Ambalíbalu!!

Teniu raó. És molt difícil, per no dir impossible, triar un moment memorable del curs. N’hi ha hagut tants!! Ara que ja s’acaba us puc confessar que m’he sentit i em sento molt afortunat. Per altra banda, em sap greu que s’acabi, tot i que de vegades m’ha costat déu i ajuda tirar endavant el curs. De vegades, m’entrava un atac de pànic i exclamava en veu alta: “Què fem avui?” És una empresa feixuga sorprendre-us cada dia. Però era entrar a l’aula i veure-us les cares —l’espurneig dels ulls és delator—, provocàveu que tot fluís. I em passaven les dues hores volant. M’heu fet anar a buscar el cotxe sempre rememorant les sessions i sentint-me ufanós per la sensació de  bastir un projecte que cada dia que passava s’anava engrandint i eixamplant. Em sap greu que vaig ser incapaç d’anar-ho registrant al dietari d’aula.

Em vau sorprendre el dia de la taula rodona. Em pensava que no us faria gens de gràcia de convèncer Ramon Muntaner perquè formes part del personal d’un del reis del Casal d’Aragó i en canvi us hi vau implicar de valent. També em va agradar com us vau posar d’acord per representar la mata de jonc.

 

 

Com relata la Lídia, quan vaig aixecar el cap i vaig contemplar com seguíeu atentament les instruccions de l’Anna amb el joc dels homes llop em vaig haver de controlar per no esclafir a riure,  i m’hi vaig implicar com un més. Doncs, sí, jo també em vaig sentir com una criatura. Ara, com vam xalar!  Els experts consideren que hem d’anar traient l’infant que tenim al nostre interior.

El dia del tutorial tant l’Anna com jo ens vau fer sentir enveja. El que hauríem donat per formar part d’un dels equips. Ens queia la bava observant-vos com materialitzàveu els guions. No sé quin grup va ser més ocurrent, perquè tots destacàveu en el mateix: inventiva, originalitat, cohesió i alegria. Mira que vau fer patir a l’Anna! Es pensava que us avorria el projecte. I vau tornar a desplegar aquesta màgia el dia de gravació del vídeo de la candidatura. Us ho agreixo. Em vau fer anar de bòlit, però cofoi per la vostra entrega.

Tot va ser un pretext per donar significat a la construcció del relat digital. No m’esperava que m’obliguéssiu a presentar-m’hi. Fins i tot em preguntava si amb l’import del premi en tindríem prou per anar plegats a recollir el premi i fotre’ns fins al cul de marisc i d’albariño. Així us vau oblidar de la prova. A més, confiava en la vostra capacitat, com ho havíeu demostrat el dia del tutorial.

Ara, si m’he quedat amb un record, doncs trio el brindis.Va ser un ardit per distreure’s del patiment de la prova. En canvi, em vau sorprendre amb els parlaments. Van ser els causants que ens embarquéssim amb la candidatura. Com assegura la Marta, no té preu totes les escenes de què he estat testimoni. I si per això cal que em lligueu a la cadira, doncs m’hi lligueu.

Dimarts, em vau regalar un altre moment inoblidable mentre ideàveu el joc de l’oca. Passejava parant l’orella i escoltant les vostres conclusions, vaig pensar: “Quant talent en aquest espai!” Va ser quan se’m va escapar: “us trobaré a faltar” I ja ho veieu: Ramon Muntaner ens ha ofert un regal, un simulacre de l’exercici d’escoltar per escriure. I és que ens ho mereixem.

De totes maneres, moltes gràcies, Agus, Amparo, Ana, Carmen, Cecilia, Cristóbal, Daniel, Dolors, Esther G, Esther R, Helena, Javi, Laura, Lídia, Lorena, Marta G, Marta V, Mercè, M. José, Noemí, Sandra, Sonia, Sònia i Anna!

 

 

MOMENTS

 

A l’octubre vam començar un nou curs de català, el C2, em venen al cap records dels meus inicis al  nivell elemental, la mateixa clase,  però diferents companys, resulta una mica estrany.

Ha estat un curs molt intens i dinàmic,  amb una metodologia educativa totalment diferent, ple d’activitats tan dins com fora de l’aula i novetats tecnològiques, difícill  triar només un momento.

Tenia clar  que la metodologia no sería la tradicional ,però no esperava que fos tan innovadora , recordo la cara de sorpresa dels companys el primer dia i  en concret el comentari d’una companya que va manifestar en diverses ocasions la seva mala experiència en un altre curs de català del mateix nivell.

Les classes han estat una sorpresa rera l’altra,  la forma de presentar-nos el primer dia,   descobrir el   QR Code, el joc de les 12 pistes , l’enigma del número 75, Ramon Muntaner, tot això només seria el principi, vam continuar amb Twitter, Kahoot!, Drive, la línea del temps, WordPress, teatre en català…

Recordo que el primer dia  vaig tornar a casa contenta i satisfeta i amb ganes d’explicar-ho a la meva família i crec, que  no vaig ser l’única.

La motivació es va mantenir durant tot el curs, i això , no és fàcil d’aconseguir.

Sonia Ballano

Amb D de C2 o com arribar com a alumne i sortir com a grup

Entrem a l’aula reservada per als aspirants a obtenir el títol que acrediti el nivell D de català. També se’l coneix com el C2 del Marc europeu comú de referència per a les llengües, si voleu estar a l’última quant a nomenclatura oficial. Les tardes de dimarts i dijous s’hi donen cita uns 25 alumnes. De ben segur en serien més si hi hagués més oferta d’horaris. El fet és que només hi ha una única opció per poder assistir a les classes en totes les poblacions pertanyents al CNL Eramprunyà.

D’apassionats per la llengua catalana hi deu haver allà dins. La realitat, però, acostuma a ser més pragmàtica des del punt de vista professional. La raons personals de voler perfeccionar l’ús de la llengua queden relegades, en molts casos, a un segon pla quan es tracta d’analitzar les motivacions dels alumnes matriculats al curs. No és estrany que la majoria de les persones que hi assisteixen treballin al sector públic català. Posseir el títol de català nivell D dóna força punts en la valoració dels mèrits.

Estem a principis de maig. D’aquí a poques setmanes una nova promoció d’alumnes sortirà amb el nou títol sobre el braç. Es respiren nervis a la classe, inseguretats. No tothom les té totes per poder superar la prova. Jaume Sans, el professor, s’esforça per apaivagar totes aquestes emocions naturals que hi afloren: “Vull que el dia de la prova sigui com un dia més de classe”.

Des del principi del curs en Jaume va trastocar els esquemes dels alumnes. Hi anaven esperant rebre uns continguts de la manera clàssica i tradicional: llibre, exercicis i classe magistral. Però el primer dia es van adonar que no tot seria així i a mesura que passaven les sessions el treball en grup i cooperatiu es va anar assentant en l’ànima de la classe.

“Vaig aprendre d’aquesta manera. Crec que s’ha d’intentar seguir un mètode dinàmic, te’l vas fent teu, vas veient els resultats i et vas animant”. És el que contesta en Jaume quan li pregunten el perquè d’aquesta manera de treballar. La majoria sembla estar content.

Les sessions s’anaven desenvolupant a través dels jocs en grup. També s’hi feien petits debats. Fotocòpies i apunts, els justos, i tasques, les necessàries. A primera vista pot semblar un material poc consistent per aprendre, però la realitat és una altra. Si es comparen els escrits que es presentaven a principi de curs amb els del final, la gran majoria coincideix en que hi ha hagut un canvi positiu. Un canvi que ha arribat de manera silenciosa i s’ha plasmat en la seguretat amb què s’afronten les tasques proposades pels veïns, uns éssers imaginaris que el professor va utilitzar per guiar el grup i proposar nous reptes.

Un cop arribats al final del curs l’ambient a l’aula es distès, alegre, confortable i confiat. És estrany com un grup d’adults tan heterogeni ha sabut cohesionar-se amb l’excusa d’un curs del nivell D de català. No ha estat un curs qualsevol i de ben segur que molts no solament el recordaran pel títol que obtindran, sinó pels moments que hi han passat amb el mestre i els companys.

Els adults també aprenen jugant

Aprendre mentre es juga no és inherent de la infantesa. Cada vegada apareixen més jocs educatius per a totes les edats. Aquesta tendència educativa, aprendre a través del joc, ha resultat ser molt beneficiosa en l’ensenyament en adults i així ho avala l’experiència formativa dels alumnes del  Sevei Local de Català de Castelldefels, Consorci Per la Normalització Lingüística (CPNL).

Millorar el coneixement de la llengua, que l’entorn laboral et  requereixi un major nivell i/o que et donin punts en les baremacions de les borses de treball han sigut algunes de les raons que els alumnes del nivell C2 han trobat per inscriure’s al crus.

Com se supera el curs i s’assoleixen els objectius? Sent constant, amb dedicació, treball en equip i jugant. Jugant? Doncs sí. Al llarg de tot el curs els alumnes han hagut d’anar superant reptes i fer exercicis en grup i de forma individual de manera lúdica i amena guiats pel professor, qui reconeix que va ser víctima de l’ensenyament tradicional i va voler donar un gir a les seves classes. De quin repte se senten més orgullosos? L’elaboració de forma conjunta d’un símbol representatiu de la classe, en aquest cas, un arbre amb fulles adornades amb frases que ens van proporcionar per reflexionar en una de les sessions.

A les classes es treballa la major part en grup però mai els mateixos i elaborats de maneres diferents: numerant als alumnes del 1 al 3-4, amb cordills de colors per fer parelles o utilitzant el tema en comú de diferents fotografies col·locades al voltant de l’aula, entre d’altres. Treballar amb tots els alumnes afavoreix un ambient de camaraderia i comoditat en que cometre errors serveix per aprendre i dóna peu perquè sorgeixin més dubtes.

Facebook, Instagram, WordPress, Dropbox, el blog del CPNL i, fins i tot, el Whatsapp han sigut companys en el camí. Aprofitar els avantatges que suposen les noves tecnologies ha permès una major interacció entre els alumnes i la possibilitat de seguir el temari si no es podia anar un dia a classe.

Està comprovat.  Divertir-se aprenent és possible i si el nens aprenen jugant, per què no nosaltres?  Siguem nens per un moment i aprenguem!

Per als enamorats de la Toscana

Benvinguts els enamorats de la Toscana!

En aquest blog, trobareu diferents alternatives per gaudir de la Toscana més meravellosa. Desitjo que aquestes rutes que ofereixo us siguin profitoses.

Ruta cultural: Florència – Siena – San Gimigiano.

Són moltes les coses per visitar a Florència, i a qualsevol guia que consultis trobaràs quins llocs has d’anar a visitar de manera obligatoria: el Duomo, la Galleria de li Oficci, la Galeria de l’Academia, elsJardins de Bóboli, el Ponte Vechio, etc., però el que no has de deixar de fer és passejar pels carrerons del casc antic amb meravellosos palauets, gaudir de les nits a la plaça de la Signoria, on sempre trobaràs algun músic fent concerts de guitarra o fagot, i degustar un gelat o un aperol en una terraseta a la vora del riu Arno.    

Siena, meravellosa ciutat medieval d’una gran riquesa històrica. Només entrar a la ciutat, caminant és clar, ja que és tota per a vianants, vés directe a la Catedral, obra arquitectònica del gòtic italià , amb uns mosaics interiors espectaculars. A partir d’aquí camina pels carrerons de la ciutat fins arribar a la Piazza del Campo, és la plaça més bonica de tota Itàlia, famosa per les carreres de cavalls que s’hi celebren. Doncs quan arribis a aquesta plaça, veuràs que tothom està còmodament assegut al terra, ja que és inclinat, gaudint del Palazzo Vechio que presideix la plaça. Apunta-t’hi.

San Gimigiano, impresionant poble medieval famós per les característiques torrasses senyorials.

Ruta paisatges idíl.lics: Vall d’Orcia, Bagno Vignoni, Sant Quirico d’Orcia, Pienza.

És una ruta recomanada per fer en cotxe.

Endinsat a la Vall d’Orcia, és la zona de la Toscana amb els paisatges típics que trobem a les postals, i depenent de l’época de l’any que hi vagis, trobaràs uns paisatges verds plens de roselles a la primavera, o daurats i plens de gira-sols a l’estiu. Si és aquesta última l’època de l’any que has triat per anar-hi, no deixis de gaudir de les zones d’aigües termals a l’aire lliure que hi ha a Bagno Vignoni i a les Termes de Saturnia. Et recomano que hi vagis de dilluns a divendres, ja que són públiques i els caps de setmana estan plenes de gent.

No deixis de visitar els pobles de San Quirico d’Orcia i Pienza.

Ruta de vins: Montalcino i Montepulciano.

Per finalitzar la teva estada a la Toscana, dedica’t dos o tres dies per degustar un dels vins de més fama internacional que trobaràs a Itàlia, el Brunelo de Montalcino. Montalcino és un poble medieval, on hi ha cellers on podràs degustar aquests vins i la seva gastronomia. Et recomano un sopar-degustació a l’enoteca Bacchus. Així mateix et recomano que vagis a Montepulciano, a l’igual que la resta de pobles que he anomenat és preciós. Quan hi vagis et recomano que dinis a La Osteria del Borgo i demana per Francesco,el qual a més de parlar perfectament castellà et recomanarà el millor de la seva cuina, i de pas demana-li taula a la terrassa exterior, gaudiràs d’un meravellós paisatge.

Altres enllaçoc d’interés:

Diarios de Itàlia- Los viajeros

Rutes per la Toscana

Bé, amb aquesta informació que us he donat ,desitjo haver-vos proporcionat idees, recorreguts i recomanacions per la vostra estada a la Toscana… Bones vacances!

Guia ràpida per planificar una escapada d’última hora

Arriba un dia que l’esperit del viatger et truca a la porta i sents la imperiosa necessitat de sortir i no trepitjar casa teva en uns quants dies. Les escapades que sorgeixen fruit de l’espontaneïtat precisen d’una bona organització i planificació. Si només et pots permetre estar fora uns dies la millor opció és visitar una ciutat o una regió no molt gran, per tal de que sigui econòmic i puguis treure el màxim profit al viatge.

Si sents que vols viatjar però no saps on anar hi ha diverses pàgines webs, com www.elviajerofisgón.com, que t’ofereixen idees tant a nivell nacional com internacional.

Quan el pressupost és el factor més condicionant i el destí no és tant important pots aprofitar els vols d’última hora que ofereixen algunes aerolinies, com en el cas de http://www.vueling.com, o consultar ofertes de vols en pàgines webs: www.skyscanner.com, www.edreams.com.

Per a l’allotjament pots optar per albergs, apartaments (www.wimdu.com) o hotels de la perifèria, que sempre són més econòmics.

A les grans ciutats cada cop és més habitual trobar la imatge del guia turístic voluntari, una persona que s’ofereix a compartir els seus coneixements de la cuitat i al final de la visita cadascú paga el que li sembla que es mereix. Una bona alternativa per conèixer una ciutat. Pàgines web com www.nomaders.com/es, www.globalgreeternetwork.info i www.neweuropetours.eu/es/  faciliten el contacte amb els guies locals.

Espero que l’esperit del viatger et visiti aviat i que amb aquesta informació t’ajudem a tenir un bon viatge.

El meu viatge en veler a Eivissa i Formentera

---

En aquesta entrada us explicaré el meu viatge, l’estiu de 2014, a l’illa d’Eivissa i Formentera.

Tot va començar quan un amic va explicar-me que tenia un company de feina que es dedicava a fer viatges en veler per les Illes Balears. Tenien previst fer-ne un el juliol de 2014. En aquell moment vaig pensar que estaria molt bé com a experiència i aventura. Llavors, el meu amic em va dir que de les vuit places que disposava el veler en quedaven dues lliures: el meu amic volia ocupar-ne una i, si jo volia, ja ho tindríem tot quadrat per fer el viatge. I així ho vam fer.  El dia va arribar ràpidament i sense adonar-nos estàvem embarcats a dalt d’un petit però xulíssim veler i amb rumb a ses illes. El que no imaginàvem era el viatge d’anada que ens esperava. Vam sortir del port de Barcelona a les 17 hores d’un diumenge i no vam tocar terra fins dilluns al vespre. Van ser 27 hores de viatge, de les quals 15 van ser amb onades de més de 2’5 metres d’alçària i la resta una mica més plane, però deu n’hi do. Com ja podeu estar pensant, les biodramines anaven com a caramels a les boques dels tripulants.

D’Eivissa no puc dir res més que coses boniques. Tot i els tòpics que tots ja coneixem, és una illa en la qual es respira pau a les precioses i paradisíaques caletes, festa a les discoteques famoses arreu del món i luxe amb la visita dels famosos i multimilionaris amb els seus fastuosos vaixells ancorats al port de l’illa. En canvi, i al contrari del que jo em pensava, el que més em va fascinar va ser l’illa de Formentera. Quina illa! Preciosa. Amb unes platges impressionants, de sorra quasi blanca i amb xiringuitos espectaculars. Una illa petita, tranquil·la, però fascinant, amb molta cura del seu patrimoni i amb poblets carismàtics. Molt recomanable per descansar i també per sortir a la nit sense grans aglomeracions.

Retornem al veler i per desplaçar-nos de nou a Barcelona vam trigar 24 hores.

Avantatges del meu viatge:

Si t’agrada el mar, te’n fas un fart. Les vistes de la costa de les illes són impressionants i és una experiència única.

Inconvenients:

Per mi, amb un viatge en veler d’una o dues hores ja n’hi hauria prou. Quant a la mobilitat per l’illa és molt dolenta. Si parlem de la higiene, el veler disposava d’un petit lavabo a compartir entre els vuit tripulants.

Conclusió:

Jo penso que hauria estat millor anar en avió (51 hores més per a nosaltres), agafar un hotel amb armari i dutxa individual, un dels dies, comprar un bitllet en una de les golondrines de turisme de les illes i ,un altre dia, agafar un ferri a l’illa de Formentera.

Altres blocs de viatges:

El bloc dels viatges: Diaris, quaderns, blocs i webs de viatges en català
Viatgeaddictes.com: viatges alternatius
Enllaços útils per a viatjar
Viatjar de valent

Fins aviat!

---