Incondicionalment

20170518_121338.jpg

Mira que ho tindria fàcil per rememorar cinc moments del curs. Podria  furgar l’arxiu fotogràfic,  recordar la primera o l’última de cada desena de sessions i ja tindria llest el relat del curs. Ara bé,  dubto que fossin els moments més significatius del curs. N’hi ha hagut tants!! Penso que heu sabut mantenir el testimoni que us va deixar el grup de l’any passat. Com ells, m’heu meravellat a cada sessió, des de la primera fins a la darrera.

Quan s’acosta el final de curs, entro en crisi. Dubto que us hagi ajudat a assolir tots els objectius que us havíeu fixat o que havíem negociat plegats. I, com ha estat la tònica habitual, m’heu aclarit aquest neguit.  Heu aconseguit que les cabòries s’esvaïssin llegint-vos els darrers textos. Heu mirat de ser originals, creatius i sorprenents. Per això, us felicito i us dono les gràcies de l’aprenentatge!

IMG_20170518_121249_548

Regals

Us he d’agrair la confiança que vau tenir ben aviat. Mai no vau qüestionar cap dels projectes, ni de les activitats que us vaig plantejar —per esbojarrats o inversemblants que fossin. Sinó al contrari, us trencàveu les banyes per veure com els podíem tirar endavant.  Us va costar escriure el resum del Llibre de les bèsties. Era difícil haver-te de fer la idea dels capítols que t’explicaven els companys.  Però ho vau aconseguir. Com amb la gravació dels vídeos. N’és un altre bon exemple. Quina manera d’acabar el primer trimestre! Impactant.

Ens vam passar tota la sessió, però quina sessió!! Feia un goig veure cada grup concentrat ultimant el guió, preparant la producció o bé anant a buscar l’escenari adequat. Això que em fèieu patir. Ja no recordo quin dels grups em va calmar:  “Jaume, tindràs el vídeo”. Dit i fet. I veure’n el resultat i  vaig  pensar: “Ens hem polit el curs en un trimestre…” Vaig sentir una enorme satisfacció: no només pels productes sinó per l’ambient de grup que es reflectia en la conversa pel  Whatsapp. Com va dir el mestre Puyal  en un partit de Barça: “Ja em puc morir”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Us agraeixo que em convencéssiu per apostar pels descansos cerebrals. Els vaig aprendre en el curs d’Innovació educativa, impartit per Laia Casas. Em van entusiasmar, tot i que em semblava que seria una gesta impossible proposar-vos-en més d’una quarantena. En vaig estar cercant per Internet. Mirava algun vídeo i m’acovardia:  “No m’hi veig.” De seguida, em vau treure les manies. Ha valgut la pena contemplar com aixecàveu el cap, els ulls com taronges i un somriure quan us proposava: “Fem un joc?” I com us hi engrescàveu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I parlant de cares, recordo com em vaig tallar de respondre l’entrevista que em va fer Joan Pol per al reportatge. Només estàveu pendents,  i ufanosos, del que anava contestant. Cada vegada estava més convençut que havíeu esdevingut un grup intel·ligent. Per tant, en el tercer trimestre, calia endegar l’operació Allò que l’examen no s’endugui. Havia d’impedir que el pànic i la por esberlessin amb un no res el que havíem anant bastint. Les dues millors classes, la de l’arenga: “Vosaltres, per què veniu: per aprendre o pel certificat?” i la de la reflexió: “Què us falta per vèncer la por?”

Celebro que valoreu tan bé escoltar Laura Borràs. De fet, és una maga que se’m va escolant des del curs passat. Primer, com a promotora dels anys literaris. És un repte, però, com tots els desafiaments, plaent muntar un curs com a eix la figura de l’escriptor de qui es commemora l’any literari. Després, perquè és un gaudi escoltar-la en alguna de les seves xerrades. Va ser molt interessant experimentar diferents punts de vista a l’hora d’opinar sobre la literatura digital. Us hi vau lluir. I alguns dels textos van tenir repercussió per les xarxes.

Recordo el dia que vam haver d’ajornar la disputa dialèctica sobre les retallades perquè alguns havíeu d’entrar a la feina. Vaig haver d’empescar-me una activitat, la de Vosaltres responeu per mi. Aquell dia  vaig aconseguir picar-vos la curiositat, però em va agradar escoltar com responíeu per mi.  Em va sorprendre que em qualifiquéssiu de respectuós. És el que pretenc sempre. Per això em destaroten els conflictes i sóc incapaç de gestionar-los, cosa que amb vosaltres no he enyorat cap pugna.

Si us he de confessar com a mèrit professional meu, són les darreres sessions. De nou, les cares que vau fer quan us vaig presentar les tres capses amb les cartes del Bestiari s. XXI. Memorable. Ves, qui diria que em faríeu emular el Rei Lear repartint-les a Anna Simon, Laura Borràs i Pere Cornellà. Havíem de regalar un joc a l’Anna.  Ens va veure que anàvem tan perduts que ens va prendre les regnes del projecte i no les va deixar fins que el vam enllestir. Calia que en lliuréssim un altre a Laura Borràs. Però també em feia molta il·lusió  oferir el tercer a Pere Cornellà perquè em va animar quan li vaig comentar la proposta del projecte i em va anar assessorant com el podíem materialitzar.  Va ser ell qui ens va facilitar la plataforma per elaborar les cartes quan vam haver d’abandonar la idea que el projecte fos una col·lecció de cromos.

M’heu fet sentir-me ben orgullós de tot el que hem fet. He comentat la qualitat dels dos últims textos, però cal destacar la tria del nostre rei, la línia del temps amb la sinopsi de la novel·la, les diferents piulades, els vídeos gramaticals, la banda sonora, la tria de l’olor per ambientar l’aula els dies de la prova, el debat sobre les retallades, els esmorzars, el Bestiari s. XXI, les exposicions orals, la haka i les cartes personals que inconscientment vau anar facilitant. María Acaso en el seu llibre La Educación Artística no son manualidades suggereix que ens hauríem de qüestionar si a l’aula despleguem les accions següents: gaudir, cavil·lar, especular, recapacitar, repassar, rumiar, madurar, preocupar-se, deliberar. I hi hauríem d’afegir tots els sinònims que ens portin a aturar-nos en comptes de produir febrilment. Doncs, som-hi, inicio la llista amb  compartir, projectar, celebrar, somriure i riure, emocionar-se, experimentar, descobrir, jugar i bastir plegats nombroses complicitats. Així doncs, encara que soni carrincló,  #orgullc2cast16 #orgulldocent

El nostre increïble pas pel C2

Com puc dir cinc moments memorables després de tot el que hem viscut en aquest curs amb el Jaume, impossible!!

Però ja està arribant el final d’aquests meravellosos dies en què hem gaudit de tots i cascadún dels petits instants.

Veig que ens estem animant i exposant tot el que hem sentit, escoltat,  compartit  i sobretot viscut en aquest curs 2016-2017 del Grup C 2de Castelldefels.

Elsveinsc2

En primer lloc, vull resaltar l’alegria de rebre la trucada del Consorci de Normalització Lingüística del que forma part Castelldefels i que amb tanta il.lusió m’havia inscrit. Però,  per l’altra banda, el respecte a l’hora de començar un nou repte a la meva vida, un nou projecte, el C2.  Allà estava jo, el dia 18 d’octubre, en la Casa de la Cultura donant-ho tot.

04_consorci_norm_linguistica_2

La presentació va ser tot un encert! Aquesta primera trobada amb els meus companys  va ser autèntica, quantes ganes tenia de que tothom em conegués. Sabia que aquest grup seria fantàstic i el nostre guia, el millor.

De quina manera el Jaume, el nostre professor, ens va donar la benvinguda. Ens va dir com puntuaríem de l’1 al 5 el nostre estat de nervis o estrès (sent 1 poc nerviós/a i 5 molt nerviós/a). Per primera vegada, jo estava tranquil.la, cosa estranya en mi ja que sóc una persona inquieta i amb molts dubtes. Penso que el Jaume transmet aquest tarannà, aquests moments de glòria, de tenir-nos sempre amb aquest afan de aprendre, d’escoltar  i de sentir-nos vius innovant en cada moment.

El Jaume,  l’innovador, el creatiu, aquests són alguns dels qualificatius que el defineixen. El Jaume, una persona que transmet només amb la mirada, amb els seus gestos, amb el seu saber estar.

Com ens has fet estimar tot allò que envolta la literatura, els llibres, els jocs, les petites estones de temps lliure entre actes i els bons recursos digitals que ens has ensenyat i que ara forma part de la nostra vida quotidiana. Ara, quan ja ha passat un temps puc dir amb total llibertat  que ens has fet  somiar, crear, elaborar i com no,  tuitejar… tot un llarg camí sembrat de frases fetes, de poemes i de un bon saber fer.

image

Orgullosos/es de lluitar contra les perles, de saber més dels continguts gramaticals, de la complexitat dels pronoms febles,  del nostre Ramon Llull i el seu Llibre de les Bèsties, de com fer un vídeo,  de com fer servir el Drive, piulades, blogs, de com hem d’elaborar un article d’opinió amb coherència i cohesió, de fer dictats, poesies de Sant Jordi i la princesa i perquè no, de fer un petit himne que ens identifiqui.

PERLA

Com ens has fet relacionar-nos, compartir i empatitzar amb cadascun de nosaltres. El Jaume ens ha sabut treure el més sincer i valuós de nosaltres, l’amor per la nostra cultura, per la nostra llengua, el català. I com de la mà de Laura Borràs ens ha transmet aquesta passió.

Aquest curs va començar amb molts dubtes i incerteses però avui no vull que s’acabi, s’ha convertit en un aprenentage continu ja que hem après jugant como ho fan els nostres infants des de l’escola bressol 0-3 i com ho hem estat fent fins ara. Jugar és aprendre i així hauria de ser sempre. Treballar per projectes, rutines i hàbits per poder viure la realitat de la nostra societat amb els peus a terra i anant descobrint

image_gallery

Per últim, agrair de tot cor al Jaume la feina ben feta sempre amb ganes de menjar-se el món i com no, als meus companys el fet de poder compartir amb ells tot aquest temps perquè em porto un trosset d’ells.

Estic convençuda que els nostres camins es tornaran a creuar així que us dic un fins aviat i visca Els Veïns del C2.

Les noves tecnologies ja estan al nostre abast

Ja estava trigant, les noves tecnologies estan cada vegada més a prop nostre. Laura Borràs ja ens ho ha transmès a la seva trobada a Reus. Com ens quedem bocabadats veient com posa nom a les coses. Com ens fa veure la força que tenen les paraules i com a poc a poc agafen moviment. És espectacular.

Laura-Borras_1415868491_3083982_651x366

Laura Borràs en una de les seves presentacions.

 I com la societat va adaptant-se a aquests processos, com anem encaminats a un món marcat increïblement per la rapidesa, pel coneixement, per la informació.

En l’actualitat, cada cop som més addictes a les noves tecnologies entre les quals podem trobar les tauletes, smartphones, ordinadors.  Trencar amb aquest hàbit en el qual estem tan involucrats avui en dia serà difícil, perquè, per experiència, començarien a veure’ns com bitxos raros.

02-03-terra

Hi ha estudis realitzats per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Ramon Llull (URL) en què els estudiants que treballen amb eines digitals en els seus aprenentatges milloren la seva ortografia d’un 20% a un 50%. Això és degut  que la correcció automàtica que et dóna l’eina digital permet fer més activitats en el mateix espai de temps, amb un feedback immediat dels resultats. Això ens porta a la conclusió que s’aprèn més ràpid.

web1_pwn-T-editorial-660

Persones pròximes a mi,  que treballen de forma manual redactant textos per a editorials molt reconegudes del panorama català s’han hagut de formar, de reinventar-se,  d’innovar, de ser diferents i  poder implicar-se en aquest món de progrés, d’avantatges; però també es troben amb un inconvenient: la pirateria. Per tant, s’han de protegir els drets d’autor. Aquest conjunt de drets legítims d’una persona sobre la seva obra de naturalesa literària, artística o científica.

images

L’editorial i l’evolució del llibre: fem un pas endavant

eOOZpwiPo3zcZ1ICi8a_Hzl72eJkfbmt4t8yenImKBVvK0kTmF0xjctABnaLJIm9

La lectura és una habilitat desenvolupada per l’ésser humà des de fa milers d’anys. En primer lloc, va ser una activitat reservada per a uns pocs privilegiats. No obstant això, amb l’evolució, els canvis socials i el creixement de les tecnologies, l’accés a la lectura, és una realitat per tothom.

tree-1704773_960_720

En principi, Laura borràs, a la seva conferència Quan les paraules cobren vida, ens  parla de la grandesa i la màgia de les paraules i el seu impacte a la comunicació, amb l’objectiu d’explicar els canvis de l’escriptura i de la lectura davant del mon digital.

La  introducció de la tecnologia ha acostat als usuaris un gran nombre de continguts als quals abans no tenien possibilitat d’accedir-hi. Han fet de la lectura una activitat diversa, amb capacitat de satisfer les preferències,  les  necessitats i les formes d’ús, que abans no hi eren. Com per exemple: l’audio-llibre, o els llibres electrònics.

child

Els nous valors  socials i les noves tendències comunicatives van portar a l’evolució de la màquina més antiga del món editorial, el llibre. Aquests canvis són complementaris dels moments creatius de la història de les lletres i de la lectura.  Aleshores, als nostres dies, es fan activitats molt diferents per dur a terme la construcció de texts. Per exemple, s’utilitzen figures, plànols,  la localització geogràfica, cal·ligrames digitals, per exemple,  Alex Gopher i The Child. Per tant, es poden transmetre els continguts de les paraules per mitjà d’un escrit; tanmateix, es poden endevinar formes innovadores d’aprenentatge, properes i agradables, per a usuaris nous al món digital.

ilpleut

Com a conclusió, innovació i creativitat són les eines necessàries per sobreviure i cada vegada acostar-nos més als nous consumidors, tot i que oferir-los productes de millor qualitat, carregats de valors implícits i atractius, des del punt més subjectiu i bàsic de les necessitats dels consumidors, pot ser l’única estratègia forta per guanyar la competència dins del mercat editorial i sobreviure davant dels productes pirates o aquells que s’aconsegueixen gratis a la xarxa.

cs1298396-02a-big

Ambalíbalu!!

Teniu raó. És molt difícil, per no dir impossible, triar un moment memorable del curs. N’hi ha hagut tants!! Ara que ja s’acaba us puc confessar que m’he sentit i em sento molt afortunat. Per altra banda, em sap greu que s’acabi, tot i que de vegades m’ha costat déu i ajuda tirar endavant el curs. De vegades, m’entrava un atac de pànic i exclamava en veu alta: “Què fem avui?” És una empresa feixuga sorprendre-us cada dia. Però era entrar a l’aula i veure-us les cares —l’espurneig dels ulls és delator—, provocàveu que tot fluís. I em passaven les dues hores volant. M’heu fet anar a buscar el cotxe sempre rememorant les sessions i sentint-me ufanós per la sensació de  bastir un projecte que cada dia que passava s’anava engrandint i eixamplant. Em sap greu que vaig ser incapaç d’anar-ho registrant al dietari d’aula.

Em vau sorprendre el dia de la taula rodona. Em pensava que no us faria gens de gràcia de convèncer Ramon Muntaner perquè formes part del personal d’un del reis del Casal d’Aragó i en canvi us hi vau implicar de valent. També em va agradar com us vau posar d’acord per representar la mata de jonc.

20151029_203219

 

 

IMG_20151029_213055

Com relata la Lídia, quan vaig aixecar el cap i vaig contemplar com seguíeu atentament les instruccions de l’Anna amb el joc dels homes llop em vaig haver de controlar per no esclafir a riure,  i m’hi vaig implicar com un més. Doncs, sí, jo també em vaig sentir com una criatura. Ara, com vam xalar!  Els experts consideren que hem d’anar traient l’infant que tenim al nostre interior.

El dia del tutorial tant l’Anna com jo ens vau fer sentir enveja. El que hauríem donat per formar part d’un dels equips. Ens queia la bava observant-vos com materialitzàveu els guions. No sé quin grup va ser més ocurrent, perquè tots destacàveu en el mateix: inventiva, originalitat, cohesió i alegria. Mira que vau fer patir a l’Anna! Es pensava que us avorria el projecte. I vau tornar a desplegar aquesta màgia el dia de gravació del vídeo de la candidatura. Us ho agreixo. Em vau fer anar de bòlit, però cofoi per la vostra entrega.


Tot va ser un pretext per donar significat a la construcció del relat digital. No m’esperava que m’obliguéssiu a presentar-m’hi. Fins i tot em preguntava si amb l’import del premi en tindríem prou per anar plegats a recollir el premi i fotre’ns fins al cul de marisc i d’albariño. Així us vau oblidar de la prova. A més, confiava en la vostra capacitat, com ho havíeu demostrat el dia del tutorial.

IMG-20160419-WA0059

Ara, si m’he quedat amb un record, doncs trio el brindis.Va ser un ardit per distreure’s del patiment de la prova. En canvi, em vau sorprendre amb els parlaments. Van ser els causants que ens embarquéssim amb la candidatura. Com assegura la Marta, no té preu totes les escenes de què he estat testimoni. I si per això cal que em lligueu a la cadira, doncs m’hi lligueu.

20160419_204634

Dimarts, em vau regalar un altre moment inoblidable mentre ideàveu el joc de l’oca. Passejava parant l’orella i escoltant les vostres conclusions, vaig pensar: “Quant talent en aquest espai!” Va ser quan se’m va escapar: “us trobaré a faltar” I ja ho veieu: Ramon Muntaner ens ha ofert un regal, un simulacre de l’exercici d’escoltar per escriure. I és que ens ho mereixem.

De totes maneres, moltes gràcies, Agus, Amparo, Ana, Carmen, Cecilia, Cristóbal, Daniel, Dolors, Esther G, Esther R, Helena, Javi, Laura, Lídia, Lorena, Marta G, Marta V, Mercè, M. José, Noemí, Sandra, Sonia, Sònia i Anna!