L’impacte visual al litoral de Castelldefels

La cultura de mar i platja ha adquirit molta importància al llarg de la història catalana. En un inici, es considerava un luxe poder disposar de temps per gaudir d’unes hores a la platja i ara és el dia a dia de moltes persones.

A tots els fanàtics del mar, la platja i tot el que s’hi relaciona, queden meravellats quan veuen imatges de les platges paradisíaques de la Polinèsia, Tailàndia, entre d’altres. Molts d’aquets llocs són zones verges, verdes i sense que s’observi l’acció de l’home. La seva simple imatge ja és un reclam turístic.

Si traslladem aquest escenari a la platja de Castelldefels, és tot el contrari. Arreu del litoral trobem milers de reclams publicitaris pel mig de la sorra i pel passeig. S’haurien de retirar tots aquells dispositius que alteren el paisatge natural del litoral de Castelldefels.

Els principals motius que em porten a pensar així són sobretot les deixalles que trobem derivades d’aquesta publicitat humana gratuïta: cartells anunciadors al mig de la sorra, els tríptics que surten volant i que arriben fins arran de mar, etc.

En l’àmbit jurídic també s’ha de tenir en compte que existeix una normativa municipal que prohibeix col·locar qualsevol dispositiu publicitari, anunciador o recreatiu a menys de 40 metres a nivell de mar.

Tots ens hem trobat, a ple mes d’agost, la platja plena de: famílies, persones fent esport, gent gran que passeja, venedors ambulants, nens jugant, etc. i a més a més has d’anar esquivant cartells al passeig i brutícia a la sorra. Molt lluny d’aquelles platges que molts de nosaltres somniem anar en algun moment de la vida i que no tenen res més que la seva bellesa natural sense l’acció de la mà de l’home. Reflexionem una mica sobre aquest tema, no?

Un curtcircuit possible causa de l’incendi

 

Un incendi deixa sense sostre a una família de Castelldefels. Els bombers de la Regió Metropolitana Sud, que han donat per extingit el foc a primera hora de la nit, segueixen investigant les possibles causes, però les principals hipòtesis apunten a un curtcircuit.

La família, que sopava en un restaurant proper per celebrar l’aniversari d’un dels fill, s’ha assabentat dels fet en sentir els crits d’alerta i les corredisses dels veïns, que sortien esverats de l’edifici alertats pel fum.

En arribar allà la imatge ha estat dantesca. El fum i el foc sortien per les finestres de l’habitació i el menjador. Els bombes encaraven les mànegues des del camió escala, al 3è pis. La impotència era màxima. Segons relaten alguns veïns, la família està molt afectada. Tots ploraven i es preguntaven com era possible.

Atesa la ràpida assistència del cos de bombers el foc no ha produït cap dany estructural i tots els veïns podran dormir avui a casa seva, a excepció de la família afectada. El Departament de Serveis Socials de l’Ajuntament ja s’ha posat en contacte amb la família per mirar de buscar-los allotjament, però la família vol respostes i avisen que lluitaran per tal d’esbrinar la veritat. Cal destacar que el pis havia estat remodelat per complet feia dues setmanes i havia superat totes les inspeccions tècniques obligatòries.

 

 

 

 

 

 

 

A voltes amb la participació ciutadana

A Castelldefels com en altres municipis del Baix Llobregat els ajuntaments estan posant en marxa iniciatives de participació ciutadana i consultes populars per tal d’involucrar a la ciutadania en la presa de decisions. Ens trobem en una nova etapa política de governs de coalició entre diferents partits , allunyats de les majories absolutes , això ha afavorit el diàleg i el foment de la participació tant dels ciutadans com de les diferents entitats municipals.

D’una banda, el desenvolupament de les noves tecnologies, de les xarxes socials, les aplicacions de mòbil… fa que sigui més fàcil i accessible aquesta feina , també les assemblees veïnals o dels partits polítics on podem parlar directament amb els nostres representants.

D’altra banda, vivim en una societat canviant, som una nova generació que ha crescut envoltada de totes aquestes facilitats amb accés directe a la informació i que reclamem respostes immediates als nostres problemes i propostes. No puc imaginar-me ara mateix presentant una instància a l’ajuntament per un tema puntual (recollida de residus, barreres arquitectòniques, etc.) i que em diguin que he d’esperar mesos per parlar amb un responsable quan els veus parlar a través de Facebook, Twitter…

Evidentment no és necessari consultar contínuament als ciutadans les decisions que es prenen els plens municipals, això cansaria la gent, faria que perdessin l’interès, però si aquestes qüestions que afecten directament la nostra vida quotidiana.

En definitiva vivim en una societat oberta i canviant que vol formar part de les decisions que l’afecten i no només que se’ns consulti la nostra opinió cada 4 anys, amb la participació a més a més de ser un dret , es fomenta el sentiment de pertinença , de comunitat, que ens porta a la defensa dels interessos comuns, si tenint al nostre abast les eines de canvi i participació i no els fem servir no tindrem dret a queixar-nos que les coses no canvien.

Obres interminables per la gràcia del Govern

El Punt Avui

Actualment els habitants de Castelldefels estem a l’espera de la finalització de les obres del tercer tram del passeig marítim, d’ 1,1 quilòmetres de llarg, que es van iniciar el dotze de novembre del 2014. L’estimació de la durada de les obres era d’uns 10 o 12 mesos amb una inversió de 2,1 milions d’euros. Malauradament, les obres del Passeig Marítim es van haver d’aturar dues vegades. La primera durant el mes de juny quan la constructora va demanar un augment del 7% en el pressupost inicial per l’eliminació d’unes plataformes, i va modificar així el projecte. La segona aturada, el 27 novembre del 2015 per discrepàncies entre el Ministeri i la Intervenció General de l’Estat, per un sobrecost de 4.554,81 euros a causa de la modificació en el projecte i el retard en la seva signatura.

Davant les contínues aturades de les obres, els veïns i el nou consistori de Castelldefels van expressar les seves queixes al Ministeri de Medi Ambient i van exigir la represa de les obres per tal de finalitzar amb els danys i perjudicis que patia la ciutadania. D’una banda, l’activitat econòmica dels negocis ubicats a la zona (comerços i restauració), s’ha vist molt afectada pel complicat accés i aparcament. D’altra banda, la gran dificultat de mobilitat dels veïns i habitants de la ciutat per poder accedir a la zona de la platja, a les instal·lacions de Port Ginesta o voltants.

En conclusió, l’execució en la data prevista d’un projecte important per a una ciutat hauria de ser la prioritat dels governants, si més no perquè ells s’han compromès a dur-la a terme. Nosaltres no tenim pas la culpa de les desavinences entre el Ministeri i la constructora adjudicatària, inicialment, i el Ministeri d’Hisenda i el de Medi Ambient, després. Per cert, tots dos ministeris del mateix govern, la qual cosa ens fa dubtar de la seva voluntat política i alhora ens fa pensar en si tot això realment ha esdevingut per problemes tècnics o per diferències de caire polític.

Proposta gastronòmica a Castelldefels

Oferta gastronòmica rioplatense a Castelldefels

Quan es parla de la gastronomia fent referència a l’Argentina i a l’Uruguai tot es redueix al típic asado. No estic gens d’acord amb aquest resum de tot el que ofereix la cuina d’aquests dos països. Potser pel fet d’haver nascut a l’Argentina crec que tinc una certa predisposició a voler canviar aquesta idea— sens dubte equivocada— de veure la nostra gastronomia. La gran immigració que van viure aquests països durant les dues guerres mundials van fer que es produeixi una barreja molt important de cultures aportant cadascuna els seus plats típics. Així doncs ens trobem amb una varietat infinita d’ opcions per gaudir de la gastronomia tant a l’Argentina com a l’ Uruguai. Per poder comprovar tota l’explicació precedent, us vull proposar cinc restaurants ubicats a Castelldefels on podreu gaudir d’una selecció exquisida dels nostres plats preferits.

El Miravos: és un restaurant uruguaià situat a la platja de Castelldefels. Concretament es troba al passeig Marítim, 61. La seva situació, si parlem del seu entorn, és privilegiada. Amb vistes al mar, i sent un dels xiringuitos que resten oberts durant tot l’any, fa una sensació de pau i calidesa que caracteritza la temporada d’estiueig.

D’aquest restaurant com a plat estrella podríem parlar del típic asado. La pizza és molt bona, de forma rectangular típica de l’Uruguai, i tot l’ assortiment d’amanides gegants, són realment els punts forts d’aquest restaurant.

El Montevideo.com: un altre restaurant uruguaià, però situat al poble. L’entorn no és gaire agradable, ja que es troba a la carretera del poble (avinguda Constitució,30). És un lloc on contínuament hi ha molt trànsit i passa justament al costat de la terrassa del local. Per aquesta raó, recomano aprofitar del lliurament a domicili que ens ofereix aquest restaurant.

El plat estrella d’aquest lloc és sens dubte la milanesa napolitana, és carn de vedella empanada ,de grans dimensions i que al damunt porta tomàquet triturat, pernil dolç, mozzarella i orenga.

El Tío Bigotes: restaurant argentí situat al centre del poble, concretament al carrer Doctor Ferran, 59-61. La seva situació dins del poble no és gaire agradable a causa de no tenir terrassa, ser un lloc no gaire gran i estar pensat sobretot per fer lliuraments a domicili. Per tant la decoració així com les instal·lacions(sanitaris, taules, cadires…) no són gaire còmodes. Malgrat tot axiò, el recomano com el meu favorit. No existeix cap altre al poble que faci les empanades típiques argentines tan bones com les fan aquí. La pizza és un altre dels punts forts d’aquest lloc. Les fan a l’estil nostre, això vol dir rodones de massa gruixuda, molt ben cuinada la part de sota de la pizza i sense escatimar mai en la quantitat de mozzarella. N’hi posen moltíssima.

           

El Saltavioleta: aquesta cafeteria- restaurant argentí és realment una nova i boníssima adquisició de la platja de Castelldefels. Amb un entorn preciós (vistes al mar), situat al passeig Marítim, 178, trobem aquesta moderna i elegant cafeteria amb una àmplia oferta gastronòmica. Absolutament tot el que venen són menjars típics argentins. La qualitat del que s’ofereix és realment excel·lent. Es pot escollir entre diferents tipus de menú depenent si anem a fer un esmorzar ,un dinar ,berenar o sopar. Hi ha tant ofertes de dolç com de salat. Realment podríem dir que el plat estrella són els sandwiches de miga. Realment és un menjar que va bé a qualsevol hora del dia, la molla tan primeta i la quantitat de varietats que hi ha per escollir fan que costi molt decidir-se per quin gust triar. Per aquesta raó sempre passa el mateix, tastem un de cada i en mengem una barbaritat… Heu d’anar-hi!

El Pizza Sur: va ser el primer restaurant argentí que va aparèixer a Castelldefels. Va obrir les  portes l’any 1986 en un local molt petit, situat al passeig Marítim. En aquell moment només venien pizzes i empanades. No hi havia gairebé lloc on seure. Així que normalment compràvem i ens emportàvem a casa el menjar. Però va començar a tenir molt èxit i es van traslladar l’any 1990 a un enorme local també a la platja de Castelldefels. El nou Pizza Sur obre les portes a l’avinguda República Argentina,1 (realment no podien haver trobat un lloc millor…). La decoració del restaurant és totalment autòctona. En entrar, de seguida sembla que et trobes a l’Argentina. Quadres de Buenos Aires, Cataractes, gautxos amb les seves boleadores… És realment un lloc molt agradable tant per dinar com per sopar. El menú actualment és molt ampli. Com a plat estrella jo escolliria la pasta en general. Qualsevol tipus de pasta farcida és casolana i la fan boníssima (sorrentinos, tortel·lini, raviolis… ).

Imagino que després de tants detalls de menjars apetitosos tots els que heu escrit l’entrada al bloc estareu morts de gana… Us convido a tastar alguna de les ofertes gastronòmiques que us he proposat.

Us animo a trucar per telèfon perquè us portin a casa el sopar o a anar personalment a algun dels restaurants esmentats. Podeu fer-ho amb tranquil·litat, tots són econòmics, en temps de crisi aquest punt és fonamental….

Marcela Stanislavsky