Les retallades en sanitat dels últims anys ha estat un fet que ha influït de manera negativa a la societat actual. El govern, una vegada començada la crisi econòmica, va fer retallades en un àmbit tan necessari com és la sanitat, la qual es considera un dret fonamental per a les persones. Per aquesta raó defensaré la necessitat de millorar la seva situació actual i la importància de no continuar fent-la malbé.
En primer lloc, dins l’article 43 de la Constitució, trobem el dret a la protecció de la salut i al deure que tenen els poders públics per organitzar-la mitjançant les mesures necessàries. Aquest dret s’ha vist menyspreat, ja que l’accés i la qualitat de la sanitat han disminuït de manera considerable en els últims anys. És un fet intolerable per a la humanitat considerant que existeixen altres àmbits en els quals es podria haver retallat abans que en salut.
En segon lloc, considero que el fet de no patir cap malaltia, fa restar importància al que suposa tenir salut. Per tant, quan tot va bé no ens adonem de com ha empitjorat el sistema sanitari, però en el moment que tenim un problema o necessitem atenció sanitària urgent, és quan veiem el que tenim. Per això mateix hem de començar a defensar la nostra sanitat, que ha de ser pública, de qualitat, accessible, gratuïta…
Finalment, vull fer referència als professionals sanitaris. Estem qualificats per cuidar persones, sigui en situació de malaltia o en qualsevol altre moment de la seva vida. Segons diferents estudis, Espanya és un país amb una infermeria ben preparada i capacitada per fer la seva feina. Tot i així, molts professionals marxen a treballar fora per les condicions de treball que es donen aquí. Per exemple, la ràtio d’infermera-pacient ha augmentat considerablement als últims anys i això suposa no poder fer bé la nostra feina i que hi hagi menys contractació.
Amb tot això, després de la meva experiència treballant com infermera, m’agradaria que entre tots fem una millor sanitat i que la defensem com un dret indispensable que és. Per acabar citaré una frase per reflexionar sobre aquest text: “La salut no ho és tot; però sense, la resta no es res” (Schopenhauer).
Els veÏns del C2 