L’objectiu d’aquest article d’opinió és per obrir el debat de com hem d’entendre l’educació fora de l’escola i qui hauria de dur a terme aquesta tasca educativa. Moltes vegades la societat entén l’educació com una tasca que s’ha de fer preferentment a l’escola. Ara bé, aquesta tasca educativa ha de continuar fora de l’escola i en aquest espai hi ha dos pilars educatius bàsics: els pares i les institucions. En aquest punt és important tenir en compte el que deia l’informe Delors, del 1996: “l’educació té dos conceptes claus, aprendre al llarg de la vida i els quatre pilars de l’aprenentatge: conèixer, fer, viure junts i ser”.
En primer lloc, analitzarem el paper dels pares. Hi ha algunes coses que els pares podem fer amb els fills: parlar-los cada dia de l’escola, ajudar-los a crear bons hàbits i actituds de treball o llegir amb ells tan sovint com sigui possible, entre altres. Tot i això, hem de vigilar a no atabalar-los en excés.
En segon lloc, hem d’analitzar el paper de les institucions. Els governs han de treballar en equip amb l’escola, amb els pares i amb les comunitats, per fomentar l’educació dintre i fora de l’escola i per enfortir els valors i els principis ètics en el procés d’aprenentatge. En aquest sentit, no crec que la privatització de l’educació, la visió mercantilista de l’educació actual o la reducció de les assignatures humanístiques, ajudin a aconseguir aquests objectius. A més a més, cal que s’eduqui més la societat en el respecte als professionals que hi treballen; per exemple, en l’àmbit educatiu, el sanitari o la seguretat, entre altres.
També la societat civil té una gran responsabilitat en aquesta tasca educativa ja que ha de donar exemple de valors i principis ètics, la qual cosa no està succeint.
Per concloure, recordaria que hem de treballar tots plegats per respectar, satisfer i protegir el dret a l’educació, i, així, poder construir un món millor.
Finalment, m’agradaria acabar amb una cita de Confuci:
“ L’educació engendra seguretat, la seguretat engendra esperança. L’esperança engendra pau”.
Víctor Espinós Alcoverro
Els veÏns del C2 