Els millors moments del C2

Ara ja és una realitat; s’apropa el final dels curs i amb aquesta cloenda es tanca una etapa plena de records. Després de tants mesos de vivències i experiències, se’m fa difícil haver de triar només cinc moments de tot el curs ja que cada dia conté un bon record.

Recordaré sempre l’inici del curs perquè coincideix amb un altre inici molt important per a mi; el del meu embaràs (la meva filla naixerà amb el C2 convalidat). El primer dia de classe vaig tenir sensacions molt positives – jo vaig començar uns dies més tard que la resta per motius laborals i perquè la petita Lucia així ho va voler – . El fet de començar una mica més tard no va suposar-me cap problema d’integració, al contrari, tant en Jaume com els companys em van fer una acollida perfecta. De seguida em vaig sentir com una més del grup i tothom m’ha tractat sempre amb molta tendresa. Em vaig adonar que per l’innovador mètode d’ensenyament que utilitzava en Jaume seria un dels millors cursos que he realitzat, d’aquesta manera es va crear el meu primer bon record.

perlas

Des del començament del curs s’ha creat el concepte de les perles. A cada sessió el jòquer ha anat apareixent-se a les nostres cartes i ens ha triat a cadascú de nosaltres per confeccionar les actes que recullen tot allò que hem realitzat durant la classe . Amb la elaboració d’aquestes actes, penso que s’ha creat una eina d’aprenentatge molt important. Per una banda, hem ajudat els companys que no havien assistit a classe aquell dia a no perdre el fil i, per altra banda, la correcció de les perles en comú ha estat un mètode per millorar les redaccions molt encertat. El bon record que em queda és quan vam realitzar el banc de les perles, ja que resumeix i recull l’esforç realitzat per tots nosaltres en la creació de les esmentades actes.

A cada sessió hem tingut una mena d’esbarjo; però el nostre no és el típic esbarjo per anar a fer un cafè o una cigarreta, sinó que és millor encara: es el moment dels jocs. Amb aquests jocs, crec que s’han recollit moments molt divertits i memorables del curs. Recordo amb un somriure un dels jocs que vam fer fa poc, anomenat jo me’n vaig de viatge. Durant aquest joc es van donar situacions molt còmiques, quin fart de riure!

Seguidament, apareix un altre bon record quan penso en la matèria que hem realitzat durant el curs. Un dels millors moments va ser el dia que ens vam agrupar segons l’àmbit en el qual treballem per defensar oralment per què el nostre àmbit (en el meu cas seguretat) no pot patir més retallades. Em vaig sentir molt còmoda treballant en equip amb els meus companys i penso que va sortir un debat ben elaborat ja que ens vam coordinar molt bé i vam saber donar bons arguments.

Per finalitzar, l’últim bon record és molt recent; el dia que vam crear una haka pel nostre grup. Per mi simbolitza el treball en equip que hem realitzat durant tot l’any i que ara és quan més units ens trobem pel temps que portem junts. Realment ha estat una idea molt encertada per part del Jaume ja que els alumnes del C2 d’aquest any sempre tindrem el nostre propi himne per recordar que aquest curs acadèmic ha format una gran família.

CLASE C2

Moltes gràcies a tothom per tots aquests moments!

Anuncis

Els cinc dels veïns

És molt difícil per a mi triar els cinc millors moments del curs ja que n’hi ha tants, de moments compartits! Quan em vaig apuntar realment l’únic que esperava era aprovar un examen i fer un curs passable. He d’agrair a la Transi que m’animés a apuntar-me perquè se’m feia un munt pensar a fer classes de català durant un any sencer. Els veïns eren un tema totalment secundari, és clar. Realment, no pensava en ells com a grup. Tampoc sabia llavors que una de les bases d’aquest curs seria el treball en equip. No ho veia gaire clar això de treballar tant en equip. A mi sempre m’ha agradat  anar al meu aire. Pel tipus de feina que faig mai he hagut de dependre massa dels altres. El meu és un treball solitari i normalment jo prenc les decisions i es fa gairebé sempre el que vull. Però, des del primer dia el Jaume va marcar la pauta. S’havia de compartir i repartir el treball i no podies triar els companys, cada vegada eren diferents. M’ha agradat molt treballar en equip.

 

Dels veïns recordo especialment el joc al pati amb el Víctor i la Manuela jugant a actors per fer el nostre curt A nivell deUn altre dels moments que recordo és quan vam haver de tallar un arbre amb un foli i enganxar-lo en un mural. D’aquest mural va sortir la nostra foto de perfil de WhatsApp. Li tinc estima a aquesta foto perquè és nostra de debò.

 

Una vessant important del nivell C 2 de català és la literatura catalana, això ja ho sabia. Som a l’any Llull, per tant, no va ser estrany que haguéssim de treballar algun text de Ramon Llull. Però el dia que el Jaume va dir que el llibre triat era el Llibre de les bèsties vaig pensar “uff…” Bé, de fet només em va tocar un capítol, però he de reconèixer que em va picar la curiositat i me’l vaig descarregar i vaig llegir tot el llibre.  A més a més, vam triar un rei i vam triar tres àmbits, que van ser: el Congrés del Diputats, el Futbol Club Barcelona i el Parlament. D’aquests àmbits van sortir els nostres animals: guineu, lleó, senglar…I finalment el nostre joc de cartes particular Bestiari s.XXI.
Ja que parlem de cartes els veïns també teníem un altre joc de cartes. Cada dia, després de començar la classe, el Jaume ens repartia les cartes d’una baralla cap per avall i a qui li tocava el comodí havia de fer l’acta de la classe. També havíem de trobar les perles. Ah, les perles! Les perles eren les errades de l’acta del dia anterior. Les havíem de trobar i després les posàvem en comú. Una delícia, les perles. Ah, i tenim un  Banc de perles.

Ja us he explicat que a mi m’agrada molt anar per lliure i encara que he de reconèixer que no podria viure sense el mòbil, no tinc Facebook, Instagram, ni Twitter…Bé, ara Twitter sí, ja que he hagut de fer treball, també en equip, fent piulades per votar pel meu rei, proposar els meus consellers, comentar piulades dels altres veïns… I WordPress, vosaltres sabeu què és WordPress? Jo ara sí, hi he publicat dos articles d’opinió. Això em va agradar molt també, el fet d’incorporar les noves tecnologies. També he descobert Laura Borràs gràcies al seu vídeo Quan les paraules cobren vida. Si teniu un moment per mirar-lo veureu com les noves tecnologies poden sumar, i molt, a la llengua.

Només puc afegir que ha estat un viatge apassionat i divertit .No sé ben bé si he après molt o poc, perquè encara no hem fet l’examen, però el que sí sé és que el que he après no ho oblidaré mai.

ELS CINC MOMENTS MOMENTS MEMORABLES DEL CURS

ELS CINC MOMENTS MEMORABLES DEL CURS

 

Hola a tothom,

Per començar vull dir que, encara que jo ja coneixia el mètode didàctic del Jaume des de fa quatre anys, que jo vaig iniciar l’aventura d’aprendre català, tot el curs ha estat ple de moments memorables. Per això, m’és molt difícil triar-ne només cinc i he hagut de repassar el bloc #c2cast16 per poder fer-ho.

 

En primer lloc, al principi del curs , va ser la manera com repassem els noms dels nostres companys “fent l’animal” i així, divertint-nos vam anar coneixent-nos tots. El segon moment va ser com vam elaborar el logotip del curs . D’un full de paper vam fer un tall de dos cms de llarg i d’aquest tall dos més i doblegar-los i així fins que no es pogués més. El resultat va ser un arbre que es va convertir en la foto del whatsapp del grup. Un espai desitjat en cada classe és el del joc, amb què el Jaume sempre ens sorprèn ,perquè ens relaxa i ens fa riure molt. Per a mi el joc “pedra, paper i tisora” es va convertir en el tercer moment memorable perquè, encara que sembli mentida , mai no hi havia jugat. Per continuar, he de dir que les classes són molt actives i que hem hagut d’utilitzar les noves tecnologies tant per a l’aprenentatge com per a l’exposició dels treballs que hem fet al llarg del curs: el resum del Llibre de les bèsties, l’article d’opinió on cadascú va defensar l’àmbit que va triar i l’article relacionat amb la conferència que vam escoltar de Laura Borràs. Per poder fer-ho, el Jaume ens va explicar les instruccions de com havíem de publicar-los al bloc “Els veïns del C2” a Word Press i aquest moment es va convertir en el quart. Pel que fa al cinquè moment, ha estat quan hem fet el dictat per parelles encrayon-2162075_960_720 què un company de la parella llegia i dictava l’altre que ho escrivia. Després vam canviar qui llegia i dictava el text i qui ho escrivia. S’han produït situacions molt gracioses, cosa que m’ha agradat molt.

 

Per concloure, he de remarcar que el curs ha estat interessantíssim, tant en el que hem après com la manera de fer-ho . Però el mès important per a mi ha estat , sense dubte, conèixer els meus companys i el Jaume, tot i que ja el coneixia, no ha deixat de sorprendre. Així doncs , el curs s’ha convertit en una experiència meravellosa.

 

Fins aviat,

Transi

 

 

 

#c2cast16 Gràcies

Suposo que si escric això, és perquè ens queda poc curs per davant. Ho sé perquè sembla ahir quan llegia els textos dels companys de l’any passat, explicant la seva experiència del curs C2 de català. Tots ells parlaven d’una nova forma d’ensenyament, molt alternativa al que coneixien fins al moment i que realment era molt divertida i enriquidora. No m’imaginava mai per on aniria la cosa però avui dia, que ja ho he viscut, opino igual que ells. Per aquesta raó explicaré la meva vivència del curs amb la intenció d’animar a la gent a viure-ho.

thought-2123971_960_720

Recordo el primer dia de classe, estava molt nerviosa pel fet de conèixer gent nova, un espai nou i un professor que no sabia com seria. Doncs bé, tot això es va passar en un tres i no res. El Jaume té una capacitat increïble per fer les coses més fàcils i sobretot, per fer-te sentir com a casa.

Una part molt important de les classes han sigut les perles. És al·lucinant el que he après mitjançant aquesta metodologia, mai ho hagués imaginat. El fet que una persona escrigui l’acta i després la corregim entre tots a classe, és una manera molt constructiva d’aprendre.

Aquest any, Ramon Llull ha estat un dels principals protagonistes. Mitjançant la lectura del Llibre de les Bèsties, hem treballat gran part dels continguts del curs sense adonar-nos-en. El que considero més important és que tot ho hem fet en equip, variant sempre els components del grup, cosa que millora notablement la relació entre els companys. Sembla que amb tot això hàgim fet molta cosa: perles, lectures, activitats… Però el Jaume, que vol desenvolupar el seu estil d’aprenentatge, no deixava que ens atabaléssim gaire.  A mitja classe sempre feia un joc per tal de desconnectar de l’activitat anterior i començar amb la següent. He de dir que més d’una vegada eren jocs en els quals havies de fer algunes ximpleries i jo, que em considero una persona vergonyosa, les feia encantada de la vida!                                                                                                                       Per últim, vull fer referència al Jaume. Crec que és una persona molt competent, carismàtica, amb una gran capacitat de transmetre coneixements i sobretot una gran persona. Ha fet de la classe una petita família en la qual sempre ens hem ajudat els uns als altres. Gràcies per ensenyar-nos tant i ,sobretot, per mostrar-nos una nova forma d’aprendre, que fins ara era impensable per molts de nosaltres.                                               Per cert, gràcies també per les nocions bàsiques sobre twitter, wordpress, drive

people-749564_960_720Estic ben segura que mai oblidaré aquest any al #c2cast16. Gràcies, companys i gràcies, Jaume!

Els moments memorables del C2

Bon dia a tothom,

Desconeguts i amics de l’aprenentatge. Esteu aquí reunits amb cara de pòquer i pensant: “a veure com anirà això”. Dons jo us faré una petita introducció per un món desconegut de gent, de nervis, d’ansietat i una mica de por inclosa, oi que sí?

Tranquils, us diré que per a la vostra sort d’ haver caigut aquí, en aquesta escola, amb aquest professor i amb la dinàmica que té per fer les classes, esteu a punt d’entrar en el món del riure, de l’harmonia, de la companyonia i del saber.

L’escola d’en Jaume és diferent.  Ell és diferent i encara que al principi estigueu descol·locats per complet, a la que passin uns dies tots sereu com una gran família.

1

Podria explicar cada dia passat a classe ja que tots van ser diferents i divertits, arribàvem a classe pensant, “què tindrà avui en Jaume preparat?” però us faré unes pinzellades del que us ha de venir.

Recordo el primer dia, la manera que va tenir de presentar-nos davant de tothom, pensava que seria com a la resta dels cursos als que jo havia anat, que cadascú diria el seu nom, però no va ser així. Ens vam aixecar i ens va fer parlar per parelles apuntant en un full la informació que recollien i després jo presentava a un altre que no era jo, i un l’altre em presentava a mi i així amb tota la classe. Va ser una manera tan divertida de començar que no esperàvem que, de sobte, tothom parlés tranquil i sense nervis.

Però això, companys, va ser el primer dia. La resta van ser plens de novetats, feien parelles, trios, grups i tots plegats, compartíem dues hores d’aprenentatge embolicat en paper de regal. Vaig gaudir de cada moment del meu pas en aquest curs; quan vàrem fer un vídeo, la construcció de la foto del perfil del grup, quan entre tots vàrem treure l’olor i la música del grup, i fins i tot el més divertit va ser quan vàrem construir la “haka” del grup.2

També vull fer menció del pas de Ramon Llull i Laura Borràs al nostre curs. Ha sigut un plaer conèixer la seva trajectòria a la llengua catalana.

M’acomiado amb tristesa perquè sé que aviat això s’acabarà i ho trobaré a faltar.

Força, companys del C2!

Força, català!

 

El meu millor moment

Sincerament, porto una estona donant-li voltes al tema i m’està costant molt escollir, només, un dels moments del curs. La majoria d’ells han estat memorables i no podría citar-ne només un. El que sí puc fer és recollir-ne uns quants en aquest text.

Primer vull parlar d’un dels dies que més em va agradar va ser aquell en què vam fer la gravació de les instruccions del joc de cartes. Va ser molt divertit i diferent a tot el que havíem fet la resta de sessions. Vaig gaudir molt de l’activitat i dels meus companys.

En segon lloc, el joc d'”El Llop” és un dels preferits del grup C2 i no és pas diferent per a mi. Vam fruir i riure moltíssim i això era patent a les nostres cares.

Podria seguir una bona estona anomenant cadascun dels moments, però acabo de decidir que vull anar més enllà i explicar el que realment ha estat rellevant. Evidentment, el caire lúdic del curs ha estat fonamental, però perquè això funcioni s’ha de tenir un bon professor predisposat a fer-lo així: gamificant. A més a més, el fet de tenir uns companys tan treballadors i sempre disposats a ajudar han fet de l’experiència un curs irrepetible. Així doncs, el meu moment és el curs sencer. Gràcies per tot, companys!

 

 

BENVINGUDA MÀGIA

Preparats per endinsar-vos en un viatge que respon al nom de “ Vet aquí una Crònica”?

Així mateix amb alegria ens vam endinsar nosaltres!

les-meves-titelles-de-dit

Cada integrant del grup amb les seves idees però tots amb un mateix objectiu volíem realitzar el millor tutorial de caire lúdic mai vist a una activitat d’aquest estil. El nostre grup es va trencar les banyes per tal de duu a terme “ la creació”. L’objecte triat van ser les titelles les quals havien de donar forma a l’apartat anomenat: Altres normes.

En primer lloc, no sabíem com estructurar el muntatge de vídeo ja que ho havíem de fer de manera entenedora amb la finalitat que fos una guia de joc ben organitzada i fàcil d’entendre. Així doncs havíem de tenir en compte que el tutorial seria vist per persones que no coneixien la dinàmica de joc. En segon lloc, una vegada estructurat el muntatge vam començar a pensar com el podíem representar. Arran de l’organització van sorgir dubtes de qui ho faria, qui seria el narrador/a, qui doblaria les veus dels personatges, etc. Tot una presa de decisions que ens va fer riure molt.

Seguidament vam començar a filmar el muntatge on vaig poder comprovar que tots/es tenim un costat infantil que de tant en tant hem de deixar veure i ens fa sentir vius.

Recordo el dia com a especial perquè com sovint passa a les Jaume-classes experimentem una barreja de sensacions i aprenentatges on la principal consigna del dia es aprendre passant-ho bé.

Finalment el producte del nostre esforç ens permetrà jugar en la cloenda del curs. No cal dir que em fa molta pena que s’acabi ja que és evident que a més de companys de grup i equip també ens hem fet amics.

Lorena

Ambalíbalu!!

Teniu raó. És molt difícil, per no dir impossible, triar un moment memorable del curs. N’hi ha hagut tants!! Ara que ja s’acaba us puc confessar que m’he sentit i em sento molt afortunat. Per altra banda, em sap greu que s’acabi, tot i que de vegades m’ha costat déu i ajuda tirar endavant el curs. De vegades, m’entrava un atac de pànic i exclamava en veu alta: “Què fem avui?” És una empresa feixuga sorprendre-us cada dia. Però era entrar a l’aula i veure-us les cares —l’espurneig dels ulls és delator—, provocàveu que tot fluís. I em passaven les dues hores volant. M’heu fet anar a buscar el cotxe sempre rememorant les sessions i sentint-me ufanós per la sensació de  bastir un projecte que cada dia que passava s’anava engrandint i eixamplant. Em sap greu que vaig ser incapaç d’anar-ho registrant al dietari d’aula.

Em vau sorprendre el dia de la taula rodona. Em pensava que no us faria gens de gràcia de convèncer Ramon Muntaner perquè formes part del personal d’un del reis del Casal d’Aragó i en canvi us hi vau implicar de valent. També em va agradar com us vau posar d’acord per representar la mata de jonc.

20151029_203219

 

 

IMG_20151029_213055

Com relata la Lídia, quan vaig aixecar el cap i vaig contemplar com seguíeu atentament les instruccions de l’Anna amb el joc dels homes llop em vaig haver de controlar per no esclafir a riure,  i m’hi vaig implicar com un més. Doncs, sí, jo també em vaig sentir com una criatura. Ara, com vam xalar!  Els experts consideren que hem d’anar traient l’infant que tenim al nostre interior.

El dia del tutorial tant l’Anna com jo ens vau fer sentir enveja. El que hauríem donat per formar part d’un dels equips. Ens queia la bava observant-vos com materialitzàveu els guions. No sé quin grup va ser més ocurrent, perquè tots destacàveu en el mateix: inventiva, originalitat, cohesió i alegria. Mira que vau fer patir a l’Anna! Es pensava que us avorria el projecte. I vau tornar a desplegar aquesta màgia el dia de gravació del vídeo de la candidatura. Us ho agreixo. Em vau fer anar de bòlit, però cofoi per la vostra entrega.


Tot va ser un pretext per donar significat a la construcció del relat digital. No m’esperava que m’obliguéssiu a presentar-m’hi. Fins i tot em preguntava si amb l’import del premi en tindríem prou per anar plegats a recollir el premi i fotre’ns fins al cul de marisc i d’albariño. Així us vau oblidar de la prova. A més, confiava en la vostra capacitat, com ho havíeu demostrat el dia del tutorial.

IMG-20160419-WA0059

Ara, si m’he quedat amb un record, doncs trio el brindis.Va ser un ardit per distreure’s del patiment de la prova. En canvi, em vau sorprendre amb els parlaments. Van ser els causants que ens embarquéssim amb la candidatura. Com assegura la Marta, no té preu totes les escenes de què he estat testimoni. I si per això cal que em lligueu a la cadira, doncs m’hi lligueu.

20160419_204634

Dimarts, em vau regalar un altre moment inoblidable mentre ideàveu el joc de l’oca. Passejava parant l’orella i escoltant les vostres conclusions, vaig pensar: “Quant talent en aquest espai!” Va ser quan se’m va escapar: “us trobaré a faltar” I ja ho veieu: Ramon Muntaner ens ha ofert un regal, un simulacre de l’exercici d’escoltar per escriure. I és que ens ho mereixem.

De totes maneres, moltes gràcies, Agus, Amparo, Ana, Carmen, Cecilia, Cristóbal, Daniel, Dolors, Esther G, Esther R, Helena, Javi, Laura, Lídia, Lorena, Marta G, Marta V, Mercè, M. José, Noemí, Sandra, Sonia, Sònia i Anna!

 

 

El primer dia

Jo sóc de Sant Boi,i aquí el poble no fan el nivell c2 i el vaig haver de fer a Castelldefels dimarts i dijous de 19:30h a 21:30h.Vaig pensar que era lluny , l’horari era tard pels que matinem i m’havien dit que era molt difícil i anava una mica espantada perquè feia temps que no repasava català.

Però el primer dia, quan vam arribar a classe en Jaume,el professor, ens va fer un joc que ens havíem de seure en rotllana i a mida que deiem els nostres noms en síl.labes i fent un gest per cada una,el següent havia de recordar les síl.labes i gestos que havien fet els anteriors.

Després ens va posar música i havíem d’anar caminant per l’aula i quan deixava de sonar ,la persona a qui teníem davant li havíem de preguntar coses personals i l’altre a nosaltres,fins a 4 cops.

Aquell mateix dia, vaig veure que les classes no serien gens avorrides i que aprendíem jugant,això fa que anar a classe de català sigui una motivació i et preguntis que tindrà preparat avui en Jaume.A part d’això ha promogut molt el treball en equip i ha sabut fer que tots en complementéssim molt bé alhora de treballar junts.

I ara que ja s’acaba el curs no estic gens penedida d’haver-me inscrit,al contrari ho havia d’haver fet abans.Per això animo a tothom que volgui fer aquest curs que no s’ho pensi més “Aprendrà jugant” i tindrà l’oportunitat de passar un moments i experències inolvidables amb el professor i els companys.

Esther García

UN PRIMER DIA PLE DE PREGUNTES

El primer dia de curs va ser un dia de nervis, intriga, incertesa i sobretot moltes ganes de saber que faríem en aquest curs en el qual lliurement i per motius personals m´havia matriculat.

Moltes preguntes giraven en el meu cap; serà difícil? aprovaré? serà avorrit? com serà el mestre? hi posarà molts deures?… quantes més preguntes em feia més nerviosa em posava per tant, vaig decidir ser pacient i esperar a veure com passava la sessió.

El mestre, en Jaume, arriba a l´aula. La meva primera sensació va ser bona venia amb un somriure a la cara i amb moltes ganes de fer-nos ho passar bé. Prova d´això, va ser el plantejament dels diferents jocs i dinàmiques grupals per conèixer als companys/es com per exemple, el joc de síl·labes que ens serviria per anar familiaritzar-nos amb els noms dels que serien els nostres companys/es.

A mida que passava la classe, la sensació de nerviosisme entre tots crec que anava disminuint i poc a poc es deixava veure un tipus de metodologia diferent. Un metodologia innovadora, basada en el joc, grupal, dinàmica,… on les noves tecnologies també tindrien un paper força important.

Per acabar, passi el que passi a les proves finals, m´agrada molt la sensació que es desperta en mi cada cop que vaig a les classes, estic aprenent jugant… hi ha alguna cosa més divertida?

CONCEPTO