Incondicionalment

Mira que ho tindria fàcil per rememorar cinc moments del curs. Podria  furgar l’arxiu fotogràfic,  recordar la primera o l’última de cada desena de sessions i ja tindria llest el relat del curs. Ara bé,  dubto que fossin els moments més significatius del curs. N’hi ha hagut tants!! Penso que heu sabut mantenir el testimoni que us va deixar el grup de l’any passat. Com ells, m’heu meravellat a cada sessió, des de la primera fins a la darrera.

Quan s’acosta el final de curs, entro en crisi. Dubto que us hagi ajudat a assolir tots els objectius que us havíeu fixat o que havíem negociat plegats. I, com ha estat la tònica habitual, m’heu aclarit aquest neguit.  Heu aconseguit que les cabòries s’esvaïssin llegint-vos els darrers textos. Heu mirat de ser originals, creatius i sorprenents. Per això, us felicito i us dono les gràcies de l’aprenentatge!

Regals

Us he d’agrair la confiança que vau tenir ben aviat. Mai no vau qüestionar cap dels projectes, ni de les activitats que us vaig plantejar —per esbojarrats o inversemblants que fossin. Sinó al contrari, us trencàveu les banyes per veure com els podíem tirar endavant.  Us va costar escriure el resum del Llibre de les bèsties. Era difícil haver-te de fer la idea dels capítols que t’explicaven els companys.  Però ho vau aconseguir. Com amb la gravació dels vídeos. N’és un altre bon exemple. Quina manera d’acabar el primer trimestre! Impactant.

Ens vam passar tota la sessió, però quina sessió!! Feia un goig veure cada grup concentrat ultimant el guió, preparant la producció o bé anant a buscar l’escenari adequat. Això que em fèieu patir. Ja no recordo quin dels grups em va calmar:  “Jaume, tindràs el vídeo”. Dit i fet. I veure’n el resultat i  vaig  pensar: “Ens hem polit el curs en un trimestre…” Vaig sentir una enorme satisfacció: no només pels productes sinó per l’ambient de grup que es reflectia en la conversa pel  Whatsapp. Com va dir el mestre Puyal  en un partit de Barça: “Ja em puc morir”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Us agraeixo que em convencéssiu per apostar pels descansos cerebrals. Els vaig aprendre en el curs d’Innovació educativa, impartit per Laia Casas. Em van entusiasmar, tot i que em semblava que seria una gesta impossible proposar-vos-en més d’una quarantena. En vaig estar cercant per Internet. Mirava algun vídeo i m’acovardia:  “No m’hi veig.” De seguida, em vau treure les manies. Ha valgut la pena contemplar com aixecàveu el cap, els ulls com taronges i un somriure quan us proposava: “Fem un joc?” I com us hi engrescàveu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I parlant de cares, recordo com em vaig tallar de respondre l’entrevista que em va fer Joan Pol per al reportatge. Només estàveu pendents,  i ufanosos, del que anava contestant. Cada vegada estava més convençut que havíeu esdevingut un grup intel·ligent. Per tant, en el tercer trimestre, calia endegar l’operació Allò que l’examen no s’endugui. Havia d’impedir que el pànic i la por esberlessin amb un no res el que havíem anant bastint. Les dues millors classes, la de l’arenga: “Vosaltres, per què veniu: per aprendre o pel certificat?” i la de la reflexió: “Què us falta per vèncer la por?”

Celebro que valoreu tan bé escoltar Laura Borràs. De fet, és una maga que se’m va escolant des del curs passat. Primer, com a promotora dels anys literaris. És un repte, però, com tots els desafiaments, plaent muntar un curs com a eix la figura de l’escriptor de qui es commemora l’any literari. Després, perquè és un gaudi escoltar-la en alguna de les seves xerrades. Va ser molt interessant experimentar diferents punts de vista a l’hora d’opinar sobre la literatura digital. Us hi vau lluir. I alguns dels textos van tenir repercussió per les xarxes.

Sensacional!!! 👏🏼👏🏼👏🏼 @davelosan @Txaumell https://t.co/HGLunR9xQR

— Laura Borràs (@LauraBorras) 9 de maig de 2017

Recordo el dia que vam haver d’ajornar la disputa dialèctica sobre les retallades perquè alguns havíeu d’entrar a la feina. Vaig haver d’empescar-me una activitat, la de Vosaltres responeu per mi. Aquell dia  vaig aconseguir picar-vos la curiositat, però em va agradar escoltar com responíeu per mi.  Em va sorprendre que em qualifiquéssiu de respectuós. És el que pretenc sempre. Per això em destaroten els conflictes i sóc incapaç de gestionar-los, cosa que amb vosaltres no he enyorat cap pugna.

Si us he de confessar com a mèrit professional meu, són les darreres sessions. De nou, les cares que vau fer quan us vaig presentar les tres capses amb les cartes del Bestiari s. XXI. Memorable. Ves, qui diria que em faríeu emular el Rei Lear repartint-les a Anna Simon, Laura Borràs i Pere Cornellà. Havíem de regalar un joc a l’Anna.  Ens va veure que anàvem tan perduts que ens va prendre les regnes del projecte i no les va deixar fins que el vam enllestir. Calia que en lliuréssim un altre a Laura Borràs. Però també em feia molta il·lusió  oferir el tercer a Pere Cornellà perquè em va animar quan li vaig comentar la proposta del projecte i em va anar assessorant com el podíem materialitzar.  Va ser ell qui ens va facilitar la plataforma per elaborar les cartes quan vam haver d’abandonar la idea que el projecte fos una col·lecció de cromos.

Quan un projecte es materialitza i te’l regalen, la il·lusió és molt gran. Gràcies @Txaumell #c2cast16 #llibredelesbèsties #BestiarisXXI pic.twitter.com/OUMR1ubRTd

— Pere Cornellà Canals (@perecornella) May 19, 2017

M’heu fet sentir-me ben orgullós de tot el que hem fet. He comentat la qualitat dels dos últims textos, però cal destacar la tria del nostre rei, la línia del temps amb la sinopsi de la novel·la, les diferents piulades, els vídeos gramaticals, la banda sonora, la tria de l’olor per ambientar l’aula els dies de la prova, el debat sobre les retallades, els esmorzars, el Bestiari s. XXI, les exposicions orals, la haka i les cartes personals que inconscientment vau anar facilitant. María Acaso en el seu llibre La Educación Artística no son manualidades suggereix que ens hauríem de qüestionar si a l’aula despleguem les accions següents: gaudir, cavil·lar, especular, recapacitar, repassar, rumiar, madurar, preocupar-se, deliberar. I hi hauríem d’afegir tots els sinònims que ens portin a aturar-nos en comptes de produir febrilment. Doncs, som-hi, inicio la llista amb  compartir, projectar, celebrar, somriure i riure, emocionar-se, experimentar, descobrir, jugar i bastir plegats nombroses complicitats. Així doncs, encara que soni carrincló,  #orgullc2cast16 #orgulldocent

FI D’UN ESPECTACLE MERAVELLÓS

Com la majoria de persones que ens vam apuntar per realitzar el curs C2 de català a Castelldefels, jo tenia els meus motius per fer-ho i alhora els meus neguits per si seria capaç d’aconseguir aprovar. Tothom m’havia comentat que era molt difícil i d’aquí el meu recel. Però alguna cosa va passar durant el curs que va fer que el fet d’aprovar o suspendre no es tornés en una obsessió i passes a un segon pla. Des del primer dia es va veure clar que aquest curs seria diferent i irrepetible. Què o qui va aconseguir aquest efecte? Doncs el Jaume, el nostre professor.

Com si d’una gran obra de teatre es tractés, el Jaume va convertir cada classe en un espectacle en el qual nosaltres érem els protagonistes. A més a més, cada dia va ser diferent, cap d’igual, sempre pensant en el que et trobaries o quin paper et tocaria fer en la funció d’aquell dia. El director de l’espectacle va utilitzar durant tot el curs un ventall inesgotable i meravellós de recursos com van ser jocs, treballs en grup, vídeos, balls, utilització de les xarxes socials, música i un llarg etcètera per aconseguir la seva finalitat, aprendre català gaudint i sempre amb un somriure a la cara. Va aconseguir que ningú s’estressés, que un grup de persones desconegudes interactuessin sense cap vergonya a les activitats i que aquestes es tornessin en amics, tot això amb el català com a excusa.

És per això que ara que arribem al final de l’espectacle tinc una sensació agredolça, de tristor perquè ja s’acaba però també d’alegria per poder haver tingut l’oportunitat de gaudir de l’experiència, deixant de banda els motius que em van fer apuntar-me al curs. M’emporto un munt de records i vivències que fan que se m’escapi un somriure quan hi penso. Només puc donar les gràcies.

Gràcies Jaume! Gràcies companys! Ha estat un autèntic plaer.

ELS 5 MILLORS MOMENTS DEL CURS

Per començar, el Jaume ens ha proposat fer una redacció sobre quins han sigut els cinc moments que més ens han agradat del curs.

Jo concretament vaig començar quatre dies més tard a Castelldefels i, en un principi em  vaig matricular al centre de Normalització lingüística de Cornellà del meu poble, la veritat és que no tenia gaire ganes, ja que era la segona vegada que m’apuntava. Però per sort, parlant amb la meva companya Meri, em va comentar que ella anava a Castelldefels al torn de matí; m’anava millor per horari.Em va cridar l’atenció la forma que m’explicava les classes, em va dirque estava molt contenta i la metodología li va encantar.

Per mi, els reis del curs han sigut “les perles“ com a eina principal d’aprenentatge,  i també ”els jocs” que feiem cada dia  per trencar una mica la concentració i oblidar-te per un moment de tot jugant i rient molt. Al principi feia una mica de vergonya però després esperàvem sempre aquest moment.

Un altre moment que em va agradar va ser l’hora d’aprendre les preposicions, ens vam juntar per grups i vam grabar un vídeo per exposar la preposició a la resta de companys. El que no havia imaginat mai, va ser llegir un llibre entre tota la classe.

Per últim, un moment que m’ha resultat emotiu, va ser quan en Jaume ens va dir de posar-nos un full a l’esquena amb el nostre nom. Cadascú de nosaltres havíem d’apuntar una característica de cada persona de classe a la seva esquena, a tothom li va agradar el resultat.

En conclusió, aprendre jugant, és la clau. Com també fer treballs en equip, conèixer gent diferent cada dia, fer xerrades, resums i jocs. Tot això ha facilitat la cohesió del grup.

 

Rosa Guerrero

Cinc moments del curs c2

Quan miro cap endarrera recordo la imatge del primer dia de classe, nou professor, nous companys, nou curs i moltes ganes de treballar. Però la sorpresa fou que ens començarem a fer preguntes entre nosaltres, les posarem en un paper, el penjarem a la pared i un altre company ens va anar presentant a la classe. En aquell moment vaig veure que aquest curs seria diferent. Quina llàstima que el temps passi tan ràpid quan t’ho passes bé.

Tot el curs ha estat ple de moments especials, com el primer dia de classe, que ja he comentat, la metodologia d’aprenentatge, l’Acta, el treball del Llibre de les bèsties, el logotip de la classe, el vídeo que vàrem grabar, el vídeo de la Laura Borrás, els articles dels companys i els jocs a meitat de classe.

En primer lloc, m’ha sorprés la metodologia d’aprenentatge del Jaume, ja que ha estat especial, divertida i innovadora. Els temes els hem treballat molt, però d’una forma col·laborativa, sempre en grups. El Jaume sempre ha estat al nostre costat resolen els nostres dubtes i explicant-los tantes vegades com fes falta. A més a més, ens ha donat recursos per continuar estudiant i aprofundint en la nostra llengua, la qual cosa ens servirà en un futur.

Un moment especial de cada dia ha estat l’Acta de la classe i la forma de triar l’afortunat que l’havia de fer: el Jaume amb una baralla de cartes de poker feia un sorteig molt divertit per veure a qui li tocava fer l’acta.L’Acta servia per treballar al començament de la classe les perles ( faltes ortogràfiques i de puntuació ) que se’ns havien colat al realitzar-la. Aquesta acta estava molt treballada pels companys/es ja que reflectia amb cura el que havíem fet a classe. També es publicava al blog i, així, tothom podia consultar el que havíem treballat a classe.

També em va agradar molt la forma de recordar l’Any Ramón Llull ja que vam treballar el Llibre de les Bèsties d’una forma molt original. El Jaume ens va repartir en grups, que anaven canviant, i cada grup va treballar un capìtol del llibre. Després de fer resums i de parlar del llibre, vàrem acabar fent el nostre resum de grup per triar el que creiem millor. Així, el Jaume ens va fer treballar d’una forma col·laborativa i ens va fer analitzar la feina de la resta dels companys, la qual cosa va ser molt constructiva. Però, com sempre, el joc va formar part del moment ja que el Jaume va aprofitar per fer-nos triar els nostres personatges reals a diferents àmbits; com el polític o el de l’esport.

L’altre moment que voldria destacar és la forma com el Jaume ha aconseguit unir la classe ja que quan hi ha dos o tres grups molt identificats és fàcil un cert tancament entre ells, però, en canvi, el Jaume amb els jocs que proposava a meitat de classe i la forma de treballar en grup la matèria ens ha fet anar perdent la vergonya i creant uns vincles molt macos entre els companys. Sempre recordaré el vídeo per explicar la locució a nivell de que vaig fer amb la Manuela i la Concha. Que bé ens ho vàrem passar!

També m’agradaria destacar els articles i les opinions de tots els companys perquè he gaudit i après molt. A més a més, com que s’han publicat al blog Els veïns del C2 sempre podrem recordar aquest curs tan especial.

Amics, ha estat un plaer compartir aquest curs amb vosaltres!!!

Tot això, no cal dir-ho, no hagués estat possible sense el Jaume. Jaume, gràcies per fer-me guadir del curs i ensenyar-me quan d’important és l’actitud positiva i emocional per ensenyar una matèria.

El nostre increïble pas pel C2

Com puc dir cinc moments memorables després de tot el que hem viscut en aquest curs amb el Jaume, impossible!!

Però ja està arribant el final d’aquests meravellosos dies en què hem gaudit de tots i cascadún dels petits instants.

Veig que ens estem animant i exposant tot el que hem sentit, escoltat,  compartit  i sobretot viscut en aquest curs 2016-2017 del Grup C 2de Castelldefels.

En primer lloc, vull resaltar l’alegria de rebre la trucada del Consorci de Normalització Lingüística del que forma part Castelldefels i que amb tanta il.lusió m’havia inscrit. Però,  per l’altra banda, el respecte a l’hora de començar un nou repte a la meva vida, un nou projecte, el C2.  Allà estava jo, el dia 18 d’octubre, en la Casa de la Cultura donant-ho tot.

La presentació va ser tot un encert! Aquesta primera trobada amb els meus companys  va ser autèntica, quantes ganes tenia de que tothom em conegués. Sabia que aquest grup seria fantàstic i el nostre guia, el millor.

De quina manera el Jaume, el nostre professor, ens va donar la benvinguda. Ens va dir com puntuaríem de l’1 al 5 el nostre estat de nervis o estrès (sent 1 poc nerviós/a i 5 molt nerviós/a). Per primera vegada, jo estava tranquil.la, cosa estranya en mi ja que sóc una persona inquieta i amb molts dubtes. Penso que el Jaume transmet aquest tarannà, aquests moments de glòria, de tenir-nos sempre amb aquest afan de aprendre, d’escoltar  i de sentir-nos vius innovant en cada moment.

El Jaume,  l’innovador, el creatiu, aquests són alguns dels qualificatius que el defineixen. El Jaume, una persona que transmet només amb la mirada, amb els seus gestos, amb el seu saber estar.

Com ens has fet estimar tot allò que envolta la literatura, els llibres, els jocs, les petites estones de temps lliure entre actes i els bons recursos digitals que ens has ensenyat i que ara forma part de la nostra vida quotidiana. Ara, quan ja ha passat un temps puc dir amb total llibertat  que ens has fet  somiar, crear, elaborar i com no,  tuitejar… tot un llarg camí sembrat de frases fetes, de poemes i de un bon saber fer.

Orgullosos/es de lluitar contra les perles, de saber més dels continguts gramaticals, de la complexitat dels pronoms febles,  del nostre Ramon Llull i el seu Llibre de les Bèsties, de com fer un vídeo,  de com fer servir el Drive, piulades, blogs, de com hem d’elaborar un article d’opinió amb coherència i cohesió, de fer dictats, poesies de Sant Jordi i la princesa i perquè no, de fer un petit himne que ens identifiqui.

Com ens has fet relacionar-nos, compartir i empatitzar amb cadascun de nosaltres. El Jaume ens ha sabut treure el més sincer i valuós de nosaltres, l’amor per la nostra cultura, per la nostra llengua, el català. I com de la mà de Laura Borràs ens ha transmet aquesta passió.

Aquest curs va començar amb molts dubtes i incerteses però avui no vull que s’acabi, s’ha convertit en un aprenentage continu ja que hem après jugant como ho fan els nostres infants des de l’escola bressol 0-3 i com ho hem estat fent fins ara. Jugar és aprendre i així hauria de ser sempre. Treballar per projectes, rutines i hàbits per poder viure la realitat de la nostra societat amb els peus a terra i anant descobrint

Per últim, agrair de tot cor al Jaume la feina ben feta sempre amb ganes de menjar-se el món i com no, als meus companys el fet de poder compartir amb ells tot aquest temps perquè em porto un trosset d’ells.

Estic convençuda que els nostres camins es tornaran a creuar així que us dic un fins aviat i visca Els Veïns del C2.

Veïns del C2 això s’acaba, però tenim moments per recordar.

Com a la majoria dels meus companys se’m fa difícil decidir quins cinc moments escollir com especials després de totes les anècdotes que hem viscut junts. Quan vaig començar el curs, el meu objectiu no era més que aprovar i obtenir punts per a la borsa docent, per tant les meves expectatives entorn el curs no eren gaire positives. Això va canviar el primer dia; només amb la presentació del curs em vaig adonar que aquesta formació seria diferent i, evidentment, així va ser.  En Jaume ha aconseguit que el nostre objectiu inicial passi a un segon pla i que la nostra prioritat, actualment, sigui la d’aprendre català divertint-nos.

Al principi, la metodologia que utilitzava en Jaume em va sorprendre ja que no era per res del món un ensenyament tradicional on el mestre explica i els alumnes escolten. Aquest curs ha sigut molt dinàmic i hem après sense ser-ne conscients. Per començar, la metodologia utilitzada concebia el joc com una eina d’aprenentatge, de desconnexió i de coneixement dels altres membres del grup. Aquest és un dels moments que recordo com especials. Entre activitats, en el moment que havíem de canviar de bloc i de tema, en Jaume ens proposava un joc; cada dia n’ era un de diferent. Hem viscut molt bons moments arran d’aquestes propostes.

La primera activitat que recordo és l’activitat grupal que consistia a fer un vídeo explicatiu d’un contingut específic que prèviament havíem escollit. Al principi d’aquesta proposta,  tot el grup es mostrava neguitós per com seria, per si havíem de quedar fora de l’horari de classes, amb quin programa ho faríem, etc. Aquests dubtes van minvar amb els pas de les sessions ja que el projecte el vam anar fent a pams, a poc a poc i sense nerviosismes. A més a més, com tots estàvem disposats a treballar no van haver problemes de cap tipus.

Un altre moment memorable és l’activitat de “ Les perles”. Aquesta dinàmica s’ha estès al llarg de tot el curs al principi de totes les sessions. Dita proposta està relacionada amb la carta del jòquer; a cada sessió la hi tocava a un de nosaltres i per tant, havíem d’escriure l’acta. Això era molt útil per a tots els alumnes; tant per als que no venien a classe aquell dia i que així sabien el que havíem fet com per als que anàvem a classe ja que de la nostra acta s’extreien els errors (les perles) i els corregíem entre tots.  D’aquesta manera, anàvem formant el nostre aprenentatge cooperativament.

A mesura que passava el curs el grup s’anava consolidant i així; la confiança i el bon rotllo es feia patent entre nosaltres. Un dels moments en que me n’he adonat d’això ha sigut als pica-pica on els rols de mestre i alumnes desapareixien i érem un grup de persones coneixent-nos més i gaudint d’una estona diferent.

I per últim, el cinquè moment que jo recordo com especial és el de la creació de la  nostra “haka”. Va ser divertit tot plegat; tant l’elaboració  per grups com l’elecció del definitiu.  Aquest himne considero que ha sigut molt significatiu ja que ens representa , és únic i serà un record que tindrem del C2 i que sempre recordarem.

CINC MOMENTS MEMORABLES

Per començar, puc dir que em sento molt agraÏda per haver participat de la dinàmica d´aquest curs i concretament d´aquest aula. En aquesta ocasió se´ns ha encomanat que expliquem cinc moments memorables al llarg del curs. Per a mí serien els següents:

La primera vegada,  va ser quan vam fer una activitat que consistia en un joc interactiu amb els companys de classe. Es tractava de trencar amb el neguit o l´ansietat que provoca un curs de gramàtica o d´haver de participar a classse, en exercicis, prova oral, etc. Es tracta que poguéssim gaudir d´aquesta assignatura i conèixer una mica més als nostres companys, amb una relació més humana. Crec que el joc va ser, pedra, paper, tisores.

Un altre moment va ser quan vam canviar d´aula i vam passar al Casal de Cultura. Un edifici antic amb façana de pedra i una escala de caragol. M´agraden els edificis que fan olor de fusta i humitat per tot el que han vist els seus murs i perquè ens podien moure i fer els jocs que es preparava el Jaume.

En tercer lloc, tot i que tinc una memòria molt dolenta pels noms de persona, quan vaig veure les cares i fisonomies dels meus companys, vaig saber que compartiríem experiències i coneixements que ens unirien. Malgrat que en molts casos hi havia una diferència d´edat considerable, vaig tenir una agradable sensació.

Pel que fa a un altre moment especial, va ser el joc de preguntes que vam fer per conèixer millor al nostre professor Jaume. Vam saber que tot i que era una persona intel.ligent i simpàtica, també és senzill i sobretot bon professor, ja que es preocupa, no només de transmetre´ns coneixements, sinó que també ens vol formar a les noves xarxes socials i vol donar-nos les eines que puguem fer servir de cara al futur, quan hàgim de resoldre els dubtes ortogràfics i de gramàtica catalana.

Per últim, les famoses “perles” que ens han ajudat a repassar tot una mica a classe. Hem après a equivocar-nos per a després corregir-nos nosaltres mateixos, filosofia d´ensenyament que trobo molt encertada i que hauríem d´aplicar també en altres àmbits de la vida. Gràcies a tots.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

C2 en cinc paraules

Vaig començar amb un sentiment una mica estrany perquè tenia davant un repte, semblava gran, difícil i molt llarg. Les primeres setmanes vam dur a terme la lectura d’un capítol del llibre de les bèsties de Ramon Llull, vam fer la lectura per grups i també vam resumir el capítol; dins de la mateixa lectura del llibre també vam treballar amb temes relacionats amb l’autor. Aquesta experiència va introduir d’una manera dinàmica, constructiva i col·laborativa l’ús de les noves tecnologies, una de les quals va ser el Twitter, mitjançant el qual vam fer públics els treballs fets dins de l’aula del C2.

Vaig aprendre a fer publicacions en el blog dels Veïns del C2, dins de les habilitats tecnològiques que ens ha ofert aquesta classe de català. Ha estat una de les que més m’ha fet sentir orgull de la comunitat i del gran treball dels formadors, perquè dintre de la diversitat de persones que són al curs es poden veure  mancançes de coneixement a les àrees de les comunicacions i les xarxes socials, que de maneres molt amables ens han portat a tots nosaltres, a ser una mica més que usuaris i ens han ofert sempre una mica més del coneixement de les aplicacions de fora, fins al dia d’avui, es pot dir que som escriptors d’un blog.  Això, m’ha fet percebre el creixement de l’autoestima dels estudiants de català, perquè aquest curs ens ha donat valors afegits que mai ens hauríem esperat.

Des de la perspectiva del treball en equip el fet d’animar-nos a escriure amb confiança en nosaltres mateixos ha estat molt bé. Però el que és millor és escriure pensant quatre o cinc persones sobre el mateix tema, fent debat crític i d’aquesta manera vam arribar conjuntament a l’exposició de les tècniques i les característiques imprescindibles per poder fer un bon article, sense passar per classes a les quals algú s’hagués perdut les coses importants, malgrat la dificultat del tema, hem pogut passar sobretot i aprendre totes les coses molt bé. Les dinàmiques de la competició pels recursos econòmics dels regnes hi han permet conèixer el pensament íntim, crític i personal de cadascú, el fet d”exposar el seu entorn de treball, que és fins i tot una part important de la seva cultura, el seu món i la vida de cada persona.

Aleshores, aquest curs és una mena d’aprenentatge de fortaleses emocionals i personal, l’estimulació per anar cap endavant a poc a poc, construint la confiança en els companys, mitjançant jocs i activitats, ha estat un dels millors fets, tot i que algú dels participants ja tenien coses en comú. Però el curs de català més enllà del coneixement, a mi mateixa m’ha fet créixer com persona i m’hi ha permès conèixer persones molt diverses, interessants i molt valuoses.

Per concloure, el curs de català C2 ensenya i transmet cultura catalana, permet l’enfortiment de les xarxes de la comunitat i comunica la pluralitat de la societat que viu i parla català.

 

Un curs especial

En Jaume ens ha proposat escriure sobre quins han estat els cinc moments del curs que més ens han impactat. Després de donar-li voltes he decidit escollir alguns dels moments que per mi han fet que aquest curs sigui tant especial.

En primer lloc, el curs s’ha desenvolupat fent servir els jocs com a mètode d’aprenentatge. També hem utilitzat els jocs com a desconnexió per no atabalar-nos amb tanta teoria. Cada dia hi havia un joc diferent al anterior, us puc assegurar que mai es repetia. Això ha fet que cada dia sigui únic i que cada dia s’unís més el grup.

Un altre moment que em va agradar va ser la manera tan dinàmica de treballar el Llibre de les bèsties. El fet d’escollir un rei per a la nostra classe i equiparar els personatges de la història amb personatges actuals d’avui en dia, ha fet molt més fàcil assimilar els continguts del llibre.

Convé destacar el moment en què es van crear les perles. Les perles són els errors en les actes que nosaltres mateixos fem i que hem de trobar dels companys de classe. Fent referència a les perles, també vull destacar un altre moment bastant relacionat que és el moment del joker. Cada dia un company s’encarrega de redactar tot el que s’ha fet a classe aquell dia per les persones que no han pogut assistir. En Jaume reparteix una carta a cadascú i a qui li toca el joker ha de fer l’acta del dia.

I per últim, però no per això ha de ser el menys important, és el moment Jaume. En Jaume no és un professor com el que hagis tingut al col·legi o a la universitat. Només cal que assisteixis a una classe d’ ell per adonar-te que existeix la possibilitat de tenir ganes d’anar a classe, de tenir ganes d’aprendre, de veure que vas millorant sense avorrir-te, que ja no vols aprovar un examen simplement vols que el que has aprés sigui part del teu dia a dia. I per això i molt més només puc dir GRÀCIES.

ELS CINC MOMENTS

D’aquí a poc temps acabarem el curs els veïns del C2 i el primer record que en ve a la ment és la incertesa del primer dia , de conèixer als companys i al professor , de pensar com m’ho faré amb els horaris i amb el temps. La meva sorpresa va ser quan em vaig adonar que aquest curs seria molt diferent dels que havia fet fins ara, no sabia pas, que em trobaria amb un professor que gaudeix de la tecnologia i l’aprofita per ensenyar d’una manera didàctica i amena això em va sorprendre i crec que també a tots els companys.

Una altre descoberta molt interesant va ser l’Any de Ramon Llull , assabentar-me que es commemorava el setè centenari de la seva mort i descobrir quan d’actual és el seu llegat El Llibre de les Bèsties.

Em va encantar la creació de les perles i el seu banc, jo en vaig regalar unes quantes, també la incertesa a cada classe de a qui li tocaria el Joker per fer l’acta del dia i la certesa de que cada classe seria diferent. A més quants jocs! si hagués de triar un no sabria quin.

 

D’altra banda, vaig trobar molt interessant la conferencia de la Laura Borràs a la seva conferencia, Quan les paraules cobren vida que em va recordar quan de màgica pot ser la vida a través de les paraules.

Finalment dir que el que em porto amb mi és el treball en equip i la sensació agradable de que entre tots ho podrem aconseguir és a dir tots sumen ningú mai resta i tots podem.

És ben segur que ningú oblidarem aquest curs i és per aquet motiu que acabaré amb una cita d’un poema de Joan Salvat-Papasseit que diu Dóna’m la mà que anirem per la riba/ ben a la vora del mar/ bategant.

trabajo en equipo, la unión conlleva al éxito | 880