LA TECNOLOGIA AVANÇA INEVITABLEMENT

Diuen, potser amb raó, que cada generació es queda en un invent que no pot comprendre. La societat canvia a un ritme trepidant. Ens trobem en una nova època de la informació i la comunicación, això que anomenem evolució! Hem de ser conscients que el progrés tecnològic és aquí i no s’aturarà pas, tal i com ens refereix Laura Borràs a la seva ponència Quan les paraules cobren vida.

Avui en dia no podem concebre la vida sense les noves tecnologies i ens oblidem que hi ha una part molt important de la nostra població, la gent gran, que  no les fa servir i que no estan familiaritzats amb els mòbils, ordinadors etc. Tots coneixem gent gran que no està interessada en les TICS;  però  no és menys cert que hi ha una part important d’aquesta població  que té molt d’interès d’ aprendre’n  i utilitzar-les.

Segons l’Institut Nacional de Estadística (INE), més del 60% de las persones majors de 55 anys,  mai  han fet servir Internet; en conseqüència crec que l’objectiu que se’ns planteja com a societat,  seria no convertir-los en un col·lectiu d’exclusió sinó d’integració, facilitant  que la gent gran es pugui  adaptar a les noves tecnologies. L’èxit  depèn de com  ho enfoquem i  ho plantegem  per tal que no s’en quedin al marge i puguin gaudir dels beneficis com: accés a la información, comunicació amb els familiars, amics i amb la societat en general, pal·liar la soledat,  assolir nous coneixements, la qual cosa ajuda a mantenir la ment activa i la memòria.

D’altra banda, crec que, a més, comporta un augment de l’autoestima i en definitiva una millora en la seva qualitat de vida. Per aconseguir aquest objectiu,  ha d’haver-hi implicació i compromís  per part de les administracions publiques i també dels professionals. Penso que les possibilitats són il·limitades i s’hauria d’aprofitar en benefici de tots.

És ben segur que el que plantejo suposa tot un repte

Anuncis

Les noves tecnologies ja estan al nostre abast

Ja estava trigant, les noves tecnologies estan cada vegada més a prop nostre. Laura Borràs ja ens ho ha transmès a la seva trobada a Reus. Com ens quedem bocabadats veient com posa nom a les coses. Com ens fa veure la força que tenen les paraules i com a poc a poc agafen moviment. És espectacular.

Laura Borràs en una de les seves presentacions.

 I com la societat va adaptant-se a aquests processos, com anem encaminats a un món marcat increïblement per la rapidesa, pel coneixement, per la informació.

En l’actualitat, cada cop som més addictes a les noves tecnologies entre les quals podem trobar les tauletes, smartphones, ordinadors.  Trencar amb aquest hàbit en el qual estem tan involucrats avui en dia serà difícil, perquè, per experiència, començarien a veure’ns com bitxos raros.

Hi ha estudis realitzats per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Ramon Llull (URL) en què els estudiants que treballen amb eines digitals en els seus aprenentatges milloren la seva ortografia d’un 20% a un 50%. Això és degut  que la correcció automàtica que et dóna l’eina digital permet fer més activitats en el mateix espai de temps, amb un feedback immediat dels resultats. Això ens porta a la conclusió que s’aprèn més ràpid.

Persones pròximes a mi,  que treballen de forma manual redactant textos per a editorials molt reconegudes del panorama català s’han hagut de formar, de reinventar-se,  d’innovar, de ser diferents i  poder implicar-se en aquest món de progrés, d’avantatges; però també es troben amb un inconvenient: la pirateria. Per tant, s’han de protegir els drets d’autor. Aquest conjunt de drets legítims d’una persona sobre la seva obra de naturalesa literària, artística o científica.

Les noves tecnologies i les paraules

Les anomenades noves tecnologies, sempre en procés d’innovació i per tant sempre noves, s’han implantat amb força en el nostre entorn quotidià.

Pels editors, els qui publiquen els texts d’un autor, la música, els dibuixos o les imatges, aquest repte esdevé sovint un entrebanc. El paper perd protagonisme enfront d’un medi molt més àgil i captivador.

Les paraules que fins ara ens arribaven fixes en un llibre, diari o revista, ara tenen vida. Als professionals de la paraula escrita els cal cercar noves maneres d’arribar al lector. Cal convèncer els lectors que el mon digital permet accedir a l’escriptura, sigui l’estil que sigui, d’una manera més àgil, en qualsevol lloc i moment. Però sobretot, cal que l’editor entengui que la manera d’arribar al lector ha canviat, amb els seus avantatges i potser molts entrebancs.

A l’editor li ha calgut un reciclatge. Les grans màquines d’impressió ja no poden generar el mateix volum de premsa o literatura escrita; la logística per fer arribar el producte als punts de venda, ha sofert un canvi important; la despesa de tones de paper, amb un gran perjudici ecològic, ja no té sentit.

Per això, ara li cal reconduir el negoci. I aquí, en aquesta conversió, topem amb el que poden ser avantatges i amb allò que esdevé un gran perjudici.

Entenc que els avantatges son el poder arribar a tothom; poder transmetre la paraula acompanyada de símbols; permetre al lector interactuar; fer arribar la notícia en el mateix moment que es produeix i sobretot donar possibilitats d’arribar a més fonts. Cal un esforç per donar allò que l’usuari avui necessita.

Per contra topem amb el problema de la pirateria, amb la captació de recursos i amb la disminució de llocs de treball. Per això cal conscienciar que també hem de pagar per les paraules que ordenades, contrastades i degudament elaborades ens arriben per via digital, sigui amb un petit cànon o per la inserció d’anuncis. Cal revolucionar el mon laboral i actualitzar tècnics que transmetin les paraules d’una manera diferent. Aquesta revolució no s’aturarà, és imprescindible moure’s al mateix pas.

Malgrat tot, m’agradaria acabar amb un homenatge al llibre, el llibre de paper imprès que mai no morirà; un homenatge al plaer d’obrir un llibre i de tenir-lo a les mans. El gran repte és la convivència d’ambdós mitjans.

 

GENERACIONS ANTERIORS I NOVES TECNOLOGIES

Escoltant la conferència de la Laura Borràs sobre ‘’Les paraules cobren vida’’, em va fer pensar com ha arribat tota aquesta informació a les generacions anteriors i l’impacte que això els ha produït. Acostumats a les velles tecnologies com la televisió, la ràdio o el telèfon fixe, han passat a fer ús de l’ordinador d’escriptori, del telèfon mòbil i de la connexió a Internet. Vivim en una societat que en poc temps, ha avançat tecnològicament molt ràpid, i les generacions anteriors a aquesta ‘’època tecnològica’’ es troben fora de lloc.

Per una banda, integrar els adults o persones grans a la societat actual mitjançant l’ús de la tecnologia, deu ser una estratègia generalitzada. Les famílies juguen un rol molt important en la motivació dels avis i la seva inclusió cap aquest món. Per altra banda, la societat moderna no valora l’experiència o el coneixement de la gent gran en el context de la tecnologia i això,  fa que hi hagi més distància entre generacions.

La societat actual els ha de tenir en compte, ja que formen part d’ella i així mateix també volen mantenir les seves costums, combinades amb la tecnologia d’avui dia, però sense perdre els seus valors. Volen pujar al tren de les noves tecnologies per així poder ésser al costat de la gent més jove i preparada, a part de compartir coneixements viscuts i experiències.  

Així doncs, és possible la integració de les generacions anteriors a les noves tecnologies mitjançant activitats dinàmiques i atractives, adaptades al seu nivell per tal que els pugui arribar de forma clara a la seva formació i capacitat. En són exemple les biblioteques, les quals realitzen cursos d’Internet dirigits a la gent gran per tal d’introduïr-los en aquest món. Mantenir la ment activa és recomanable a qualsevol edat però en especial a la gent gran.

 

 

Rosa Guerrero

Els alumnes i la literatura digital

Ja ho va plantejar Laura Borràs a la seva conferència amb el títol Quan les paraules cobren vida ; la concepció de la literatura digital com a nova eina d’aprenentatge. Primerament, hem de pensar que si Laura Borràs (essent una professional de la llengua i la literatura) ho veu com una eina positiva per l’ensenyament, els alumnes també ho hem d’entrendre com un avantatge; ja que som un dels col·lectius més afectats.

Per un banda, aquest nou mètode li dóna més dinamisme a l’estudi. Podem aconseguir una motivació més gran per part de l’alumnat. Imaginem-nos Don Quijote de la Mancha amb retocs digitals, penso que en ajudaria a entendre millor la gran obra literària però moltes vegades enrevessada de llegir per la seva antiguitat. Per tant, la nova eina ens facilita l’enteniment de conceptes més abstractes creant elements més tangibles.

Per altra banda, la literatura digital apropa el món de la literatura als alumnes des de ben petits, ja que des de els primers anys d’ensenyament la literatura és una assignatura que pot espantar si no es sap transmetre bé. Això va lligat amb el desinterès per aquesta matèria en el futur.

Tanmateix, el problema que es planteja al meu cap és el dilema següent: tothom tindrà la possibilitat d’accedir a aquesta nova eina o hi haurà discriminació per motius socioeconòmics? És evident la necessitat que tothom accedeixi a aquesta eina sense haver de pagar-ne un preu i així evitar les discriminacions futures. Com a alumna, penso realment que la literatura digital és una eina que complementa la literatura i la llengua, en facilita la  comprensió i és un mètode eficaç i motivador.

Finalment, s’ha desmentar que amb la literatura digital no es pretén perdre ni substituir la figura del mestre, sinó més aviat complementar-la, ja que són dues figures que poden anar juntes perfectament sense necessitat que siguin contràries.

ES POT VIURE NOMÉS D’ESCRIURE EN LA SOCIETAT DIGITAL?

La societat està canviant i les noves tecnologies fan que la gent tingui accés al treball dels escriptors de forma gratuïta. Això suprimeix els drets d’autor considerablement. Nosaltres com escriptores, juguem amb les paraules i juguem amb les noves tecnologies. Intentem fer arribar al màxim de gent les nostres idees. L’impacte visual de les noves tecnologies va a favor de la difusió de les nostres idees i obre un ventall molt gran de possibilitats. Ens podem remetre a l’exposició de la Laura Borràs, que és un clar exemple de com les paraules cobren vida. Començant amb cal·ligrames, passant pels jocs de paraules que gràficament ens descriuen el caos de Nova York i acabant aprenent a cosir un vestit de paraules.

Nosaltres mateixes, en el dia a dia d’escriure, trobem un gran suport en les noves tecnologies. Ens fan més fàcil la feina. Permeten que accedim als treballs de companys de referència amb facilitat. Permeten consultar ràpidament dades importants per situar fets determinats i situacions específiques dins  les nostres històries. Ens ajuden a recrear el marc històric d’una època. Ens permeten conèixer els nostres lectors amb certa immediatesa…..no acabaríem mai de lloar els avantatges de les noves tecnologies. Tanmateix, les idees són úniques, els conceptes, la manera com cosim aquestes idees. El perquè volem donar una puntada a la dreta i no a l’esquerra. Això no ens ho pot donar cap tecnologia, és intrínsecament humà; és únic i cal protegir-lo amb els drets d’autor.

Malgrat  el nostre esforç per arribar a vosaltres, trobem que el camí es difícil. El principal inconvenient és com preservar els drets d’autor. La pirateria digital fa aquesta tasca impossible. Nosaltres no podem ni volen deixar d’escriure perquè és la nostra vocació. És un art.És costós física i psíquicament, és una necessitat vital.

Fem una crida a la societat: Aturem la pirateria digital.

LA LITERATURA DIGITAL COM UNA EINA COMPLEMENTÀRIA

Com a alumna de literatura que he sigut, una cosa queda ben clara: “Quan les paraules cobren vida, la literatura guanya facilitat de comprensió”, tal i com afirma Laura Borràs.

La literatura digital és una nova metodologia d’aprenentatge que motiva a l’alumnat i, en conseqüència, provoca una major implicació d’aquest sector. És evident que els alumnes som els principals afectats d’aquesta innovació educativa ja que la nostra futura formació depèn de les noves metodologies que apareguin. Així, tota novetat en el món de l’educació es tradueix en riquesa i millora de les dinàmiques per a nosaltres.

Aquest tipus de docència literària significa per a nosaltres un eix motivacional més que aporta dinamisme a les sessions. A més a més, aquest tipus d’activitats complementen la lectura de les grans obres i alhora facilita la comprensió de certs conceptes literaris. Això és degut al fet de percebre els continguts en un suport digital que els fa tangible.  És per això que, com alumnes, defensem la complementació de la literatura digital amb la docència tradicional. A més a més, creiem que aquesta metodologia ens apropa al món de la literatura i i ens permet gaudir-ne i aprendre’n amb eficàcia.

Malgrat que aquesta metodologia ens sembla una bona eina de treball, ens plantegem si aquest recurs està disponible per tot tipus d’alumnes. És a dir, dubtem que aquestes activitats les puguin realitzar els alumnes que no tinguin un cert nivell socioeconòmic. Això és degut que per poder gaudir d’aquests recursos es necessita un suport tecnològic que té un cost econòmic. Per tant, potser no és accessible per tothom.

No obstant això, considerem la literatura digital una bon iniciativa per complementar la literatura tradicional i la llengua. Aquesta nova eina facilita la comprensió dels continguts alhora que és motivacional i eficaç ja que aconsegueix una major implicació de l’alumnat. Per tant, defensem aquesta nova eina de treball, però sempre com a complement del suport paper i mai com a substitut de la figura del mestre. Aquest és vital vist que transmet valors i emocions a més dels continguts. Aquests detalls són imprescindibles per a la nostra educació.

L’editorial i l’evolució del llibre: fem un pas endavant

La lectura és una habilitat desenvolupada per l’ésser humà des de fa milers d’anys. En primer lloc, va ser una activitat reservada per a uns pocs privilegiats. No obstant això, amb l’evolució, els canvis socials i el creixement de les tecnologies, l’accés a la lectura, és una realitat per tothom.

En principi, Laura borràs, a la seva conferència Quan les paraules cobren vida, ens  parla de la grandesa i la màgia de les paraules i el seu impacte a la comunicació, amb l’objectiu d’explicar els canvis de l’escriptura i de la lectura davant del mon digital.

La  introducció de la tecnologia ha acostat als usuaris un gran nombre de continguts als quals abans no tenien possibilitat d’accedir-hi. Han fet de la lectura una activitat diversa, amb capacitat de satisfer les preferències,  les  necessitats i les formes d’ús, que abans no hi eren. Com per exemple: l’audio-llibre, o els llibres electrònics.

Els nous valors  socials i les noves tendències comunicatives van portar a l’evolució de la màquina més antiga del món editorial, el llibre. Aquests canvis són complementaris dels moments creatius de la història de les lletres i de la lectura.  Aleshores, als nostres dies, es fan activitats molt diferents per dur a terme la construcció de texts. Per exemple, s’utilitzen figures, plànols,  la localització geogràfica, cal·ligrames digitals, per exemple,  Alex Gopher i The Child. Per tant, es poden transmetre els continguts de les paraules per mitjà d’un escrit; tanmateix, es poden endevinar formes innovadores d’aprenentatge, properes i agradables, per a usuaris nous al món digital.

Com a conclusió, innovació i creativitat són les eines necessàries per sobreviure i cada vegada acostar-nos més als nous consumidors, tot i que oferir-los productes de millor qualitat, carregats de valors implícits i atractius, des del punt més subjectiu i bàsic de les necessitats dels consumidors, pot ser l’única estratègia forta per guanyar la competència dins del mercat editorial i sobreviure davant dels productes pirates o aquells que s’aconsegueixen gratis a la xarxa.

LES EDITORIALS

L’objectiu d’aquest article és defensar l’esforç que estem fent les editorials per adaptar-nos a les tecnologies digitals. Com vàrem veure a la conferència que va donar Laura Borràs, les tecnologies, en cap cas, han d’estar enfrontades a les paraules sinó que totes dues són complementàries. A continuació, desenvoluparem la nostra opinió.

ES POT VIURE NOMÉS D’ESCRIURE EN LA SOCIETAT DIGITAL?

La societat està canviant i les noves tecnologies fan que la gent tingui accés al treball dels escriptors de forma gratuïta. Això suprimeix els drets d’autor considerablement. Nosaltres, com escriptores, juguem amb les paraules i juguem amb les noves tecnologies. Intentem fer arribar al màxim de gent les nostres idees. L’impacte visual de les noves tecnologies va a favor de la difusió de les nostres idees i obre un ventall molt gran de possibilitats. Ens podem remetre a l’exposició de Laura Borràs, que és un clar exemple de com les paraules cobren vida, començant amb cal·ligrames, passant pels jocs de paraules que gràficament ens descriuen el caos de Nova York i acabant aprenent a cosir un vestit de paraules.

Nosaltres mateixes, en el dia a dia d’escriure, trobem un gran suport en les noves tecnologies. Ens fan més fàcil la feina. Permeten que accedim als treballs de companys de referència amb facilitat. Permeten consultar ràpidament dades importants per situar fets determinats i situacions específiques de les nostres històries. Ens ajuden a recrear el marc històric d’una època. Ens permeten conèixer els nostres lectors amb certa immediatesa…..no acabaríem mai de lloar els avantatges de les noves tecnologies. Tanmateix, les idees són úniques, els conceptes, la manera com cosim aquestes idees. El perquè volem donar una puntada a la dreta i no a l’esquerra. Això no ens ho pot donar cap tecnologia, és intrínsecament humà; és únic i cal protegir-lo amb els drets d’autor.

 

 

Malgrat  el nostre esforç per arribar a vosaltres, trobem que el camí és difícil. El principal inconvenient és com preservar els drets d’autor. La pirateria digital fa aquesta tasca impossible. Nosaltres no podem ni volem deixar d’escriure perquè és la nostra vocació, és un art, és costós física i psíquicament, és una necessitat vital.

Fem una crida a la societat: aturem la pirateria digital.

quan les paraules cobren vida