C2 en cinc paraules

IMG_3265[1]Vaig començar amb un sentiment una mica estrany perquè tenia davant un repte, semblava gran, difícil i molt llarg. Les primeres setmanes vam dur a terme la lectura d’un capítol del llibre de les bèsties de Ramon Llull, vam fer la lectura per grups i també vam resumir el capítol; dins de la mateixa lectura del llibre també vam treballar amb temes relacionats amb l’autor. Aquesta experiència va introduir d’una manera dinàmica, constructiva i col·laborativa l’ús de les noves tecnologies, una de les quals va ser el Twitter, mitjançant el qual vam fer públics els treballs fets dins de l’aula del C2.

IMG_3377[1].JPGVaig aprendre a fer publicacions en el blog dels Veïns del C2, dins de les habilitats tecnològiques que ens ha ofert aquesta classe de català. Ha estat una de les que més m’ha fet sentir orgull de la comunitat i del gran treball dels formadors, perquè dintre de la diversitat de persones que són al curs es poden veure  mancançes de coneixement a les àrees de les comunicacions i les xarxes socials, que de maneres molt amables ens han portat a tots nosaltres, a ser una mica més que usuaris i ens han ofert sempre una mica més del coneixement de les aplicacions de fora, fins al dia d’avui, es pot dir que som escriptors d’un blog.  Això, m’ha fet percebre el creixement de l’autoestima dels estudiants de català, perquè aquest curs ens ha donat valors afegits que mai ens hauríem esperat.

IMG_3372[1]Des de la perspectiva del treball en equip el fet d’animar-nos a escriure amb confiança en nosaltres mateixos ha estat molt bé. Però el que és millor és escriure pensant quatre o cinc persones sobre el mateix tema, fent debat crític i d’aquesta manera vam arribar conjuntament a l’exposició de les tècniques i les característiques imprescindibles per poder fer un bon article, sense passar per classes a les quals algú s’hagués perdut les coses importants, malgrat la dificultat del tema, hem pogut passar sobretot i aprendre totes les coses molt bé. Les dinàmiques de la competició pels recursos econòmics dels regnes hi han permet conèixer el pensament íntim, crític i personal de cadascú, el fet d”exposar el seu entorn de treball, que és fins i tot una part important de la seva cultura, el seu món i la vida de cada persona.

IMG_2862[1]Aleshores, aquest curs és una mena d’aprenentatge de fortaleses emocionals i personal, l’estimulació per anar cap endavant a poc a poc, construint la confiança en els companys, mitjançant jocs i activitats, ha estat un dels millors fets, tot i que algú dels participants ja tenien coses en comú. Però el curs de català més enllà del coneixement, a mi mateixa m’ha fet créixer com persona i m’hi ha permès conèixer persones molt diverses, interessants i molt valuoses.

Per concloure, el curs de català C2 ensenya i transmet cultura catalana, permet l’enfortiment de les xarxes de la comunitat i comunica la pluralitat de la societat que viu i parla català.

 

 EL DIA A DIA DELS NOSTRES FILLS

 L’esforç que fem els pares per educar els nostres fills dins i fora de casa és un repte que ens proposem tots i cada un de nosaltres però per a això necessitem els nostres veïns, els professors… Aquests professionals de l’educació que acompanyen els nostres fills per l’ardu camí de l’ensenyament i en el qual posen tot l’entusiasme, la il·lusió, la creativitat, l’alegria i moltes cosa més que no sabem per fer partícips els alumnes que passen cada any per les seves classes.

Per a això,  hem de caminar junts, unir les nostres forces i posar en comú tots els projectes que es necessiten per poder fer dels nostres fills persones de bé, justes i cabals que sàpiguen en les diferents situacions q es trobin fer una reflexió i crítica de les seves possibles opcions i poder rectificar sempre a temps des de l’enteniment.

És important que els mestres estiguin en contínua formació, compartint congressos, certàmens, sessions i cursos formatius que ens donin diferents perspectives de la realitat que avui dia es viu a les nostres escoles.

Dono fe que si donem suport als nostres mestres podran exercir de guies, d’acompanyants oferint als nostres éssers més estimats, els nostres fills, arguments amb pes perquè creixin com a persones, que madurin i vegin l’important que és l’educació des de ben petits, des de les nostres escoles bressol, perquè són la base de tot el seu aprenentatge. En aquestes escoles es creix en capacitat, en autonomia i respectant el ritme de creixement de cada un d’ells. Escola viva i activa, en les q els pares o tutors acompanyen els seus infants  amb la mirada amiga, les mans obertes i oferint diferentes maneres d’arribar al seu objetiu, ser feliços

alumnes-congrc3a9s-indians-barcelona

Compartint espais d’aprenentatge. La taula de llum.

Trenquem una llança a favor d’aquesta escola 0-3 en la qual els nostres fills poden somiar, divertir-se i aprendre jugant.

IMG_4875-copia

Jugar és aprendre.

L’educació fora de l’escola

images

L’objectiu d’aquest article d’opinió és per obrir el debat de com hem d’entendre l’educació fora de l’escola i qui hauria de dur a terme aquesta tasca educativa. Moltes vegades la societat entén l’educació com una tasca que s’ha de fer preferentment a l’escola. Ara bé, aquesta tasca educativa ha de continuar fora de l’escola i en aquest espai hi ha dos pilars educatius bàsics: els pares i les institucions. En aquest punt és important tenir en compte el que deia l’informe Delors, del 1996: “l’educació té dos conceptes claus, aprendre al llarg de la vida i els quatre pilars de l’aprenentatge: conèixer, fer, viure junts i ser”.

En primer lloc, analitzarem el paper dels pares. Hi ha algunes coses que els pares podem fer amb els fills: parlar-los cada dia de l’escola, ajudar-los a crear bons hàbits i actituds de treball o llegir amb ells tan sovint com sigui possible, entre altres. Tot i això, hem de vigilar a no atabalar-los en excés.

En segon lloc, hem d’analitzar el paper de les institucions. Els governs han de treballar en equip amb l’escola, amb els pares i amb les comunitats, per fomentar l’educació dintre i fora de l’escola i per enfortir els valors i els principis ètics en el procés d’aprenentatge. En aquest sentit, no crec que la privatització de l’educació, la visió mercantilista de l’educació actual o la reducció de les assignatures humanístiques, ajudin a aconseguir aquests objectius. A més a més, cal que s’eduqui més la societat en el respecte als professionals que hi treballen; per exemple, en l’àmbit educatiu, el sanitari o la seguretat, entre altres.

També la societat civil té una gran responsabilitat en aquesta tasca educativa ja que ha de donar exemple de valors i principis ètics, la qual cosa no està succeint.

Per concloure, recordaria que hem de treballar tots plegats per respectar, satisfer i protegir el dret a l’educació, i, així, poder construir un món millor.

Finalment, m’agradaria acabar amb una cita de Confuci:

“ L’educació engendra seguretat, la seguretat engendra esperança. L’esperança engendra pau”.

Víctor Espinós Alcoverro