La cultura de mar i platja ha adquirit molta importància al llarg de la història catalana. En un inici, es considerava un luxe poder disposar de temps per gaudir d’unes hores a la platja i ara és el dia a dia de moltes persones.
A tots els fanàtics del mar, la platja i tot el que s’hi relaciona, queden meravellats quan veuen imatges de les platges paradisíaques de la Polinèsia, Tailàndia, entre d’altres. Molts d’aquets llocs són zones verges, verdes i sense que s’observi l’acció de l’home. La seva simple imatge ja és un reclam turístic.
Si traslladem aquest escenari a la platja de Castelldefels, és tot el contrari. Arreu del litoral trobem milers de reclams publicitaris pel mig de la sorra i pel passeig. S’haurien de retirar tots aquells dispositius que alteren el paisatge natural del litoral de Castelldefels.
Els principals motius que em porten a pensar així són sobretot les deixalles que trobem derivades d’aquesta publicitat humana gratuïta: cartells anunciadors al mig de la sorra, els tríptics que surten volant i que arriben fins arran de mar, etc.
En l’àmbit jurídic també s’ha de tenir en compte que existeix una normativa municipal que prohibeix col·locar qualsevol dispositiu publicitari, anunciador o recreatiu a menys de 40 metres a nivell de mar.
Tots ens hem trobat, a ple mes d’agost, la platja plena de: famílies, persones fent esport, gent gran que passeja, venedors ambulants, nens jugant, etc. i a més a més has d’anar esquivant cartells al passeig i brutícia a la sorra. Molt lluny d’aquelles platges que molts de nosaltres somniem anar en algun moment de la vida i que no tenen res més que la seva bellesa natural sense l’acció de la mà de l’home. Reflexionem una mica sobre aquest tema, no?
Els veÏns del C2 