Els alumnes i la literatura digital

Ja ho va plantejar Laura Borràs a la seva conferència amb el títol Quan les paraules cobren vida ; la concepció de la literatura digital com a nova eina d’aprenentatge. Primerament, hem de pensar que si Laura Borràs (essent una professional de la llengua i la literatura) ho veu com una eina positiva per l’ensenyament, els alumnes també ho hem d’entrendre com un avantatge; ja que som un dels col·lectius més afectats.

Per un banda, aquest nou mètode li dóna més dinamisme a l’estudi. Podem aconseguir una motivació més gran per part de l’alumnat. Imaginem-nos Don Quijote de la Mancha amb retocs digitals, penso que en ajudaria a entendre millor la gran obra literària però moltes vegades enrevessada de llegir per la seva antiguitat. Per tant, la nova eina ens facilita l’enteniment de conceptes més abstractes creant elements més tangibles.

Per altra banda, la literatura digital apropa el món de la literatura als alumnes des de ben petits, ja que des de els primers anys d’ensenyament la literatura és una assignatura que pot espantar si no es sap transmetre bé. Això va lligat amb el desinterès per aquesta matèria en el futur.

Tanmateix, el problema que es planteja al meu cap és el dilema següent: tothom tindrà la possibilitat d’accedir a aquesta nova eina o hi haurà discriminació per motius socioeconòmics? És evident la necessitat que tothom accedeixi a aquesta eina sense haver de pagar-ne un preu i així evitar les discriminacions futures. Com a alumna, penso realment que la literatura digital és una eina que complementa la literatura i la llengua, en facilita la  comprensió i és un mètode eficaç i motivador.

Finalment, s’ha desmentar que amb la literatura digital no es pretén perdre ni substituir la figura del mestre, sinó més aviat complementar-la, ja que són dues figures que poden anar juntes perfectament sense necessitat que siguin contràries.

L’editorial i l’evolució del llibre: fem un pas endavant

La lectura és una habilitat desenvolupada per l’ésser humà des de fa milers d’anys. En primer lloc, va ser una activitat reservada per a uns pocs privilegiats. No obstant això, amb l’evolució, els canvis socials i el creixement de les tecnologies, l’accés a la lectura, és una realitat per tothom.

En principi, Laura borràs, a la seva conferència Quan les paraules cobren vida, ens  parla de la grandesa i la màgia de les paraules i el seu impacte a la comunicació, amb l’objectiu d’explicar els canvis de l’escriptura i de la lectura davant del mon digital.

La  introducció de la tecnologia ha acostat als usuaris un gran nombre de continguts als quals abans no tenien possibilitat d’accedir-hi. Han fet de la lectura una activitat diversa, amb capacitat de satisfer les preferències,  les  necessitats i les formes d’ús, que abans no hi eren. Com per exemple: l’audio-llibre, o els llibres electrònics.

Els nous valors  socials i les noves tendències comunicatives van portar a l’evolució de la màquina més antiga del món editorial, el llibre. Aquests canvis són complementaris dels moments creatius de la història de les lletres i de la lectura.  Aleshores, als nostres dies, es fan activitats molt diferents per dur a terme la construcció de texts. Per exemple, s’utilitzen figures, plànols,  la localització geogràfica, cal·ligrames digitals, per exemple,  Alex Gopher i The Child. Per tant, es poden transmetre els continguts de les paraules per mitjà d’un escrit; tanmateix, es poden endevinar formes innovadores d’aprenentatge, properes i agradables, per a usuaris nous al món digital.

Com a conclusió, innovació i creativitat són les eines necessàries per sobreviure i cada vegada acostar-nos més als nous consumidors, tot i que oferir-los productes de millor qualitat, carregats de valors implícits i atractius, des del punt més subjectiu i bàsic de les necessitats dels consumidors, pot ser l’única estratègia forta per guanyar la competència dins del mercat editorial i sobreviure davant dels productes pirates o aquells que s’aconsegueixen gratis a la xarxa.

Gent gran a la nova Societat

La literatura digital un tema de debat molt actual que consisteix a adaptar la tecnologia a l’ensenyament clàssic. Per aquesta raó, Laura Borràs, directora de l’Acadèmia de les Lletres Catalanes, ha fet un vídeo explicatiu per defensar el seu ús. Vídeo de Laura Borràs

Des del meu punt de vista, aquesta novetat és una gran limitació per la gent de la nostra edat i per aquesta raó considero que hem de frenar una mica aquesta revolució tecnològica.

Per una banda, quan jo era petita, hi havia pocs llibres. Quan es va inventar la impremta, va ser un canvi radical a les nostres vides, però tothom es va poder adaptar fàcilment. Aquest canvi d’avui dia, és difícil per la gran majoria de nosaltres.

Per una altra banda, penseu en la joventut actual. Depenen del mòbil, de la tauleta, de l’ordinador… Tot això els limita el temps per estudiar i per dedicar als amics i familiars. No podem fer que tota la formació sigui mitjançant aquests dispositius.

Finalment, s’ha de tenir en compte la nostra capacitat reduïda per adaptar-nos als canvis. És cosa inevitable per l’edat. Poseu-vos en la nostra situació per un moment.

Per concloure, m’agradaria que la tecnologia s’adaptés més a nosaltres i que no desaparegués completament allò que durant molts anys ha estat la nostra base: la literatura clàssica, els llibres, l’escriptura tradicional… No ens poden limitar a gaudir de tot això pel simple fet de ser generacions anteriors.