Començo el meu viatge emocionada, nerviosa i amb ganes de menjar-me el món. Em preparo per a la meva travessia: trec la pols del meu veler, que representa el meu títol del nivell C1 de català; aixeco la vela, que és el meu corrector d’Optimot; agafo el mapa #paradís4.0, que necessitaré per guiar-me entre la mar; i prenc fermament el meu timó, que constitueix les meves ganes d’aprendre i d’avançar.
En Jaume ens rep al moll. Va vestit de forma militar i amb ulleres de sol. Ens prepara enfront de les adversitats i ens indica que mai hem d’abandonar. Ell serà la nostra veu, la nostra estrella polar, la nostra guia dins de l’oceà. Ens dona llibres d’instruccions que ens orientaran dins de les paraules, dels textos i d’allò que vindrà. Un d’aquests és el de l’Aurora Bertrana, que amb les seves lletres i descripcions ens ensenya la terra llunyana que volem conquistar.
Som diferents velers els que ens llencem a la mar en recerca del nivell C2 de català. La nostra primera parada és Papeete, que es troba a la Polinèsia Francesa. És el lloc idoni per començar. Allà he aconseguit una gran i estimada tripulació. Ens diem els Ohana Océan. Som rebels, treballadors, riallers i constants.
El millor ambient és el de la gresca, sobretot en moments on els ànims cauen a terra. Els que i perquè han fet fugir la boira dels nostres relats i això ens ha ensenyat que mai és massa tard per preguntar.
El twitter, a l’alta mar, ens connecta amb el món de les opinions en català. En Jaume ens va dir que tot era començar! Pensàvem que aquesta xarxa era molt petita, però ara se’ns mostra tan gran com les aigües que hem d’explorar. Per una altra banda, el blog permet fer revisió dels dies i de les experiències, per no perdre’ns en el temps, les actes es publiquen, i els veïns del C2 ens comuniquem.
Enviem postals a en Jaume perquè no perdi l’esperança que arribarem a Castelldefels. Des d’Auckland fins a Port Louis, passant per San Juan. Li explico el problema amb les comes i els punts, quina bogeria! Pensava que ens quedaríem atrapats a l’illa dels signes de puntuació! Gràcies als jocs i a estirar de la corda, jugant a vilatans i assassins, som pirates que solquem la mar amb un sol destí.
L’oceà de les lletres i de les paraules és tan gran! Ens sentim tan perduts de vegades. Els pronoms febles provoquen un gran forat a la popa del veler, no sabem si abandonar. Les onades són cada cop més altes, la neu ho congela tot a la nit i el sol matiner en la seva esplendor cada cop és més asfixiant. Però en Jaume ens parla per la ràdio i ens anima a seguir endavant, ens diu amb veu de capità: ‘’Vosaltres podeu! Ho aconseguireu! Els pronoms febles estan superats!’’ No deixa que ens avorrim ni ens despistem. Gràcies a ell, contactem amb els serveis dels complements directes, indirectes i circumstancials, i podem continuar navegant.
Quin viatge! Quines aventures! Gràcies a Déu en algun lloc ens trobem a la costa del Mediterrani. Les aigües són calmades, però perilloses, ja que els taurons TEDtalks ens empaiten sense descans. Són bèsties de paper i de vergonya, que s’alimenten de missatges impactants, de paraules ben dites i de discursos en veu alta dels tripulants. Però els Ohana no tenim por! Amb els arpons els vencerem!
Ja visiono el moll del SNL de Castelldefels, on realitzarem l’examen pel qual aconseguirem el nostre títol de navegants experts en català C2. En Jaume ens saluda i ens anima a arribar, a prendre terra ferma. Penso en aquest gran viatge, en els riures, en les paraules, les lectures i els textos. Quants quilòmetres hem recorregut! Com hem crescut! Com gaudiran els següents navegants! Perquè en Jaume ajuda a viatgers perduts en català. Això ja s’acaba per a nosaltres, però per a ell, el curs tornarà a començar!
Els veÏns del C2 