Els cinc dels veïns

És molt difícil per a mi triar els cinc millors moments del curs ja que n’hi ha tants, de moments compartits!

Quan em vaig apuntar realment l’únic que esperava era aprovar un examen i fer un curs passable. He d’agrair a la Transi que m’animés a apuntar-me, perquè se’m feia un munt pensar a fer classes de català durant un any sencer.
Els veïns eren un tema totalment secundari, és clar. Realment, no pensava en ells com a grup. Tampoc sabia llavors que una de les bases d’aquest curs seria el treball en equip. Jo, treballant en equip! A mi que m’agrada tant anar a la meva bola. Degut a la meva feina mai he hagut de dependre dels altres. El meu és un treball solitari i normalment jo prenc les decisions i es fa gairebé sempre el que vull. Però, des del primer dia el Jaume va marcar la pauta. S’havia de compartir i repartir el treball i no podies triar els companys, cada vegada eren diferents.

Un dels moments que recordo és quan vam haver de tallar un arbret cadascun de nosaltres amb un foli i enganxar-lo en un mural. D’aquí va sortir la nostra foto de perfil de whatsapp. Li tinc estima a aquesta foto, perquè és nostra de debò.

Una vessant important del nivell C 2 de català és la literatura catalana, això ja ho sabia. Som a l’any Llull, per tant, no va ser estrany que haguéssim de treballar algun text de Ramon Llull. Però el dia que el Jaume va dir que el llibre triat era EL llibre de les bèsties vaig pensar uff….Bé, de fet només em va tocar un capítol, però he de reconèixer que em va picar la curiositat i me’l vaig descarregar i el vaig llegir tot.  A més a més vam triar un rei i vam triar tres àmbits, que van ser: el Congrés del Diputats, el Futbol Club Barcelona i el Parlament. D’aquí van sortir els nostres animals: guineu, lleó,senglar…I finalment el nostre joc de cartes particular El llibre de les bèsties.
Ja que parlem de cartes els veïns també tenim un altre joc de cartes. Cada dia, poc després de començar la classe, el Jaume ens reparteix les cartes d’una baralla cap per avall i a qui li toqui el comodí ha de fer l’acta de la classe. La finalitat és que encara que no puguis venir a classe no perdis el fil. Una altra finalitat és trobar les perles…, ah les perles! Cada dia en començar la classe el Jaume ens repartia un paper amb les perles ( errades) de l’acta del dia anterior i les havíem de trobar i després les posàvem en comú. Una delícia, les perles. Ah, i tenim un  Banc de perles.
De petita he jugat moltes vegades a pedra-paper-tisora però mai ho he fet amb el cos sencer, va ser molt divertit fer-ho amb la Nerea contra el Jaume i el Miguel Àngel. L’objectiu era trencar el ritme i relaxar l’ambient entre una part de la classe feixuga sobre El llibre de les bèsties i una part, també feixuga, de pronoms febles.
Ja us he explicat que a mi m’agrada molt anar per lliure i encara que he de reconèixer que no podria viure sense el mòbil, no tinc facebook,  instagram, ni twitter…Bé, ara twitter sí, ja que he hagut de fer treball, també en equip, fent piulades per votar pel meu rei, proposar els meus consellers, comentar piulades dels altres veïns… I wordpress, vosaltres sabeu què és wordpress? Jo ara sí, hi he publicat dos articles d’opinió. Això em va agradar molt també, incorporar les noves tecnologies. També he descobert Laura Borràs mitjançant el seu vídeo Quan les paraules cobren vida. Si teniu un moment per mirar-lo veureu com les noves tecnologies poden sumar, i molt, a la llengua.
Del veïns recordo especialment el joc al pati amb el Víctor i la Manuela jugant a actors per fer el nostre curt A nivell de.
Només puc afegir que ha estat un viatge apassionat i divertit i no sé ben bé si he après molt o poc, perquè encara no hem fet l’examen, però el que sí sé és que el que he après no ho oblidaré mai.

ELS CINC MOMENTS MOMENTS MEMORABLES DEL CURS

ELS CINC MOMENTS MEMORABLES DEL CURS

 

Hola a tothom,

Per començar vull dir que , encara que jo ja coneixia el mètode didàctic del Jaume des de fa quatre anys, que jo vaig iniciar l’aventura d’aprendre Català , tot el curs ha estat ple de moments memorables. Per això , m’és molt difícil triar només en cinc i he hagut de repassar el bloc #c2cast16 per poder fer-ho.

 

En primer lloc , al principi del curs , va ser la manera com repassem els noms dels nostres companys “ fent l’animal “ i així , divertint-nos vam coneixent-nos tots. El segon moment va ser com vam elaborar el logotip del curs . D’un full de paper vam fer un tall de dos cms de llarg i d’aquest tall dos més i doblegar-los i així fins que no es pogués més. El resultat va ser un arbre que es va convertir en la foto del whatsapp del grup. Un espai desitjat en cada classe és el del joc, amb què el Jaume sempre ens sorprèn ,perquè ens relaxa i ens fa riure molt. Per a mi el joc “ pedra , paper i tisora “ es va convertir en el tercer momento memorable perquè , encara que sembli mentida , mai ho havia jugat. Per continuar, he de dir que les classes són molt actives i que hem hagut d’utilitzar les noves tecnologies tant per a l’aprenentatge com per a l’exposició dels treballs que hem fet al llarg del curs : el resum del Llibre de les bèsties, l’article d’opinió on cadascú va defensar l’ambit que va triar i l’article relacionat amb la conferencia que vam escoltar de Laura Borràs. Per poder fer-ho ,el Jaume ens va explicar les instruccions de com havíem de publicar-los al bloc “ Els veïns del C2” a Word Press i aquest momento es va convertir en el quart. Pel que fa al cinquè moment, ha estat quan hem fet el dictat per parelles encrayon-2162075_960_720 què un company de la parella llegia i dictava l’altre que ho escrivia. Després vam canviar qui llegia i dictava el text i qui ho escrivia. S’han produït situcions molt gracioses , cosa que m’ha agradat molt.

 

Per concloure, he de remarcar que el curs ha estat interessantíssim , tant en el que hem après com la manera de fer-ho . Però el mès important per a mi ha estat , sense dubte
, conèixer als meus companys i al Jume , tot i que ja el coneixia ,no ha deixat de sorprendre. Així doncs , el curs s’ha convertit en una experiència meravellosa.

 

Fins aviat ,

Transi

 

 

 

#c2cast16 Gràcies

Suposo que si escric això, és perquè ens queda poc curs per davant. Ho sé perquè sembla ahir quan llegia els textos dels companys de l’any passat, explicant la seva experiència del curs C2 de català. Tots ells parlaven d’una nova forma d’ensenyament, molt alternativa al que coneixien fins al moment i que realment era molt divertida i enriquidora. No m’imaginava mai per on aniria la cosa però avui dia, que ja ho he viscut, opino igual que ells. Per aquesta raó explicaré la meva vivència del curs amb la intenció d’animar a la gent a viure-ho.

thought-2123971_960_720

Recordo el primer dia de classe, estava molt nerviosa pel fet de conèixer gent nova, un espai nou i un professor que no sabia com seria. Doncs bé, tot això es va passar en un tres i no res. El Jaume té una capacitat increïble per fer les coses més fàcils i sobretot, per fer-te sentir com a casa.

Una part molt important de les classes han sigut les perles. És al·lucinant el que he après mitjançant aquesta metodologia, mai ho hagués imaginat. El fet que una persona escrigui l’acta i després la corregim entre tots a classe, és una manera molt constructiva d’aprendre.

Aquest any, Ramon Llull ha estat un dels principals protagonistes. Mitjançant la lectura del Llibre de les Bèsties, hem treballat gran part dels continguts del curs sense adonar-nos-en. El que considero més important és que tot ho hem fet en equip, variant sempre els components del grup, cosa que millora notablement la relació entre els companys.

Sembla que amb tot això hàgim fet molta cosa: perles, lectures, activitats… Però el Jaume, que vol desenvolupar el seu estil d’aprenentatge, no deixava que ens atabaléssim gaire.  A mitja classe sempre feia un joc per tal de desconnectar de l’activitat anterior i començar amb la següent. He de dir que més d’una vegada eren jocs en els quals havies de fer algunes ximpleries i jo, que em considero una persona vergonyosa, les feia encantada de la vida!

Per últim, vull fer referència al Jaume. Crec que és una persona molt competent, carismàtica, amb una gran capacitat de transmetre coneixements i sobretot una gran persona. Ha fet de la classe una petita família en la qual sempre ens hem ajudat els uns als altres. Gràcies per ensenyar-nos tant i sobretot, per mostrar-nos una nova forma d’aprendre, que fins ara era impensable per molts de nosaltres.

Per cert, gràcies també per les nocions bàsiques sobre twitter, wordpress, drive

people-749564_960_720Estic ben segura que mai oblidaré aquest any al #c2cast16. Gràcies companys i gràcies Jaume!

 

Els moments memorables del C2

Bon dia a tothom,

Desconeguts i amics de l’aprenentatge. Esteu aquí reunits amb cara de pòquer i pensant: “a veure com anirà això”.

Dons jo us faré una petita introducció per un món desconegut de gent, de nervis, d’ansietat i una mica de por inclosa, oi que si?

Tranquils, us diré que per a la vostra sort de haver caigut aquí, en aquesta escola, amb aquest professor i amb la dinàmica que té per fer les classes, esteu a punt d’entrar en el món del riure, de l’harmonia, de la companyonia i del saber.

L’escola d’en Jaume és diferent, ell és diferent i encara que al principi estigueu descol·locats per complet, a la que passin uns dies tots sereu com una gran família.

Podria explicar cada dia passat a classe ja que tots van ser diferents i divertits, arribàvem a classe pensant, “què tindrà avui en Jaume preparat?” però us faré unes pinzellades del que us ha de venir.

Recordo el primer dia, la manera que va tenir de presentar-nos davant de tothom, pensava que seria com a la resta dels cursos als que jo havia anat, que cadascú diria el seu nom, però no va ser així. Ens vam aixecar i ens va fer parlar per parelles apuntant en un full la informació que recollien i després jo presentava a un altre que no era jo, i un l’altre em presentava a mi i així amb tota la classe. Va ser una manera tan divertida de començar que no esperàvem que, de sobte, tothom parlés tranquil i sense nervis.1

Però això, companys, va ser el primer dia. La resta van ser plens de novetats, feien parelles, trios, grups i tots plegats, compartíem dues hores d’aprenentatge embolicat en paper de regal.

Vaig gaudir de cada moment del meu pas en aquest curs; quan vàrem fer un vídeo, la construcció de la foto del perfil del grup, quan entre tots vàrem treure l’olor i la música del grup, i fins i tot el més divertit va ser quan vàrem construir la “haka” del grup.

També vull fer menció del pas de Ramon Llull i la Laura Borràs al nostre curs. Ha sigut un plaer conèixer la seva trajectòria a la llengua catalana.2

M’acomiado amb tristesa perquè sé que aviat això s’acabarà i ho trobaré a faltar.

Força companys del C2

Força català

LA TECNOLOGIA AVANÇA INEVITABLEMENT

Diuen, potser amb raó, que cada generació es queda en un invent que no pot comprendre. La societat canvia a un ritme trepidant. Ens trobem en una nova època de la informació i la comunicación, això que anomenem evolució! Hem de ser conscients que el progrés tecnològic és aquí i no s’aturarà pas, tal i com ens refereix Laura Borràs a la seva ponència Quan les paraules cobren vida.

Avui en dia no podem concebre la vida sense les noves tecnologies i ens oblidem que hi ha una part molt important de la nostra població, la gent gran, que  no les fa servir i que no estan familiaritzats amb els mòbils, ordinadors etc. Tots coneixem gent gran que no està interessada en les TICS;  però  no és menys cert que hi ha una part important d’aquesta població  que té molt d’interès d’ aprendre’n  i utilitzar-les.

Segons l’Institut Nacional de Estadística (INE), més del 60% de las persones majors de 55 anys,  mai  han fet servir Internet; en conseqüència crec que l’objectiu que se’ns planteja com a societat,  seria no convertir-los en un col·lectiu d’exclusió sinó d’integració, facilitant  que la gent gran es pugui  adaptar a les noves tecnologies. L’èxit  depèn de com  ho enfoquem i  ho plantegem  per tal que no s’en quedin al marge i puguin gaudir dels beneficis com: accés a la información, comunicació amb els familiars, amics i amb la societat en general, pal·liar la soledat,  assolir nous coneixements, la qual cosa ajuda a mantenir la ment activa i la memòria.

D’altra banda, crec que, a més, comporta un augment de l’autoestima i en definitiva una millora en la seva qualitat de vida. Per aconseguir aquest objectiu,  ha d’haver-hi implicació i compromís  per part de les administracions publiques i també dels professionals. Penso que les possibilitats són il·limitades i s’hauria d’aprofitar en benefici de tots.

És ben segur que el que plantejo suposa tot un repte Continua llegint

Les noves tecnologies ja estan al nostre abast

Ja estava trigant, les noves tecnologies estan cada vegada més a prop nostre. La Laura Borràs ja ens ho ha transmès a la seva trobada a Reus. Com ens quedem bocabadats veient com posa nom a les coses. Com ens fa veure la força q tenen les paraules i com poc a poc agafen moviment. És espectacular.

Laura-Borras_1415868491_3083982_651x366

Laura Borràs en una de les seves presentacions.

 I com la societat va adaptant-se a aquests processos, com anem encaminats a un món marcat increïblement per la rapidessa, pel coneixement, per l’informació..

En l’actualitat, cada cop són més addictes a les noves tecnologies entre les quals podem trobar les tauletes, smartphones, ordinadors.  Trencar amb aquest hàbit en el qual estem tan involucrats avui en dia serà difícil, perquè per experiència, començarien a veure’ns com bitxos raros.

02-03-terra

Hi ha estudis realitzats per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Ramon Llull (URL) on els estudiants que treballen amb eines digitals en els seus aprenentatges milloren la seva ortografia d’un 20% a un 50%. Això és degut a que la correcció automàtica que et dóna l’eina digital permet fer més activitats en el mateix espai de temps, amb un feedback immediat dels resultats. La qual cosa ens porta a la conclusió que s’aprèn més ràpid.

web1_pwn-T-editorial-660

Persones pròximes a mi,  que treballen de forma manual redactant textos per editorials molt reconegudes del panorama català s’han hagut de formar, de reinventar-se,  de innovar-se, de ser diferents i  poder implicar-se en aquest món de progrés, d’avantatges però també es troben amb un inconvenient: s’ha de protegir els drets d’autor. Aquest conjunt de drets legítims d’una persona sobre la seva obra de naturalesa literària, artística o científica.

images

Les noves tecnologies i les paraules

Les anomenades noves tecnologies, sempre en procés d’innovació i per tant sempre noves, s’han implantat amb força en el nostre entorn quotidià.

Pels editors, els qui publiquen els texts d’un autor, la música, els dibuixos o les imatges, aquest repte esdevé sovint un entrebanc. El paper perd protagonisme enfront d’un medi molt més àgil i captivador.

Les paraules que fins ara ens arribaven fixes en un llibre, diari o revista, ara tenen vida. Als professionals de la paraula escrita els cal cercar noves maneres d’arribar al lector. Cal convèncer els lectors que el mon digital permet accedir a l’escriptura, sigui l’estil que sigui, d’una manera més àgil, en qualsevol lloc i moment. Però sobretot, cal que l’editor entengui que la manera d’arribar al lector ha canviat, amb els seus avantatges i potser molts entrebancs.

A l’editor li ha calgut un reciclatge. Les grans màquines d’impressió ja no poden generar el mateix volum de premsa o literatura escrita; la logística per fer arribar el producte als punts de venda, ha sofert un canvi important; la despesa de tones de paper, amb un gran perjudici ecològic, ja no té sentit.

Per això, ara li cal reconduir el negoci. I aquí, en aquesta conversió, topem amb el que poden ser avantatges i amb allò que esdevé un gran perjudici.

Entenc que els avantatges son el poder arribar a tothom; poder transmetre la paraula acompanyada de símbols; permetre al lector interactuar; fer arribar la notícia en el mateix moment que es produeix i sobretot donar possibilitats d’arribar a més fonts. Cal un esforç per donar allò que l’usuari avui necessita.

Per contra topem amb el problema de la pirateria, amb la captació de recursos i amb la disminució de llocs de treball. Per això cal conscienciar que també hem de pagar per les paraules que ordenades, contrastades i degudament elaborades ens arriben per via digital, sigui amb un petit cànon o per la inserció d’anuncis. Cal revolucionar el mon laboral i actualitzar tècnics que transmetin les paraules d’una manera diferent. Aquesta revolució no s’aturarà, és imprescindible moure’s al mateix pas.

Malgrat tot, m’agradaria acabar amb un homenatge al llibre, el llibre de paper imprès que mai no morirà; un homenatge al plaer d’obrir un llibre i de tenir-lo a les mans. El gran repte és la convivència d’ambdós mitjans.

 

ES POT VIURE NOMÉS D’ESCRIURE EN LA SOCIETAT DIGITAL?

La societat està canviant i les noves tecnologies fan que la gent tingui accés al treball dels escriptors de forma gratuïta, això suprimeix els drets d’autor considerablement.

Nosaltres com escriptores, juguem amb les paraules i juguem amb les noves tecnologies. Intentem fer arribar al màxim de gent les nostres idees. L’impacte visual de les noves tecnologies va a favor de la difusió de les nostres idees i obre un ventall molt gran de possibilitats. Ens podem remetre a l’exposició de la Laura Borràs, que és un clarexemple de com les paraules cobren vida.1Començant amb cal·ligrames, passant pels jocs de paraules que gràficament ens descriuen el caos de Nova York i acabant aprenent a cosir un vestit de paraules.

Nosaltres mateixes, en el dia a dia d’escriure, trobem un gran suport en les noves tecnologies.

2

Ens fan més fàcil la feina. Permeten que accedim als treballs de companys de referència amb facilitat. Permeten consultar ràpidament dades importants per situar fets determinats i situacions específiques dins  les nostres històries. Ens ajuden a recrear el marc històric d’una època. Ens permeten conèixer els nostres lectors amb certa immediatesa…..no acabaríem mai de lloar els avantatges de les noves tecnologies. Tanmateix, les idees són úniques, els conceptes, la manera com cosim aquestes idees. El perquè volem donar una puntada a la dreta i no a l’esquerra. Això no ens ho pot donar cap tecnologia, és intrínsecament humà; és únic i cal protegir-lo amb els drets d’autor.

Malgrat  el nostre esforç per arribar a vosaltres, trobem que el camí es difícil. El principal inconvenient és com preservar els drets d’autor.

La pirateria digital fa aquesta tasca impossible. Nosaltres no poden ni volen deixar d’escriure perquè és la nostra vocació, es un art, és costós física i psíquicament, és una necessitat vital.3Fem una crida a la societat: stop a la pirateria digital.

GENERACIONS ANTERIORS I NOVES TECNOLOGIES

Escoltant la conferència de la Laura Borràs sobre ‘’Les paraules cobren vida’’, em va fer pensar com ha arribat tota aquesta informació a les generacions anteriors i l’impacte que això els ha produït. Acostumats a les velles tecnologies com la televisió, la ràdio o el telèfon fixe, han passat a fer ús de l’ordinador d’escriptori, del telèfon mòbil i de la connexió a Internet. Vivim en una societat que en poc temps, ha avançat tecnològicament molt ràpid, i les generacions anteriors a aquesta ‘’època tecnològica’’ es troben fora de lloc.

Per una banda, integrar els adults o persones grans a la societat actual mitjançant l’ús de la tecnologia, deu ser una estratègia generalitzada. Les famílies juguen un rol molt important en la motivació dels avis i la seva inclusió cap aquest món. Per altra banda, la societat moderna no valora l’experiència o el coneixement de la gent gran en el context de la tecnologia i això,  fa que hi hagi més distància entre generacions.

La societat actual els ha de tenir en compte, ja que formen part d’ella i així mateix també volen mantenir les seves costums, combinades amb la tecnologia d’avui dia, però sense perdre els seus valors. Volen pujar al tren de les noves tecnologies per així poder ésser al costat de la gent més jove i preparada, a part de compartir coneixements viscuts i experiències.  

Així doncs, és possible la integració de les generacions anteriors a les noves tecnologies mitjançant activitats dinàmiques i atractives, adaptades al seu nivell per tal que els pugui arribar de forma clara a la seva formació i capacitat. En són exemple les biblioteques, les quals realitzen cursos d’Internet dirigits a la gent gran per tal d’introduïr-los en aquest món. Mantenir la ment activa és recomanable a qualsevol edat però en especial a la gent gran.

 

 

Rosa Guerrero

Els alumnes i la literatura digital

Ja ho va plantejar Laura Borràs a la seva conferència amb el títol Quan les paraules cobren vida ; la concepció de la literatura digital com a nova eina d’aprenentatge. Primerament, hem de pensar que si Laura Borràs (essent una professional de la llengua i la literatura) ho veu com una eina positiva per l’ensenyament, els alumnes també ho hem d’entrendre com un avantatge; ja que sóm un dels col·lectius més afectats.

LD 1.png

Per un banda, aquest nou mètode li dóna més dinamisme a l’estudi, per tant podem aconseguir una motivació més gran per part de l’alumnat. Imaginem-nos Don Quijote de la Mancha amb retocs digitals, penso que en ajudaria a entendre millor la gran obra literària però moltes vegades enrevessada de llegir per la seva arcaicitat. Per tant, la nova eina ens facilita l’enteniment de conceptes més abstractes creant elements més tangibles.

Per altra banda, la literatura digital apropa el món de la literatura als alumnes desde ben petits, ja que desde els primers anys d’ensenyament la literatura és una assignatura que pot espantar si no es sap transmetre bé. Això va lligat amb el desinterés per aquesta matèria en el futur.

ld2

Tanmateix, el problema que es planteja al meu cap és el dilema següent: tothom tindrà la possibilitat d’accedir a aquesta nova eina o hi haurà discriminació per motius socioeconòmics? És evident la necessitat que tothom accedeixi a aquesta eina sense haver de pagar-ne un preu i així evitar les discriminacions futures. Com a alumna penso realment que la literatura digital és una eina que complementa la literatura i la llengua, facilita la seva comprensió i és un mètode eficaç i motivador.

Finalment, s’ha desmentar que amb la literatura digital no es pretén perdre ni substituir la figura del mestre, sinò més bé complentar-la, ja que són dues figures que poden anar juntes perfectament sense necessitat que hi siguin contràries.