Aprenentatge 4.0

          Des de fa un temps, tot i que a mi no em cal aquesta titulació oficial per motius d’estudis o de feina, tenia clar que volia millorar els meus coneixements de la llengua catalana i l’estil a l’hora d’escriure. Però el que va ser una absoluta sorpresa va ser la metodologia emprada en aquestes sessions.

          N’he fet molts de cursos durant la meva carrera professional, però mai havia treballat amb l’aprenentatge cooperatiu. I ha estat tota una agradable sorpresa. Un dels aspectes principals és que tots els assistents a les sessions hem anat, des de la primera jornada, deixant anar prejudicis   i ens hem anat desinhibint. Crec que hem arribat a formar una bona pinya i la feina ha estat respectuosa i molt constructiva. Dia a dia ens hem adonat com ha millorat el nostre nivell de redacció i d’escriptura. Hem parat més compte amb l’ortografia, accents, comes, punts i punts i a part, etc. Treballant conjuntament hem revisat actes, hem jugat, hem viatjat imaginàriament,hem millorat les competències 4.0 i jo, fins i tot, m’he casat! Imaginàriament, és clar.

          Aquest concepte de l’aprenentatge cooperatiu  inclou verbs com implicar-nos, imaginar, divertir-se, desinhibir-se, treballar, ajudar i confiar. No són els únics conceptes però crec que  em serveixen per definir les sensacions que m’ha transmès i a les quals espero haver col·laborat una mica . És una metodologia que, si ens hi capbussem, treu les millors coses que tenim com alumnes. Qui és més tímid ha d’obrir-se i  a qui és més agosarat  se’l vehicula amb les activitats i els jocs.

            Jo vaig fer els estudis universitaris ja fa força anys i la metodologia pedagògica consistia en hores i hores d’estudi memoritzant els llibres. Aquestes sessions m’han servit per aprendre a gaudir amb l’estudi i a gaudir aprenent, que no és poca cosa. A més a més, ha estat molt suggestiu poder treballar eines i xarxes socials com Twitter, Youtube, blogs,… Segur que podré aplicar-ho a altres estudis que faré. N’estic segur!!!

El català i jo

Vaig descobrir la llengua catalana  l’any 1985. Va ser quan la meva família i jo vam venir a viure a Catalunya. El nostre lloc de procedència era  l’Argentina i pel fet de ser d’allà ens deien de manera despectiva sudacas. Realment era una paraula molt desagradable sobretot  per  la manera en què la gent la deia. Tenia 10 anys  quan vam arribar a Barcelona i ens vam instal·lar a Castelldefels. No va ser gens agradable en aquella època arribar a una escola que no tenia alumnes estrangers. Em sentia com un peix fora de l’aigua. A cinquè d’EGB, amb un idioma nou per a mi, molt difícil, i que mai havia escoltat.

Els meus companys ja dominaven prou bé el català . Així que jo era la nena de qui tothom es reia, sobretot després d’un comentari fora de lloc de la mestra tutora. Davant de tothom va dir que no entenia com jo no sabia català, com podia ser  que a l’Argentina no l’hagués après… Tampoc havia gaudit de vacances d’estiu , tan desitjades per a les criatures. Quan allà acaba el curs escolar, aquí es comença.

En aquella època no hi havia gairebé  immigració  i no estaven acostumats a veure persones bevent  el mate, la nostra estimada infusió. Escoltar el nostre accent també resultava estrany. Els companys de classe em deien : “Si us plau deixa de cantar quan parles.”   Aquells moments van ser realment molt difícils per a mi. No li desitjo passar per una experiència semblant ni a un enemic, si el tingués. Amb tot això vull dir que, d’entrada, el meu sentiment vers el català no va ser un amor a primera vista, sinó tot el contrari.

Vaig decidir estudiar magisteri, realment en el meu cas era vocacional. La meva mare era mestra i també volia ser-ho jo. De la mateixa manera que ella sempre havia desitjat ensenyar. El meu nivell de català anava millorant any rere any. Però jo l’estudiava com una obligació imposada  pel meu somni de ser mestra a Catalunya. No volia anar-me’n a viure lluny dels meus pares i germanes. La meva relació amb el català va ser freda i sense cap altra motivació que la de “pagar el dret de pis”. És a dir, aprendre’l  per tal de poder viure a un lloc que m’encanta, a prop de la família i desenvolupant la feina que em fa feliç.

Tot va canviar quan, gairebé sense adonar-me’n, vaig començar a parlar la llengua catalana relativament bé. Superada la vergonya al ridícul i amb el suport d’amics catalans, va resultar més senzill. En aquell moment  vaig sentir que, en general, a tothom li agradava escoltar el seu idioma amb un accent diferent. Aleshores va ser quan vaig començar a estimar el català volent perfeccionar-lo. Així doncs, vaig decidir continuar amb l’aprenentatge fent la inscripció al nivell C2. Sincerament no tenia cap idea preconcebuda de què era el que em podia trobar en el curs. No coneixia quina seria la metodologia d’aprenentatge, ni qui seria el professor. Tot per a mi seria una sorpresa.

Només puc dir que ha sigut de les millors decisions que he pres en la meva vida. Penso que és fonamental en qualsevol tipus de curs la persona encarregada de la formació.  En tot cas estic parlant del professor.  El Jaume és una persona que gaudeix de la seva feina. Ell s’ho passa bé ensenyant i això es reflecteix en tot moment.  Transmet els seus coneixements utilitzant una nova metodologia .Realment és de les millors innovacions en les quals he pogut participar. Està basada en el treball en grup, en la realització de diversos jocs (gamificació) i a fer ús de les noves tecnologies. Aquesta última part suposava per a mi tota una ciència desconeguda, la qual em produïa una sensació de pànic.  De mica en mica vaig anar superant aquesta por i actualment fins i tot tinc un bloc. Sóc capaç de penjar-hi els meus articles i llegir-hi els dels  meus companys.

Cada sessió va ser una nova sorpresa, sempre del tot agradable .El temps de classe passava rapidíssim i es feia molt curt. Ens ho passàvem d’allò més bé aprenent sense esforç. Qualsevol treball en grup et fa desenvolupar unes habilitats importantíssimes que ens enriqueixen com a persones. La tolerància, la sociabilitat , el respecte, la cooperació són algunes de les eines que vam fer servir a cadascuna de les sessions. La cohesió que es va aconseguir en el grup i el suport dels uns cap als altres, penso que ha sigut un mèrit que només se li pot agrair al Jaume.  Va ser el  guia perfecte. Ens va acompanyar  tot el camí com a missatger dels Veïns, els que ens encarregaven els reptes que havíem de superar i així guanyar punts.

Per concloure només afegiré que si teniu interès a millorar el vostre nivell de català us hauríeu d’inscriure en aquest curs. Això sí, jo m’asseguraria que el professor continuï sent  el Jaume Sans. Si no,  no seria el mateix.

Els adults també aprenen jugant

Aprendre mentre es juga no és inherent de la infantesa. Cada vegada apareixen més jocs educatius per a totes les edats. Aquesta tendència educativa, aprendre a través del joc, ha resultat ser molt beneficiosa en l’ensenyament en adults i així ho avala l’experiència formativa dels alumnes del  Sevei Local de Català de Castelldefels, Consorci Per la Normalització Lingüística (CPNL).

Millorar el coneixement de la llengua, que l’entorn laboral et  requereixi un major nivell i/o que et donin punts en les baremacions de les borses de treball han sigut algunes de les raons que els alumnes del nivell C2 han trobat per inscriure’s al crus.

Com se supera el curs i s’assoleixen els objectius? Sent constant, amb dedicació, treball en equip i jugant. Jugant? Doncs sí. Al llarg de tot el curs els alumnes han hagut d’anar superant reptes i fer exercicis en grup i de forma individual de manera lúdica i amena guiats pel professor, qui reconeix que va ser víctima de l’ensenyament tradicional i va voler donar un gir a les seves classes. De quin repte se senten més orgullosos? L’elaboració de forma conjunta d’un símbol representatiu de la classe, en aquest cas, un arbre amb fulles adornades amb frases que ens van proporcionar per reflexionar en una de les sessions.

A les classes es treballa la major part en grup però mai els mateixos i elaborats de maneres diferents: numerant als alumnes del 1 al 3-4, amb cordills de colors per fer parelles o utilitzant el tema en comú de diferents fotografies col·locades al voltant de l’aula, entre d’altres. Treballar amb tots els alumnes afavoreix un ambient de camaraderia i comoditat en que cometre errors serveix per aprendre i dóna peu perquè sorgeixin més dubtes.

Facebook, Instagram, WordPress, Dropbox, el blog del CPNL i, fins i tot, el Whatsapp han sigut companys en el camí. Aprofitar els avantatges que suposen les noves tecnologies ha permès una major interacció entre els alumnes i la possibilitat de seguir el temari si no es podia anar un dia a classe.

Està comprovat.  Divertir-se aprenent és possible i si el nens aprenen jugant, per què no nosaltres?  Siguem nens per un moment i aprenguem!

APRENDRE DE FORMA DIFERENT

Aquest escrit tracta d’una reflexió personal sobre el meu pas pel curs de català del nivell C2. Els objectius principals que em va dur a inscriure’m en el curs van ser millorar el nivell de català en l’àmbit escrit i adquirir el títol, ja que professionalment significa l’ampliació dels mèrits.

La sorpresa o la incertesa va arribar quan, el Jaume ens va plantejar el desenvolupament del curs com un joc, una altra forma d’aprendre diferent a la que estem acostumats, proposant activitats en què el joc fos l’element fonamental en el procés d’aprenentatge. Així mateix, el joc ens ha motivat suficient per participar, comprometre’ns i gaudir.  En síntesi, aprendre amb facilitat.

Cal fer una especial referència al treball en grup que hem dut a terme durant tot el curs. El professor ens plantejava temes per reflexionar així com per intercanviar idees. A partir d’això elaboràvem treballs individuals i superàvem reptes que ens ajudarien a millorar a poc a poc el nostre nivell. Una de les eines que el Jaume ha fet molt d’ús ha estat les noves tecnologies “les TIC” i que ens ha engrescat a utilitzar-les com l’Instagram, el Dropbox, un blog…

És important recordar un dels escrits que m’ha estat més difícil de preparar.  Va ser sobre el documental Ciutat morta. Vaig haver d’escriure un article d’opinió i posar-me en el paper d’un polític. D’altra banda, és amb el que estic més satisfeta.

La gran incògnita durant tot el curs ha estat qui són els veïns?  Han servit com un fil conductor del curs per tal de plantejar reptes. Descobrir la identitat dels veïns és difícil però ja queda poc per a posar noms al gran interrogant.

D’una forma breu, he de destacar positivament el paper d’en Jaume, un professor que ens ha fet de guia en aquest camí d’aprenentatge. Una persona que no només m’ha ensenyat el primer objectiu, millorar el nivell de català, sinó també posar en pràctica la seva forma d’ensenyar. Ara en la meva classe hi ha petits secretaris, reporters fotogràfics i intento que el joc estigui present ja que els aporta un sentit d’autonomia, competència i relació que els motiva a aprendre.

Una nova manera d’aprendre

Els alumnes del nivell C2 del Servei Local de Català de Castelldefels,del curs 2014-2015,hem estat partíceps d’una nova manera d’aprenentatge: aprendre treballant en grup i mitjançant el joc.

La insígnia del grup del nivell C2 de Castelldefels

Per què ens vam inscriure en el curs?

La majoria dels alumnes ens vam inscriure en el curs per assolir nous coneixement en l’idioma i perquè el fet d’acreditar el títol del nivell C2 ens meritava en els respectius treballs.Però hi havia alumnes,com per exemple el Joseba, que la seva motivació era simplement aprendre,ja que és un gran amant dels idiomes.

Que és “la gamificació”?

Quan vam començar el curs,a molts ens preocupava les possibilitats que tindríem d’èxit,ja que el fet d’intentar assolir el nivell superior de català ens feia molt de respecte.Però el nostre professor,el Jaume,ens va presentar una metodologia d’estudi que canviaria per complet la nostra idea de l’aprenentatge.Va proposar-nos treballar en grup i utilitzar el joc per tal de dinamitzar les sessions.La veritat és que a tots ens va sorprendre la proposta; tanmateix a poc a poc vam ser testimonis dels bons resultats que oferia aquest sistema,també conegut com “gamificació”.Els alumnes opinem que aquesta metodologia ens ajuda a assistir a les sessions amb més motivació,la qual cosa es reflecteix en les progressives millores acadèmiques.

En Jaume proposant un joc

Reflexions grupals

Un altre aspecte característic de la manera d’ensenyar del professor eren les reflexions que ens plantejava constantment,les quals servien en moltes ocasions per iniciar algun treball.Aquesta tècnica ha estat d’ajuda perquè els alumnes apliquéssim tot el potencial acadèmic.

                     Reflexionant en grup

Cortesia Lingüística

Aquest terme no se’ns oblidarà mai.Una de les claus més importants que té treballar en grup és saber respectar i escoltar les opinions dels altres.Quan s’aconsegueix estem parlant de la cortesia lingüística.

              

Aprenentatge de noves tecnologies

Durant el curs,alguns dels alumnes hem après a utilitzar noves eines tecnològiques,com l’Instagram,el Dropbox i a crear un blog.Tot i que a alguns ens va costar iniciar-nos-hi,a poc a poc ens vam tornar uns experts en la matèria.

       Instagram

Qui són els veïns?

Sens dubte és la gran pregunta que ens fem tots els alumnes del curs de català.En Jaume cada vegada que ens presentava un nou repte en forma de treball,deia que era una proposta dels veïns.Qui són en realitat els veïns?Després de molts mesos d’incògnita arriba el moment de desvelar el secret.Possiblement els veïns deuen ser els professors que formen l’equip de professionals del Servei Local de Català de Castelldefels.Però esperem tenir la resposta definitiva abans que acabi el curs.Potser ens sorprenem tots amb la resposta.

Ciutat morta

Cal destacar,però,un moment clau en el curs:el debat sobre el documental Ciutat morta.En Jaume va proposar redactar un article d’opinió d’aquest polèmic tema. Això va generar un dur debat entre els alumnes,ja que hi havia diferents opinions enfrontades.Tot i això,vam saber debatre i no traspassar la línia que marca la cordialitat.En Jaume,amb astúcia,va aconseguir que ens hi impliquéssim al màxim i plasméssim en l’article tots els aprenentatges adquirits durant el curs.

Una tarda de teatre

Per altra banda,un dels moment més divertits del curs va ser quan vam gaudir d’una tarda de teatre amb l’obra Els veïns de dalt.Una bona experiència,en què ,a part de l’entreteniment,vam aprendre a ressenyar una obra de teatre.

Un professor modèlic

La gran majoria d’alumnes hem coincidit a valorar molt positivament la labor del Jaume en aquest curs acadèmic.Amb la seva personalitat i experiència s’ha guanyat la confiança i el respecte de l’alumnat,la qual cosa ha facilitat l’aprenentatge.

      

Aprenentatge continuat

Tot i els coneixements adquirits,això no s’acaba aquí.Tenim un gran ventall de recursos didàctics a l’abast,que podem consultar en qualsevol moment,per exemple: l’Optimot,el Servei Lingüístic de la UOC,és a dir…Per tant,independentment del resultat de la prova final,haurem d’assolir i millorar coneixements al llarg de la nostra vida.

Alumnes del nivell C2 amb la insígnia de la classe.Junts l’han creat

Ernesto Vinitzki. Alumne del nivell C2 de Castelldefels

1 de maig del 2015