Incondicionalment

Mira que ho tindria fàcil per rememorar cinc moments del curs. Podria  furgar l’arxiu fotogràfic,  recordar la primera o l’última de cada desena de sessions i ja tindria llest el relat del curs. Ara bé,  dubto que fossin els moments més significatius del curs. N’hi ha hagut tants!! Penso que heu sabut mantenir el testimoni que us va deixar el grup de l’any passat. Com ells, m’heu meravellat a cada sessió, des de la primera fins a la darrera.

Quan s’acosta el final de curs, entro en crisi. Dubto que us hagi ajudat a assolir tots els objectius que us havíeu fixat o que havíem negociat plegats. I, com ha estat la tònica habitual, m’heu aclarit aquest neguit.  Heu aconseguit que les cabòries s’esvaïssin llegint-vos els darrers textos. Heu mirat de ser originals, creatius i sorprenents. Per això, us felicito i us dono les gràcies de l’aprenentatge!

Regals

Us he d’agrair la confiança que vau tenir ben aviat. Mai no vau qüestionar cap dels projectes, ni de les activitats que us vaig plantejar —per esbojarrats o inversemblants que fossin. Sinó al contrari, us trencàveu les banyes per veure com els podíem tirar endavant.  Us va costar escriure el resum del Llibre de les bèsties. Era difícil haver-te de fer la idea dels capítols que t’explicaven els companys.  Però ho vau aconseguir. Com amb la gravació dels vídeos. N’és un altre bon exemple. Quina manera d’acabar el primer trimestre! Impactant.

Ens vam passar tota la sessió, però quina sessió!! Feia un goig veure cada grup concentrat ultimant el guió, preparant la producció o bé anant a buscar l’escenari adequat. Això que em fèieu patir. Ja no recordo quin dels grups em va calmar:  “Jaume, tindràs el vídeo”. Dit i fet. I veure’n el resultat i  vaig  pensar: “Ens hem polit el curs en un trimestre…” Vaig sentir una enorme satisfacció: no només pels productes sinó per l’ambient de grup que es reflectia en la conversa pel  Whatsapp. Com va dir el mestre Puyal  en un partit de Barça: “Ja em puc morir”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Us agraeixo que em convencéssiu per apostar pels descansos cerebrals. Els vaig aprendre en el curs d’Innovació educativa, impartit per Laia Casas. Em van entusiasmar, tot i que em semblava que seria una gesta impossible proposar-vos-en més d’una quarantena. En vaig estar cercant per Internet. Mirava algun vídeo i m’acovardia:  “No m’hi veig.” De seguida, em vau treure les manies. Ha valgut la pena contemplar com aixecàveu el cap, els ulls com taronges i un somriure quan us proposava: “Fem un joc?” I com us hi engrescàveu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I parlant de cares, recordo com em vaig tallar de respondre l’entrevista que em va fer Joan Pol per al reportatge. Només estàveu pendents,  i ufanosos, del que anava contestant. Cada vegada estava més convençut que havíeu esdevingut un grup intel·ligent. Per tant, en el tercer trimestre, calia endegar l’operació Allò que l’examen no s’endugui. Havia d’impedir que el pànic i la por esberlessin amb un no res el que havíem anant bastint. Les dues millors classes, la de l’arenga: “Vosaltres, per què veniu: per aprendre o pel certificat?” i la de la reflexió: “Què us falta per vèncer la por?”

Celebro que valoreu tan bé escoltar Laura Borràs. De fet, és una maga que se’m va escolant des del curs passat. Primer, com a promotora dels anys literaris. És un repte, però, com tots els desafiaments, plaent muntar un curs com a eix la figura de l’escriptor de qui es commemora l’any literari. Després, perquè és un gaudi escoltar-la en alguna de les seves xerrades. Va ser molt interessant experimentar diferents punts de vista a l’hora d’opinar sobre la literatura digital. Us hi vau lluir. I alguns dels textos van tenir repercussió per les xarxes.

Sensacional!!! 👏🏼👏🏼👏🏼 @davelosan @Txaumell https://t.co/HGLunR9xQR

— Laura Borràs (@LauraBorras) 9 de maig de 2017

Recordo el dia que vam haver d’ajornar la disputa dialèctica sobre les retallades perquè alguns havíeu d’entrar a la feina. Vaig haver d’empescar-me una activitat, la de Vosaltres responeu per mi. Aquell dia  vaig aconseguir picar-vos la curiositat, però em va agradar escoltar com responíeu per mi.  Em va sorprendre que em qualifiquéssiu de respectuós. És el que pretenc sempre. Per això em destaroten els conflictes i sóc incapaç de gestionar-los, cosa que amb vosaltres no he enyorat cap pugna.

Si us he de confessar com a mèrit professional meu, són les darreres sessions. De nou, les cares que vau fer quan us vaig presentar les tres capses amb les cartes del Bestiari s. XXI. Memorable. Ves, qui diria que em faríeu emular el Rei Lear repartint-les a Anna Simon, Laura Borràs i Pere Cornellà. Havíem de regalar un joc a l’Anna.  Ens va veure que anàvem tan perduts que ens va prendre les regnes del projecte i no les va deixar fins que el vam enllestir. Calia que en lliuréssim un altre a Laura Borràs. Però també em feia molta il·lusió  oferir el tercer a Pere Cornellà perquè em va animar quan li vaig comentar la proposta del projecte i em va anar assessorant com el podíem materialitzar.  Va ser ell qui ens va facilitar la plataforma per elaborar les cartes quan vam haver d’abandonar la idea que el projecte fos una col·lecció de cromos.

Quan un projecte es materialitza i te’l regalen, la il·lusió és molt gran. Gràcies @Txaumell #c2cast16 #llibredelesbèsties #BestiarisXXI pic.twitter.com/OUMR1ubRTd

— Pere Cornellà Canals (@perecornella) May 19, 2017

M’heu fet sentir-me ben orgullós de tot el que hem fet. He comentat la qualitat dels dos últims textos, però cal destacar la tria del nostre rei, la línia del temps amb la sinopsi de la novel·la, les diferents piulades, els vídeos gramaticals, la banda sonora, la tria de l’olor per ambientar l’aula els dies de la prova, el debat sobre les retallades, els esmorzars, el Bestiari s. XXI, les exposicions orals, la haka i les cartes personals que inconscientment vau anar facilitant. María Acaso en el seu llibre La Educación Artística no son manualidades suggereix que ens hauríem de qüestionar si a l’aula despleguem les accions següents: gaudir, cavil·lar, especular, recapacitar, repassar, rumiar, madurar, preocupar-se, deliberar. I hi hauríem d’afegir tots els sinònims que ens portin a aturar-nos en comptes de produir febrilment. Doncs, som-hi, inicio la llista amb  compartir, projectar, celebrar, somriure i riure, emocionar-se, experimentar, descobrir, jugar i bastir plegats nombroses complicitats. Així doncs, encara que soni carrincló,  #orgullc2cast16 #orgulldocent

L’AVENTURA DEL PRIMER DIA

En aquesta entrada us explicaré el primer dia de classe del C2 de català amb el professor Jaume, que per mi va ser un dels dies més memorables del curs.

Recordo que vam començar amb un primer joc de presentació dient el nostre nom separat en síl·labes i incloent un gest. Va ser molt divertit i així va ser com vaig aprendre el primer dia tots els noms dels meus companys/es. Tot seguit, vam fer una activitat per presentar-nos enganxant amb cinta adhesiva el nostre nom a la paret i tot passejant per la classe, havíem de preguntar a un altre company/a coses de la seva vida i apuntar-ho al paper amb el seu nom. Després, vam agafar un dels papers i vam fer la presentació del company/a que ens havia tocat. Vam començar amb unes activitats originals, motivadores, dinàmiques i innovadores.

Més tard, el professor ens va fer entreveure com seria el curs: ens va lliurar el pla de curs amb els seus objectius, el calendari i l’avaluació. Ens va presentar quin seria en nostre centre d’interès, l’ús important de les noves tecnologies, la metodologia que empraria: gamificació,  treball cooperatiu…

Ens va introduir que treballaríem al voltant de Ramon Muntaner ja que enguany commemorem el seu naixement (fa 750 anys). També vam utilitzar un codi QR per llegir un comentari dels antics alumnes del C2 (que també explicaven les seves vivències durant el curs). I finalment, ens va explicar que cada dia s’havia de fer una casella i que el darrer dia del curs, jugaríem al joc de l’oca de Ramon Muntaner.

Per concloure, la primera sessió va ser una petita mostra del com aprendríem durant el curs, de forma cooperativa i lúdica. I recordant aquell dia he pogut comprovar com mitjançant el joc es potencia la motivació, l’esforç, l’equip… com quan érem petits i tot ho apreníem jugant. Així em vaig sentir aquell dia, com una nena amb ganes d’aprendre jugant.

 

 

Oh, i els veïns?

Hem acabat el curs i encara no he respost la pregunta que us ha estat ballant al llarg de les cent hores que ha durat el curs. Els veïns van néixer d’un desig. Ara ja us ho puc confessar. A mi m’hauria agradat que comencéssim cada sessió així.

Els experts recomanen que és ideal improvisar un element detonant, inesperat o sorprenent,  al principi d’una sessió. Genera desconcert i augmenta la capacitat d’atenció. Però  se’m van plantejar un seguit de dubtes. Em feia por que anés avorrint a mesura que avancés el curs.  També em preguntava com us podria motivar perquè cadascú liderés el ball en més d’una sessió? Vaig susbtituir aquesta idea per la de crear una llista de cançons. Esdevindria la banda sonora del curs. Cada dia algú s’hauria de responsabiltizar de triar una composició musical, segons el que li havia suggerit la sessió. Així va sorgir la idea de la troica de secretariat d’aula.

Confesso que em feia força recança preparar-me el curs. D’una banda,  m’havia passat factura l’energia amb què vaig emprar l’any passat. De l’altra, l’havia de planificar de bell nou. Havia d’experimentar el nou programa i el dossier que havien elaborat un equip de companyes. Em costa encotillar-me amb un material didàctic. Calia que busqués algun al·licient. La gamificació va trucar a la porta. Té gràcia perquè he jugat ben poc a videojocs. M’agraden els jocs de taula, però són comptades les ocasiones  que hi jugo. Tot i que m’ensumava que incoporar-la en la meva pràctica garantiria diversió. És l’objectiu que m’he proposat per a cada classe. Començo a tenir una edat. Si m’ho passo bé, segur que vosaltres també. Què us he de dir!

Mentre rumiava quinq podria ser la història,  vaig veure publicat a Facebook l’article de la civilització tòxica. Qui el divulgava es preguntava en l’encapçalament de què reien els nostres veïns. Acompanyava el comentari amb una imatge d’un parell de marcians petant-se de riure mentre contemplaven la Terra. A més, era un seguidor de la sèrie Fringe. Mira que la ciència ficció em deixa fred, però no me’n perdia cap capítol. Em convencien que és possible l’existència de realitats o móns paral·lels. Vet aquí d’on va sortir la idea que els veïns ens plantegessin reptes. També va ser el pretext per fer-vos empassar alguna roda de molí, és a dir, quan venia dubitatiu amb alguna proposta didàctica.

De totes maneres, ara ho veig completament diferent. Just havent creat aquest blog, i ho vau demostrar amb les primeres entrades, ens havíem convertit en una comunitat. Per tant, és just que us presenti la resta del veÏnat que ens ha ajudat a tirar endavant aquesta travessia. Maria Acaso viu al principal. A més, n’és la presidenta. Hauria estat cofoia d’escoltar-nos el dia que vau improvisar la roda de premsa per poder planificiar el reportatge. Gràcies, per la pensada! Aquell dia em vau saber animar. De fet, més que una entrevista va ser una reunió d’escala. Estava segur que li faria molta gràcia que la coneguéssiu, Imma Marín, la veÏna del costat. Quines passades l’atzar! Us va ajudar que acceptéssiu d’experimentar el Joc i ens la vam trobar a la segona unitat com a model d’informe sobre l’ús dels patis escolars. A l’àtic, Jordi Macián. Escoltant-lo junt amb la presidenta, em va animar que el 12 i el 14 de maig l’havíem de fer sonada: aconseguir que nevés durant dos dies de primavera. Finalment,  al sobreàtic tenim Álvaro Solache. És qui ens munta saraus al terrat. Va ser qui em va fer adonar el potencial que tenia amb vosaltres. Vaig estar a punt de demanar-li que ens acompanyés, amb el Comando Molekulón, per celebrar l’última sessió. Això sí, ens hauríem d’haver vestit de superherois.

Per acabar, he de confessar que m’he divertit molt, sobretot quan entomàveu els reptes dels veïns. Em féieu enveja. Tot i que vaig patir, ha estat un gaudi presenciant la vostra transformació.I m’heu fet molt feliç  quan m’heu preparat sorpreses: la de l’aniversari i la de l’última classe. Sempre a casa ma mare ens ha amenaçat: “Tal faràs, tal trobaràs” Doncs gràcies a vosaltres, he après que és una veritat com un temple i que també pot tenir un vessant profètic positiu. Sou un grup collonut!

Com em vau dir, no us agraden els punts finals sinó els i seguit. Doncs, això. Espero que aquesta no sigui la darrera entrada del blog sinó que de tant en tant en deixeu alguna.

A poc a poc hi arribem

Quan et planteges inscriure’t en un curs d’idiomes, penses sobretot en el que hauràs après per millorar la llengua escollida en acabar-ne, però també en l’examen final que et dirà si realment has assolit el coneixement adequat. Ara que el curs s’acaba es nota que no han estat uns mesos  debades.

Al llarg d’aquests llargs vuit mesos, hem conviscut durant unes hores a la setmana amb prop de vint persones i  finalment, si més no, s’ha afermat una sincera amistat entre tots. Perquè si alguna cosa ha caracteritzat el curs  és la gran dinamització de les classes; al professor li agrada anomenar-ho com a gamificació. I això s’ha aconseguit a través d’un grapat d’activitats com ara:  jocs de paraules, debats entre els companys, il·lustrar amb canços i fotos el desenvolupament de les unitats didàctiques,entre d’altres;  i per tot això les classes mai han resultat avorrides.

S’ha trobat a faltar, potser, més exercicis escrits per tal d’anar segurs a un examen que consta de dos redaccions com a prova.  Però sent sincers, a ningú ens hauria agradat de fer-los, ja que la majoria dels inscrits tenim un temps molt reduït per dedicar-hi, a causa de les nostres professions.

Aquesta dinamització ha resultat, a més, molt beneficiosa perquè tothom s’hagi atrevit a desenvolupar la comunicació oral. D’altra manera no hauria estat possible els debats portats a terme, alguns dels quals fins i tot pujats de to. Així s’ha trencat el gel i s’ha donat confiança a la persona que més endavant haurà de demostrar les seves habilitats conversadores.

Com a aspecte final, caldria destacar la tranquil·litat de saber que compartiràs un examen amb els teus companys habituals i, per damunt de tot, amb un professor que s’ha guanyat la teva confiança donant-te ànims des de l’inici. En aquestes condicions la persona que s’examina pot fer un examen amb una certa relaxació, imprescindible, per anar per a un aprovat.

Joana Velasco

APRENDRE DE FORMA DIFERENT

Aquest escrit tracta d’una reflexió personal sobre el meu pas pel curs de català del nivell C2. Els objectius principals que em va dur a inscriure’m en el curs van ser millorar el nivell de català en l’àmbit escrit i adquirir el títol, ja que professionalment significa l’ampliació dels mèrits.

La sorpresa o la incertesa va arribar quan, el Jaume ens va plantejar el desenvolupament del curs com un joc, una altra forma d’aprendre diferent a la que estem acostumats, proposant activitats en què el joc fos l’element fonamental en el procés d’aprenentatge. Així mateix, el joc ens ha motivat suficient per participar, comprometre’ns i gaudir.  En síntesi, aprendre amb facilitat.

Cal fer una especial referència al treball en grup que hem dut a terme durant tot el curs. El professor ens plantejava temes per reflexionar així com per intercanviar idees. A partir d’això elaboràvem treballs individuals i superàvem reptes que ens ajudarien a millorar a poc a poc el nostre nivell. Una de les eines que el Jaume ha fet molt d’ús ha estat les noves tecnologies “les TIC” i que ens ha engrescat a utilitzar-les com l’Instagram, el Dropbox, un blog…

És important recordar un dels escrits que m’ha estat més difícil de preparar.  Va ser sobre el documental Ciutat morta. Vaig haver d’escriure un article d’opinió i posar-me en el paper d’un polític. D’altra banda, és amb el que estic més satisfeta.

La gran incògnita durant tot el curs ha estat qui són els veïns?  Han servit com un fil conductor del curs per tal de plantejar reptes. Descobrir la identitat dels veïns és difícil però ja queda poc per a posar noms al gran interrogant.

D’una forma breu, he de destacar positivament el paper d’en Jaume, un professor que ens ha fet de guia en aquest camí d’aprenentatge. Una persona que no només m’ha ensenyat el primer objectiu, millorar el nivell de català, sinó també posar en pràctica la seva forma d’ensenyar. Ara en la meva classe hi ha petits secretaris, reporters fotogràfics i intento que el joc estigui present ja que els aporta un sentit d’autonomia, competència i relació que els motiva a aprendre.

Aprendre i millorar? Així, sí

Sóc una alumna del nivell C2 de català i volia compartir la meva experiència amb qui vulgui fer aquest curs, perquè si penseu en matricular-vos i teniu algun dubte al respecte, aquest reportatge us ajudarà força a prendre una decisió encertada.

Les metodologies  del SLC de Castelldefels estan basades en la gamificació, és a dir, aprendre mitjançant el joc. Les sessions són amenes, dinàmiques i molt participatives, ja que el treball cooperatiu és el modus operandi de les classes,  amb reptes imposats pels veïns. Us preguntareu qui són els veïns? Doncs, encara no ho sabem. Els veïns són un enigma que suposo es desvetllarà en els pròxims dies.

Treball cooperatiu

Vam començar el curs elaborant entre tots una insígnia de grup. Un símbol que hauria d’expressar la unió del grup per tal d’aconseguir el nostre objectiu final. Vam construir un arbre i cada fulla va representar a cadascú de nosaltres.  Va ser una sessió molt divertida, i a més a més, el grup començava a funcionar com un element cohesionat.

Insígnia del grup

Una altra sessió a destacar del curs va ser el debat sobre el documental Ciutat morta. Tot i que hi va haver diversitat d’opinions al respecte, vam fer ús de la cortesia lingüística, debatre sense discutir per arribar a un consens, la qual cosa és fonamental per treballar en grup. Tot això ens va servir per aprendre a elaborar un article d’opinió.

Fa pocs dies hem anat a veure una  obra de teatre, Els veïns de dalt. Va ser una obra molt divertida i, en aquest cas, el repte consistia a fer la ressenya d’aquesta obra.

Tarda de teatre

La peça clau d’aquest curs ha sigut el Jaume, el nostre profe. Amb la seva manera de portar les classes, la seva personalitat i professionalitat, motivant-nos i fent-nos reflexionar constantment, ha aconseguit que tots el definim com un professor exemplar i, el que és més important, que tots hàgim progressat de debò. A més a més, ens ha facilitat una diversitat de recursos basats en les noves tecnologies de informació que ens permetrà resoldre qualsevol dubte en qualsevol moment.

El profe

Per concloure, us puc assegurar que aquesta nova manera d’aprendre ha fet que hagi gaudit de totes i cada una de les classes d’aquest curs fins al punt que, malgrat que encara ens queden dues sessions per acabar-lo, ja sé que trobaré a faltar el profe i els companys tots els dimarts i dijous durant molt de temps. Aquest curs ha estat per a mi una experiència inoblidable.

El grup

Marisol Lobato

El català

Parlo diverses llegües i m’encanta aprendre’n de noves, però la meva llengua materna i la que més estimo és el català. És la llengua dels meus sentiments però sempre m’he sentit més còmoda escrivint relats acadèmics en castellà, probablement a causa d’haver estudiat principalment en llengua castellana. Volia acabar amb aquesta diglòssia i aconseguir un bilingüisme real i això em va dur a inscriure’m al Consorci de Normalització Lingüística, al Servei Local de Català de Castelldefels, per a obtenir el nivell C2 de català i acabar de perfeccionar l’idioma.

La majoria estem acostumats a aprendre amb una metodologia tradicional basada en un professor líder que fa la classe mestra i uns alumnes que són un element passiu que es limiten a escoltar, a prendre apunts i a fer les tasques que se’ls encomana. La gran sorpresa va se quan ens van donar la programació i s’explicava que s’aprendria a través de la gamificació, és a dir, fent servir el joc com a eina principal en tot el procés d’aprenentatge.

Durant el transcurs del curs s’havien de superar reptes. Alguns d’ells de forma individual encara que la majoria eren en grup. La dinàmica general de la classe era consensuar totes les decisions i això fomentava el diàleg entre els estudiants i fomentava el companyerisme per  afavorir la cohesió de grup. És molt positiu per fer amics, si és que en vols fer! 😉

Treballar en grup de vegades no és gens fàcil, sobretot quan s’han de fer feines fora de l’aula. Per sort, avui en dia disposem d’eines que ens permeten compartir informació des de qualsevol lloc. En el curs a part de perfeccionar el català vam aprendre a fer ús de les noves tecnologies i vam assolir una bona competència digital. Vam fer un blog, vam utilitzar l’Instagram i vam fer servir el Dropbox entre d’altres coses. Tot això va ser de molta utilitat.

El fil conductor de les sessions van ser els veïns. Cada cop que s’havia de fer alguna activitat eren ells qui demanaven que la féssim. Amb això semblava que les tasques no fossin cosa seva, podia ser un igual i ser una part activa del grup.

En conclusió, el curs va ser molt dinàmic i divertit. Si voleu millorar el català al mateix temps que us ho passeu bé, aquest és el vostre lloc!

Ivette Grima

Una nova manera d’aprendre

Els alumnes del nivell C2 del Servei Local de Català de Castelldefels,del curs 2014-2015,hem estat partíceps d’una nova manera d’aprenentatge: aprendre treballant en grup i mitjançant el joc.

La insígnia del grup del nivell C2 de Castelldefels

Per què ens vam inscriure en el curs?

La majoria dels alumnes ens vam inscriure en el curs per assolir nous coneixement en l’idioma i perquè el fet d’acreditar el títol del nivell C2 ens meritava en els respectius treballs.Però hi havia alumnes,com per exemple el Joseba, que la seva motivació era simplement aprendre,ja que és un gran amant dels idiomes.

Que és “la gamificació”?

Quan vam començar el curs,a molts ens preocupava les possibilitats que tindríem d’èxit,ja que el fet d’intentar assolir el nivell superior de català ens feia molt de respecte.Però el nostre professor,el Jaume,ens va presentar una metodologia d’estudi que canviaria per complet la nostra idea de l’aprenentatge.Va proposar-nos treballar en grup i utilitzar el joc per tal de dinamitzar les sessions.La veritat és que a tots ens va sorprendre la proposta; tanmateix a poc a poc vam ser testimonis dels bons resultats que oferia aquest sistema,també conegut com “gamificació”.Els alumnes opinem que aquesta metodologia ens ajuda a assistir a les sessions amb més motivació,la qual cosa es reflecteix en les progressives millores acadèmiques.

En Jaume proposant un joc

Reflexions grupals

Un altre aspecte característic de la manera d’ensenyar del professor eren les reflexions que ens plantejava constantment,les quals servien en moltes ocasions per iniciar algun treball.Aquesta tècnica ha estat d’ajuda perquè els alumnes apliquéssim tot el potencial acadèmic.

                     Reflexionant en grup

Cortesia Lingüística

Aquest terme no se’ns oblidarà mai.Una de les claus més importants que té treballar en grup és saber respectar i escoltar les opinions dels altres.Quan s’aconsegueix estem parlant de la cortesia lingüística.

              

Aprenentatge de noves tecnologies

Durant el curs,alguns dels alumnes hem après a utilitzar noves eines tecnològiques,com l’Instagram,el Dropbox i a crear un blog.Tot i que a alguns ens va costar iniciar-nos-hi,a poc a poc ens vam tornar uns experts en la matèria.

       Instagram

Qui són els veïns?

Sens dubte és la gran pregunta que ens fem tots els alumnes del curs de català.En Jaume cada vegada que ens presentava un nou repte en forma de treball,deia que era una proposta dels veïns.Qui són en realitat els veïns?Després de molts mesos d’incògnita arriba el moment de desvelar el secret.Possiblement els veïns deuen ser els professors que formen l’equip de professionals del Servei Local de Català de Castelldefels.Però esperem tenir la resposta definitiva abans que acabi el curs.Potser ens sorprenem tots amb la resposta.

Ciutat morta

Cal destacar,però,un moment clau en el curs:el debat sobre el documental Ciutat morta.En Jaume va proposar redactar un article d’opinió d’aquest polèmic tema. Això va generar un dur debat entre els alumnes,ja que hi havia diferents opinions enfrontades.Tot i això,vam saber debatre i no traspassar la línia que marca la cordialitat.En Jaume,amb astúcia,va aconseguir que ens hi impliquéssim al màxim i plasméssim en l’article tots els aprenentatges adquirits durant el curs.

Una tarda de teatre

Per altra banda,un dels moment més divertits del curs va ser quan vam gaudir d’una tarda de teatre amb l’obra Els veïns de dalt.Una bona experiència,en què ,a part de l’entreteniment,vam aprendre a ressenyar una obra de teatre.

Un professor modèlic

La gran majoria d’alumnes hem coincidit a valorar molt positivament la labor del Jaume en aquest curs acadèmic.Amb la seva personalitat i experiència s’ha guanyat la confiança i el respecte de l’alumnat,la qual cosa ha facilitat l’aprenentatge.

      

Aprenentatge continuat

Tot i els coneixements adquirits,això no s’acaba aquí.Tenim un gran ventall de recursos didàctics a l’abast,que podem consultar en qualsevol moment,per exemple: l’Optimot,el Servei Lingüístic de la UOC,és a dir…Per tant,independentment del resultat de la prova final,haurem d’assolir i millorar coneixements al llarg de la nostra vida.

Alumnes del nivell C2 amb la insígnia de la classe.Junts l’han creat

Ernesto Vinitzki. Alumne del nivell C2 de Castelldefels

1 de maig del 2015