Aprenentatge 4.0

          Des de fa un temps, tot i que a mi no em cal aquesta titulació oficial per motius d’estudis o de feina, tenia clar que volia millorar els meus coneixements de la llengua catalana i l’estil a l’hora d’escriure. Però el que va ser una absoluta sorpresa va ser la metodologia emprada en aquestes sessions.

          N’he fet molts de cursos durant la meva carrera professional, però mai havia treballat amb l’aprenentatge cooperatiu. I ha estat tota una agradable sorpresa. Un dels aspectes principals és que tots els assistents a les sessions hem anat, des de la primera jornada, deixant anar prejudicis   i ens hem anat desinhibint. Crec que hem arribat a formar una bona pinya i la feina ha estat respectuosa i molt constructiva. Dia a dia ens hem adonat com ha millorat el nostre nivell de redacció i d’escriptura. Hem parat més compte amb l’ortografia, accents, comes, punts i punts i a part, etc. Treballant conjuntament hem revisat actes, hem jugat, hem viatjat imaginàriament,hem millorat les competències 4.0 i jo, fins i tot, m’he casat! Imaginàriament, és clar.

          Aquest concepte de l’aprenentatge cooperatiu  inclou verbs com implicar-nos, imaginar, divertir-se, desinhibir-se, treballar, ajudar i confiar. No són els únics conceptes però crec que  em serveixen per definir les sensacions que m’ha transmès i a les quals espero haver col·laborat una mica . És una metodologia que, si ens hi capbussem, treu les millors coses que tenim com alumnes. Qui és més tímid ha d’obrir-se i  a qui és més agosarat  se’l vehicula amb les activitats i els jocs.

            Jo vaig fer els estudis universitaris ja fa força anys i la metodologia pedagògica consistia en hores i hores d’estudi memoritzant els llibres. Aquestes sessions m’han servit per aprendre a gaudir amb l’estudi i a gaudir aprenent, que no és poca cosa. A més a més, ha estat molt suggestiu poder treballar eines i xarxes socials com Twitter, Youtube, blogs,… Segur que podré aplicar-ho a altres estudis que faré. N’estic segur!!!

MOMENTS

 

A l’octubre vam començar un nou curs de català, el C2, em venen al cap records dels meus inicis al  nivell elemental, la mateixa clase,  però diferents companys, resulta una mica estrany.

Ha estat un curs molt intens i dinàmic,  amb una metodologia educativa totalment diferent, ple d’activitats tan dins com fora de l’aula i novetats tecnològiques, difícill  triar només un momento.

Tenia clar  que la metodologia no sería la tradicional ,però no esperava que fos tan innovadora , recordo la cara de sorpresa dels companys el primer dia i  en concret el comentari d’una companya que va manifestar en diverses ocasions la seva mala experiència en un altre curs de català del mateix nivell.

Les classes han estat una sorpresa rera l’altra,  la forma de presentar-nos el primer dia,   descobrir el   QR Code, el joc de les 12 pistes , l’enigma del número 75, Ramon Muntaner, tot això només seria el principi, vam continuar amb Twitter, Kahoot!, Drive, la línea del temps, WordPress, teatre en català…

Recordo que el primer dia  vaig tornar a casa contenta i satisfeta i amb ganes d’explicar-ho a la meva família i crec, que  no vaig ser l’única.

La motivació es va mantenir durant tot el curs, i això , no és fàcil d’aconseguir.

Sonia Ballano

L’AVENTURA DEL PRIMER DIA

En aquesta entrada us explicaré el primer dia de classe del C2 de català amb el professor Jaume, que per mi va ser un dels dies més memorables del curs.

Recordo que vam començar amb un primer joc de presentació dient el nostre nom separat en síl·labes i incloent un gest. Va ser molt divertit i així va ser com vaig aprendre el primer dia tots els noms dels meus companys/es. Tot seguit, vam fer una activitat per presentar-nos enganxant amb cinta adhesiva el nostre nom a la paret i tot passejant per la classe, havíem de preguntar a un altre company/a coses de la seva vida i apuntar-ho al paper amb el seu nom. Després, vam agafar un dels papers i vam fer la presentació del company/a que ens havia tocat. Vam començar amb unes activitats originals, motivadores, dinàmiques i innovadores.

Més tard, el professor ens va fer entreveure com seria el curs: ens va lliurar el pla de curs amb els seus objectius, el calendari i l’avaluació. Ens va presentar quin seria en nostre centre d’interès, l’ús important de les noves tecnologies, la metodologia que empraria: gamificació,  treball cooperatiu…

Ens va introduir que treballaríem al voltant de Ramon Muntaner ja que enguany commemorem el seu naixement (fa 750 anys). També vam utilitzar un codi QR per llegir un comentari dels antics alumnes del C2 (que també explicaven les seves vivències durant el curs). I finalment, ens va explicar que cada dia s’havia de fer una casella i que el darrer dia del curs, jugaríem al joc de l’oca de Ramon Muntaner.

Per concloure, la primera sessió va ser una petita mostra del com aprendríem durant el curs, de forma cooperativa i lúdica. I recordant aquell dia he pogut comprovar com mitjançant el joc es potencia la motivació, l’esforç, l’equip… com quan érem petits i tot ho apreníem jugant. Així em vaig sentir aquell dia, com una nena amb ganes d’aprendre jugant.

 

 

Jugar és la millor manera d’aprendre

Fa temps que tenia pendent d’obtenir la titulació del nivell C2 de català, atès que dóna puntuació en els concursos d’oposicions internes de la meva feina. Fa quatre anys vaig fer el curs del mateix nivell a la Universitat Autònoma de Barcelona.  Les classes van ser semipresencials i la metodologia era completament diferent.  Calia memoritzar tot el temari.  Es tractava de vomitar tota la informació que havies après en un full de paper. Això és el que ens han ensenyat des  que anem a l’escola i potser ens va servir en un primer moment a tenir una base de coneixements sòlids. Però us recordeu d’aquesta informació que vau memoritzar? Quant de temps vau trigar d’ oblida-la? Actualment sóc alumne del nivell  C2 de català del Consorci per la Normalització Lingüística, a Castelldefels, i m’agradaria explicar-vos la meva experiència durant el curs que vam iniciar el mes d’octubre de 2014.

D’entrada, els alumnes del curs ens va sorprendre molt la metodologia de treball que duia a terme el nostre professor Jaume. Es tractava d’assolir reptes que ens proposaven i que segons el professor eren “els veïns” els encarregats d’inventar-se aquests reptes. En Jaume va dipositar en nosaltres tota la seva confiança, la forma d’ensenyar era completament autodidàctica i es basava en la interacció amb la resta de companys, per tal d’arribar a una conclusió general. Arran d’això, entre tots ens ajudàvem a  establir un esquema general  per acabar l’exercici de manera individual i amb èxit.  Cal destacar que el primer gran repte va ser la construcció d’un símbol del grup, però per què volíem un símbol del grup? Què havia de significar? Entre tots vam construir un arbre amb material que cadascú va portar de casa seva. A l’interior de cada fulla de l’arbre hi vam col·locar una tira de paper que contenia una frase que en Jaume ens va donar a cadascú de nosaltres. Recordo que a la meva tira de paper posava: No vaig treballar mai a la meva vida, tot va ser diversió. Doncs bé, si feu la interpretació d’aquesta frase podreu veure en què consisteix aquesta nova forma de aprenentatge i  que en Jaume ens ha mostrat durant tot el curs.

   

D’una banda, cada dia assignàvem a tres persones per fer un resum dels exercicis que  havíem fet a classe, les fotografies de les activitats i per  escollir  una cançó que tingués relació amb la sessió. Enviàvem tot això a en Jaume per tal que ho publiqués al blog del Servei. Aquest sistema va constituir una eina de consulta per als alumnes que no podien assistir aquell dia a classe i ens va facilitar l’estudi del material didàctic. D’altra banda,  ens cridava molt l’atenció que la distribució de la classe mai acabava tal i com havíem començat. Cada dia es formaven nous grups per debatre o realitzar les activitats que ens encomanava el professor. D’aquesta forma manteníem el contacte amb tots els alumnes del curs, fet que va ajudar a crear un bon ambient de treball i cohesió grupal. Cal destacar que en Jaume ens feia  cercar informació referent a propostes que fèiem a classe i posteriorment cadascú plantejava la seva aportació exposant l’opinió. D’aquesta  manera el professor ens va mantenir atents, participatius i sobretot ens vam divertir molt.

 

En resum, els dies i les hores de classe passaven cada cop més ràpid. Les unitats finalitzaven i en començàvem de noves i sense adonar-nos  memoritzàvem i interiotzàvem els coneixements que ens facilitaven a classe.  A cada unitat els veïns ens proposaven un nou repte: un article d’opinió sobre l’article de Civilització tòxica; una argumentació sobre el documental de Ciutat Morta; un parlament breu a classe; la realització d’un falca publicitària;una entrada en un blog sobre viatges, moda o decoració i una ressenya sobre l’obra de teatre Els veïns de dalt. Encara que en Jaume mai no ens va explicar qui eren els veïns i va deixar que cadascú s’imaginés el que volgués, tot i això  sabíem que eren els professors del centre els quals  fixaven els objectius del curs. Per tant, va resultar una forma nova i divertida d’enviar deures als alumnes. Només he de dir-vos que ha estat un plaer jugar amb vosaltres!

 

L’APRENENTATGE MITJANÇANT EL JOC

Vaig apuntar-me al Servei Local de Català de Castelldefels (SLC) per treure’m el nivell D de Català. Sempre havia volgut treure-me’l però mai havia tingut el convenciment per fer-ho. Els motius eren tornar a estudiar novament, deures, exàmens , llibres per aquí , llibres per allà, és a dir , la metodologia tradicional i això em creava molta angoixa. Finalment  vaig haver de treure-me’l i així aconseguir punts per poder treballar al costat de casa. Vaig deixar enrere l’angoixa i em vaig apuntar al SLC mentre intentava pensar  positivament.

La meva sorpresa va ser quan van començar les classes  ja que esperava que comencessin amb una estructura definida mitjançant llibres de textos, temaris, apunts,  diccionaris i un professor  autoritari. Em vaig quedar sorprès per la metodologia utilitzada ja que des d’un començament ens van fer treballar en grup, a més a la tercera o quarta sessió entre tots havíem de construir un arbre com a símbol de la nostra classe.

      

Les sessions passaven  i jo esperava que ens donessin un temari mentre pensava que tot això de treballar en grup era per despistar-nos. Finalment vaig entendre la metodologia que utilitzava el nostre professor, es a dir, utilitzar el joc i la tasca en grup com a metodologia de treball per tal d’influir i motivar  les persones.  I efectivament, a mesura que avançava el curs aprenia moltíssim i veia que el meu català millorava. Durant vuit mesos hem fet de tot, el resum d’un text, una notícia , un article d’opinió, la ressenya d’una obra de teatre,  un informe , hem repassat gramàtica, pronoms febles etc …

   

Per concloure, aquesta nova metodologia anomenada gamificació ha funcionat . He après molt i m’ho he passat d’allò més bé treballant en grup. A més, he conegut un grup de persones increïbles amb les quals tinc moltes coses en comú. També puc dir que he tingut un  professor, en Jaume , que m’ha ensenyat una altra manera d’aprendre, ha utilitzat les noves tecnologies com a eina d’aprenentatge i ha aconseguit que m’interessi  més encara el català. Crec de debò que si a la meva època d’institut hagués tingut aquesta nova metodologia segur que podria haver arribat més lluny.

   

APRENDRE DE FORMA DIFERENT

Aquest escrit tracta d’una reflexió personal sobre el meu pas pel curs de català del nivell C2. Els objectius principals que em va dur a inscriure’m en el curs van ser millorar el nivell de català en l’àmbit escrit i adquirir el títol, ja que professionalment significa l’ampliació dels mèrits.

La sorpresa o la incertesa va arribar quan, el Jaume ens va plantejar el desenvolupament del curs com un joc, una altra forma d’aprendre diferent a la que estem acostumats, proposant activitats en què el joc fos l’element fonamental en el procés d’aprenentatge. Així mateix, el joc ens ha motivat suficient per participar, comprometre’ns i gaudir.  En síntesi, aprendre amb facilitat.

Cal fer una especial referència al treball en grup que hem dut a terme durant tot el curs. El professor ens plantejava temes per reflexionar així com per intercanviar idees. A partir d’això elaboràvem treballs individuals i superàvem reptes que ens ajudarien a millorar a poc a poc el nostre nivell. Una de les eines que el Jaume ha fet molt d’ús ha estat les noves tecnologies “les TIC” i que ens ha engrescat a utilitzar-les com l’Instagram, el Dropbox, un blog…

És important recordar un dels escrits que m’ha estat més difícil de preparar.  Va ser sobre el documental Ciutat morta. Vaig haver d’escriure un article d’opinió i posar-me en el paper d’un polític. D’altra banda, és amb el que estic més satisfeta.

La gran incògnita durant tot el curs ha estat qui són els veïns?  Han servit com un fil conductor del curs per tal de plantejar reptes. Descobrir la identitat dels veïns és difícil però ja queda poc per a posar noms al gran interrogant.

D’una forma breu, he de destacar positivament el paper d’en Jaume, un professor que ens ha fet de guia en aquest camí d’aprenentatge. Una persona que no només m’ha ensenyat el primer objectiu, millorar el nivell de català, sinó també posar en pràctica la seva forma d’ensenyar. Ara en la meva classe hi ha petits secretaris, reporters fotogràfics i intento que el joc estigui present ja que els aporta un sentit d’autonomia, competència i relació que els motiva a aprendre.