LA IMPORTÀNCIA DE L’EDUCACIÓ

“L’educació és l’arma més poderosa per canviar el món”  Nelson Mandela

L’educació i els valors de la convivència són fonamentals a la nostra societat. El respecte, la tolerància, la llibertat, la pau, l’esforç, el valor de la responsabilitat són elements claus per fer créixer l’alumnat.

Si realment volem canviar la nostra societat, hem de començar per valorar i reconèixer la feina del professional de l’ensenyament, dotar de recursos personals i econòmics a les escoles i treballar conjuntament des de tots els àmbits per la millora d’aquesta.

Actualment els infants passen gran part del dia a l’escola. Sovint, les famílies no poden fer-se càrrec dels seus fills i deriven aquesta responsabilitat d’educar a avis, cangurs, etc. És important que les empreses/govern facilitin una bona conciliació laboral i familiar.

Durant molts anys s’han comparat els nostres resultats acadèmics amb els de països com Finlàndia, Suïssa o Japó, a l’anomenat Informe PISA. Països que compten amb grans recursos per al centres educatius, que fomenten una bona formació per el professorat alhora que un alt reconeixement i una gran implicació i participació per part de les famílies.

Un dels països amb millors resultats acadèmics és Finlàndia, on el degà de la universitat de Helsinki, el Sr Jari Lavonen afirma en una entrevista al diari “Iltalehti” que els docents són els veritables pilars del país. Això ens fa veure la importància que des del govern donen a l’educació.

El degà de la universitat de Helsinki, el Sr Jari Lavonen afirma en una entrevista al diari “Iltalehti” que els docents són els veritables pilars del país.

Si parlem del pressupost general d’educació a l’any 2018, estarem parlant d’un nou retall a la partida destinada a l’àmbit educatiu, només es dedicarà un 3,8%, mínim històric per l’educació. Sovint ens trobem amb grans desigualtats entre alumnes, que fan que molts d’ells hagin de deixar els estudis per falta de recursos econòmics.

Els interessos dels alumnes com els de la societat d’avui en dia han anat variant al llarg del temps i alhora les metodologies que s’han fet servir durant molts anys han estat metodologies obsoletes. Fins fa poc temps convivien a les aules, alumnes del segle XXI, amb mestres del segle XX posant a la pràctica metodologies del segle XIX.

L’educació és cosa de tots, fem -ho junts!

En defensa de la seguretat pública

L’escriptor i dramaturg suec Johann August Strindbert (1849-1912) va expresar un cop: “La societat és un manicomi i els funcionaris de policia en són els guardians”; l’anterior cita és prou clarificadora i representativa del paper que juga la seguretat pública, monopolitzada per les forces d’ordre, en les societats democràtiques actuals.

Generalment i com a qualsevol altre àmbit de l’administració pública, una partida pressupostària generosa i amb caràcter exclusiu seria el supòsit ideal, per tal d’assegurar l’objectiu últim de servei públic de la seguretat. No obstant l’anterior, el sentit comú dicta que existeixen altres pilars de l’estat del benestar que necessiten sufragar-se i un debat d’oposició frontal envers els sectors sanitari i educatiu, per exemple, es presenta inútil i estèril, i cal defugir-lo; la defensa de la seguretat pública ha de ser qualitativa i no pas comparativa.

Així doncs, una bona dotació pressupostària en defensa i seguretat públiques permet, per una banda, dotar els funcionaris i totes les unitats adscrites d’eines de treball adients per combatre la criminalitat amb eficàcia, garanties i celeritat. Per una altra banda, s’assegura la formació contínua dels professionals en àmbits gens menyspreables com la legislació vigent i les habilitats tècnic-policials.

A més, el finançament ininterrumput de les forces i els cossos de seguretat de l’Estat no només n’assegura la pròpia existència sinó també la de la societat en el seu conjunt, la qual sense la força pública se sumiria en el caos més absolut i l’autodestrucció. Podem afirmar que la policia és l’instrument efectiu del manteniment del status quo (les democràcies contemporànies) i de protecció dels drets i les llibertats, i la garantia de la seguretat ciutadana. Fem en pau perquè sabem que estem segurs i som lliures.

Paral·lelament, i des d’una perspectiva més pràctica, la proximitat material de la policia a la ciutadania fa més accessible la justícia i l’exercici dels drets davant de possibles conflictes i/o vulneracions. També, com a servei integral, permet rebre assessorament d’altres àmbits de l’administració pública.

Igualment, altres serveis d’emergències, tals com el cos de bombers o les ambulàncies, en situacions de risc, calamitat i/o alteració del l’ordre públic, poden neccessitar de l’ajuda dels cossos de seguretat en aspectes tan cabdals com l’assegurament de l’entorn i l’assistència.

En resum, la seguretat pública, de la mateixa manera que la sanitat i l’educació, necessiten d’un finançament ajustat a les seves necessitats reals, i cal protegir-les de qualsevol ingerència política.

 

 

 

EL DIA A DIA DELS NOSTRES FILLS

 L’esforç que fem els pares per educar els nostres fills dins i fora de casa és un repte que ens proposem tots i cada un de nosaltres però per a això necessitem els nostres veïns, els professors… Aquests professionals de l’educació que acompanyen els nostres fills per l’ardu camí de l’ensenyament i en el qual posen tot l’entusiasme, la il·lusió, la creativitat, l’alegria i moltes cosa més que no sabem per fer partícips els alumnes que passen cada any per les seves classes.

Per a això,  hem de caminar junts, unir les nostres forces i posar en comú tots els projectes que es necessiten per poder fer dels nostres fills persones de bé, justes i cabals que sàpiguen en les diferents situacions q es trobin fer una reflexió i crítica de les seves possibles opcions i poder rectificar sempre a temps des de l’enteniment.

És important que els mestres estiguin en contínua formació, compartint congressos, certàmens, sessions i cursos formatius que ens donin diferents perspectives de la realitat que avui dia es viu a les nostres escoles.

Dono fe que si donem suport als nostres mestres podran exercir de guies, d’acompanyants oferint als nostres éssers més estimats, els nostres fills, arguments amb pes perquè creixin com a persones, que madurin i vegin l’important que és l’educació des de ben petits, des de les nostres escoles bressol, perquè són la base de tot el seu aprenentatge. En aquestes escoles es creix en capacitat, en autonomia i respectant el ritme de creixement de cada un d’ells. Escola viva i activa, en les q els pares o tutors acompanyen els seus infants  amb la mirada amiga, les mans obertes i oferint diferentes maneres d’arribar al seu objetiu, ser feliços

Compartint espais d’aprenentatge. La taula de llum.

Trenquem una llança a favor d’aquesta escola 0-3 en la qual els nostres fills poden somiar, divertir-se i aprendre jugant.

Jugar és aprendre.

Seguretat, per garantir la Sanitat i l’Ensenyament

Per a la majoria d’estats del món cal garantir la seguretat dels seus ciutadans al mateix temps que se’ls ofereix atenció sanitària i una educació bàsica per a garantir el futur. Tot i que en els pressupostos de les nacions més poderoses la partida destinada a establir una convivència pacífica sol ser superior a aquelles que garanteixen el benestar, ens podríem preguntar si una d’aquestes prioritats preval sobre les altres. Possiblement la resposta és molt senzilla, si la població no se sent segura és molt difícil mantenir un sistema sanitari estable i assegurar el funcionament de les escoles.

Agafem com a exemple qualsevol país en risc, sigui per conflicte bèl·lic, per inseguretat ciutadana, per catàstrofes de la natura o qualsevol altre perill que afecti la vida de les persones. Quan un poble se sent amenaçat i tem per la pròpia vida o per la dels seus, és molt difícil en aquesta situació de perill mantenir un sistema que permeti l’accés a la educació i preservi el funcionament d’hospitals i metges. Sempre, en aquests casos, el primer que cal fer és protegir, alertar dels perills i bàsicament socórrer. Només si aconseguim implantar la calma els ciutadans podran rebre una assistència acurada i una educació plena. Per això la prioritat dels governs és evitar els aldarulls i mantenir la pau.

Només quan la situació de perill pugui ser controlada, podrem destinar més recursos a l’ensenyament i organitzar la sanitat en base a un ordre preestablert i segur.

No poso en dubte la importància de la sanitat i de l’ensenyament pel desenvolupament dels pobles, però sí que afirmo que només quan es pugui fer en pau, amb la seguretat de les persones garantida, el funcionament dels hospitals i de les escoles podrà també ser garantit. L’ésser humà sempre fuig del risc.

Defensar l’educació com eina de desenvolupament social

Arran de la educació, sorgeix el canvi de tendència al consum. Per exemple, la moda, beure alcohol, fumar tabac o cànnabis pot deixar de ser una tendència habitual. Circumstàncies viscudes amb naturalitat durant dècades són la font del deteriorament de la convivència. Va sorgir un treball de recerca i educació, que volia conèixer el desenvolupament dels joves.

Les preocupacions i les circumstàncies que envolten el començament del consum de substàncies addictives, encara que les mesures de prevenció i comunicació no van ser prou, van definir un camí nou. La nova forma de responsabilitat educativa entre els pares, els educadors, la societat i els joves mitjançant l’enfortiment del sistema econòmic de la educació.

Aleshores, l’educació esta passant per una fase a la qual suposen que tots tenen a la seva disposició la informació i han de saber què fer. L’educació és part del mitjans de comunicació. Tot i que és fan moltes activitats, no es generen informes amb impacte per la comunitat què ha estat observada. S’han deixat passar els factors parentals, els factors de risc, els problemes emocionals i el rol de l’educador al procés d’educació, amb l’únic objectiu de fer un debat fonamentat a la economia.

Malgrat això, el nivell i la qualitat de vida europeu, fan visible que aquest debat econòmic hauria de ser redefinit. Recerques dutes a terme des de 1998 als païssos on s’ha pogut demostrar l’efectivitat dels programes educatius, han posat sobre la taula les necessitats de l’educació. Per una bona educació, per crear consciència a la comunitat, en cas de voler ser-ne una de segura i de saludable, fa falta augmentar els fons destinats a educació, esport, art, i la integració familiar a la comunitat.

Finalment, una petita mostra de la recerca del pla de joventut al qual estan treballant a Islàndia, pla de joventut per prevenir el deteriorament social generat per la població que no té una correcta educació, és a dir, que no han viscut el procés educatiu apropiat a les seves necessitats. Per exemple, les xifres de consum d’alcohol i tabac del joves entre 13 i 16 anys (5%alcohol i 3%tabac), comparades amb la mitjana europea (47% alcohol i 13% tabac), deixen en evidència la necessitat d’atendre les preocupacions i les necessitats dels joves; has d’educar el nen per no haver de castigar l’home, com va dir Pitàgores fa tants anys.

LES RETALLADES A L’EDUCACIÓ

 

La crisi ha portat al govern a fer retallades en diferents àmbits, un dels més afectats ha estat el de l’educació. Però s’han valorat realment les conseqüències d’aquestes retallades? L’educació és la base de la nostra societat, i retallar en ella, és fer-ho en el nostre futur. Tota la comunitat educativa es veu afectada, els alumnes, els mestres i els pares i mares. Per tant, tots junts hauríem de lluitar per aconseguir restablir el dany s’està fent.

En primer lloc, la sobreràtio a les aules fa que els nens i nenes no puguin rebre tota l’atenció que requereixen per part del mestre. En una aula no pot haver-hi més de 25 alumnes, ja que és molt difícil atendre la diversitat, és a dir, tenir en compte les característiques i necessitats de cadascun d’ells.

D’altra banda, és necessari cobrir les substitucions de mestres des del primer dia. Una classe no pot estar sense tutor o tutora quinze dies, amb un mestre diferent cada hora o cada mitja. A més, aquest fet fa moure els horaris de gairebé tot el centre, ja que s’han de desprogramar diferents activitats (racons, anglès, tallers, psicomotricitat…) per poder anar a fer la substitució a l’aula que ho requereixi.

Seguint en aquesta línia, s’ha de demanar el cobriment de les baixes del personal del PAS. És incomprensible que no es substitueixi, per exemple, una educadora que pot estar en la USEE d’una escola per molt llarga que sigui la durada de la seva baixa. Com es pretén que s’atenguin els alumnes? Són nens i nenes amb unes característiques molt determinades, i requereixen una atenció i uns recursos molt específics.

Aquests són només alguns exemples del que estem patint, que afecta a la base d’una educació pública de qualitat. Per això, demano que el Departament es plantegi si realment val la pena ser un país que no inverteix prou en la formació dels seus ciutadans i ciutadanes i que es plantegi les retallades que afectin als fonaments de la nostra societat.