Diuen, potser amb raó, que cada generació es queda en un invent que no pot comprendre. La societat canvia a un ritme trepidant. Ens trobem en una nova època de la informació i la comunicación, això que anomenem evolució! Hem de ser conscients que el progrés tecnològic és aquí i no s’aturarà pas, tal i com ens refereix Laura Borràs a la seva ponència Quan les paraules cobren vida.
Avui en dia no podem concebre la vida sense les noves tecnologies i ens oblidem que hi ha una part molt important de la nostra població, la gent gran, que no les fa servir i que no estan familiaritzats amb els mòbils, ordinadors etc. Tots coneixem gent gran que no està interessada en les TICS; però no és menys cert que hi ha una part important d’aquesta població que té molt d’interès d’ aprendre’n i utilitzar-les.
Segons l’Institut Nacional de Estadística (INE), més del 60% de las persones majors de 55 anys, mai han fet servir Internet; en conseqüència crec que l’objectiu que se’ns planteja com a societat, seria no convertir-los en un col·lectiu d’exclusió sinó d’integració, facilitant que la gent gran es pugui adaptar a les noves tecnologies. L’èxit depèn de com ho enfoquem i ho plantegem per tal que no s’en quedin al marge i puguin gaudir dels beneficis com: accés a la información, comunicació amb els familiars, amics i amb la societat en general, pal·liar la soledat, assolir nous coneixements, la qual cosa ajuda a mantenir la ment activa i la memòria.
D’altra banda, crec que, a més, comporta un augment de l’autoestima i en definitiva una millora en la seva qualitat de vida. Per aconseguir aquest objectiu, ha d’haver-hi implicació i compromís per part de les administracions publiques i també dels professionals. Penso que les possibilitats són il·limitades i s’hauria d’aprofitar en benefici de tots.
És ben segur que el que plantejo suposa tot un repte Continua llegint