El nostre increïble pas pel C2

Com puc dir cinc moments memorables després de tot el que hem viscut en aquest curs amb el Jaume, impossible!!

Però ja està arribant el final d’aquests meravellosos dies en què hem gaudit de tots i cascadún dels petits instants.

Veig que ens estem animant i exposant tot el que hem sentit, escoltat,  compartit  i sobretot viscut en aquest curs 2016-2017 del Grup C 2de Castelldefels.

En primer lloc, vull resaltar l’alegria de rebre la trucada del Consorci de Normalització Lingüística del que forma part Castelldefels i que amb tanta il.lusió m’havia inscrit. Però,  per l’altra banda, el respecte a l’hora de començar un nou repte a la meva vida, un nou projecte, el C2.  Allà estava jo, el dia 18 d’octubre, en la Casa de la Cultura donant-ho tot.

La presentació va ser tot un encert! Aquesta primera trobada amb els meus companys  va ser autèntica, quantes ganes tenia de que tothom em conegués. Sabia que aquest grup seria fantàstic i el nostre guia, el millor.

De quina manera el Jaume, el nostre professor, ens va donar la benvinguda. Ens va dir com puntuaríem de l’1 al 5 el nostre estat de nervis o estrès (sent 1 poc nerviós/a i 5 molt nerviós/a). Per primera vegada, jo estava tranquil.la, cosa estranya en mi ja que sóc una persona inquieta i amb molts dubtes. Penso que el Jaume transmet aquest tarannà, aquests moments de glòria, de tenir-nos sempre amb aquest afan de aprendre, d’escoltar  i de sentir-nos vius innovant en cada moment.

El Jaume,  l’innovador, el creatiu, aquests són alguns dels qualificatius que el defineixen. El Jaume, una persona que transmet només amb la mirada, amb els seus gestos, amb el seu saber estar.

Com ens has fet estimar tot allò que envolta la literatura, els llibres, els jocs, les petites estones de temps lliure entre actes i els bons recursos digitals que ens has ensenyat i que ara forma part de la nostra vida quotidiana. Ara, quan ja ha passat un temps puc dir amb total llibertat  que ens has fet  somiar, crear, elaborar i com no,  tuitejar… tot un llarg camí sembrat de frases fetes, de poemes i de un bon saber fer.

Orgullosos/es de lluitar contra les perles, de saber més dels continguts gramaticals, de la complexitat dels pronoms febles,  del nostre Ramon Llull i el seu Llibre de les Bèsties, de com fer un vídeo,  de com fer servir el Drive, piulades, blogs, de com hem d’elaborar un article d’opinió amb coherència i cohesió, de fer dictats, poesies de Sant Jordi i la princesa i perquè no, de fer un petit himne que ens identifiqui.

Com ens has fet relacionar-nos, compartir i empatitzar amb cadascun de nosaltres. El Jaume ens ha sabut treure el més sincer i valuós de nosaltres, l’amor per la nostra cultura, per la nostra llengua, el català. I com de la mà de Laura Borràs ens ha transmet aquesta passió.

Aquest curs va començar amb molts dubtes i incerteses però avui no vull que s’acabi, s’ha convertit en un aprenentage continu ja que hem après jugant como ho fan els nostres infants des de l’escola bressol 0-3 i com ho hem estat fent fins ara. Jugar és aprendre i així hauria de ser sempre. Treballar per projectes, rutines i hàbits per poder viure la realitat de la nostra societat amb els peus a terra i anant descobrint

Per últim, agrair de tot cor al Jaume la feina ben feta sempre amb ganes de menjar-se el món i com no, als meus companys el fet de poder compartir amb ells tot aquest temps perquè em porto un trosset d’ells.

Estic convençuda que els nostres camins es tornaran a creuar així que us dic un fins aviat i visca Els Veïns del C2.

#c2cast16 Gràcies

Suposo que si escric això, és perquè ens queda poc curs per davant. Ho sé perquè sembla ahir quan llegia els textos dels companys de l’any passat, explicant la seva experiència del curs C2 de català. Tots ells parlaven d’una nova forma d’ensenyament, molt alternativa al que coneixien fins al moment i que realment era molt divertida i enriquidora. No m’imaginava mai per on aniria la cosa però avui dia, que ja ho he viscut, opino igual que ells. Per aquesta raó explicaré la meva vivència del curs amb la intenció d’animar a la gent a viure-ho.

Recordo el primer dia de classe, estava molt nerviosa pel fet de conèixer gent nova, un espai nou i un professor que no sabia com seria. Doncs bé, tot això es va passar en un tres i no res. El Jaume té una capacitat increïble per fer les coses més fàcils i sobretot, per fer-te sentir com a casa.

Una part molt important de les classes han sigut les perles. És al·lucinant el que he après mitjançant aquesta metodologia, mai ho hagués imaginat. El fet que una persona escrigui l’acta i després la corregim entre tots a classe, és una manera molt constructiva d’aprendre.

Aquest any, Ramon Llull ha estat un dels principals protagonistes. Mitjançant la lectura del Llibre de les Bèsties, hem treballat gran part dels continguts del curs sense adonar-nos-en. El que considero més important és que tot ho hem fet en equip, variant sempre els components del grup, cosa que millora notablement la relació entre els companys. Sembla que amb tot això hàgim fet molta cosa: perles, lectures, activitats… Però el Jaume, que vol desenvolupar el seu estil d’aprenentatge, no deixava que ens atabaléssim gaire.  A mitja classe sempre feia un joc per tal de desconnectar de l’activitat anterior i començar amb la següent. He de dir que més d’una vegada eren jocs en els quals havies de fer algunes ximpleries i jo, que em considero una persona vergonyosa, les feia encantada de la vida!                                                                                                                       Per últim, vull fer referència al Jaume. Crec que és una persona molt competent, carismàtica, amb una gran capacitat de transmetre coneixements i sobretot una gran persona. Ha fet de la classe una petita família en la qual sempre ens hem ajudat els uns als altres. Gràcies per ensenyar-nos tant i ,sobretot, per mostrar-nos una nova forma d’aprendre, que fins ara era impensable per molts de nosaltres.                                               Per cert, gràcies també per les nocions bàsiques sobre twitter, wordpress, drive…

Estic ben segura que mai oblidaré aquest any al #c2cast16. Gràcies, companys i gràcies, Jaume!