Cesc Gay es desvirga al teatre amb una àcida comèdia

El cineasta Cesc Gay va debutar el 19 de març al Teatre Romea de Barcelona amb l’obra Els veïns de dalt.  El director va estudiar  cinema a l’Escola Municipal d’Audiovisuals de Barcelona i va debutar  l’any 1998,  amb l’obra Hotel Room. Ha escrit i dirigit quatre llarg metratges més, entre els quals destaquen krampach i V.O.S  L’obra estat representada per Àgata Roca (Anna), Pere Arquillué (Juli) que representen una parella en crisi i per una altra banda, Nora Navas (Laura) i Jordi Rico (Salva) que feien de parella embogida i sexualment activa.

Caec Gay

En relació a l’obra de teatre  Els veïns de dalt  és una comèdia que tracta sobre la vida en parella d’un matrimoni de més de quaranta anys, el qual  no es troba en el seu millor moment. És a través d’una altra parella de la mateixa finca, la Laura i en Salva, que els an reflexionar i  adonar-se ue el seu matrimoni no funciona.  L’obra comença quan l’Anna i en Juli conviden a sopar els seus veïns, per tal d’agrair-los l’ajuda quan van fer el trasllat del pis. Segons transcorre  la conversa que mantenen es van detallant secrets envers la sexualitat de cada parella, fins al punt que els  fan replantejar a l’Anna i en Juli la seva monòtona relació.

cesc Gay2

És important recordar que el director Cesc Gay es va basar en els seus veïns de dalt  per escriure el guió de l’obra. A la finca on viu fa un temps es van instal·lar uns veïns i es van començar a escoltar sorolls i gemecs. D’aquesta forma, el director i guionista  es va inspirar i va decidir fer-ne la seva primera obra de teatre. Així doncs, existeixen gran varietat d’obres que tracten i ironitzen sobre els problemes de parella, però cal destacar l’obra de Teatre Totes les parelles ho fan (2013) representada al teatre Gaudí de Barcelona i dirigida per Ivan Campillo, la qual té molts punts similars a l’obra Els veïns de dalt. L’obra Totes les parelles ho fan és una comèdia amb uns personatges amb els caràcters molt definits. A la trama hi ha una parella que  es separa i es torna a trobar,  i una altra parella els  uneix tot i que són pols oposats. L’obra també tracta els conflictes sentimentals, la psicologia masculina envers la femenina i  passa de la calma a l’èxtasi.

En conclusió, Els veïns de dalt es tracta d’una comèdia  que ens fa reflexionar sobre la vida en parella, la sexualitat, l’amor i l’aparença de les persones.   L’obra té un humor molt sarcàstic, plena de sorpreses i moments molts divertits. Cal destacar la gran interpretació de Pere Arquillué, que realitza una de les seves millors actuacions dins de la comèdia i el qual té un paper protagonista que resol de la millor manera, i fa riure al públic cada vegada que obre la boca. Teniu temps per anar a veure aquesta obra fins al dia 17 de maig. No us la podeu perdre!

cesc Gay3

Anuncis

Els veïns de dalt

AUTOR I DIRECTOR: Cesc Gay

REPARTIMENT:
Pere Arquillué
Àgata Roca
Nora Navas
Jordi Rico

ESCENOGRAFIA: Alejandro Andújar
VESTUARI: Anna Güell
IL·LUMINACIÓ: Carlos Lucena
AJUDANTA DE DIRECCIÓ: Marta Pérez

COPRODUCCIÓ: Elefant, Teatre Romea, Mola Produccions i Trasgo Producciones

El Romea és l’escenari que acull el debut teatral de Cesc Gay amb Els veïns de dalt. Es tracta d’una comèdia amb pinzellades de vivències personals en què dues parelles, l’Anna i en Juli, encarnats per Àgata Roca i Pere Arquillué, i en Salva i la Laura, interpretats per Nora Navas i Jordi Rico, contrasten experiències sexuals. El resultat és un estat gairebé permanent de riallades entre el públic.

La Laura i en Salva baixen a sopar al pis de l’Anna i en Juli. La trobada comença a animar-se a mesura que van corrent les copes i l’esperpent es va servint en safata. Els veïns de dalt són liberals. Fan trios, orgies i criden molt quan estan en plena follia de les freqüents bacanals. En Juli i l’Anna descobreixen una realitat sexual paral·lela que fa aflorar mancances en la parella, enveges, frustracions i retrets d’un binomi que sembla que està esquerdat.

Es barregen tot un seguit d’ingredients que donen com a resultat un còctel humorístic en forma de conversa a quatre bandes. La naturalitat i la ingenuïtat de l’Anna, la seriositat de la Laura i sobretot el xoc entre la sinceritat del Salva i la ironia d’en Juli. Tot plegat posa de manifest les frustracions matrimonials d’una parella que sembla viure els últims moments.

Però no tot és còmode per a l’espectador. L’obra també té moments en què les rialles deixen pas a la seriositat o al desconcert. Sortides de to que trenquen amb la comoditat del riure. Moments no tan agradables en què el públic queda descol·locat de sobte i no sap quina cosa ha de fer, si continuar rient, sentir compassió, llàstima o fins i tot ràbia. No sembla gens fàcil fer sentir això al públic. Però de sobte un altre gir en el diàleg torna a fer reprendre el somriure habitual per acabar amb un final força abrupte que, de fet, serà el que menys recordarem d’aquest encertat debut de Gay.

Els veïns de dalt

Ressenya

Obra: Els veïns de dalt

Autor i director: Cesc Gay

Intèrprets: Pere Arquillué, Àgata Roca, Nora Navas i Jordi Rico.

Durada 1 hora i 20 minuts.

Primera representació al Teatre Romea el 19 de març de 2015.

064dalt

Comèdia escrita en clau d’humor, tot i que tracta un tema força seriós: el meravellós món de la vida en parella, el dia a dia de les parelles, que mai és fàcil i tampoc sempre és de color de rosa.

Una parella viu acomodada en un pis modern, acollidor i ben decorat, d’un edifici de veïns. L’Anna (Àgata Roca) prepara un sopar per convidar els veïns de dalt. El seu marit, el Juli (Pere Arquillué) contrariat per la decisió de la seva dona, decideix que aprofitarà el sopar per treure un tema que els té molt angoixats. La parella que viu a dalt, la Laura (Nora Navas) i el Sebas (Jordi Rico), tan simpàtics, dels que sempre saluden a l’ascensor, fan uns sorolls molt estranys… a conseqüència d’això, la seva filla petita es desperta a les nits. Ells tampoc descansen bé. L’Anna no vol que el Juli en parli davant dels seus convidats. Pensa que aquest és un tema delicat per treure en un sopar.

La discussió està servida…

Els veïns de dalt, és la primera obra teatral escrita per Cesc Gay, fins ara s’havia limitat a adaptar del teatre a la gran pantalla Kràmpack de Jordi Sànchez i VOS de Carol López. Es veuen també similituds amb l’obra un déu salvatge de Yasmina Reza. Aquesta obra està basada en fets reals. Una vivència personal va fer que l’autor és decidís a escriure-la. Igual que els protagonistes, també va tenir uns veïns de dalt força sorollosos que van causar algunes molèsties a la seva família. Aquest fet el va inspirar a aquesta ficció. Vestint-la amb una gran dosi d’humor i d’ironia, fa que ens endinsem en una comèdia àcida sobre la vida de parella, mostrant-nos a través dels personatges: els conflictes, les discussions, els silencis, les ferides obertes, els retrets, la sexualitat, de la parella. I deixa un final obert als espectadors, i jo diria que amb una llum d’esperança.

Bona interpretació de tots els actors, destacant en Pere Arquillué, el qual no ens deixa indiferents la seva ironia portada a l’extrem. De fet, tots els personatges aconsegueixen portar-nos al seu terreny. Ens fan riure, però també ens fan sentir incòmodes en algunes situacions. Crec que això és realment el que busca l’autor, implicar-nos en l’obra i decidir en quin personatge ens podem identificar més. L’obra és molt àgil i fa que passis una molt bona estona gaudint de bon teatre.

Susanna Sardà

ELS VEINS DE DALT

Els veïns de dalt, és la primera obra de teatre escrita i dirigida per en Cesc Gay , i interpretada pels actors Pere Arquillué, Àgata Roca, Nora Navas i Jordi Rico. Es representa al Teatre Romea de Barcelona del 19 de març fins al 17 de maig del 2015.

ElsVeins

La història comença quan una nit l’Anna (Àgata Roca) i en Juli (Pere Arquillué) conviden a sopar els seus veïns, la Laura (Nora Navas) i en Salva (Jordi Rico) per ensenyar-los el pis i per agrair-los l’ajuda que els hi van donar quan es van instal·lar a viure a l’edifici. La parella d’en Juli i l’Anna, és una parella on la monotonia i els anys han calat a la seva relació fent que perdin l’interès l’un per l’altre. Per contra, la parella convidada, és una parella amb una excessiva sinceritat amb la conversa, i amb una vida sexual molt activa i amb unes unes tendències sexuals que quan les proposen als seus veïns esclaten desencadenant uns esdeveniments que faran que la parella d’en Juli i l’Anna es replantegin la seva pròpia relació, una relació plena de retrets on l’enfrontament amb els veïns i entre ells dos, els portarà al límit i els hi farà prendre decisions definitives.

veins de dalt 4

Els veïns de dalt és una comèdia que reflexiona sobre la vida en parella i la sexualitat a través de dues parelles totalment diferents. Un text fresc i molt divertit en el qual en Cesc Gay amb ironia i humor toca temes com la convivència, la valentia, el sexe, l’amor i l’aparença, i com amagat darrera dels riures dels espectadors amb els gags de la més absoluta comèdia, s’amaga la tragèdia dels problemes del desamor, la monotonia i la falta de interes en una parella que s’ha deixat arrossegar per un dia a dia sense emocions. Personalment penso que és una obra molt interessant a l’hora que divertida, on segur que més d’un, en un moment donat de les nostres vides ens hem vist reflectits, i on com a conseqüència ens ha fet reflexionar dels límits infranquejables d’una relació.

2+2,mai són quatre

Fitxa tècnica
Direcció: Cesc Gay
Autor: Cesc Gay
Repartiment: Àgata Roca, Jordi Rico,Nora Navas i Pere Arquillué
Escenografia: Alejandro Andujar
Il.luminació: Carlos Lucena
Vestuari: Anna Güell
Aj. De direcció: Marta Pérez
Coproducció: Teatre Romea,Elefant,Mola Produccions i Trasgo Produccions
Biografia de repartiment
Cesc Gay
Autor i director
Cesc Gay (Barcelona, 1967) és un cineasta i guionista que destaca per un llenguatge cinematogràfic molt personal i una profunda mirada sobre els personatges que retrata. És considerat un dels cronistes més aguts de les classes mitjanes urbanes. L’any 2000 adapta i duu al cinema l’obra de teatre Krámpack.Ha escrit i dirigit quatre llarg metratges més, Una pistola en cada mano (2012), V.O.S. (2009), Ficció (2006) i En la ciudad (2003), amb els quals ha aconseguit el reconeixement internacional.
Amb l’obra Els veïns de dalt, debuta com a autor i director teatral.
Àgata Roca
Diplomada en Interpretació per l’ Institut del Teatre de Barcelona (1990), forma part de la companyia T de Teatre des dels inicis i ha participat en tots els seus muntatges i sèries de televisió.També ha treballat amb els directors teatrals Pau Durà (Les millors famílies), Carol López (V.O.S. i Boulevard), Lluís Pasqual i Joan Ollé. Ha participat en les sèries de televisió KMM, La sagrada família (Dagoll Dagom), Ventdelplà, Laura, Sitges, Crims i Estació d’enllaç, entre altres col•laboracions.Ha participat en les pel•lícules V.O.S. i Ficció de Cesc Gay, Excuses! de Joel Joan, Las horas del día de Jaime Rosales, Dictado de Antonio Chavarrías i Tots volem el millor per a ella de Mar Coll.
Pere Arquillué
Actor d’una extensíssima trajectòria tant en teatre com en cinema i televisió. En actiu des de 1990, durant els últims anys destaca la seva participació en Un enemic del poble, dirigida per Miguel del Arco; Qui té por de Virginia Woolf?, dirigida per Daniel Veronese; Cyrano de Bergerac, dirigida per Oriol Broggi; Copenhaguen, dirigida per Ramon Simó, i L’arquitecte, dirigida per Julio Manrique. Ha treballat també sota la direcció de Xavier Albertí, Sergi Belbel, Calixto Bieito, Rafel Duran, Lluís Homar, Ariel García Valdés, Joan Ollé, Rosa M. Sardà, Josep M. Flotats, Georges Lavaudant, Àlex Rigola, Carlota Subirós i Gerardo Vera, entre d’altres.En l’àmbit del cinema, ha participat en una quinzena de pel•lícules sota les ordres de Ventura Pons, Josep M. Forn, Carlos Saura i Fernando León de Aranoa, i més recentment, Lalo García (Siete pasos y medio) i Nacho García Velilla (Que se mueran los feos). En televisió destaca en els últims anys la seva participació en les sèries La Riera, Cazadores de hombres i Mar de fons, i en tv movies com El pallasso i el Führer i L’estratègia del cucut, entre d’altres. Ha rebut una desena de premis, entre els quals destaquen tres Premis Butaca al millor actor de teatre (2008, 2011 i 2012), dos premis de la Crítica Teatral a la interpretació (1997 i 2009), el Premi Ciutat de Barcelona 2011, el Premi Nacional de Cultura (teatre) el 2011 i el premi Jordi Dauder de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida (2013).
Nora Navas
Ha participat en seminaris d’actuació impartits per Alejandro Massi, Ricardo Bartis i Gabriela Izcovich, i de dramatúrgia amb Javier Daulte a Buenos Aires. Els últims anys destaca la seva participació a Doña Rosita la soltera, dirigida per Joan Ollé; Dubte, dirigida per Sílvia Munt; Ells no poden morir, dirigida per Xavier Albertí, i La casa de Bernarda Alba, dirigida per Lluís Pasqual. Ha treballat també sota la direcció de Javier Daulte, Carol López, Pep Pla, Glòria Balañà, Ariel García Valdés i Ramon Simó. En el cinema destaca la seva participació en Tots volem el millor per a ella de Mar Coll, Una carta para Eva d’Agustí Villaronga, Miel de naranjas d’Imanol Uribe, Dictado d’Antonio Chavarrías i Pa negre d’Agustí Villaronga, en les tv movies Mueblé de Sílvia Munt i Germanes de Carol Lopez, i en sèries de televisió com ara Jet lag, Porca misèria i Pagats per riure, entre d’altres. Ha estat guardonada amb la Concha de Plata a la millor actriu protagonista del Festival de Sant Sebastià (2010), el Premi José María Forqué a la millor actriu protagonista (2011), el Premi Goya a la millor actriu protagonista (2011) i el Premi Gaudí a la millor actriu protagonista (2011 i 2013).
Jordi Rico
Darrerament ha estrenat dos espectacles amb T de Teatre, Delicades i Aventura!, d’Alfredo Sanzol. Ha treballat també amb els directors teatrals Julio Manrique, Oriol Broggi, Teresa Vilardell, Pau Carrió, Carme Portaceli, Albert Boadella, Joan Font, Ferran Madico i Javier Daulte, entre d’altres. Amb Els Joglars va estrenar tres espectacles (Ubú president, Daaalí i La increïble història del Dr. Floit & Mr. Pla).
També ha participat en les sèries de televisió 39+1, Aida, La sagrada família (Dagoll Dagom), Porca misèria i la minisèrie Les veus del Pamano, totes a TV3, i Tierra de lobos, a Telecinco.
Els Veïns de dalt ( 2014)
Una parella que rep a casa els seus sorollosos veïns de dalt, els gemecs animals dels quals senten a tota hora però que els van ajudar amablement fa mesos durant la mudança. Una parella especial, un bomber i una psicòloga encarnats per Jordi Rico i Nora Navas, que sorprendran – deixaran bocabadats – amb la seva peculiar vida, als amfitrions, i els aboca a enfrontar-se a la crisi que arrosseguen fa ja massa temps, amb teràpia de parella inclosa.
Els que vau veure el muntatge de l’obra d’Eduard Albee Qui té por de Virginia Woolf? ( 1962) que Daniel Varonese va dirigir fa uns anys en aquest mateix Teatre Romea, recordareu l’estupenda interpretació que Pere Arquillué ens oferia llavors en el paper de George, el frustrat professor universitari d’aquella obra mestra plena del cinisme més demolidor i del sarcasme més esfereïdor tant el seu fracàs professional com la seva hecatombe matrimonial. Arquillué , tan cínic com llavors i fantàstic com de costum; decidit a recordar-nos que, si vol, pot ser també un brillant actor de comèdia. Els diàlegs tenen algunes similituds amb els diàlegs de Woody Allen en les pel•lícules com Manhatan ( 1979) i Match point ( 2005).
Els anys seixanta del segle XX no són els anys deu del segle XXI. Però les parelles ni tan sols necessiten estar casades per reproduir els mateixos esquemes i patir el mateix esgotament emocional i/o sexual que patien les parelles casades de llavors.
Cesc Gay fa un retrat de la vida en parella de la classe mitjana barcelonesa , que està instal•lada en la doble monotonia de la rutina diària i dels també retrets diaris. Els veïns de dalt no és pas una comèdia sobre els problemes de la convivència entre veïns, sinó sobre els problemes que comporta viure en parella. Compartir l’existència amb una altra persona és una de les vivències més atractives i difícils de la nostra existència .
Si haguéssim de fer una valoració de l’obra del 0 al 10, jo la valoraria amb un 8. Recomano molt ferventment anar a veure-la perquè és un reflex de les relacions en parella de la societat que vivim, i alhora passarem una estona divertida i riurem alliberant tensions. Dit això, l’obra té una mala bava superior al que les seves aparences de divertiment amable ens puguin fer creure al primer cop d’ull.
Fes una sorpresa a la teva parella i porta-la al Romea.
Quim Arnaiz
CPNL Castelldefels
25 d’abril de 2015

Els veïns de dalt, una genial comèdia d’en Cesc Gay

Amb el director Cesc Gay al capdavant, una carrera que va començar amb el debut al cine amb Hotel Room el 1998, reconeixement internacional amb la pel·lícula En la ciudad el 2003 i nomenat diverses vegades com a millor director als premis Goya, Gaudí i la Concha de Plata.

Actors de referència com:
Nora Navas, premiada amb un premi Gaudí, un Goya i una Concha de Plata per una magnífica interpretació a Pa negre. Partícep en sèries conegudes com Ventdelplà, Jet Lag i obres teatrals d’èxit com Fuera de cuadro i Les tres germanes.
Àgata Roca, actriu d’obres i de cinema, així com presentadora de televisió. Obres de teatre com Delicades, Aventura i Dones com jo, al cinema amb Las horas del dia i En la ciudad i en sèries de TV com Felipe y Letizia, on interpretava a la infanta Cristina.
Pere Arquillué, actor català també que ha participat en sèries de TV com Jet Lag, Estació d’enllaç i Secrets de família, a les pel·lícules Princesas, El perquè de tot plegat i En la ciudad. Va debutar al teatre amb Tàlem.
Jordi Rico, un actor que fins fa ben poc el podíem veure en sèries de televisió com En tierra de Lobos i Porca misèria. En cinema va debutar amb Fuerte Apache i continuà amb El kaseron i Perdona si te llamo amor.

Recentment estrenada al teatre Romea (del 19 de març i fins al 17 de maig), aquesta magnífica comèdia interpretada pels quatre actors  ha engrandit la figura del reconegut director Cesc Gay. Focalitza l’humor irònic d’un matrimoni desgastat, contraresta la parella clàssica d’un amor estancat i la parella moderna des d’un punt de vista liberal. Un grup de quatre, tots reunits per un sopar, serà suficient per posar un rebombori d’experiències que a ningú deixarà indiferent.

L’obra es desenvolupa en un pis d’un dels matrimonis protagonistes. Un decorat simple però suficientment enriquit com per posar en escena una història que comença amb un matrimoni que decideix convidar els veïns de dalt seu, peculiars en tot cas. Com a contrapartida dels amfitrions, no s’esperen conèixer una parella tan poc habitual i, si més no, resultaran ser una bona teràpia dels uns cap als altres. És a dir, els veïns de dalt seran instigadors de les diferències entre la parlla amnfitriona, guies i assessors matrimonials sense voler-ho i uns veritables personatges que marcaran el futur d’un nou procés amorós.

Com a resultat, un fart de rialles i un clamorós aplaudiment. Sens dubte, una de les comèdies més portentoses de l’any. Una exusa perfecta per començar el cap de setmana i que farà que t’oblidis de l’exterior. Aquesta obra provocarà que, en sortir de la zona de butaques, es tinguin ganes de prendre unes copes en un ambient de col·loqui, de rialles i prendre part d’una conversa que de vegades serà picant i d’altres de reflexió. A simple vista, un guió senzill però molt ben treballat. Bon director, bons actors i molt bon ambient.

Javier Llorca

ELS VEÏNS DE DALT I LA MEVA VISIÓ

Obra: Els veïns de dalt
Autor: Cesc Gay
Representada per: Nora Navas, Jordi Rico, Pere Arquillué i Àgata Roca
L’obra es representa actualment al Teatre Romea, de la localitat de Barcelona, fins el dia 15 de maig de 2015.
Durada de l’obra: 1hora i 25 minuts
 ElsVeins
En primer lloc, l’obra de teatre en qüestió parla de la historia d’un matrimoni consolidat i que fa molts anys que conviuen en parella, encara que no és el seu millor moment. Aqquests veïns fa un temps que tenen uns veïns al pis de dalt que no paren de fer sorolls extranys, juntament amb gemecs i esbufecs. De manera que els veïns de dalt són convidats a un sopar entre els veïns que promet tractar els assumptes més delicats de la convivència. Tot plegat amb un to de tragicomèdia que desencadenarà amb un dels grans reptes de la vida com és el de la convivència entre les parelles i sobretot amb els veïns.
En segon lloc, val a dir que l’obra està basada en fets reals ja que en Cesc Gay va tenir uns veïns de dalt la casa de la família i que van ser els inspiradors d’aquesta obra de teatre. Gràcies a aquests veïns a vist la llum la primera obra teatral d’en Cesc Gay. Tot i que l’autor ja havia tractat sobre la temàtica del món de les parelles en diferents obres cinematogràfiques, com per exemple V.O.S.

D’altra banda, l’obra també recorda a altres obres que parlen dels problemes entre parelles com per exemple: Qui té por de Virgina Woolf, d’Edward Albee; Cremats, de Roger Penya.
Així doncs, la primera obra de Cesc Gay no ha deixat de sorprendre al públic. Bona part del mèrit penso que el tenen els actors i les actrius que l’han representada. Tot i que, en diferents moments de l’obra hi havia tanta comèdia que el públic no podia parar de riure. Això va afectar una miqueta el ritme de l’obra i feia que els actors i actrius haguessin d‘aturar els diàlegs perquè si no el públic no els haguessin pogut sentir. No obstant aquesta puntualització i tenint en compte l’experiència de l’autor en el marc teatral, la meva recomanació és que no us la perdeu. I més us diré si hagués de posar-li una puntuació d’una a cinc estrelles l’hi posariaun quatre. Ara bé, us toca a vosaltres anar a veure-la i puntuar-la!

Els veïns de dalt. Un sopar ràpid i tots cap a casa. Total, què pot passar?

Obra. Els veïns de dalt Autor i director: Cesc Gay. Repartiment: Àgata Roca, Pere Arquillué, Nora Navas i Jordi Rico. Durada: 1h 25. Escenografia: Alejando AndujarVestuari: Anna Güell. Il·luminació: Carles Lucena. Ajudant de producció: Marta PérezCoproducció: Elefant, Teatre Romea, Mala Vida produccions i Trasgo Produccions.

Cesc Gay ens presenta una comèdia àcida en què els seus propis veïns de joventut han estat la font d’inspiració. Tal com el director explica, quan era petit va arribar a l’edifici on vivia un parella nova que emetia uns sorolls nocturns amb uns decibels una mica més alts del que és habitual i això feia que de vegades li costés dormir. Va decidir aprofitar aquesta situació rocambolesca per fer la seva primera incursió al món del teatre.

La història es desenvolupa a temps real. Succeeix a l’actualitat en algun indret de Catalunya, fàcilment identificable com Barcelona. Una parella en plena crisi matrimonial -formada pel Juli, un professor de música frustrat i excèntric, i per l’Anna-conviden per compromís els seus encantadors veïns, els quals es troben al punt àlgid de la seva relació: el Salva, un bomber que no té pèls a la llengua, i la Laura, una psicòloga amb un bonrollisme extrem. Ja des del començament es fan retrets que es succeeixen durant tota l’obra. En un moment del sopar hi ha una “proposta deshonesta” que desencadena en una situació estrambòtica i plena d’embolics. L’obra recorda en certs aspectes a la pel·lícula Qui tem a Virginia Wolf? En la qual un matrimoni amb molts problemes convida a sopar un matrimoni molt més jove i totalment enamorat. Durant el transcurs del sopar hi ha infinitat de retrets i situacions desagradables. La tria dels actors ha estat un encert ja que transmeten amb claredat allò que el director vol fer arribar al públic i la posada en escena és simplement magnífica, tant pel to com pel timbre, el ritme o la intensitat. La col·locació també és perfecta i l’expressió adequada en cada moment. Tot això fa que la relació entre els personatges es defineixi de forma molt visible i entenedora. El decorat molt acurat, amb elements ben escollits com el piano o la catifa que és font de conflicte. Tanmateix el vestuari i el maquillatge caracteritzen els personatges a la perfecció i ens donen una idea de com serà cadascú. La il·luminació és molt bona, reduint o augmentant la intensitat de la llum per a crear diferents ambients i sensacions. També s’ajuda de la música en algun moment, la qual cosa afavoreix a donar un toc de romanticisme quan és necessari.

És sens dubte una obra de cinc estrelles que ha de veure qualsevol amant de les bones comèdies i gaudeixi amb l’humor intel·ligent i una mica negre.

Ivette Grima Rué

Els veïns de dalt

Fitxa tècnica
Direcció: Ces Gay
Autor: Ces Gay
Repartiment: Àgata Roca, Jordi Rico, Nora Navas, Pere Arquillué
Escenografia: Alenjandro Andújar
Il·luminació: Carlos Lucena
Vestuari: Anna Güell
Ajudanta de direcció: Marta Pérez
Coproducció: Teatre Romea, Elefant, Mola Produccions i Trasgo Produccions
Amb el suport de l’ICEC (Generalitat de Catalunya) i la col·laboració del Teatre La Sala de Rubí

ElsVeins

Els veïns de dalt és el debut teatral de Cesc Gay, que fins ara s’havia limitat a flirtejar amb el teatre traslladant a la pantalla gran el Kràmpack de Jordi Sànchez i el VOS de Carol López. L’arrel de l’obra és un fet real. Van ser els veïns de dalt del cineasta els que van inspirar aquesta ficció, que Gay s’ha encarregat de convertir en una comèdia àcida que reflexiona sobre la vida de parella i la sexualitat a través de dues parelles que viuen en un mateix edifici.

En un pis modern, acollidor i decorat amb bon gust l’Anna (Àgata Roca) feineja a la cuina. El Juli (Pere Arquillué) retorna a casa una vegada finalitzada la jornada laboral. L’Anna li recorda que han convidat els veïns de dalt, la Laura (Nora Navas) i el Salva (Jordi Rico) a un pica-pica. Les excuses i les estratègies del Juli per evitar la vetllada, i les referències als molests sorolls dels veïns, ens mostraran els primers problemes visibles en la parella. Després de discutir, i a un punt de telefonar els veïns per anul·lar el sopar, sona el timbre. Tot està servit perquè sigui qualsevol cosa menys un sopar tranquil entre veïns. La reunió i la revelació de les pràctiques sexuals “liberals” que mantenen els veïns de dalt portaran el Juli i l’Anna a un viatge de recriminacions i descobriments en què les dues parelles se sinceraran.

Una bona oportunitat per riure per les butxaques veient els problemes dels altres (que de vegades són també els nostres) i per ser conscients dels singulars i còmics que, com a veïns, segur podem semblar als altres si els expliquem les nostres interioritats. Cal destacar la interpretació del Pere Arquillué que broda el personatge més incòmode de l’obra. Bon teatre, en definitiva.

Marisol Lobato

RESSENYA

Els veïns de dalt, de Cesc Gay

Cesc Gay debuta com autor i director teatral amb els Veïns de dalt, una comèdia que s’ha presentat al teatre  Romea  i estarà en cartellera des del 19 de març fins al 17 de maig. Els protagonistes són  Pere Arquillué,   Jordi Rico, la guardonada amb un Goya a la millor actriu protagonista a la pel·lícula Pa negre Nora Navas i la actriu, i també  dona d’en Cesc Gay,  Àgata Roca.

Aquesta comèdia no deixarà a ningú indiferent. L’argument parla d’una parella que no es troba en el seu millor moment, l’Anna (Àgata Roca) i  en Juli ( Pere Arquillué). Ella vol guardar les aparences i quedar bé amb tothom , al contrari que en Juli a qui li agrada dir les coses com són i utilitza el sarcasme i la ironia per comunicar-se. L’Anna convida a sopar els veïns de dalt, la Laura ( Nora Navas) i en Salva (Jordi Rico), com a  agraïment per haver-los ajudat en la mudança quan van arribar a l’edifici ,però en Juli no vol ni veure’ls. L’Anna els tracta molt bé, però en Juli l’únic que vol és que marxin de casa i dir-los que no poden viure ni dormir per culpa dels sorolls que fan quan tenen relacions sexuals perquè és insuportable. D’altra banda , la Laura i el Salva allò que volen realment és convidar-los  a fer sexe en grup. A partir d’aquí sortiran el Juli més purità i l’Anna més moderna que vol quedar bé. Entre ells sorgiran els problemes de parella que tenen realment. La Laura farà de psicòloga de parella i els aconsellarà, sense oblidar-nos de l’ humor que aporta el Salva , un bomber que diu allò que pensa en tot moment . Tot en conjunt forma una situació divertida en la qual hi haurà moments en què la gent no podrà parar de riure.

Aquesta comèdia és la primera obra de teatre d’en Cesc Gay en la qual ell és l’autor i director. L’obra està basada en una experiència que va tenir la seva família amb uns veïns que feien molt soroll quan practicaven sexe.  A més , com a d’altres obres parla de la vida en parella i com de difícil són les relacions entre les persones. El director de Kràmpack, VOS, una pistola en  cada mano, entre d’altres pel·lícules, ha canviat momentàniament la gran pantalla pel teatre i no descarta fer més teatre. El director ha dit que el treball al teatre és més íntim i més fàcil que al cinema .

És una obra en la qual no pots parar de riure, t’atrapa des del començament fins al final.  Una comèdia de les millors que s’han escrit els darrers anys i que heu de veure sense cap mena de dubte. El sarcasme i la ironia és una manera de comunicar-se que més d’un fa servir i fa que  la tensió a l’escenari vagi pujant fins al final. Més d’una persona es sentirà reflectida en algun dels personatges  ja sigui per les discussions de parella o pel sexe en grup.

Federico Campillo