Quan les paraules cobren vida

El passat mes de novembre de 2013 l’actual directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), membre de l’International Advisory Board of Electronic Literature i professora de la UB, Laura Borràs Castanyer, va protagonitzar una ponència titulada Quan les paraules cobren vida, des de la ciutat de Reus, en el marc de les conferències TEDTalks amb la qual  va endegar un debat profund i personalíssim sobre “el poder i la realitat de les paraules”, perquè “les paraules tenen vida, parlen de la vida, creen el món, amb elles pensem el món, qui som i què fem”.

Durant l’acte, Laura Borràs va convidar l’auditori a reflexionar sobre la transformació de les paraules en contacte amb les tecnologies digitals agafant com a punt de partida la seva tesi doctoral La bogeria a l’Edat Mitjana, en què analitza l’eclosió que experimenten les paraules de la mà de les tecnologies, les quals –les paraules- “poden tenir, fins i tot, moviment físic”. De fet, no va sorprendre atenent que està especialitzada en camps tan interessants com la literatura medieval i la literatura electrònica (particularment les xarxes 2.0). Les paraules també són sentiments i “cada paraula és un batec de vida”, va explicar en un instant de record a la poetessa i escriptora Joana Raspall de la qual, aquell any, es commemorava el centè aniversari.

Per tal d’enriquir la conferència, es va valdre de suports videogràfics i informàtics (Google convertit en una màquina d’escriure, per exemple), per cloure que “les màquines ens ajuden a llegir el món”. “La paraula busca una aliança amb l’espai (…), vol esdevenir imatge d’ella mateixa” –seria el cas dels cal·ligrames; paraules animades que volen dir-nos quelcom en una doble dimensió la verbal i la icònica (la materialitat del llenguatge segons Salvat Papasseit)-. L’espectador també va poder-se endinsar a la Nova York tipogràfica d’Alex Gopher; Nova York escrita per poder ser llegida pels ulls. Finalment, la ponent va tractar com els dispositius tàctils (tauletes) són una nova manera de llegir les paraules, de repensar la relació entre el continent i el contingut, en definitiva repensar la manera de fer literatura a través de les app’s digitals.

En definitiva, després de sentir Laura Borràs ens plantegem si serem capaços de desfer-nos definitivament del llibre, la tecnologia més potent i poderosa. La història fa pensar que no; el llibre ha conseguit mantenir-se, al llarg dels temps, sense pràcticament cap mena de competència.

L’editorial i l’evolució del llibre: fem un pas endavant

La lectura és una habilitat desenvolupada per l’ésser humà des de fa milers d’anys. En primer lloc, va ser una activitat reservada per a uns pocs privilegiats. No obstant això, amb l’evolució, els canvis socials i el creixement de les tecnologies, l’accés a la lectura, és una realitat per tothom.

En principi, Laura borràs, a la seva conferència Quan les paraules cobren vida, ens  parla de la grandesa i la màgia de les paraules i el seu impacte a la comunicació, amb l’objectiu d’explicar els canvis de l’escriptura i de la lectura davant del mon digital.

La  introducció de la tecnologia ha acostat als usuaris un gran nombre de continguts als quals abans no tenien possibilitat d’accedir-hi. Han fet de la lectura una activitat diversa, amb capacitat de satisfer les preferències,  les  necessitats i les formes d’ús, que abans no hi eren. Com per exemple: l’audio-llibre, o els llibres electrònics.

Els nous valors  socials i les noves tendències comunicatives van portar a l’evolució de la màquina més antiga del món editorial, el llibre. Aquests canvis són complementaris dels moments creatius de la història de les lletres i de la lectura.  Aleshores, als nostres dies, es fan activitats molt diferents per dur a terme la construcció de texts. Per exemple, s’utilitzen figures, plànols,  la localització geogràfica, cal·ligrames digitals, per exemple,  Alex Gopher i The Child. Per tant, es poden transmetre els continguts de les paraules per mitjà d’un escrit; tanmateix, es poden endevinar formes innovadores d’aprenentatge, properes i agradables, per a usuaris nous al món digital.

Com a conclusió, innovació i creativitat són les eines necessàries per sobreviure i cada vegada acostar-nos més als nous consumidors, tot i que oferir-los productes de millor qualitat, carregats de valors implícits i atractius, des del punt més subjectiu i bàsic de les necessitats dels consumidors, pot ser l’única estratègia forta per guanyar la competència dins del mercat editorial i sobreviure davant dels productes pirates o aquells que s’aconsegueixen gratis a la xarxa.