500 mort i la destrucció  gairebé de tot el país. Què faríem si a casa nostra es produís un fenomen d’aquesta magnitud?

NO ÉS UN SOMNI

He finalitzat la meva jornada laboral i tinc moltes ganes d´arribar a casa després d´un dia llarg i esgotador. Agafo el cotxe i després d´un quart d´hora de trajecte, arribo al meu carrer i … quina és la meva sorpresa: on és casa meva ? I el meu pàrquing ? Això no és veritat… no pot ser… no hi ha res.

Després d´una estona en “ shock ” i amb la ment completament en blanc, penso això no és un somni, és real… On són totes les meves coses ? I ara què faig? On és tot el que he aconseguit amb tant d´esforç durant aquests anys? On vaig ?

Totes les meves preguntes no troben cap resposta.

Seguidament, ja una mica més tranquil.la, penso en tots els meus familiars, que estiguin bé. És veritablement el que més em preocupa, perquè una casa i un pàrquing no deixen de ser coses materials.

Una vegada que he parlat amb la família i he pogut comprovar que tots estan bé. La meva situació d´angoixa ha anat minvant. Si hi ha una cosa important a la meva vida és la família. Totes les altres coses es poden tornar a construir.

Crònica d’una erupció inesperada

El dissabte 24 d’octubre, el volcà Tiki-Wiki a l’illa de Tanga (Polinèsia) va entrar en erupció a l’alba. La inesperada esclatada, que va anar acompanyada d’un terratrèmol de magnitud 6, va sorprendre els habitants de la capital de l’illa perquè no tenien coneixement de la futura i imminent catàstrofe.

L’inici es va caracteritzar per la formació d’un gran núvol al damunt del volcà, anomenat columna eruptiva vertical, i de la posterior i brutal expulsió d’ellapil·li junt amb fluxos piroclàstics (que van fer bullir l’aigua propera a l’illa) sobre la població de Tanga. Tot seguit, va començar la violenta emissió de vapor i gasos sulfurosos tòxics sobre la totalitat de l’illa, juntament amb una pluja intensa de cendra que va crear una espessa boira i grans explosions acompanyades de tsunamis.

La lava vomitada pel volcà va començar a descendir per la muntanya fins que va arribar a la capital i va enterrar una tercera part dels habitatges. Com a conseqüència d’això els habitants de l’illa van perdre gairebé la totalitat dels seus béns i efectes personals a causa del foc originat per la lava.

Malgrat la desesperació i tristesa davant de la seva pèrdua, van començar de nou i amb empenta donant gràcies per haver pogut salvar el més preuat que tenien: la seva vida.

 

Lídia

 

Una explosió de gas a Gavà fereix a cinc persones

Una explosió de gas natural en un restaurant del número 7 del carrer Sant Lluís de Gavà ha provocat dos ferits greus i tres ferits lleus. El propietari del restaurant i la cuinera han patit cremades de segon grau al 30% i 50% del seu cos respectivament i han estat traslladats a la unitat de Cremats de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Els altres tres ferits, que eren clients que es trobaven al restaurant en el moment de l’accident,  han estat ferits lleus i han estat traslladats a l’Hospital de Sant Boi de Llobregat a on han rebut l’alta hores més tard.

Una acumulació de gas a la cuina del restaurant sembla haver estat la causa de l’explosió. La deflagració ha provocat l’esfondrament de part del primer pis, que afortunadament no estava ocupat en el moment de l’accident. L’ona expansiva ha trencat els aparadors dels locals comercials dels edificis propers, sense causar més danys materials.

Tres dotacions de bombers s’han desplaçat fins al lloc dels fets i, com a mesura preventiva, han desallotjat tot l’immoble per tal d’analitzar si l’estructura havia estat danyada. Els dotze veïns han estat allotjats en un hotel de les proximitats fins que no puguin retornar als seus domicilis.

Un cop quedin descartats els danys estructurals els bombers permetran als veïns l’accés als seus domicilies per poder recollir els articles de primera necessitat.

MOMENTS

 

A l’octubre vam començar un nou curs de català, el C2, em venen al cap records dels meus inicis al  nivell elemental, la mateixa clase,  però diferents companys, resulta una mica estrany.

Ha estat un curs molt intens i dinàmic,  amb una metodologia educativa totalment diferent, ple d’activitats tan dins com fora de l’aula i novetats tecnològiques, difícill  triar només un momento.

Tenia clar  que la metodologia no sería la tradicional ,però no esperava que fos tan innovadora , recordo la cara de sorpresa dels companys el primer dia i  en concret el comentari d’una companya que va manifestar en diverses ocasions la seva mala experiència en un altre curs de català del mateix nivell.

Les classes han estat una sorpresa rera l’altra,  la forma de presentar-nos el primer dia,   descobrir el   QR Code, el joc de les 12 pistes , l’enigma del número 75, Ramon Muntaner, tot això només seria el principi, vam continuar amb Twitter, Kahoot!, Drive, la línea del temps, WordPress, teatre en català…

Recordo que el primer dia  vaig tornar a casa contenta i satisfeta i amb ganes d’explicar-ho a la meva família i crec, que  no vaig ser l’única.

La motivació es va mantenir durant tot el curs, i això , no és fàcil d’aconseguir.

Sonia Ballano