Diari de navegació del curs C2 de català 2017-2018

Començo el meu viatge emocionada, nerviosa i amb ganes de menjar-me el món. Em preparo per a la meva travessia: trec la pols del meu veler, que representa el meu títol del nivell C1 de català; aixeco la vela, que és el meu corrector d’Optimot; agafo el mapa #paradís4.0, que necessitaré per guiar-me entre la mar;  i prenc fermament el meu timó, que constitueix les meves ganes d’aprendre i d’avançar.

En Jaume ens rep al moll. Va vestit de forma militar i amb ulleres de sol. Ens prepara enfront de les adversitats i ens indica que mai hem d’abandonar. Ell serà la nostra veu, la nostra estrella polar, la nostra guia dins de l’oceà. Ens dona llibres d’instruccions que ens orientaran dins de les paraules, dels textos i d’allò que vindrà. Un d’aquests és el de l’Aurora Bertrana, que amb les seves lletres i descripcions ens ensenya la terra llunyana que volem conquistar.

Som diferents velers els que ens llencem a la mar en recerca del nivell C2 de català. La nostra primera parada és Papeete, que es troba a la Polinèsia Francesa. És el lloc idoni per començar. Allà he aconseguit una gran i estimada tripulació. Ens diem els Ohana Océan.  Som rebels, treballadors, riallers i constants.

El millor ambient és el de la gresca, sobretot en moments on els ànims cauen a terra. Els que i perquè han fet fugir la boira dels nostres relats i això ens ha ensenyat que mai és massa tard per preguntar.

El twitter, a l’alta mar, ens connecta amb el món de les opinions en català. En Jaume ens va dir que tot era començar! Pensàvem que aquesta xarxa era molt petita, però ara se’ns mostra tan gran com les aigües que hem d’explorar. Per una altra banda, el blog permet fer revisió dels dies i de les experiències, per no perdre’ns en el temps, les actes es publiquen, i els veïns del C2 ens comuniquem.

Enviem postals a en Jaume perquè no perdi l’esperança que arribarem a Castelldefels. Des d’Auckland fins a Port Louis, passant per San Juan. Li explico el problema amb les comes i els punts, quina bogeria! Pensava que ens quedaríem atrapats a l’illa dels signes de puntuació! Gràcies als jocs i a estirar de la corda, jugant a vilatans i assassins, som pirates que solquem la mar amb un sol destí.

L’oceà de les lletres i de les paraules és tan gran! Ens sentim tan perduts de vegades. Els pronoms febles provoquen un gran forat a la popa del veler, no sabem si abandonar. Les onades són cada cop més altes, la neu ho congela tot a la nit  i el sol matiner en la seva esplendor cada cop és més asfixiant. Però en Jaume ens parla per la ràdio i ens anima a seguir endavant, ens diu amb veu de capità: ‘’Vosaltres podeu! Ho aconseguireu! Els pronoms febles estan superats!’’ No deixa que ens avorrim ni ens despistem. Gràcies a ell, contactem amb els serveis dels complements directes, indirectes i circumstancials, i podem continuar navegant.

Quin viatge! Quines aventures! Gràcies a Déu en algun lloc ens trobem a la costa del Mediterrani. Les aigües són calmades, però perilloses, ja que els taurons TEDtalks ens empaiten sense descans. Són bèsties de paper i de vergonya, que s’alimenten de missatges impactants, de paraules ben dites i de discursos en veu alta dels tripulants. Però els Ohana no tenim por! Amb els arpons els vencerem!

Ja visiono el moll del SNL de Castelldefels, on realitzarem l’examen pel qual aconseguirem el nostre títol de navegants experts en català C2. En Jaume ens saluda i ens anima a arribar, a prendre terra ferma. Penso en aquest gran viatge, en els riures, en les paraules, les lectures i els textos. Quants quilòmetres hem recorregut! Com hem crescut! Com gaudiran els següents navegants! Perquè en Jaume ajuda a viatgers perduts en català. Això ja s’acaba per a nosaltres, però per a ell, el curs tornarà a començar!

 

vacation-2218675_960_720

Anuncis

NOVES TECNOLOGIES I DIFERÈNCIA GENERACIONAL

Quant a la xerrada de Laura Borràs sobre literatura i les noves tecnologies digitals, vull destacar que és una proposta innovadora i agosarada que aprofita l´era informàtica d´última generació per defensar una mena de fusió entre literatura, les paraules, la tecnologia digital,  visual i tridimensional i l´art. A més a més, planteja una mirada diferent que ve a reforçar el significat de les paraules en contingut i forma,  una manera d´expressió que pot fer l´ensenyament més didàctic. Per consegüent, vull defensar que aquestes pràctiques són una novetat. No totes les generacions han pogut gaudir-les i el seu aprenentatge significa un repte impossible per a uns i per a altres una necessitat de posar-se al dia.

Des de la Revolució Industrial hi ha hagut fites històriques: invents, descobriments científics, maquinària que ha conreat la terra…, la qual cosa ha provocat importants moviments migratoris del camp a la ciutat. En un segle i mig hem passat de ser una societat fonamentalment agrícola a una societat desenvolupada, industrial i de serveis, en què la tecnologia analògica ha donat pas a l´era digital (d´una major complexitat). Diferents generacions s´han hagut d´adaptar a les fàbriques, nous electrodomèstics, nous transports individuals i col.lectius, noves troballes espacials, noves armes de destrucció massiva, etc.

Malgrat tots els avantatges i desavantatges, cal dir que, a les persones d´aquella primera generació els ha estat impossible posar-se al dia. Han estat els seus fills i sobretot  els seus néts els que han tingut més oportunitats de rebre una educació o uns estudis. Encara recordo com, personalment, vaig tenir a les mans el primer mòbil als trenta-cinc anys i puc observar com els nens d´ara estudien amb suports informàtics. Actualment és impensable dissociar l´aprenentatge d´internet, les màquines de càlcul (calculadores) i de les xarxes socials, ja que han esdevingut noves eines de cultura. Per aquesta raó, vivim amb la necessitat d´adaptar-nos-hi, de no perdre el fil i restar desfasats.

De moment– continua sent una apreciació personal– amb la tecnologia, tenim la sensació que va més de pressa que no pas les nostres capacitats i facilitat per apendre-la. De fet, els científics fan esment de les màquines capaces de guanyar l´home en jocs de cultura general o al joc d´escacs, com va passar amb l´ordinador batejat com Deep Blue que va guanyar el mateix Kaspàrov.

En conclusió, malgrat que és necessari apendre constantment de la realitat que ens envolta, posar-nos al dia suposa un esforç, mitjans econòmic si la necessitat que quedi per sobre el factor humà. Hem de saber que és important dominar la tecnologia i treure´n el millor rendiment possible. Però també no ser esclaus i amb això vull dir relacionar-nos entre les persones i emprar aquestes eines per facilitar la vida de l´individu.NOVES TECNOLOGIES I DIFERÈNCIA GENERACION

Els mercats del món

Arreu del món hi ha civilitzacions diferents, amb les seves cultures i costums. Totes distintes, però totes tenen quelcom en comú: els mercats.

Des de l’antiguitat la gent ha comerciat amb tot tipus de mercaderies, ja siguin béns o aliments, a canvi d’altres. Els mercats han estat el motor de grans civilitzacions. Han escrit història. Han creat rutes inspiradores de contes i somnis. En definitiva, els mercats son vida.

Avui inicio un viatge pels mercats del món, les seves históries, vistes, mercaderies i les experiències que he viscut. Gràcies a haver estat endinsada en aquets mercats podré compartir amb vosaltres consells. Espero rebre les vostres opinions. Aquest blog és un mercat en el què podrem intercanviar coneixement.

Aixi doncs, iniciem aquest viatge!

Nord-Àfrica.

La zona del nord d’Àfrica, coneguda geogràficament com el Magreb té un denominador comú en quan a mercats, tots tenen un patró basat en la relació propera del venedor i el comprador. Els artesans estan a la vista dels possibles compradors per a què puguin apreciar la feina i l’esforç.

Les olors , els colors , la musica , les serps, les dents i dentadures, els animalons que s’apropen a tots, el canvi  que es va establint del mati a la nit, sembla que estiguis a un altre món.

12

BCN

El mercat més famós de la Ciutat Comtal, “ Els Encants·” és ubicat en una estructura arquitectònica modernista, que ofereix un gran contrast amb tots els elements que es venen, coses antigues, des d’un botó de nacra a peces de metall, ceràmiques, mobles de fusta amb incrustacions d’ivori, objectes d’argent, veritables peçes d’antiguitat. Tot té un valor relatiu, segons les teves necessitats i també les de la teva butxaca. És visitat no solament per catalans sinó també per estrangers i interioristes per fer decoracions d’importants botigues o per atrezzos d’obres de teatre.

3

4

Nova York – Chinatown

A la ciutat que mai dorm, els mercats viuen tant de dia com de nit.

És el districte de les imitacions de luxe per excel·lència a la ciutat més competitiva i luxosa del món occidental.

És sorprenent la capacitat que arriben a tenir les petites paradetes del carrer en les què pots veure catàlegs propis de les grans firmes, oferint-ne unes possibilitats que per a moltes butxaques són molts llunyanes, però que ens apropa una mica més al famós “somni americà”. En aquesta ciutat, tot és possible.

5

Londres – Camden

És un dels barris més extravagants que he visitat mai. No es el típic mercat de segona mà. És una subcultura pròpia, tothom assumeix que la roba de segona mà és tan bona com la que t’acabes de comprar a la botiga de la cantonada, i si tens sort pots trobar un Versace o Prada que encara porta l’etiqueta del preu original. Són habituals entre els anglesos vendre tot el que no vols més o no ho far servir, tot al contrari de mi, que sempre trobo un lloc per guardar-ho. A casa em diuen que els trasters el vaig inventar jo.

6

Sardenya, l’illa per descobrir

Ara que el bon temps ja és aquí i molts de vosaltres esteu pensant en les vacances, us vull parlar d’un viatge que vam fer l’estiu passat i que no ens va deixar indiferents, ens va encantar…

Vam viatjar a la segona illa més gran del Mediterrani, l’Illa de Sardenya.

Fins aquell moment, nosaltres no en coneixíem res. Ens en vam informar una mica abans d’anar-hi. Disposàvem de set dies i Sardenya és una illa molt extensa (24.090 Km2) . Per això vam decidir visitar només el nord d’aquesta meravellosa terra.

Es troba separada d’Itàlia pel mar Tirrè i pel nord és veïna de l’illa francesa de Còrsega. La capital de la Regió Autònoma de Sardenya és Cagliari. La gent té costums, tradicions i llengua pròpia, el sard. Han rebut influències de molts pobles: romans, àrabs, espanyols, francesos. I això els ha convertit en un poble molt ric en cultura i gastronomia, obert als visitants.

El que més impressiona és la  varietat de paisatges i de colors, en pocs metres podem trobar el blau turquesa de les aigües, el rosa de les roques, el blanc de la sorra i el verd dels arbres que envolten les platges. El millor que podeu fer a Sardenya és descobrir per vosaltres mateixos els increïbles indrets que amaga.

Jo us en donaré algunes indicacions;la resta…és cosa vostra.DSC_0491

Transport:

A Sardenya es pot arribar: en avió. En aquest cas és imprescindible llogar un cotxe a l’arribada. Un altra manera, que també tria molta gent, és el ferri, d’aquesta manera poden embarcar el propi cotxe. Nosaltres vam escollir la primera opció.

Avió: Girona-l’Alguer en menys de dues hores (cotxe de lloguer des de l’aeroport).

Allotjament:

Sardenya té diferents tipus d’allotjaments: hotels, hotels rurals, apartaments, cases rurals, B&B. Per a nosaltres, el més pràctic va ser llogar un apartament.  Així teníem la possibilitat de fer algun àpat a casa.

Què hi podem veure:

L’Alguer: Ciutat important de Sardenya. És molt interessant comprovar que conserva llengua i tradicions catalanes, com herència de la seva conquesta al segle XIII. La zona més maca del poble es concentra a la part antiga, envoltada per una muralla

Un s’ha de perdre passejant pels carrers medievals, plens de tallers i botigues de corall. A més hi ha moltes terrasses on prendre alguna cosa i relaxar-nos tot veient passar la gent.

El més important per veure a l’Alguer: la Torre dell’ Esperó Real, l’església i el claustre de San Francesco, el port i la Grotta de Nettuno. Són unes coves naturals descobertes el 1700. Hi amaguen una gran bellesa. S’hi poden observar les estalactites i estalacmites. S’hi ha d’accedir amb vaixell des del port, o bé amb bus cap a Cabo Caccia i baixar les 656 escales tallades a la mateixa roca.

DSC_0565

Stintino: situat al Capo Falcone, antigament era un poble de pescadors. Atreu molts turistes, potser massa pel meu gust, perquè té una de les millors platges del món: la Pelosa, les aigües de la qual són espectaculars, de color verd maragda.  Hi bufa un vent que la fa ideal per practicar esports nàutics com el kitesurf.

DSC_0404Al davant es troba l’Illa d’Asinara, reserva natural protegida, amb fauna autòctona, tortugues gegants, etc. Es pot visitar amb vaixell des del port d’Stintino.

Castelsardo: poble medieval situat a dalt d’un turó. És un poble de carrers estrets i costeruts, amb trams d’escales. A dalt es troba el castell que pot ser visitat. També hi trobareu un mirador amb unes vistes espectaculars de la costa. Des de baix podeu contemplar els diferents colors de les cases del poble., Hi donen un aire diferent, molt fresc. Quan el mires des de la costa, et fa la sensació que estàs contemplant un quadre.

.DSC_0552

Isola Rosa: a pocs quilòmetres, trobareu aquest preciós poble mariner. El seu nom fa referència a l’illot que es troba a uns 700 metres de la costa i que a més és rosat, com totes les roques d’aquesta costa. Contrasten molt amb el blau del mar. Podeu trobar platges de sorra rosa i aigües transparents, com La Marinedda.

Molt a prop del port es troben tots els restaurants, especialitzats en cuina sarda: pasta, peixos frescos, verdures, fruites, pa sard i formatges ( el més típic és el pecorino, elaborat amb llet d’ovella).

Aquesta part de l’illa s’anomena Costa Paradiso. Hi destaquen el color rogenc de les roques i les cales. Sobretot, no us podeu perdre la platja de Li Cosi, una cala on només es pot accedir caminant, fent un fantàstic passeig per un camí, d´uns 300m, vorejant la costa, gaudint d’un espectacle de tonalitats blaves i verdes força brillants. Al final del camí veureu la platja des de dalt, amb unes aigües transparents que conviden a fer un bon bany. Es distingeix perfectament el fons, podreu practicar busseig o fer esnorkel i observar els peixos que neden sense por al vostre voltant.

Des d’aquesta part de l’lila les postes de sol són espectaculars.  Val la pena quedar-se a la platja fins al capvespre.

IMG_3246

Santa Teresa di Gallura: molt a prop d’aquesta ciutat turística podeu visitar Capo Testa, és el punt més al nord de l’illa.  Està format per roques gegants granítiques.  És una zona molt estratègica de l’illa. Hi trobarem un far i unes precioses vistes, des del penya-segat. A més, en un dia clar podeu veure perfectament els penya-segats de Bonifacio, a l’illa de Còrsega. Fins i tot teniu la possibilitat de visitar-la, agafant un ferri que surt des del port de Santa Teresa.DSC_0429

Arxipèlag de La Maddalena: està format per set illes i es troba a la part de la costa anomenada Esmeralda. Hi ha la possibilitat de fer un petit creuer sortint des del port de Palau (ciutat turística, que es troba a unes 2,5 milles de l’arxipèlag). És molt agradable perquè navegues veient totes les illes i pots gaudir de les platges i banyar-te en les aigües increïbles, blaves, verdes, turqueses…Fins i tot et deixen llençar a l’aigua des del vaixell i banyar-te a les anomenades piscines, en mig del mar. Una experiència inoblidable.

Les illes són: Caprera, Spargi, Budeli, Razzoli, Santa Maria , Santo Stefano i La Maddalena. Aquesta última és la més gran. És molt turística.  Té hotels, restaurants, botigues. Ha estat molt influenciada per França. Es pot apreciar en l’arquitectura. Té un aspecte colonial. Pels llaminers, són molt recomanables les pastisseries, també influenciades per la pastisseria francesa.DSC_0509

Aquests llocs són alguns dels més fascinats de l’illa però n’amaga molts més…Heu de viatjar a Sardenya per descobrir-los.

VIATJAR SOBRE RODES

L’aportació que vull fer és ben diferent a la que un viatger normal sol buscar. Es tracta, doncs, d’un viatge sobre rodes, és a dir, en furgoneta tipus camper o en autocaravana. La meva experiència es basa en furgoneta tipus camper, un tant hippie per dir-ho d’una forma divertida, però que la seva essència prové una mica d’allà, de les furgonetes conegudes com a hippies, aquelles volkswagen dels anys 60, les quals s’han anat modernitzant fins a ser les que són ara.
Per viatjar així, s’ha d’estar disposat a pernoctar en qualsevol indret, això sí, còmode per descansar i a ser possible, un bon raconet. L’avantatge d’això és que tant pots fer-ho a la vora de la sorra d’una platja qualsevol, com a sota d’una alzina o d’un pi en plena naturalesa o al centre d’un poble en un aparcament municipal. Tens la gran llibertat, i això ho hauria d’escriure en majúscules, de moure’t per on vulguis, d’aixecar-te un matí i obrir les portes del vehicle i ,com si fos una finestra al paradís, veure davant teu el mar a uns pocs metres, rentar-te si vols la cara en aquest mar o ,si més no, a un riu si ets a la muntanya. Tot i haver fet turisme en grans hotels de luxe amb totes les comoditats possibles, no hi ha sensació més grata i de lliberat que la de vitjar sobre rodes. Almenys puc comparar-ho.

S’ha de dir que cal estar en possessió d’uns quants estris que facilitin l’estada en aquest petit apartament i que també se n’ha de prescindir d’alguns altres. N’hi ha de gent que té molt ben preparada la furgoneta, però bàsicament has de tenir uns mobles per guardar la roba i uns utensilis per a cuinar, de neteja, d’higiene personal, etc. Faré una menció d’alguns que són fonamentals i amb els quaal ja es podria passar uns quants dies ben bons:
– Un sistema de moble, ja sigui fabricat per un mateix o per una empresa, que tingui armari i que es converteixi en llit. També, es clar, un matalàs plegable i còmode,  que n’hi ha per a aquest tipus de moble.
– Una cuina de càmping-gas
– Un dipòsit d’aigua amb una mànega amb un extrem de mànec de dutxa, que tant podrà servir per rentar com per a dutxar-se. El vénen així.
– Una bona nevera per guardar begudes i aliments.
– Una segona bateria que s’incorpora normalment sota el seient del conductor i la qual donarà suport als electrodomèstics quan el vehicle es trobi acampat. Podràs incorporar endolls i altres components gràcies a això.
– Un vàter portàtil, el qual ja incorpora components químics.
Cal dir que hi afegiríem altres instruments que farien més còmoda l’estada, com una taula i cadira plegables, llanternes o punts de llum, organitzadors, una vela extensible incorporada al vehicle, seients giratoris, etc.

Podria estendre’m molt sobre aquest tipus de turisme, però us diré que l’any passat (2014) vaig anar per la costa passant per València, Alacant, Almeria, Granada,
Màlaga, Còrdova…i va ser una experiència única, increïble, preciosa que us recomanaria amb tot el meu cor. No cal estar en possessió d’un vehicle així ja que es poden llogar, tant de furgos campers com d’autocaravanes. Aquestes últimes amb més limitacions per moure’s per on vulguis però amb més comoditats. Cal dir també que és com una droga.  Sempre voldràs emprendre rutes noves.  Voldràs preparar-te més i millor el vehicle i patiràs el mono durant la setmana de feina per tal que arribi el cap de setmana o vacances i programar una sortida.

Si voleu respostes i voleu consells o si en teniu alguns per donar-me, aquí estic!

Afegiré algunes fotografies per il·lustrar-vos:

IMG_2448 IMG_2485 IMG_0350IMG_2382IMG_2381IMG_0791IMG_0792IMG_2369IMG_2383…aquesta última foto és un vàter portàtil, per curiositat.

Proposta gastronòmica a Castelldefels

Oferta gastronòmica rioplatense a Castelldefels

Quan es parla de la gastronomia fent referència a l’Argentina i a l’Uruguai tot es redueix al típic asado. No estic gens d’acord amb aquest resum de tot el que ofereix la cuina d’aquests dos països. Potser pel fet d’haver nascut a l’Argentina crec que tinc una certa predisposició a voler canviar aquesta idea— sens dubte equivocada— de veure la nostra gastronomia. La gran immigració que van viure aquests països durant les dues guerres mundials van fer que es produeixi una barreja molt important de cultures aportant cadascuna els seus plats típics. Així doncs ens trobem amb una varietat infinita d’ opcions per gaudir de la gastronomia tant a l’Argentina com a l’ Uruguai. Per poder comprovar tota l’explicació precedent, us vull proposar cinc restaurants ubicats a Castelldefels on podreu gaudir d’una selecció exquisida dels nostres plats preferits.

El Miravos: és un restaurant uruguaià situat a la platja de Castelldefels. Concretament es troba al passeig Marítim, 61. La seva situació, si parlem del seu entorn, és privilegiada. Amb vistes al mar, i sent un dels xiringuitos que resten oberts durant tot l’any, fa una sensació de pau i calidesa que caracteritza la temporada d’estiueig.

D’aquest restaurant com a plat estrella podríem parlar del típic asado. La pizza és molt bona, de forma rectangular típica de l’Uruguai, i tot l’ assortiment d’amanides gegants, són realment els punts forts d’aquest restaurant.

miravos

El Montevideo.com: un altre restaurant uruguaià, però situat al poble. L’entorn no és gaire agradable, ja que es troba a la carretera del poble (avinguda Constitució,30). És un lloc on contínuament hi ha molt trànsit i passa justament al costat de la terrassa del local. Per aquesta raó, recomano aprofitar del lliurament a domicili que ens ofereix aquest restaurant.

El plat estrella d’aquest lloc és sens dubte la milanesa napolitana, és carn de vedella empanada ,de grans dimensions i que al damunt porta tomàquet triturat, pernil dolç, mozzarella i orenga.

fachada-de-montevideocom

El Tío Bigotes: restaurant argentí situat al centre del poble, concretament al carrer Doctor Ferran, 59-61. La seva situació dins del poble no és gaire agradable a causa de no tenir terrassa, ser un lloc no gaire gran i estar pensat sobretot per fer lliuraments a domicili. Per tant la decoració així com les instal·lacions(sanitaris, taules, cadires…) no són gaire còmodes. Malgrat tot axiò, el recomano com el meu favorit. No existeix cap altre al poble que faci les empanades típiques argentines tan bones com les fan aquí. La pizza és un altre dels punts forts d’aquest lloc. Les fan a l’estil nostre, això vol dir rodones de massa gruixuda, molt ben cuinada la part de sota de la pizza i sense escatimar mai en la quantitat de mozzarella. N’hi posen moltíssima.

pizzeria_32       tiobig1     empa

El Saltavioleta: aquesta cafeteria- restaurant argentí és realment una nova i boníssima adquisició de la platja de Castelldefels. Amb un entorn preciós (vistes al mar), situat al passeig Marítim, 178, trobem aquesta moderna i elegant cafeteria amb una àmplia oferta gastronòmica. Absolutament tot el que venen són menjars típics argentins. La qualitat del que s’ofereix és realment excel·lent. Es pot escollir entre diferents tipus de menú depenent si anem a fer un esmorzar ,un dinar ,berenar o sopar. Hi ha tant ofertes de dolç com de salat. Realment podríem dir que el plat estrella són els sandwiches de miga. Realment és un menjar que va bé a qualsevol hora del dia, la molla tan primeta i la quantitat de varietats que hi ha per escollir fan que costi molt decidir-se per quin gust triar. Per aquesta raó sempre passa el mateix, tastem un de cada i en mengem una barbaritat… Heu d’anar-hi!

saltavi

El Pizza Sur: va ser el primer restaurant argentí que va aparèixer a Castelldefels. Va obrir les  portes l’any 1986 en un local molt petit, situat al passeig Marítim. En aquell moment només venien pizzes i empanades. No hi havia gairebé lloc on seure. Així que normalment compràvem i ens emportàvem a casa el menjar. Però va començar a tenir molt èxit i es van traslladar l’any 1990 a un enorme local també a la platja de Castelldefels. El nou Pizza Sur obre les portes a l’avinguda República Argentina,1 (realment no podien haver trobat un lloc millor…). La decoració del restaurant és totalment autòctona. En entrar, de seguida sembla que et trobes a l’Argentina. Quadres de Buenos Aires, Cataractes, gautxos amb les seves boleadores… És realment un lloc molt agradable tant per dinar com per sopar. El menú actualment és molt ampli. Com a plat estrella jo escolliria la pasta en general. Qualsevol tipus de pasta farcida és casolana i la fan boníssima (sorrentinos, tortel·lini, raviolis… ).

Imagino que després de tants detalls de menjars apetitosos tots els que heu escrit l’entrada al bloc estareu morts de gana… Us convido a tastar alguna de les ofertes gastronòmiques que us he proposat.

Us animo a trucar per telèfon perquè us portin a casa el sopar o a anar personalment a algun dels restaurants esmentats. Podeu fer-ho amb tranquil·litat, tots són econòmics, en temps de crisi aquest punt és fonamental….

Pizza-Sur-Castelldefels_78811_image

Marcela Stanislavsky

Una segona oportunitat ! -recicla-restaura-crea-

Una segona oportunitat!

Un dels materials més populars per reciclar són els palets de fusta, aquestes plataformes utilitzades per transportar i emmagatzemar grans i pesades caixes. Utilitzem la imaginació. Decora i recicla amb els nostres mobles de palets de fusta.

Les biblioteques o vitrines són part fonamental de la major part de les sales. Però no sempre tenim els diners per fer aquesta inversió. Si prefereixes optar per alguna cosa original en comptes de comprar els mateixos mobles que tothom, llavors t’animo a fer una biblioteca, una terrassa o un menjador amb palets.

La millor manera és optar per un disseny tipus modular, instal·lant diverses caixes de palets a la paret i dissenyant el nostre propi moble. Això et permetrà variar en dissenys i també en colors, ja que moltes persones opten per pintar, una mica d’imaginació fa la diferència.

IMG-20150311-WA0001IMG-20150311-WA0002

Un dia de bon matí, vaig veure una cadira trencada al contenidor que hi ha davant de casa. La veritat és que, d’entrada, tenia més números d’acabar triturada en una planta de reciclatge que de ser restaurada, sort que la meva dona va insistir tant a restaurar-la que vam decidir donar-li una segona oportunitat.

D’entrada, un cop comprovat que teníem tots els trossos, vaig començar per rentar-li la cara amb un bon decapant. El següent pas va ser tractar-la amb un producte químic que eliminés els corcs. Ara venia el pas més difícil, reconstruir aquest puzle. El seient era relativament fàcil per que encaixava tot bé i amb cola blanca i uns bons serjants ja teníem la part superior feta.

Reconstruir les potes de la cadira va ser el més difícil, ja que la solució passava per unir els dos trossos de les potes amb l’ajut de petites espigues de fusta encaixades dins les potes després de fer els forats amb la broca i, un cop seca la cola, reconstruir amb massilla les parts de fusta que faltaven en el lloc de trencament.

Un cop ja teníem les quatre potes senceres, s’unien les potes amb els travessers, igual que abans,amb l’ajut d’espigues de fusta, cola blanca i massilla. La unió del seient amb les potes també és va fer amb espigues de fusta. Un cop ja teníem la cadira reconstruïda, ja sols quedava anivellar la cadira, és a dir, serrar una mica les potes que no estiguessin anivellades amb les altres.

Amb el puzle ja acabat només em va quedar polir bé tota la fusta amb paper de vidre començant per un gra més gruixut i acabant amb un gra més fi. Després quan la fusta ja presentava tot el seu resplendor ja sols quedava donar un toc de color per uniformar la massilla amb la fusta, unes quantes capes de goma laca i finalment un bona cera per lluir.

El resultat final va merèixer tot l’esforç realitzat per part de tots de casa que d’una manera o altra vam contribuir a donar-li una segona oportunitat.

Un viatge on les coses es van complicar fins a l’infinit

Estàvem contents; havíem arribat al punt final previst.

IMG_3320

Vaig poder fotografiar el GPS perquè actués de federatari, havent-los prèviament descongelat tots dos a la calor de la panxa.

2011 04 Polo Norte Bea 125 Polo Norte Notario

Sorpresa, marca 89º 59,9′ N; vint minuts abans havíem vist el 90º. El terra (gel) s’estava desplaçant a 0,5 Km/h! Deixant la nostra sorpresa per més endavant, vam procedir a la part important com era fer-nos una foto amb la senyera per a orgull nostre i immortalitzar el moment.

2011 04 Polo Norte Bea 127 Polo Norte

Després de les abraçades de rigor i els discursos improvisats, tots simultanis per la premura del temps restant, vam pujar a la llançadora

2011 04 Polo Norte Bea 149 Polo Norte

que en 40 minuts en va portar al campament avançat, a 89,1ºN

2011 04 Polo Norte Bea 098 Base BarneoIMG_1074IMG_3519

Esperàvem ser recollits al cap de 2 hores per un avió STOL (Short Take Of Land), que aterren i s’enlairen en 200m. A més havia de descarregar aigua i queviures per als dies posteriors, perquè quan va dipositar-nos el vespre no va portar més que doble càrrega de passatgers, trineus i materials, pel retard en què havia incorregut pel mal temps, en cancel·lar-se els vols del dia anterior. Quan vam arribar,  els barracons estaven encara sense muntar i vam haver d’ajudar, amb 50º sota zero i un vent feroç. Però, com es veu, els russos són molt previsors.

El campament havia estat iniciat uns dies abans, mitjançant llançament de paracaigudistes i paletes amb material; fins i tot un petit buldòzer per aplanar el gel va enllestir una pista per a avions, i així poder seguir portant més material.

02_04_203_04_3

Mentre esperàvem l’arribada de l’Antonov-74, faltava menys de mitja hora per a l’aterratge, vam sentir un CRAAAAAAAAACCCCCCCCCCKKKKK i vam notar com un sisme. S’havia trancat la pista d’aterratge! Pel mitg i transversalment.

2011 04 Polo Norte Bea 195 Barneo 2011 04 Polo Norte Bea 194 Barneo 2011 04 Polo Norte Bea 193 Barneo 2011 04 Polo Norte Bea 192 Barneo

Vam contactar urgentment per ràdio amb l’avió perquè tornés a Longyerbyen (78ºN). Érem lluny de tot i aïllats.

2011 04 Polo Norte Bea 229 BarneoIMG_33892011 04 Polo Norte Bea 202 Barneo

La reparació va trigar tres dies; en part va ajudar el corrent del golf, que empenyent cap al NE sobre aquells quilòmetres de gel va ajudar al fet que es tanqués l’esquerda, però no inspirava confiança; per això, amb ajuda de la pala mecànica i aprofitant part de la pista anterior, vam poder improvisar-ne una altra, en diagonal.

IMG_3452 2011 04 Polo Norte Bea 251 Barneo

Teníem poc menjar i es va acabar ràpidament. Només quedava una espècie de Maicena/porridge que amb mig pot de melmelada que va aparèixer, en feia més factible la ingestió. Quedava molt poca aigua. Els russos saben que en anar congelant-se l’aigua de mar, la part superior queda amb menys sal, baixa cap avall, resulta unes capes superiors menys salines. Amb un gran mestratge, tallen maons de gel en la part on és menys salinitzada, i la fonen al foc de gasoil, perquè això almenys, no faltava.

IMG_1121IMG_3411

Però succeeix que el príncep Harry, fill de la gran Bretanya, que caminava per la zona, defalleix anant sobre esquís, i els russos han d’anar per ell i el seu escorta (dos policies i dos monitors). Els allotgen en una tenda individual i a partir d’aquest moment tots els comandaments russos porten pistola (?).

2011 04 Polo Norte Bea 243 Barneo2011 04 Polo Norte Bea 269 Regresando a LongyearbyenIMG_3526

Harry es queixa del porridge i li donen tota la melmelada perquè vagi empassant, així com la poca aigua que quedava. Total, nosaltres, dos dies menjant engrut i bevent aigua mig salada.

Tres dies després, reparada la pista, va aterrar l’Antonov-74, va descarregar queviures i més viatgers; hi vam pujar corrents i es va enlairar urgentment perquè el pilot no volia allargar l’estada sobre un gel de dos metres, però esquerdat en tota la zona.

2011 04 Polo Norte Bea 080 Base Barneo

Un mal presagi vaig tenir, veient Harry, el de la melmelada, a bord del nostre avió STOL rumb a Longyearbyen, a l’illa de Spitsbergen, arxipèlag de Svalbard (administració Noruega). Allí aquest mateix dia sortia el nostre vol a Oslo i enllaç a Barcelona, perquè havia previst passar tres dies en aquesta illa. Havia comprat aquest vol quatre mesos abans. La sort és si arribàvem a temps per agafar-lo.

2011 04 Polo Norte Bea 258 Regresando a Longyearbyen2011 04 Polo Norte Bea 267 Regresando a LongyearbyenIMG_3582

Aterrem a Longyearbyen;  en baixar de l’Antonov, veig al davant el nostre Boeing 730-800 preparat per a l’embarcament. Ve un funcionari i se’ns dirigeix; ens comunica que com no sabien si arribaríem en el dia de la sortida del Boeing, ens havien anul·lat els bitllets, i que no hi havia places fins a tres dies després. Després es dirigeix a Harry i li comunica la bona notícia que li han aconseguit dues places a Oslo. I se’n va anar amb les meves places. Després, a l’agència de viatges, em comuniquen que no hi ha hotels per a aquests tres dies, com és normal a última hora. Gentilment els russos ens cedeixen uns jaços que tenen ells a l’hangar de l’aeroport, amb una mica de calefacció, i que usen per al seu personal de la base quan estan de pas. Gràcies, Harry!

Als tres dies arribem a Oslo on no hi ha vols a Barcelona en diversos dies. Una altra nit més en un caríssim hotel nòrdic i vol l’endemà a Budapest, i d’allí a Barcelona.

Però hi vam arribar; (al Prat).

2011 04 Polo Norte Bea 349 Regreso a Barcelona vía Praga

Per als enamorats de la Toscana

Benvinguts els enamorats de la Toscana!

En aquest blog, trobareu diferents alternatives per gaudir de la Toscana més meravellosa. Desitjo que aquestes rutes que ofereixo us siguin profitoses.

Ruta cultural: Florència Siena San Gimigiano.IMG_2475

Són moltes les coses per visitar a Florència, i a qualsevol guia que consultis trobaràs quins llocs has d’anar a visitar de manera obligatoria: el Duomo, la Galleria de li Oficci, la Galeria de l’Academia, elsJardins de Bóboli, el Ponte Vechio, etc., però el que no has de deixar de fer és passejar pels carrerons del casc antic amb meravellosos palauets, gaudir de les nits a la plaça de la Signoria, on sempre trobaràs algun músic fent concerts de guitarra o fagot, i degustar un gelat o un aperol en una terraseta a la vora del riu Arno.    IMG_2245

Siena, meravellosa ciutat medieval d’una gran riquesa històrica. Només entrar a la ciutat, caminant és clar, ja que és tota per a vianants, vés directe a la Catedral, obra arquitectònica del gòtic italià , amb uns mosaics interiors espectaculars. A partir d’aquí camina pels carrerons de la ciutat fins arribar a la Piazza del Campo, és la plaça més bonica de tota Itàlia, famosa per les carreres de cavalls que s’hi celebren. Doncs quan arribis a aquesta plaça, veuràs que tothom està còmodament assegut al terra, ja que és inclinat, gaudint del Palazzo Vechio que presideix la plaça. Apunta-t’hi.

San Gimigiano, impresionant poble medieval famós per les característiques torrasses senyorials.

Ruta paisatges idíl.lics: Vall d’Orcia, Bagno Vignoni, Sant Quirico d’Orcia, Pienza.

És una ruta recomanada per fer en cotxe.CSC_0881

Endinsat a la Vall d’Orcia, és la zona de la Toscana amb els paisatges típics que trobem a les postals, i depenent de l’época de l’any que hi vagis, trobaràs uns paisatges verds plens de roselles a la primavera, o daurats i plens de gira-sols a l’estiu. Si és aquesta última l’època de l’any que has triat per anar-hi, no deixis de gaudir de les zones d’aigües termals a l’aire lliure que hi ha a Bagno Vignoni i a les Termes de Saturnia. Et recomano que hi vagis de dilluns a divendres, ja que són públiques i els caps de setmana estan plenes de gent.

No deixis de visitar els pobles de San Quirico d’Orcia i Pienza.

Ruta de vins: Montalcino i Montepulciano.

Per finalitzar la teva estada a la Toscana, dedica’t dos o tres dies per degustar un dels vins de més fama internacional que trobaràs a Itàlia, el Brunelo de Montalcino. Montalcino és un poble medieval, on hi ha cellers on podràs degustar aquests vins i la seva gastronomia. Et recomano un sopar-degustació a l’enoteca Bacchus. Així mateix et recomano que vagis a Montepulciano, a l’igual que la resta de pobles que he anomenat és preciós. Quan hi vagis et recomano que dinis a La Osteria del Borgo i demana per Francesco,el qual a més de parlar perfectament castellà et recomanarà el millor de la seva cuina, i de pas demana-li taula a la terrassa exterior, gaudiràs d’un meravellós paisatge.

Altres enllaçoc d’interés:

Diarios de Itàlia- Los viajeros

Rutes per la Toscana

DSC_0174

Bé, amb aquesta informació que us he donat ,desitjo haver-vos proporcionat idees, recorreguts i recomanacions per la vostra estada a la Toscana… Bones vacances!

PETITS DETALLS QUE FAN GRAN QUALSEVOL RACÓ QUOTIDIÀ

Hola!

En el meu espai de blog vull compartir amb vosaltres idees compostes per petits objectes, que ajudaran a personalitzar qualsevol racó, i sentir-vos còmodes en els diferents llocs on succeeix la jornada.

Qualsevol lloc és vàlid per dur a terme: al cotxe, als diferents racons de casa nostra, als estris d’ús diari com són les claus de casa, la carmanyola… Amb objectes que podem trobar a prop nostre com per exemple una postal que hem rebut, l’embolcall d’un regal, el residu quan s’acaba un rotllo de paper…

Un detall és “una part, un fet o una circumstància que contribueix a formar o completar una cosa però no és indispensable”. Tot i que la definició parla d’un complement innecessari, desitjaria que a través del blog poguéssim compartir totes aquelles idees perquè el que és innecessari passi a ser la impremta personal de cadascú de nosaltres.

Hi esteu tots convidats a participar i compartir aquest blog amb enamorats dels petits detalls. “Al pot petit és on es troba la bona confitura” 😉 Així doncs, comencem una petita passejada?

El color és un element molt simple que ens defineix i ajuda a personalitzar allò que ens envolta.

img1

Els colors càlids es relacionen amb la sensació subjectiva de calor i els colors freds són aquells que van invertits des del blau fins a l’inici dels colors càlids. Deixant de banda la definició, us aconsello barrejar els colors de forma estrident o treballar amb el mateix color però en diferents tons. Habitualment, en trobar la combinació que més us agradi es dibuixarà un somriure a la cara!

Què podem fer amb les postals que tanta il•lusió ens fa rebre’n? Un collage per decorar aquella paret que estem farts de veure-la blanca i avorrida!

img 2

Crear el proper arbre de Nadal! (Molt aconsellable per a espais petits

img3

O crear un quadre per personalitzar algun dels nostres racons!

img4

Tan simple com treure dels calaixos i les capses totes aquelles postals que hem rebut, una base de cartolina i cola transparent amb textura gel barrejat amb la nostra creativitat pot crear coses com aquestes o encara més maques!!

Estic desitjant que les compartim aviat!!!!

La setmana vinent us proposo continuar amb el reciclatge dels envasos d’aliments!!