Sempre he tingut un esperit aventurer i he volgut anar a infinitats de llocs. Fer safaris i fer-li ganyotes a un lleó (ben protegida dins d’un jeep, aventurera, no suïcida!), pujar muntanyes on sembla que puguis tocar els estels i admirar de prop el planeta del Petit príncep, submergir-me a les profunditats i jugar amb els dofins, passar la nit a una caseta de fusta damunt d’un arbre dins d’un sac mentre escolto històries o admirar temples orientals amb tants adorns que sembla que en qualsevol moment s’hagi de caure alguna “pedreta” i amb una mica de sort no et veurà ningú i podràs ficar-te-la a la butxaca i guardar-la com un tresor la resta de la teva vida. Resumint, es podria dir que sempre m’ha cridat l’atenció tot allò que es considera diferent o exòtic. Hi ha tants llocs per visitar i tantes coses per veure! Però la manca de pressupost per poder bussejar i admirar els peixos de colors a la barrera de corall o de sentir-me com un Hobbit en busca de l’anell únic travessant Nova Zelanda em va portar a Portugal. Ves, m’havia de “conformar” amb una escapada de quatre dies a Lisboa. i qui ho diria? Va ser un dels millors viatges que he fet mai!!!! És per això que volia compartir amb tots vosaltres la meva experiència a veure si us animeu a menjar un bon bacalhau a braz o tastar la deliciosa ginjinha en un gotet de xocolata. Lisboa està ple d’encants i d’indrets sorprenents. Si us agrada la meitat que em va agradar a mi ja haurà pagat la pena. Això sí, si us molesta veure constantment la cara d’en Cristiano Ronaldo millor canvieu de destinació, hi ha cartells pertot arreu!:-P
Vam sortir de Barcelona en avió i vam arribar ben d’hora a l’hotel, situat a la praça Marquès de Pombal, el centre de la part moderna de la ciutat. Vam triar aquesta ubicació perquè el preu era molt raonable i estava molt ben comunicat i es podia anar a peu fins al centre històric i més turístic.
Després de deixar les bosses ens vam posar en ruta. Per començar amb força vam fer una parada a la pastisseria Suïssa per menjar un pastisset -ens l’havien recomanat- i ha estat una de les millors recomanacions que m´han fet mai. Que n’eren de bons! Amb la bateria plena i després de veure la praça do Comércio, la praça da Figueira i la praça do Rossio vam anar a recórrer el barri de l’Alfama, el més antic de Lisboa, tot ple de carrerons estrets, cases amb formes asimètriques i coloraines. Allà també està la Sé, la catedral, i uns restaurants econòmics i amb un menjar exquisit. Per descomptat, vam acompanyar l’àpat amb una bona copa de Porto. Per la tarda vam anar al barri Chiado on és la llibreria més antiga del món, Bertrand, i fa goig passejar-s’hi amb aquella olor a llibre vell que encisa. Tot seguit ja venia de gust un intercanvi d’impressions i vam fer una pardeta al Café a Brasileria on ens podem immortalitzar al costat de l’estàtua de Fernando Pessoa. Vam caminar molt però també vam agafar el tramvia, de fet, una de les coses més curioses que té Lisboa és el transport. No podeu deixar d’agafar el tramvia 28 o l’elevador de Santa Justa. Et fan sentir com un viatger en una màquina del temps. És el més a prop que he estat mai de creure’m l’acompanyant del Dr. Who! 😛
I com que era nadal a Belém voliem anar, en Rabadà no va venir perquè volia esmorzar! Em podeu creure quan us dic que ell s’ho perd! 😉
Seguint amb els transports bucòlics vam agafar el tramvia 15 i vam arribar al Mosteiro dos Jerónimos. Els diumenges al matí té l’entrada gratuïta. Va ser una agradable sorpresa! Igualment, hauria pagat amb molt de gust. Espectacular!!!!! En sortir vam anar a veure el Monument dos Doscubrimentos i la Torre de Belém. Finalment vam anar a comprar uns pastissets que volíem regalar, però he de confessar que no van arribar tots! He vist a Barcelona algun lloc on en venen. Si no els heu tastat no sabeu allò que us esteu perdent!
Després de dos dies a Lisboa vam decidir anar a Sintra, Patrimoni de la Humanitat. Plena de jardins, finques espectaculars i palaus. El Palau Da Pena és increïble. Ple de colors, sembla un castell de Lego construït a escala real. De sobte era al país de Mai Més 🙂
Ja només ens quedava un dia i encara no haviem agafat el vaixell així que era hora d’anar a veure el Cristo-Rei. No ens feia una especial il.lusió la visita del santuari en qüestió, però les vistes des de dalt eren increïbles! En un matí ja estava vist així que vam tornar a l’Alfama i, finalment, vam veure el castell de Sao Jorge. Meravellós caminar per les seves muralles mentre es fa fosc. En sortir, semblava un altre barri, tot il.luminat.
Havia arribat el moment d’anar a sopar amb un bon vi i gaudir d’un espectacle de fado. Vam escollir un local a l’atzar, però és millor fer reserva perquè ens va costar trobar-ne un que tingués lloc. En acabar i amb la pell de gallina després de tanta emoció vam anar a descansar que l’endemà a la tarda tornavem a agafar l’avió cap a casa.
L’últim dia i amb el cor ple de pena volíem un pla tranquil i que millor que fer una passejada a un jardí botànic i cruspir-nos un pastisset a prop del riu.
Evidentment vam comprar un parell de detallets i cap a l’aeroport. Hi ha coses realment curioses!XD
El metro va directe així que no vam trigar gaire. En un tres i no res ja havíem arribat a Barcelona i Lisboa havia entrat directament al top five de les meves ciutats preferides d’Europa. Per a mi és una visita essencial! 🙂
No us ho penseu més. Jo no em penso oblidar de tornar-hi! La ginjinha m’espera!:-)
Per vosaltres. A sua saude!
Els veÏns del C2 