Les noves tecnologies ja estan al nostre abast

Ja estava trigant, les noves tecnologies estan cada vegada més a prop nostre. Laura Borràs ja ens ho ha transmès a la seva trobada a Reus. Com ens quedem bocabadats veient com posa nom a les coses. Com ens fa veure la força que tenen les paraules i com a poc a poc agafen moviment. És espectacular.

Laura Borràs en una de les seves presentacions.

 I com la societat va adaptant-se a aquests processos, com anem encaminats a un món marcat increïblement per la rapidesa, pel coneixement, per la informació.

En l’actualitat, cada cop som més addictes a les noves tecnologies entre les quals podem trobar les tauletes, smartphones, ordinadors.  Trencar amb aquest hàbit en el qual estem tan involucrats avui en dia serà difícil, perquè, per experiència, començarien a veure’ns com bitxos raros.

Hi ha estudis realitzats per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Ramon Llull (URL) en què els estudiants que treballen amb eines digitals en els seus aprenentatges milloren la seva ortografia d’un 20% a un 50%. Això és degut  que la correcció automàtica que et dóna l’eina digital permet fer més activitats en el mateix espai de temps, amb un feedback immediat dels resultats. Això ens porta a la conclusió que s’aprèn més ràpid.

Persones pròximes a mi,  que treballen de forma manual redactant textos per a editorials molt reconegudes del panorama català s’han hagut de formar, de reinventar-se,  d’innovar, de ser diferents i  poder implicar-se en aquest món de progrés, d’avantatges; però també es troben amb un inconvenient: la pirateria. Per tant, s’han de protegir els drets d’autor. Aquest conjunt de drets legítims d’una persona sobre la seva obra de naturalesa literària, artística o científica.

Les noves tecnologies i les paraules

Les anomenades noves tecnologies, sempre en procés d’innovació i per tant sempre noves, s’han implantat amb força en el nostre entorn quotidià.

Pels editors, els qui publiquen els texts d’un autor, la música, els dibuixos o les imatges, aquest repte esdevé sovint un entrebanc. El paper perd protagonisme enfront d’un medi molt més àgil i captivador.

Les paraules que fins ara ens arribaven fixes en un llibre, diari o revista, ara tenen vida. Als professionals de la paraula escrita els cal cercar noves maneres d’arribar al lector. Cal convèncer els lectors que el mon digital permet accedir a l’escriptura, sigui l’estil que sigui, d’una manera més àgil, en qualsevol lloc i moment. Però sobretot, cal que l’editor entengui que la manera d’arribar al lector ha canviat, amb els seus avantatges i potser molts entrebancs.

A l’editor li ha calgut un reciclatge. Les grans màquines d’impressió ja no poden generar el mateix volum de premsa o literatura escrita; la logística per fer arribar el producte als punts de venda, ha sofert un canvi important; la despesa de tones de paper, amb un gran perjudici ecològic, ja no té sentit.

Per això, ara li cal reconduir el negoci. I aquí, en aquesta conversió, topem amb el que poden ser avantatges i amb allò que esdevé un gran perjudici.

Entenc que els avantatges son el poder arribar a tothom; poder transmetre la paraula acompanyada de símbols; permetre al lector interactuar; fer arribar la notícia en el mateix moment que es produeix i sobretot donar possibilitats d’arribar a més fonts. Cal un esforç per donar allò que l’usuari avui necessita.

Per contra topem amb el problema de la pirateria, amb la captació de recursos i amb la disminució de llocs de treball. Per això cal conscienciar que també hem de pagar per les paraules que ordenades, contrastades i degudament elaborades ens arriben per via digital, sigui amb un petit cànon o per la inserció d’anuncis. Cal revolucionar el mon laboral i actualitzar tècnics que transmetin les paraules d’una manera diferent. Aquesta revolució no s’aturarà, és imprescindible moure’s al mateix pas.

Malgrat tot, m’agradaria acabar amb un homenatge al llibre, el llibre de paper imprès que mai no morirà; un homenatge al plaer d’obrir un llibre i de tenir-lo a les mans. El gran repte és la convivència d’ambdós mitjans.

 

ES POT VIURE NOMÉS D’ESCRIURE EN LA SOCIETAT DIGITAL?

La societat està canviant i les noves tecnologies fan que la gent tingui accés al treball dels escriptors de forma gratuïta. Això suprimeix els drets d’autor considerablement. Nosaltres com escriptores, juguem amb les paraules i juguem amb les noves tecnologies. Intentem fer arribar al màxim de gent les nostres idees. L’impacte visual de les noves tecnologies va a favor de la difusió de les nostres idees i obre un ventall molt gran de possibilitats. Ens podem remetre a l’exposició de la Laura Borràs, que és un clar exemple de com les paraules cobren vida. Començant amb cal·ligrames, passant pels jocs de paraules que gràficament ens descriuen el caos de Nova York i acabant aprenent a cosir un vestit de paraules.

Nosaltres mateixes, en el dia a dia d’escriure, trobem un gran suport en les noves tecnologies. Ens fan més fàcil la feina. Permeten que accedim als treballs de companys de referència amb facilitat. Permeten consultar ràpidament dades importants per situar fets determinats i situacions específiques dins  les nostres històries. Ens ajuden a recrear el marc històric d’una època. Ens permeten conèixer els nostres lectors amb certa immediatesa…..no acabaríem mai de lloar els avantatges de les noves tecnologies. Tanmateix, les idees són úniques, els conceptes, la manera com cosim aquestes idees. El perquè volem donar una puntada a la dreta i no a l’esquerra. Això no ens ho pot donar cap tecnologia, és intrínsecament humà; és únic i cal protegir-lo amb els drets d’autor.

Malgrat  el nostre esforç per arribar a vosaltres, trobem que el camí es difícil. El principal inconvenient és com preservar els drets d’autor. La pirateria digital fa aquesta tasca impossible. Nosaltres no podem ni volen deixar d’escriure perquè és la nostra vocació. És un art.És costós física i psíquicament, és una necessitat vital.

Fem una crida a la societat: Aturem la pirateria digital.

ES POT VIURE NOMÉS D’ESCRIURE EN LA SOCIETAT DIGITAL?

La societat està canviant i les noves tecnologies fan que la gent tingui accés al treball dels escriptors de forma gratuïta. Això suprimeix els drets d’autor considerablement. Nosaltres, com escriptores, juguem amb les paraules i juguem amb les noves tecnologies. Intentem fer arribar al màxim de gent les nostres idees. L’impacte visual de les noves tecnologies va a favor de la difusió de les nostres idees i obre un ventall molt gran de possibilitats. Ens podem remetre a l’exposició de Laura Borràs, que és un clar exemple de com les paraules cobren vida, començant amb cal·ligrames, passant pels jocs de paraules que gràficament ens descriuen el caos de Nova York i acabant aprenent a cosir un vestit de paraules.

Nosaltres mateixes, en el dia a dia d’escriure, trobem un gran suport en les noves tecnologies. Ens fan més fàcil la feina. Permeten que accedim als treballs de companys de referència amb facilitat. Permeten consultar ràpidament dades importants per situar fets determinats i situacions específiques de les nostres històries. Ens ajuden a recrear el marc històric d’una època. Ens permeten conèixer els nostres lectors amb certa immediatesa…..no acabaríem mai de lloar els avantatges de les noves tecnologies. Tanmateix, les idees són úniques, els conceptes, la manera com cosim aquestes idees. El perquè volem donar una puntada a la dreta i no a l’esquerra. Això no ens ho pot donar cap tecnologia, és intrínsecament humà; és únic i cal protegir-lo amb els drets d’autor.

 

 

Malgrat  el nostre esforç per arribar a vosaltres, trobem que el camí és difícil. El principal inconvenient és com preservar els drets d’autor. La pirateria digital fa aquesta tasca impossible. Nosaltres no podem ni volem deixar d’escriure perquè és la nostra vocació, és un art, és costós física i psíquicament, és una necessitat vital.

Fem una crida a la societat: aturem la pirateria digital.

quan les paraules cobren vida

L’AVENTURA DEL PRIMER DIA

En aquesta entrada us explicaré el primer dia de classe del C2 de català amb el professor Jaume, que per mi va ser un dels dies més memorables del curs.

Recordo que vam començar amb un primer joc de presentació dient el nostre nom separat en síl·labes i incloent un gest. Va ser molt divertit i així va ser com vaig aprendre el primer dia tots els noms dels meus companys/es. Tot seguit, vam fer una activitat per presentar-nos enganxant amb cinta adhesiva el nostre nom a la paret i tot passejant per la classe, havíem de preguntar a un altre company/a coses de la seva vida i apuntar-ho al paper amb el seu nom. Després, vam agafar un dels papers i vam fer la presentació del company/a que ens havia tocat. Vam començar amb unes activitats originals, motivadores, dinàmiques i innovadores.

Més tard, el professor ens va fer entreveure com seria el curs: ens va lliurar el pla de curs amb els seus objectius, el calendari i l’avaluació. Ens va presentar quin seria en nostre centre d’interès, l’ús important de les noves tecnologies, la metodologia que empraria: gamificació,  treball cooperatiu…

Ens va introduir que treballaríem al voltant de Ramon Muntaner ja que enguany commemorem el seu naixement (fa 750 anys). També vam utilitzar un codi QR per llegir un comentari dels antics alumnes del C2 (que també explicaven les seves vivències durant el curs). I finalment, ens va explicar que cada dia s’havia de fer una casella i que el darrer dia del curs, jugaríem al joc de l’oca de Ramon Muntaner.

Per concloure, la primera sessió va ser una petita mostra del com aprendríem durant el curs, de forma cooperativa i lúdica. I recordant aquell dia he pogut comprovar com mitjançant el joc es potencia la motivació, l’esforç, l’equip… com quan érem petits i tot ho apreníem jugant. Així em vaig sentir aquell dia, com una nena amb ganes d’aprendre jugant.