Protegim la mainada

La polèmica fotografia publicada a les xarxes socials pel torero Fran Rivera Ordóñez torejant amb la seva filla menor de cinc mesos als braços, ha creat un fort impacte a la societat. El torero diu que és una tradició familiar que el seu avi va fer amb el seu pare, el seu pare va torejar amb ell mateix i ell ara ha torejat amb la seva filla petita de cinc mesos. Per aquest motiu, el defensor del menor d’Andalusia ha denunciat aquesta pràctica a la Fiscalia de Menors.

Per una banda, estic d’acord amb les crítiques rebudes per part de la societat amb la pràctica del torero, amb el risc innecessari que ha exposat a la seva filla, encara que manifesti que aquesta pràctica la realitzava en un entorn molt controlat per ell mateix, i que amb ell, la nena es trobava més segura que portant la seva bossa de l’escola caminant pel carrer. Malgrat que no era un toro de 600 o 700 quilos i era una vaca petita, no deixa de ser un animal corpulent amb molta força, és a dir, que aquest animal en qualsevol moment pot donar-li un cop i fer-lo caure, fins i tot ell mateix pot entrebancar-se i deixar caure l’Infant.

 

D’altra banda, considero que és injust que se li hagi fet aquest tracte vexatori. Per posar un exemple, plantejaré unes preguntes: No és igual de perillós que un infant pugi a dalt de tot d’un castell humà? No és igual de perillós que un menor pugi amb un adult a una moto? Aquestes pràctiques que he exposat en forma de pregunta, unes de les mil que pot haver-hi, creieu que són pràctiques delictives per denunciar-les a fiscalies de menors? Jo crec que no. Aleshores per què s’ha denunciat el torero? Probablement és injust que se li hagi donat aquest tracte.
La seva professió, conjuntament amb la seva condició de personatge públic de la premsa rosa, ha posat en marxa la maquinària destructiva per part d’associacions animalistes que estan en contra de les curses de toros i de part de la societat que no suporta els personatges que surten en aquest tipus de premsa. Vull deixar clar que sóc membre d’una protectora d’animals. Per tant, estic en contra dels espectacles taurins. Bé, si d’això se li pot dir espectacle! I no m’agrada gens el maltractament animal, però s’ha de deixar de banda les desavinences amb la professió del torero i no posar en riscos innecessaris a la mainada, sigui quina sigui la persona i la professió.
Per acabar, és possible que Fran Rivera s’hagi equivocat en publicar aquesta fotografia a les xarxes socials. Però ni el defensor de l’infant, ni aquesta societat -tan permissiva amb altres pràctiques que perjudiquen directament al món de la mainada- tenen dret a jutjar-lo.

NO PREVENIR ENS COSTA DINERS

A una societat com la nostra, en la qual vivim envoltats diàriament de una gran quantitat de normes, a la feina no podia ser menys (Llei 31/95 de 8 de novembre de Prevenció de Riscos Laborals, ISO, OSHAS, AENOR, …) No només pretenen que el nostre treball sigui més segur, sinó més respectuós amb el medi ambient i més compromès amb l’entorn laboral. Però quantes vegades tots aquests bons propòsits s’esvaeixen com el fum?, no és estrany trobar en gairebé totes les empreses, espais en els quals mai s’hi entra per falta d’ordre i neteja, màquines sense proteccions, falta de formació dels professionals i mites i costums preestablerts, que creen situacions de risc.

Per desgràcia, aquestes situacions es repeteixen molt més sovint del que pensem i els empresaris creuen que pagant un servei de prevenció, que els cobreixi els termes legals, ja està tot fet. L’estratègia consisteix a: implantar bons hàbits de treball, fer sentir a tots aquells que formen part de la nostra empresa que són i estan formant part del sistema preventiu, evitar les imposicions i fer que, de debò, vetllin ja no només per la seva seguretat, sinó també per la dels seus companys.

No prevenir ens costa diners. I això, en ocasions, és producte de la desconeixença de la legislació vigent, de la poca o nul·la valoració que es té a les empreses per la prevenció de riscos, de la falsa creença que augmenta els costos i, que no millora ni la productivitat, ni la qualitat dels productes i/o serveis.

En ocasions, aplicant senzilles mesures tècniques i/o organitzatives, fem que el lloc de treball sigui més segur i saludable i per tant, estalviar diners, alts índexs d’absentisme (baixes laborals, incapacitats, rotacions, tractaments mèdics, …), augmentar la satisfacció del treballador, fer que siguin molt més productius, innovadors i creatius i generar una empresa molt més competitiva al mercat actual.

En resum, el fet d’implantar mesures preventives a les empreses, els dona valor social, millora la imatge corporativa i, com no, evita sancions no desitjades. Per tant, només queda dir que, amb la prevenció de riscos, els que hi guanyem som tots.