Reduir l’estrès?

Com podríem reduir l’estrès que comporta als joves haver de trobar una bona feina abans dels 30 anys?

En les últimes dècades és bastant costós que els joves entre els 18 i els 30 anys s’emancipin de casa dels pares. La societat en què vivim els pressiona a tenir uns estudis superiors, que surtin ben preparats i que estiguin actualitzats. Això és el que els donarà més oportunitats de trobar una feina que els permeti adquirir un bon sou per poder marxar del niu.

Després  de llargs anys d’estudi, els toca aprendre múltiples idiomes per poder ressaltar entre la multitud. Seguidament, comencen les entrevistes de treball, i els diuen que si no  tenen experiència professional no els poden oferir l’oportunitat de gaudir d’aquesta desitjada panacea.

Finalment, quan ja han picat a moltes portes, agafen un treball de becari on fan un munt d’hores al dia i tenen un sou mileurista. Fan feines temporals i amb la perspectiva d’anar agafant vivències en el seu àmbit per poder tenir la seguretat que si canvien d’empresa, ja no començaran des de zero.

Els anys van passant i els joves segueixen treballant, però estan a casa dels pares perquè no poden pagar un pis tot sols . Per poder ascendir han de seguir treballant, formant-se amb cursos i pagant-los ells mateixos. Quan estan arribant als 30, que ja es veuen amb una visió més amplia i amb més responsabilitat, arriba l’hora de fer el salt. S’arrisquen a emancipar-se de casa, alguns amb treball parcial, però il·lusionats que per fi poden ser més lliures. Pot-ser; si les coses van malament es pot tornar d’on han sortit…

En aquesta societat el que s’ha après a fer és a que els fills estiguin a casa molts anys, per fer-los fills molt preparats professionalment, que parlin 5 idiomes, que tinguin carrera universitària, per a  després  que siguin mileuristes i estiguin al niu dels pares…

 

Els Papeetencs

Nosaltres som un grup de persones diverses conegut amb el sobrenom d’Els Papeetencs que ens trobem a Papeete de vacances. Ens vam conèixer a l’hotel Melià quan s’organitzava un torneig de futbol platja. Des de llavors, ens vam fer bons amics i vam aprofitar l’oportunitat de poder visitar llocs meravellosos plegats. Sobretot ens va fascinar la catedral de Papeete, l’Assemblea Territorial, que és el cor del govern de la Polinèsia, el Palau Presidencial i, per últim, el mercat de Papeete en el qual hi trobem una gran varietat de botigues que es dediquen a l’artesania.

Tot i que ens hem enamorat d’aquesta illa, els cinc hem decidit tornar a Castelldefels per canviar tot allò de la societat que no ens agrada. El fet d’haver  estat vivint sis mesos a Papeete ens ha fet adonar-nos que cal canviar el ritme i la qualitat de vida del nostre país. Per aconseguir-ho, hem acordat proposar unes modificacions en diferents àmbits de la nostra societat.

 Així, doncs, pensem que s’ha de reduir la llista d’espera de la sanitat per tal que tothom se’n pugui beneficiar. Pel que fa a l’educació, considerem que és necessari transmetre als infants el sentit de treball en equip i d’ajuda mútua amb l’objectiu de deixar de banda l’individualisme que hi ha present a les aules. També creiem que és molt habitual que  la gent pateixi estrès causat pel ritme de vida que produeix el sistema. Per tant, és necessari que des dels diferents àmbits s’introdueixen canvis amb l’objectiu de reduir-lo. Finalment, pensem que cal canviar la precarietat laboral actual per poder gaudir de la família durant més temps.

Els rols

i els components