Dory’s Team

 

Som el grup de submarinistes DORY’S. Actualment ens trobem de vacances a Papeete, on hi ha un dels fons marins amb més biodiversitat del planeta. El nostre grup està format per la Dory, el Dentetes, el Bob, el Sebastian i per mi, el Calamardo.

Hem aprofitat les vacances per fer una recopilació de fotos del fantàstic fons marí de la Polinèsia. Aquestes fotos formaran part d’una exposició i serviran per realitzar un treball de conscienciació de la conservació de l’ecosistema.

També farem un reportatge del fons marí de Castelldefels, per mostrar al món les conseqüències de l’impacte de l’home al medi ambient.

Una vegada reunit tot el material, la Dory impartirà xerrades a les escoles per explicar als més joves la importància del reciclatge i cura del nostre planeta.

 

Rodatge al paradís

 

La narració de la novel·la descriu l’arribada d’un equip de rodatge cinematogràfic a l’illa de Tahití. La protagonista juntament amb la seva veïna s’ho van fer bé per tal de ser les primeres a rebre a aquell grup de nouvinguts. Forasters, que formaven part d’un equip cinematogràfic de la Metro Goldwyn Mayer disposats a rodar una exòtica aventura a la seva illa. La troballa entre els visitants i els illencs va provocar una gran alegria i excitació que va ser l’inici d’un rodatge on els natius sortirien a les pantalles d’una superproducció que acabaria veient-se arreu del món.

El nostre increïble pas pel C2

PARADISOS OCEÀNICS Capítol 13

En aquest capítol, l’Aurora Bertrana ens explica la importància de la dansa per al poble polinesi i de la seva influència fins a Europa en els ritmes moderns. Ens descriu les sensacions que l’individu experimenta amb la música i manifesta la seva debilitat pel jazz. Descriu la dansa polinèsia amb ritmes primitius que encara es conserven i com aquests  s’utilitzen en cerimònies on dones de gran bellesa, pareo i el tors nu, dansen els seus ventres fins al moment culminant on acaba amb una gran orgia.

 

 

L’educació i la igualtat de gènere

Per què hi ha una clara tendència a utilitzar llenguatge sexista?

Nena, rosa, nina, cuina o nen, cotxe, blau, bomber… als  infants pot afectar-los emocionalment, ja que actualment ens trobem més de dues realitats a la societat en si. No tots els infants tenen les mateixes necessitats   ni   aspiracions  i  utilitzar un llenguatge  sexista el pot fer sentir  exclosos o confosos. S’hauria  d’educar  des  de  la igualtat  perquè  des   de  ben  petits  vegin  amb normalitat les diferents realitats que hi ha a la societat i que una nena pot ser bomber o un  nen  esteticista o  ballarí  sense que  l’excloguin.

Qui som per jutjar el sentiment d’un infant?  És  ètic  dirigir  una  educació  sexista  a l’escola?  Segons un estudi del Ministeri d’educació d’EUA, en comparar els resultats acadèmics en centres mixts  amb els d’un sol sexe, concloem que no es millora el resultat sinó que fomentem el sexisme entre infants i es reforça l’estereotip de gènere.

L’observatori Basc  de la Joventut va presentar un estudi basat en el sexisme a les xarxes socials  entre joves de 13 i 17 anys  on  s’observa clarament  on a  aquestes  edats tant els nois com les noies veuen de manera normal el tracte sexista i no pensen que  això els pot afectar  el dia  de  demà. Aquestes dades són preocupants perquè segons estudis, això pot fer augmentar els casos de violència de gènere ja des d’unes edats molt precoces. Observem que a aquestes edats els adolescents veuen de manera totalment normalitzada el  fet   que  una  parella  tingui  gelosia  com  a  mostra  d’amor.

Deixem-nos  de  contes de  prínceps  i  princeses  i  preparem  els  nostres  fills  per  a  la  vida real fora d’aquesta cúpula de vidre que  els tenim acostumats.

 

 

 

 

 

 

LA IMPORTÀNCIA DE L’EDUCACIÓ

“L’educació és l’arma més poderosa per canviar el món”  Nelson Mandela

L’educació i els valors de la convivència són fonamentals a la nostra societat. El respecte, la tolerància, la llibertat, la pau, l’esforç, el valor de la responsabilitat són elements claus per fer créixer l’alumnat.

Si realment volem canviar la nostra societat, hem de començar per valorar i reconèixer la feina del professional de l’ensenyament, dotar de recursos personals i econòmics a les escoles i treballar conjuntament des de tots els àmbits per la millora d’aquesta.

Actualment els infants passen gran part del dia a l’escola. Sovint, les famílies no poden fer-se càrrec dels seus fills i deriven aquesta responsabilitat d’educar a avis, cangurs, etc. És important que les empreses/govern facilitin una bona conciliació laboral i familiar.

Durant molts anys s’han comparat els nostres resultats acadèmics amb els de països com Finlàndia, Suïssa o Japó, a l’anomenat Informe PISA. Països que compten amb grans recursos per al centres educatius, que fomenten una bona formació per el professorat alhora que un alt reconeixement i una gran implicació i participació per part de les famílies.

Un dels països amb millors resultats acadèmics és Finlàndia, on el degà de la universitat de Helsinki, el Sr Jari Lavonen afirma en una entrevista al diari “Iltalehti” que els docents són els veritables pilars del país. Això ens fa veure la importància que des del govern donen a l’educació.

El degà de la universitat de Helsinki, el Sr Jari Lavonen afirma en una entrevista al diari “Iltalehti” que els docents són els veritables pilars del país.

Si parlem del pressupost general d’educació a l’any 2018, estarem parlant d’un nou retall a la partida destinada a l’àmbit educatiu, només es dedicarà un 3,8%, mínim històric per l’educació. Sovint ens trobem amb grans desigualtats entre alumnes, que fan que molts d’ells hagin de deixar els estudis per falta de recursos econòmics.

Els interessos dels alumnes com els de la societat d’avui en dia han anat variant al llarg del temps i alhora les metodologies que s’han fet servir durant molts anys han estat metodologies obsoletes. Fins fa poc temps convivien a les aules, alumnes del segle XXI, amb mestres del segle XX posant a la pràctica metodologies del segle XIX.

L’educació és cosa de tots, fem -ho junts!

Capítol 27. Batussa de negres.

A la plaça major de Fort-de-France feia molt de sol i els conductors negres dels autos de lloguer feien migdiada, tot i que en veure’ls arribar tots els xofers els havien descobert. Un dels més decidits se’ls va atansar i el preu que els va proposar els va fer comprendre que caldria discutir i regatejar. Quan van decidir separar-se i trobar un conductor raonable van veure dos xofers atansar-se, però inesperadament un nou xofer els oferia un cotxe al preu més baix. El cotxe estava una mica atrotinat, però degut al temps just que tenien es varen resignar i el van acceptar.

 

FAUNA I FLORA DEL MAR

Com és que el mar és tant brut? Els pescadors, vaixells, iots, creuers, contaminen el mar  amb els carburants que utilitzen per poder navegar i amb les  escombraries  que originen . Les platges són plenes de burilles, ampolles,  llaunes, fils i xarxes de pescar, fins i tot neumàtics i electrodomèstics.  Productes que, si es llencen  al terra, es llencen al mar. El 80% de les escombraries que van a parar al mar venen de terra endins. La fauna i flora es veuen amenaçades per tota aquesta brutícia.

Penso que  no podem seguir  així .  Ens hem d’implicar més  i ens hem de conscienciar de tenir les nostres platges netes  per poder tenir net el nostre mar.

En primer lloc, encara que el mar sigui molt gran,  no ens dona dret a llençar tot allà; acabarem destruint l‘ecosistema  marí . Tots formem part de la terra i per això l’ home és  responsable dels seus actes.

No cal oblidar que avui dia són  molts els voluntaris que netegen les nostres costes. Ja que són conscients de la importància de cuidar la nostra flora i fauna marina. I que si tenim cura del nostre medi  ambient alhora tenim cura de nosaltres mateixos.

També cal dir que Greenpace fa una tasca molt important ja fa molts anys. Netegen el mar i persegueixen les persones que no en tenen cura, com les empreses que per la seva producció industrial  generen  residus tòxics  i els aboquen al mar.

Així doncs,  hem de conscienciar-nos del que fem amb la natura en general  hem de cuidar-la,  és casa nostra. Tots formem part.

Turei “la Cortesana”

És una divina criatura, la “Reina de l’amor”, tots els maoris la coneixen . Thaití tot sencer  estima  la seva cortesana. És la Dama de les Camèlies maori, encara que Turei és una dona sana i senzilla, sense complicacions malaltisses ni literàries. Turei és mare de quatre fills, aquests nens no tenen pare. Quan arribi l’hora d’anar a l’escola, ningú els preguntarà pel seu pare i quan s’enamorin, el  seu  origen no serà un obstacle. A Oceania com més fills més honor i més joia. Encara que siguin fills d’una cortesana. Els maoris entenen la família d’una forma molt més ampla i generosa que nosaltres. Terè és el seu fill gran, fruit del seu primer amor.  Aquest fill és orgullós i egoista com el seu pare. No és un veritable polinesi. Aquest nen li fa gastar tots els diners a una botiga de modes a Papeete.  És un nen molt capritxós.

L’admirable esperit de concòrdia de les races privilegiades (L’Opinió, 26.10.1931)

Ens trobem en un episodi de la colonització oceànica, un clar exemple de revolució.

El lloctinent Cristiern va a la recerca d’una illa verge amb el propòsit de formar una colònia anglotahitiana. Comencen a instal·lar-s’hi: els “amos” són els anglesos i els “treballadors” els pobres tahitians, sota la llei moral arbitrària de “pertinença a la raça blanca”.

Esclatà una revolta unànime arrel de prendre una dona tahitiana que li donaren a un tal William. En aquesta revolta les dones dels blancs degollaren a “tots” els tahitians. En tota aquesta revolta, Smith s’estableix com a patriarca a Pitcairn (actualment l’única colònia britànica que queda a l’oceà Pacífic).

Aquest Noè protector crea una societat model, regida per un codi imaginari que respecta a tothom: dones i nins. Aquest poble nou es converteix en un paradís de virtut i concòrdia.

 

http://www.mercaba.org/JFco/Descubrimiento_del_Pac%C3%ADfico.htm

Carboneig nord-americà

El text narra les vivències d’un grup de mariners a bord d’un vaixell carboner durant el viatge direcció Cristòbal Colón. La curiositat de conèixer i recórrer una de les primeres potències mundials es barreja amb les dificultats per resistir les condicions ambientals pròpies del viatge per les Antilles: xafogor aclaparadora, lluminositat inaguantable, incapacitat de conciliar el son… Aquestes incomoditats deixen pas a la sorpresa i l’admiració en arribar al moll de carbó de la Planta Terminal de l’Atlàntic. La brutícia dels molls anteriorment visitats contrasta amb aquest moll impecable, on regna la tranquil·litat i un silenci confortable. Aquestes visions nord-americanes els acompanyaran durant el viatge camí a Oceania.