C2 en cinc paraules

Vaig començar amb un sentiment una mica estrany perquè tenia davant un repte, semblava gran, difícil i molt llarg. Les primeres setmanes vam dur a terme la lectura d’un capítol del llibre de les bèsties de Ramon Llull, vam fer la lectura per grups i també vam resumir el capítol; dins de la mateixa lectura del llibre també vam treballar amb temes relacionats amb l’autor. Aquesta experiència va introduir d’una manera dinàmica, constructiva i col·laborativa l’ús de les noves tecnologies, una de les quals va ser el Twitter, mitjançant el qual vam fer públics els treballs fets dins de l’aula del C2.

Vaig aprendre a fer publicacions en el blog dels Veïns del C2, dins de les habilitats tecnològiques que ens ha ofert aquesta classe de català. Ha estat una de les que més m’ha fet sentir orgull de la comunitat i del gran treball dels formadors, perquè dintre de la diversitat de persones que són al curs es poden veure  mancançes de coneixement a les àrees de les comunicacions i les xarxes socials, que de maneres molt amables ens han portat a tots nosaltres, a ser una mica més que usuaris i ens han ofert sempre una mica més del coneixement de les aplicacions de fora, fins al dia d’avui, es pot dir que som escriptors d’un blog.  Això, m’ha fet percebre el creixement de l’autoestima dels estudiants de català, perquè aquest curs ens ha donat valors afegits que mai ens hauríem esperat.

Des de la perspectiva del treball en equip el fet d’animar-nos a escriure amb confiança en nosaltres mateixos ha estat molt bé. Però el que és millor és escriure pensant quatre o cinc persones sobre el mateix tema, fent debat crític i d’aquesta manera vam arribar conjuntament a l’exposició de les tècniques i les característiques imprescindibles per poder fer un bon article, sense passar per classes a les quals algú s’hagués perdut les coses importants, malgrat la dificultat del tema, hem pogut passar sobretot i aprendre totes les coses molt bé. Les dinàmiques de la competició pels recursos econòmics dels regnes hi han permet conèixer el pensament íntim, crític i personal de cadascú, el fet d”exposar el seu entorn de treball, que és fins i tot una part important de la seva cultura, el seu món i la vida de cada persona.

Aleshores, aquest curs és una mena d’aprenentatge de fortaleses emocionals i personal, l’estimulació per anar cap endavant a poc a poc, construint la confiança en els companys, mitjançant jocs i activitats, ha estat un dels millors fets, tot i que algú dels participants ja tenien coses en comú. Però el curs de català més enllà del coneixement, a mi mateixa m’ha fet créixer com persona i m’hi ha permès conèixer persones molt diverses, interessants i molt valuoses.

Per concloure, el curs de català C2 ensenya i transmet cultura catalana, permet l’enfortiment de les xarxes de la comunitat i comunica la pluralitat de la societat que viu i parla català.

 

Els millors moments del C2

Ara ja és una realitat; s’apropa el final dels curs i amb aquesta cloenda es tanca una etapa plena de records. Després de tants mesos de vivències i experiències, se’m fa difícil haver de triar només cinc moments de tot el curs ja que cada dia conté un bon record.

Recordaré sempre l’inici del curs perquè coincideix amb un altre inici molt important per a mi; el del meu embaràs (la meva filla naixerà amb el C2 convalidat). El primer dia de classe vaig tenir sensacions molt positives – jo vaig començar uns dies més tard que la resta per motius laborals i perquè la petita Lucia així ho va voler – . El fet de començar una mica més tard no va suposar-me cap problema d’integració, al contrari, tant en Jaume com els companys em van fer una acollida perfecta. De seguida em vaig sentir com una més del grup i tothom m’ha tractat sempre amb molta tendresa. Em vaig adonar que per l’innovador mètode d’ensenyament que utilitzava en Jaume seria un dels millors cursos que he realitzat, d’aquesta manera es va crear el meu primer bon record.

Des del començament del curs s’ha creat el concepte de les perles. A cada sessió el jòquer ha anat apareixent-se a les nostres cartes i ens ha triat a cadascú de nosaltres per confeccionar les actes que recullen tot allò que hem realitzat durant la classe . Amb la elaboració d’aquestes actes, penso que s’ha creat una eina d’aprenentatge molt important. Per una banda, hem ajudat els companys que no havien assistit a classe aquell dia a no perdre el fil i, per altra banda, la correcció de les perles en comú ha estat un mètode per millorar les redaccions molt encertat. El bon record que em queda és quan vam realitzar el banc de les perles, ja que resumeix i recull l’esforç realitzat per tots nosaltres en la creació de les esmentades actes.

A cada sessió hem tingut una mena d’esbarjo; però el nostre no és el típic esbarjo per anar a fer un cafè o una cigarreta, sinó que és millor encara: es el moment dels jocs. Amb aquests jocs, crec que s’han recollit moments molt divertits i memorables del curs. Recordo amb un somriure un dels jocs que vam fer fa poc, anomenat jo me’n vaig de viatge. Durant aquest joc es van donar situacions molt còmiques, quin fart de riure!

Seguidament, apareix un altre bon record quan penso en la matèria que hem realitzat durant el curs. Un dels millors moments va ser el dia que ens vam agrupar segons l’àmbit en el qual treballem per defensar oralment per què el nostre àmbit (en el meu cas seguretat) no pot patir més retallades. Em vaig sentir molt còmoda treballant en equip amb els meus companys i penso que va sortir un debat ben elaborat ja que ens vam coordinar molt bé i vam saber donar bons arguments.

Per finalitzar, l’últim bon record és molt recent; el dia que vam crear una haka pel nostre grup. Per mi simbolitza el treball en equip que hem realitzat durant tot l’any i que ara és quan més units ens trobem pel temps que portem junts. Realment ha estat una idea molt encertada per part del Jaume ja que els alumnes del C2 d’aquest any sempre tindrem el nostre propi himne per recordar que aquest curs acadèmic ha format una gran família.

Moltes gràcies a tothom per tots aquests moments!