Els veïns de dalt

AUTOR I DIRECTOR: Cesc Gay

REPARTIMENT:
Pere Arquillué
Àgata Roca
Nora Navas
Jordi Rico

ESCENOGRAFIA: Alejandro Andújar
VESTUARI: Anna Güell
IL·LUMINACIÓ: Carlos Lucena
AJUDANTA DE DIRECCIÓ: Marta Pérez

COPRODUCCIÓ: Elefant, Teatre Romea, Mola Produccions i Trasgo Producciones

El Romea és l’escenari que acull el debut teatral de Cesc Gay amb Els veïns de dalt. Es tracta d’una comèdia amb pinzellades de vivències personals en què dues parelles, l’Anna i en Juli, encarnats per Àgata Roca i Pere Arquillué, i en Salva i la Laura, interpretats per Nora Navas i Jordi Rico, contrasten experiències sexuals. El resultat és un estat gairebé permanent de riallades entre el públic.

La Laura i en Salva baixen a sopar al pis de l’Anna i en Juli. La trobada comença a animar-se a mesura que van corrent les copes i l’esperpent es va servint en safata. Els veïns de dalt són liberals. Fan trios, orgies i criden molt quan estan en plena follia de les freqüents bacanals. En Juli i l’Anna descobreixen una realitat sexual paral·lela que fa aflorar mancances en la parella, enveges, frustracions i retrets d’un binomi que sembla que està esquerdat.

Es barregen tot un seguit d’ingredients que donen com a resultat un còctel humorístic en forma de conversa a quatre bandes. La naturalitat i la ingenuïtat de l’Anna, la seriositat de la Laura i sobretot el xoc entre la sinceritat del Salva i la ironia d’en Juli. Tot plegat posa de manifest les frustracions matrimonials d’una parella que sembla viure els últims moments.

Però no tot és còmode per a l’espectador. L’obra també té moments en què les rialles deixen pas a la seriositat o al desconcert. Sortides de to que trenquen amb la comoditat del riure. Moments no tan agradables en què el públic queda descol·locat de sobte i no sap quina cosa ha de fer, si continuar rient, sentir compassió, llàstima o fins i tot ràbia. No sembla gens fàcil fer sentir això al públic. Però de sobte un altre gir en el diàleg torna a fer reprendre el somriure habitual per acabar amb un final força abrupte que, de fet, serà el que menys recordarem d’aquest encertat debut de Gay.

Els veïns de dalt. Un sopar ràpid i tots cap a casa. Total, què pot passar?

Obra. Els veïns de dalt Autor i director: Cesc Gay. Repartiment: Àgata Roca, Pere Arquillué, Nora Navas i Jordi Rico. Durada: 1h 25. Escenografia: Alejando AndujarVestuari: Anna Güell. Il·luminació: Carles Lucena. Ajudant de producció: Marta PérezCoproducció: Elefant, Teatre Romea, Mala Vida produccions i Trasgo Produccions.

Cesc Gay ens presenta una comèdia àcida en què els seus propis veïns de joventut han estat la font d’inspiració. Tal com el director explica, quan era petit va arribar a l’edifici on vivia un parella nova que emetia uns sorolls nocturns amb uns decibels una mica més alts del que és habitual i això feia que de vegades li costés dormir. Va decidir aprofitar aquesta situació rocambolesca per fer la seva primera incursió al món del teatre.

La història es desenvolupa a temps real. Succeeix a l’actualitat en algun indret de Catalunya, fàcilment identificable com Barcelona. Una parella en plena crisi matrimonial -formada pel Juli, un professor de música frustrat i excèntric, i per l’Anna-conviden per compromís els seus encantadors veïns, els quals es troben al punt àlgid de la seva relació: el Salva, un bomber que no té pèls a la llengua, i la Laura, una psicòloga amb un bonrollisme extrem. Ja des del començament es fan retrets que es succeeixen durant tota l’obra. En un moment del sopar hi ha una “proposta deshonesta” que desencadena en una situació estrambòtica i plena d’embolics. L’obra recorda en certs aspectes a la pel·lícula Qui tem a Virginia Wolf? En la qual un matrimoni amb molts problemes convida a sopar un matrimoni molt més jove i totalment enamorat. Durant el transcurs del sopar hi ha infinitat de retrets i situacions desagradables. La tria dels actors ha estat un encert ja que transmeten amb claredat allò que el director vol fer arribar al públic i la posada en escena és simplement magnífica, tant pel to com pel timbre, el ritme o la intensitat. La col·locació també és perfecta i l’expressió adequada en cada moment. Tot això fa que la relació entre els personatges es defineixi de forma molt visible i entenedora. El decorat molt acurat, amb elements ben escollits com el piano o la catifa que és font de conflicte. Tanmateix el vestuari i el maquillatge caracteritzen els personatges a la perfecció i ens donen una idea de com serà cadascú. La il·luminació és molt bona, reduint o augmentant la intensitat de la llum per a crear diferents ambients i sensacions. També s’ajuda de la música en algun moment, la qual cosa afavoreix a donar un toc de romanticisme quan és necessari.

És sens dubte una obra de cinc estrelles que ha de veure qualsevol amant de les bones comèdies i gaudeixi amb l’humor intel·ligent i una mica negre.

Ivette Grima Rué

Una història de veïns

Fitxa tècnica

Títol: “Els veïns de dalt”

Autor  i director: Cesc Gay Actors:           Àgata Roca com a Anna

Pere Arquillué com a Juli

Jordi Roca com a Salva

Nora Navas com a Laura

Al teatre Romea del 19 de març fins al 17 de maig.

Els veïns de dalt és una obra escrita i dirigida per Cesc Gay, amb Nora Navas, Jordi Rico, Àgata Roca i Pere Arquillué. La història ens mostra una relació de parella (Pere Arquillué i Àgata Roca) força desgastada pel pas del temps i que decideix convidar a sopar els veïns força “sorollosos” de dalt (Nora Navas i Jordi Roca) per a tenir-hi una conversa. En un principi, allò que anava a ser un sopar informal però cordial entre veïns, acaba provocant una tempesta de retrets i veritats mai dites entre la parella protagonista. Una meravellosa interpretació de parella (Pere i Àgata) ens mostra com el pas del temps i el desinterès per la relació provoca ferides i discussions interminables. Dins d’aquesta bromera aterra la divertida i el·loquent parella de veïns (Nora i Jordi) que ens mostra una altra manera de convivència força oberta i molt abocada al sexe com a mastí del seu èxit. Destaca en Pere Arquillué (Juli) per al coontundent diàleg de músic frustrat i insatisfet amb la seva realitat, i a conseqüència ho trasllada al terreny personal. És per això que ens trobem amb l’Àgata (Anna) esgotada i trista, que juga amb el veí de dalt el Jordi (Salva) per retrobar-se de nou amb el desig i la juguesca de l’amor i el sexe, que fa massa temps es va esfumar de la seva relació. La Nora (Laura) i el Jordi (Salva) posen el toc d’ironia necessària perquè una discussió de parella sigui un diàleg esquitxat de riures per part dels espectadors.

Cesc Gay ens proposa una nova història de relacions de parelles des de tots els prismes possibles, com ja ha fet altres vegades amb En la ciudad 2003), V.O.S. (2009) i Una pistola en cada mano (2012). Moltes històries de parelles sobre l’amor i el desamor hem anat veient al llarg del temps gràcies a directors com Woody Allen amb Poderosa Afrodita o Hanna y sus hermanas, Roman Polanski amb Un Déu salvatge o Lunas de hiel, Derek Cianfrance amb Blue Valentine, … Encara que vull destacar que C.Gay ens mostra tot aquest ventall d’històries quotidianes des d’un punt de vista natural i realista, la qual cosa fa que qualsevol dels espectadors s’hi pugui veure reflectit, i per tant comprés.

La classe es capgira!

LA CLASSE ES CAPGIRA!

És possible continuar com si no existís Google, Viquipèdia o les xarxes socials? És possible un canvi a l’ensenyament? Per què hi ha sempre, a tot arreu, una resistència enorme a qualsevol canvi?
Made in Catalonia
Quan vam començar el curs, la majoria dels alumnes estàvem acostumats a aprendre amb la metodologia tradicional basada en el paper determinant del professor en la classe enfilat a la tarima: fa la lliçó del dia, respon a les preguntes i posa deures. Ens vam trobar amb la sorpresa: el professor del curs de català C-2 (nivell D) utilitza el treball en grup i el joc com a eina principal per superar uns reptes i assolir els objectius que ens han de portar a l’èxit.
El treball en equip al principi va ser complicat, però a poc a poc ens vam conèixer tots una mica millor: Per començar vam construir un arbre, a continuació vam utilitzar el consens com a eina per a la planificació dels treballs que anàvem desenvolupant a posteriori.

De vegades alguns vam comptar fins a deu per respectar i escoltar als altres. Convé destacar l’ que vam fer tots plegats del documental Ciutat morta amb el conseqüent repartiment de rols i les polèmiques respectives.

Després vam anar al teatre a veure l’obra Els veïns de dalt. Aquí vam riure tots molt i va servir per conèixer una mica millor els nostres veïns.

D’altra banda, hem après a ser usuaris de les noves eines tecnològiques, com l’Instagram, el Dropbox i vam crear un blog del curs.

Com aconseguim motivar les persones?
És la pregunta del milió. L’estat d’automotivació és una mena de felicitat laboral i professional molt difícil d’aconseguir. Tots necessitem que algú ens injecti una càrrega addicional de motivació de tant en tant. La motivació és com el combustible que permet que el vehicle funcioni. Si s’acaba la benzina, deixa de rutllar.
El 28% del fracàs escolar en l’ensenyament obligatori és la conseqüència de la falta de motivació?
La motivació cal conrear-la permanentment, de la mateixa manera que no podem prescindir de dur el cotxe a la benzinera de manera periòdica.
Crear un clima d’elevada motivació i compromís és el millor camí cap a l’èxit, pressuposant el talent de les persones que formen la classe o el grup.

Un incís – Auguste Rodin (1840-1917)
França va trigar en reconèixer un dels seus fills més brillants, l’escultor Auguste Rodin.
Rodin, estava obsessionat pel moviment dels cossos: pretenia que les escultures, per definició estàtiques, fessin l’efecte de moure’s, com si tinguessin vida, i que, per això, les seves obres poguessin ser contemplades des de qualsevol punt de vista. La força expressiva del seu treball inquietava més d’un i per això no va obtenir recompensa econòmica i reconeixement social fins a la maduresa, a prop de fer els 51 anys.

El sentit comú. Seny. (Made in Catalonia II)
El sentit comú té a veure amb la lògica del col•lectiu, les persones; implica posar-te en el seu lloc a l’hora de prendre les nostres decisions.
I què és el sentit comú, el seny, virtut suposadament molt arrelada entre els catalans?
El sentit comú té a veure amb la lògica a l’hora d’actuar. Una lògica basada en el comú. El fet de posar-te en el lloc dels altres per preveure’n les reaccions; de predir l’evolució dels fets a còpia d’haver presenciat episodis semblants o experiències similars. El sentit comú fa referència, doncs, a la saviesa col•lectiva, a la lògica del nostre entorn.
Crec que el Servei Local de Català de Castelldefels i el professor del nostre curs, en concret, ha sabut treure’ns el suc que portàvem a dins. Ara solament falta l’últim pas. La confirmació.
Això és tot, amics. Fins aviat i molta sort.

Quim Arnaiz. Alumne del nivell C2 del SLC de Castelldefels.
30 d’abril de 2015

Els veïns de dalt

Francesc Gay i Puig nascut a Barcelona el 1967 és director i guionista de cinema.

Estudià a l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona graduant-se el 1990,  conegut com director de Krâmpack, V.O.S, A la ciutat, Una pistola a cada mà, amb la qual  fou guardonat amb el premi Gaudi el 2013 en la categoria  de millor guió.

Els veïns de dalt és una comèdia teatral  escrita i dirigida per Cesc Gay,  representada al teatre Romea de Barcelona.

Versa sobre les relacions de parelles, concretament d’en Juli i l’Anna interpretats per Pere Arquillue i  Àgata Roca, pols oposats als seus veïns, la Laura i en Salva interpretats per Nora Navas  i Jordi Rico.

L’Anna i en Juli professor de música son  el clàssic matrimoni, conviden a sopar els veïns de dalt per agrair la seva col·laboració durant el trasllat i aprofitant l’avinentesa  els hi comenten una delicada situació que  degut els sorolls i gemecs que s’escolten els hi  resulta impossible descansar.

Els que viuen al pis de dalt, ell en Salva és bomber i la Laura que és psicòloga molt lliberals, no tenen regles establertes en quan a relacions sexuals, sempre que totes les parts estiguin d’acord.

El què en un principi és una situació políticament correcte acabaran despullant-se i retraient-se totes les seves mancances.

Dubtaran de la seva relació, s’escridassen i entre escenes de humor  perden el control davant dels veïns.

La Laura és psicòloga de professió, i veient la situació  diagnostica incompatibilitat de parella, aconsellant que el millor que poden fer és separar-se.

L’escenari és senzill i acollidor,  un apartament modern d’un sol ambient  el saló amb un  piano , cuina i  rebedor.

La musica suau i la il·luminació perfecte per poder veure amb tot detall els actors i estris de l’escenari.

Aquesta obra podria ser comparada amb altres, comèdies com L’estranya parella, Totes les parelles ho fan, La guerra dels Rose, Besame mucho, Losers, Blue Valentine, Qui te por de Virgina Wolff, Un déu salvatge.

En definitiva, en una escala del 0 a 5 obtindria un merescut 4.

És totalment recomanable si es busca riure sense parar i  moments sentimentals.

Convivència i amor

L’obra teatral Els veïns de dalt és una comèdia que afronta les relacions de parella i la complicada convivència amb els veïns.S’ha estrenat el 19 de març al teatre Romea de Barcelona(carrer Hospital,51) i s’hi representarà fins al 17 de maig.L’obra està escrita i dirigida per Cesc Gay i els actors protagonistes són:Àgata Roca,Pere Arquillué,Nora Navas i Jordi Rico.

En Els veïns de dalt,Cesc Gay ens presenta un matrimoni ,l’Anna i el Juli(Àgata Roca i Pere Arquillué), que no passen pel seu millor moment com a parella després de molts anys de matrimoni.Per altra banda,tenim els veïns de dalt, la Laura i el Salva(Nora Navas i Jordi Rico) ,que amb les seves particulars i sonores pràctiques sexuals empitjoren la delicada vida monòtona de l’Anna i el Juli.

La història se situa un divendres a la nit.L’Anna està preparant el sopar i ha convidat els veïns de dalt per tal d’agrair-los que els ajudessin a instal·lar-se al pis.Quan arriba el Juli i veu tots els preparatius,comença a recriminar a l’Anna que hagi convidat els veïns.El Juli està cansat d’escoltar els sorolls que provenen del pis de dalt, produïts pels veïns mentres practiquen el sexe.El Juli pressiona a l’Anna perquè truqui els veïns i anul·li el sopar,si no els dirà a la cara que estan cansats d’escoltar-los cridar.L’Anna vol continuar amb els preparatius i en aquell moment truquen a la porta.Són el veïns de dalt.

A partir d’aquell moment,el que hauria de ser un agradable sopar,s’acaba convertint en una declaració d’intencions i de sinceritat per part dels quatre protagonistes.Els problemes de convivència amb els veïns de dalt afloren el veritable problema que tenen l’Anna i el Juli,la seva relació de parella està en crisis.A més,s’hi afegeix la frustració que té el Juli per no haver pogut complir el seu somni,ser músic.

És el primer treball teatral,com a autor i director,de Cesc Gay reconegut director i guionista de cinema i televisió.El director es va inspirar en una experiència personal per escriure l’obra,ja que ell també va tenir uns veïns al pis de sobre,els quals feien molt de soroll quan tenien relacions íntimes.

Cesc Gay va debutar com a director i guionista l’any 1998 amb la película Hotel Room .El gènere que predomina en la seva filmografia és la comèdia i el drama.Està casat amb l’actriu Àgata Roca,amb la qual té dos fills.Ha treballat amb la seva dona en diverses filmacions i ara ho fa en Els Veïns de dalt.

El director ja havia plasmat les peculiaritats del mon de la parella en algunes de les seves filmacions. Destaquen títols com: Ficció (2006) sobre una relació de parella fora del matrimoni,Una pistola en cada mano(2012) que relata les experiències amoroses de vuit parelles.També podem recordar que va ser el guionista de la sèrie de televisió Jet lag en què narra la vida diària de cinc dones joves.

Cesc Gay ha sabut convinar els ingredients necessaris per garantir una trama en clau de comèdia que no deixarà indiferent a cap espectador.Destaca la gran interpretació del Pere Arquillué ,que assumeix el protagonisme de l’obra amb el seu paper de marit frustrat.Amb el seu to d’ironia aconsegueix el riure còmplice del públic durant tota la representació.La resta d’actors ajuden amb les seves interpretacions a engrandir encara més el personatge del Juli.

Així doncs,estem davant d’una gran obra de teatre recomanable per a tot el públic adult que tingui moltes ganes de riure.Aquesta representació ens ajuda a reflexionar sobre les dificultats que surgeixen en les relacions de parella amb el trancurs del temps i de com podem millorar-la, per tal de no acabar com els protagonistes de l’obra,l’Anna i el Juli.

La meva valoració de l’obra ,en una escala de l’1 al 5, és un 5.

Ernest

Una nova manera d’aprendre

Els alumnes del nivell C2 del Servei Local de Català de Castelldefels,del curs 2014-2015,hem estat partíceps d’una nova manera d’aprenentatge: aprendre treballant en grup i mitjançant el joc.

La insígnia del grup del nivell C2 de Castelldefels

Per què ens vam inscriure en el curs?

La majoria dels alumnes ens vam inscriure en el curs per assolir nous coneixement en l’idioma i perquè el fet d’acreditar el títol del nivell C2 ens meritava en els respectius treballs.Però hi havia alumnes,com per exemple el Joseba, que la seva motivació era simplement aprendre,ja que és un gran amant dels idiomes.

Que és “la gamificació”?

Quan vam començar el curs,a molts ens preocupava les possibilitats que tindríem d’èxit,ja que el fet d’intentar assolir el nivell superior de català ens feia molt de respecte.Però el nostre professor,el Jaume,ens va presentar una metodologia d’estudi que canviaria per complet la nostra idea de l’aprenentatge.Va proposar-nos treballar en grup i utilitzar el joc per tal de dinamitzar les sessions.La veritat és que a tots ens va sorprendre la proposta; tanmateix a poc a poc vam ser testimonis dels bons resultats que oferia aquest sistema,també conegut com “gamificació”.Els alumnes opinem que aquesta metodologia ens ajuda a assistir a les sessions amb més motivació,la qual cosa es reflecteix en les progressives millores acadèmiques.

En Jaume proposant un joc

Reflexions grupals

Un altre aspecte característic de la manera d’ensenyar del professor eren les reflexions que ens plantejava constantment,les quals servien en moltes ocasions per iniciar algun treball.Aquesta tècnica ha estat d’ajuda perquè els alumnes apliquéssim tot el potencial acadèmic.

                     Reflexionant en grup

Cortesia Lingüística

Aquest terme no se’ns oblidarà mai.Una de les claus més importants que té treballar en grup és saber respectar i escoltar les opinions dels altres.Quan s’aconsegueix estem parlant de la cortesia lingüística.

              

Aprenentatge de noves tecnologies

Durant el curs,alguns dels alumnes hem après a utilitzar noves eines tecnològiques,com l’Instagram,el Dropbox i a crear un blog.Tot i que a alguns ens va costar iniciar-nos-hi,a poc a poc ens vam tornar uns experts en la matèria.

       Instagram

Qui són els veïns?

Sens dubte és la gran pregunta que ens fem tots els alumnes del curs de català.En Jaume cada vegada que ens presentava un nou repte en forma de treball,deia que era una proposta dels veïns.Qui són en realitat els veïns?Després de molts mesos d’incògnita arriba el moment de desvelar el secret.Possiblement els veïns deuen ser els professors que formen l’equip de professionals del Servei Local de Català de Castelldefels.Però esperem tenir la resposta definitiva abans que acabi el curs.Potser ens sorprenem tots amb la resposta.

Ciutat morta

Cal destacar,però,un moment clau en el curs:el debat sobre el documental Ciutat morta.En Jaume va proposar redactar un article d’opinió d’aquest polèmic tema. Això va generar un dur debat entre els alumnes,ja que hi havia diferents opinions enfrontades.Tot i això,vam saber debatre i no traspassar la línia que marca la cordialitat.En Jaume,amb astúcia,va aconseguir que ens hi impliquéssim al màxim i plasméssim en l’article tots els aprenentatges adquirits durant el curs.

Una tarda de teatre

Per altra banda,un dels moment més divertits del curs va ser quan vam gaudir d’una tarda de teatre amb l’obra Els veïns de dalt.Una bona experiència,en què ,a part de l’entreteniment,vam aprendre a ressenyar una obra de teatre.

Un professor modèlic

La gran majoria d’alumnes hem coincidit a valorar molt positivament la labor del Jaume en aquest curs acadèmic.Amb la seva personalitat i experiència s’ha guanyat la confiança i el respecte de l’alumnat,la qual cosa ha facilitat l’aprenentatge.

      

Aprenentatge continuat

Tot i els coneixements adquirits,això no s’acaba aquí.Tenim un gran ventall de recursos didàctics a l’abast,que podem consultar en qualsevol moment,per exemple: l’Optimot,el Servei Lingüístic de la UOC,és a dir…Per tant,independentment del resultat de la prova final,haurem d’assolir i millorar coneixements al llarg de la nostra vida.

Alumnes del nivell C2 amb la insígnia de la classe.Junts l’han creat

Ernesto Vinitzki. Alumne del nivell C2 de Castelldefels

1 de maig del 2015