Sanitat pública i de qualitat

Les retallades en sanitat dels últims anys ha estat un fet que ha influït de manera negativa a la societat actual. El govern, una vegada començada la crisi econòmica, va fer retallades en un àmbit tan necessari com és la sanitat, la qual es considera un dret fonamental per a les persones. Per aquesta raó defensaré la necessitat de millorar la seva situació actual i la importància de no continuar fent-la malbé.

En primer lloc, dins l’article 43 de la Constitució, trobem el dret a la protecció de la salut i al deure que tenen els poders públics per organitzar-la mitjançant les mesures necessàries. Aquest dret s’ha vist menyspreat, ja que l’accés i la qualitat de la sanitat han disminuït de manera considerable en els últims anys. És un fet intolerable per a la humanitat considerant que existeixen altres àmbits en els quals es podria haver retallat abans que en salut.

En segon lloc, considero que el fet de no patir cap malaltia, fa restar importància al que suposa tenir salut. Per tant, quan tot va bé no ens adonem de com ha empitjorat el sistema sanitari, però en el moment que tenim un problema o necessitem atenció sanitària urgent, és quan veiem el que tenim. Per això mateix hem de començar a defensar la nostra sanitat, que ha de ser pública, de qualitat, accessible, gratuïta…

Finalment, vull fer referència als professionals sanitaris. Estem qualificats per cuidar persones, sigui en situació de malaltia o en qualsevol altre moment de la seva vida. Segons diferents estudis, Espanya és un país amb una infermeria ben preparada i capacitada per fer la seva feina. Tot i així, molts professionals marxen a treballar fora per les condicions de treball que es donen aquí. Per exemple, la ràtio d’infermera-pacient ha augmentat considerablement als últims anys i això suposa no poder fer bé la nostra feina i que hi hagi menys contractació.

Amb tot això, després de la meva experiència treballant com infermera, m’agradaria que entre tots fem una millor sanitat i que la defensem com un dret indispensable que és. Per acabar citaré una frase per reflexionar sobre aquest text: “La salut no ho és tot; però sense, la resta no es res” (Schopenhauer).

 

love-313417_960_720

 

 

 

LES RETALLADES A L’EDUCACIÓ

IMATGE

 

La crisi ha portat al govern a fer retallades en diferents àmbits, un dels més afectats ha estat el de l’educació. Però s’han valorat realment les conseqüències d’aquestes retallades? L’educació és la base de la nostra societat, i retallar en ella, és fer-ho en el nostre futur. Tota la comunitat educativa es veu afectada, els alumnes, els mestres i els pares i mares. Per tant, tots junts hauríem de lluitar per aconseguir restablir el dany s’està fent.

En primer lloc, la sobreràtio a les aules fa que els nens i nenes no puguin rebre tota l’atenció que requereixen per part del mestre. En una aula no pot haver-hi més de 25 alumnes, ja que és molt difícil atendre la diversitat, és a dir, tenir en compte les característiques i necessitats de cadascun d’ells.

D’altra banda, és necessari cobrir les substitucions de mestres des del primer dia. Una classe no pot estar sense tutor o tutora quinze dies, amb un mestre diferent cada hora o cada mitja. A més, aquest fet fa moure els horaris de gairebé tot el centre, ja que s’han de desprogramar diferents activitats (racons, anglès, tallers, psicomotricitat…) per poder anar a fer la substitució a l’aula que ho requereixi.

Seguint en aquesta línia, s’ha de demanar el cobriment de les baixes del personal del PAS. És incomprensible que no es substitueixi, per exemple, una educadora que pot estar en la USEE d’una escola per molt llarga que sigui la durada de la seva baixa. Com es pretén que s’atenguin els alumnes? Són nens i nenes amb unes característiques molt determinades, i requereixen una atenció i uns recursos molt específics.

Aquests són només alguns exemples del que estem patint, que afecta a la base d’una educació pública de qualitat. Per això, demano que el Departament es plantegi si realment val la pena ser un país que no inverteix prou en la formació dels seus ciutadans i ciutadanes i que es plantegi les retallades que afectin als fonaments de la nostra societat.