PARADISOS OCEÀNICS Capítol 13

En aquest capítol, l’Aurora Bertrana ens explica la importància de la dansa per al poble polinesi i de la seva influència fins a Europa en els ritmes moderns. Ens descriu les sensacions que l’individu experimenta amb la música i manifesta la seva debilitat pel jazz. Descriu la dansa polinèsia amb ritmes primitius que encara es conserven i com aquests  s’utilitzen en cerimònies on dones de gran bellesa, pareo i el tors nu, dansen els seus ventres fins al moment culminant on acaba amb una gran orgia.

 

 

Capítol 27. Batussa de negres.

A la plaça major de Fort-de-France feia molt de sol i els conductors negres dels autos de lloguer feien migdiada, tot i que en veure’ls arribar tots els xofers els havien descobert. Un dels més decidits se’ls va atansar i el preu que els va proposar els va fer comprendre que caldria discutir i regatejar. Quan van decidir separar-se i trobar un conductor raonable van veure dos xofers atansar-se, però inesperadament un nou xofer els oferia un cotxe al preu més baix. El cotxe estava una mica atrotinat, però degut al temps just que tenien es varen resignar i el van acceptar.

 

Turei “la Cortesana”

És una divina criatura, la “Reina de l’amor”, tots els maoris la coneixen . Thaití tot sencer  estima  la seva cortesana. És la Dama de les Camèlies maori, encara que Turei és una dona sana i senzilla, sense complicacions malaltisses ni literàries. Turei és mare de quatre fills, aquests nens no tenen pare. Quan arribi l’hora d’anar a l’escola, ningú els preguntarà pel seu pare i quan s’enamorin, el  seu  origen no serà un obstacle. A Oceania com més fills més honor i més joia. Encara que siguin fills d’una cortesana. Els maoris entenen la família d’una forma molt més ampla i generosa que nosaltres. Terè és el seu fill gran, fruit del seu primer amor.  Aquest fill és orgullós i egoista com el seu pare. No és un veritable polinesi. Aquest nen li fa gastar tots els diners a una botiga de modes a Papeete.  És un nen molt capritxós.

L’admirable esperit de concòrdia de les races privilegiades (L’Opinió, 26.10.1931)

Ens trobem en un episodi de la colonització oceànica, un clar exemple de revolució.

El lloctinent Cristiern va a la recerca d’una illa verge amb el propòsit de formar una colònia anglotahitiana. Comencen a instal·lar-s’hi: els “amos” són els anglesos i els “treballadors” els pobres tahitians, sota la llei moral arbitrària de “pertinença a la raça blanca”.

Esclatà una revolta unànime arrel de prendre una dona tahitiana que li donaren a un tal William. En aquesta revolta les dones dels blancs degollaren a “tots” els tahitians. En tota aquesta revolta, Smith s’estableix com a patriarca a Pitcairn (actualment l’única colònia britànica que queda a l’oceà Pacífic).

Aquest Noè protector crea una societat model, regida per un codi imaginari que respecta a tothom: dones i nins. Aquest poble nou es converteix en un paradís de virtut i concòrdia.

 

http://www.mercaba.org/JFco/Descubrimiento_del_Pac%C3%ADfico.htm

Carboneig nord-americà

El text narra les vivències d’un grup de mariners a bord d’un vaixell carboner durant el viatge direcció Cristòbal Colón. La curiositat de conèixer i recórrer una de les primeres potències mundials es barreja amb les dificultats per resistir les condicions ambientals pròpies del viatge per les Antilles: xafogor aclaparadora, lluminositat inaguantable, incapacitat de conciliar el son… Aquestes incomoditats deixen pas a la sorpresa i l’admiració en arribar al moll de carbó de la Planta Terminal de l’Atlàntic. La brutícia dels molls anteriorment visitats contrasta amb aquest moll impecable, on regna la tranquil·litat i un silenci confortable. Aquestes visions nord-americanes els acompanyaran durant el viatge camí a Oceania.

La higiene i els salvatges, “D’Ací i d’Allà, n. 51, gener 1930, pàg.95-110

El ministre de les Colònies de França va enviar una ordre al governador en la qual indicava que les colònies franceses del Pacífic mancaven d’higiene. A més, demanava que, amb un decret sobre higiene, posés un remei ràpid. El governador va decidir anar a fer una inspecció a l’illa per tal d’establir-ne les seves mesures. Però a l’illa es va adonar que no hi havia manca d’higiene: tothom es banyava cada dia, es canviava de roba, etc. Tot i que les úniques diferències que hi va trobar van ser les referents a les infraestructures i al nivell econòmic de la població, va dictar el decret per seguir les ordres.

 

Raiatea “la Sagrada” (resum D’Ací i d’Allà, n.129, setembre 1928, pàg. 312-313)

Una tarda de maig el vaixell s’allunya plàcidament de Tahití i escoltant aventures dels mariners la protagonista s’adorm. Al matí albiren el seu destí, Raiatea. El vaixell entra a port i, encara corpresa per l’espectacle de colors, hi desembarquen. El seu destí és a l’altra banda de l’illa , una petita cabana en una petita badia. Hi van en una lleugera embarcació de vela. El lloc és cada cop més feréstec. En arribar a Hamotai, on és la seva caseta maori, els rep en Jaubert. Un cop a terra, tota aquesta perfecció es trenca amb el naufragi sobtat de l’embarcació que els ha dut fins aquí.

Resum del fragment d’Aurora Bertrana “Fantasmes reials” extret de la revista “D’Ací i d’Allà”, n. 128, agost 1928, pàg. 274-275.

Retrata els últims reis de casta sagrada que han passat pel tron tahitià i de les decisions que han produït la condició actual de la reialesa. Indica que la llavor d’aquests fets és l’arribada per mar de l’home estranger, blanc, anglès, cristià i l’afrontament envers aquest succés per part dels sobirans. L’autora assenyala a cadascun d’ells i la seva actuació: Pomare I (altiu i opositor de l’estranger, permet l’establiment dels primers missioners anglesos), Pomare II ( que és convertit al cristianisme, no exercita el que predica), Pomare III (infant en el regnat i en la mort, és guiat en les seves decisions pels missioners), Pomare IV (que a causa del seu regnat aparent, es va produir l’esclat del conflicte entre els protestants anglesos i els catòlics francesos que arribaven a la costa) i Pere V (l’últim rei, vas ser qui entregà el regne a França a canvi de Xampany el 1880). L’autora observa la reialesa actual, en concret a la reina Maura (exdona de Pomare V), la caracteritza afamada, oblidada i menyspreada per aquella terra que era el seu regnat.

El maridatge d’Hamné, D’Así i d’Allà, n.131, novembre 1928, pàg. 390-391

     A l’illa de Moorea, una illa de la Polinèsia francesa, s’hi està organitzant un casament entre la filla adoptiva de l’administrador francès, Hamné, i el fill adoptiu del missioner francès Pare Fèlix, Teróo. Aquest maridatge es durà a terme a l’illa de Haapiti. La núvia i convidades més properes són les encarregades de preparar l’àpat. Tot i semblar un dia festiu i alegre, la núvia resta trista i a estones plorant. Per posar més dramatisme a la situació la climatologia del dia propicia pluges, vent i mala mar. Podria semblar que el casament no es duria a terme, però, tot i la dificultat en arribar al lloc del casori, l’estat d’ànim de la núvia i els seus cabells rebels de pentinar, s’acaba celebrant. I, finalment, després d’un dia altament estressant, la parella acaba trobant el seu moment d’intimitat passejant vora el mar.