C2 en cinc paraules

Vaig començar amb un sentiment una mica estrany perquè tenia davant un repte, semblava gran, difícil i molt llarg. Les primeres setmanes vam dur a terme la lectura d’un capítol del llibre de les bèsties de Ramon Llull, vam fer la lectura per grups i també vam resumir el capítol; dins de la mateixa lectura del llibre també vam treballar amb temes relacionats amb l’autor. Aquesta experiència va introduir d’una manera dinàmica, constructiva i col·laborativa l’ús de les noves tecnologies, una de les quals va ser el Twitter, mitjançant el qual vam fer públics els treballs fets dins de l’aula del C2.

Vaig aprendre a fer publicacions en el blog dels Veïns del C2, dins de les habilitats tecnològiques que ens ha ofert aquesta classe de català. Ha estat una de les que més m’ha fet sentir orgull de la comunitat i del gran treball dels formadors, perquè dintre de la diversitat de persones que són al curs es poden veure  mancançes de coneixement a les àrees de les comunicacions i les xarxes socials, que de maneres molt amables ens han portat a tots nosaltres, a ser una mica més que usuaris i ens han ofert sempre una mica més del coneixement de les aplicacions de fora, fins al dia d’avui, es pot dir que som escriptors d’un blog.  Això, m’ha fet percebre el creixement de l’autoestima dels estudiants de català, perquè aquest curs ens ha donat valors afegits que mai ens hauríem esperat.

Des de la perspectiva del treball en equip el fet d’animar-nos a escriure amb confiança en nosaltres mateixos ha estat molt bé. Però el que és millor és escriure pensant quatre o cinc persones sobre el mateix tema, fent debat crític i d’aquesta manera vam arribar conjuntament a l’exposició de les tècniques i les característiques imprescindibles per poder fer un bon article, sense passar per classes a les quals algú s’hagués perdut les coses importants, malgrat la dificultat del tema, hem pogut passar sobretot i aprendre totes les coses molt bé. Les dinàmiques de la competició pels recursos econòmics dels regnes hi han permet conèixer el pensament íntim, crític i personal de cadascú, el fet d”exposar el seu entorn de treball, que és fins i tot una part important de la seva cultura, el seu món i la vida de cada persona.

Aleshores, aquest curs és una mena d’aprenentatge de fortaleses emocionals i personal, l’estimulació per anar cap endavant a poc a poc, construint la confiança en els companys, mitjançant jocs i activitats, ha estat un dels millors fets, tot i que algú dels participants ja tenien coses en comú. Però el curs de català més enllà del coneixement, a mi mateixa m’ha fet créixer com persona i m’hi ha permès conèixer persones molt diverses, interessants i molt valuoses.

Per concloure, el curs de català C2 ensenya i transmet cultura catalana, permet l’enfortiment de les xarxes de la comunitat i comunica la pluralitat de la societat que viu i parla català.

 

L’APRENENTATGE MITJANÇANT EL JOC

Vaig apuntar-me al Servei Local de Català de Castelldefels (SLC) per treure’m el nivell D de Català. Sempre havia volgut treure-me’l però mai havia tingut el convenciment per fer-ho. Els motius eren tornar a estudiar novament, deures, exàmens , llibres per aquí , llibres per allà, és a dir , la metodologia tradicional i això em creava molta angoixa. Finalment  vaig haver de treure-me’l i així aconseguir punts per poder treballar al costat de casa. Vaig deixar enrere l’angoixa i em vaig apuntar al SLC mentre intentava pensar  positivament.

La meva sorpresa va ser quan van començar les classes  ja que esperava que comencessin amb una estructura definida mitjançant llibres de textos, temaris, apunts,  diccionaris i un professor  autoritari. Em vaig quedar sorprès per la metodologia utilitzada ja que des d’un començament ens van fer treballar en grup, a més a la tercera o quarta sessió entre tots havíem de construir un arbre com a símbol de la nostra classe.

      

Les sessions passaven  i jo esperava que ens donessin un temari mentre pensava que tot això de treballar en grup era per despistar-nos. Finalment vaig entendre la metodologia que utilitzava el nostre professor, es a dir, utilitzar el joc i la tasca en grup com a metodologia de treball per tal d’influir i motivar  les persones.  I efectivament, a mesura que avançava el curs aprenia moltíssim i veia que el meu català millorava. Durant vuit mesos hem fet de tot, el resum d’un text, una notícia , un article d’opinió, la ressenya d’una obra de teatre,  un informe , hem repassat gramàtica, pronoms febles etc …

   

Per concloure, aquesta nova metodologia anomenada gamificació ha funcionat . He après molt i m’ho he passat d’allò més bé treballant en grup. A més, he conegut un grup de persones increïbles amb les quals tinc moltes coses en comú. També puc dir que he tingut un  professor, en Jaume , que m’ha ensenyat una altra manera d’aprendre, ha utilitzat les noves tecnologies com a eina d’aprenentatge i ha aconseguit que m’interessi  més encara el català. Crec de debò que si a la meva època d’institut hagués tingut aquesta nova metodologia segur que podria haver arribat més lluny.