Aprenentatge 4.0

          Des de fa un temps, tot i que a mi no em cal aquesta titulació oficial per motius d’estudis o de feina, tenia clar que volia millorar els meus coneixements de la llengua catalana i l’estil a l’hora d’escriure. Però el que va ser una absoluta sorpresa va ser la metodologia emprada en aquestes sessions.

          N’he fet molts de cursos durant la meva carrera professional, però mai havia treballat amb l’aprenentatge cooperatiu. I ha estat tota una agradable sorpresa. Un dels aspectes principals és que tots els assistents a les sessions hem anat, des de la primera jornada, deixant anar prejudicis   i ens hem anat desinhibint. Crec que hem arribat a formar una bona pinya i la feina ha estat respectuosa i molt constructiva. Dia a dia ens hem adonat com ha millorat el nostre nivell de redacció i d’escriptura. Hem parat més compte amb l’ortografia, accents, comes, punts i punts i a part, etc. Treballant conjuntament hem revisat actes, hem jugat, hem viatjat imaginàriament,hem millorat les competències 4.0 i jo, fins i tot, m’he casat! Imaginàriament, és clar.

aprenentatge-entre-iguals-cal-formaci-especfica-o-aprenentatge-entre-iguals-9-638

          Aquest concepte de l’aprenentatge cooperatiu  inclou verbs com implicar-nos, imaginar, divertir-se, desinhibir-se, treballar, ajudar i confiar. No són els únics conceptes però crec que  em serveixen per definir les sensacions que m’ha transmès i a les quals espero haver col·laborat una mica . És una metodologia que, si ens hi capbussem, treu les millors coses que tenim com alumnes. Qui és més tímid ha d’obrir-se i  a qui és més agosarat  se’l vehicula amb les activitats i els jocs.

            Jo vaig fer els estudis universitaris ja fa força anys i la metodologia pedagògica consistia en hores i hores d’estudi memoritzant els llibres. Aquestes sessions m’han servit per aprendre a gaudir amb l’estudi i a gaudir aprenent, que no és poca cosa. A més a més, ha estat molt suggestiu poder treballar eines i xarxes socials com Twitter, Youtube, blogs,… Segur que podré aplicar-ho a altres estudis que faré. N’estic segur!!!

Anuncis

Trajectòria del curs

Han passat molts mesos des que vam començar els curs. Realment no m’hi imaginava que unes classes de llengua podrien agradar-me tant. La darrera vegada que vaig assistir a una classe de català va ser quan era adolescent i això sí era un altra època. No recordo professors de llengua que fossin tan propers amb els seus alumnes, més aviat tinc el record d’algun professor intimidant. Encara que, fent memòria, és molt possible que el problema no vingués del mestre, sinó de la falta de motivació meva per encarrilar els meus estudis. Ara ja amb una edat i amb obligacions, he tingut motivació de sobra per apuntar-me i fer el possible per tal de aconseguir el meu propòsit.  La primera classe ja apuntava maneres, els alumnes ens vam convertir directament en soldats i el professor en el nostre sergent. Va ser una presa de contacte entre nosaltres per trencar el gel. Però en Jaume aviat ens va informar del fil conductor que portaria el curs. El C2 seria un viatge en el qual viuríem una experiència des de la basant de l’aprenentatge. Penso en la metàfora que suposa el viatge darrere el paradís 4.0 ja que aquest ha esdevingut una etapa més en les nostres vides i mai la oblidarem.

Les eines de treball de les classes han sigut molt variades. Hem emprat les noves tecnologies com ara el Twitter per publicar exercicis o el blog per a textos amb més extensió. Però també hem fet treballs manuals com les postals o retalls de paper per decorar la classe. Sense oblidar-nos de la part teòrica a base d’exercicis clàssics d’omplir espais amb paraules clau o corregir textos fets pels nostres companys. Les classes han sigut molt didàctiques i amenes. Els jocs a mig matí feien que els més adormits ens espaviléssim. En resum, unes classes per gaudir-les, aprendre i viure-les.

Dory’s Team

 

IMG_20180226_140600.jpgSom el grup de submarinistes DORY’S. Actualment ens trobem de vacances a Papeete, on hi ha un dels fons marins amb més biodiversitat del planeta. El nostre grup està format per la Dory, el Dentetes, el Bob, el Sebastian i per mi, el Calamardo.

Hem aprofitat les vacances per fer una recopilació de fotos del fantàstic fons marí de la Polinèsia. Aquestes fotos formaran part d’una exposició i serviran per realitzar un treball de conscienciació de la conservació de l’ecosistema.

També farem un reportatge del fons marí de Castelldefels, per mostrar al món les conseqüències de l’impacte de l’home al medi ambient.

Una vegada reunit tot el material, la Dory impartirà xerrades a les escoles per explicar als més joves la importància del reciclatge i cura del nostre planeta.

 

PARADISOS OCEÀNICS Capítol 13

En aquest capítol, l’Aurora Bertrana ens explica la importància de la dansa per al poble polinesi i de la seva influència fins a Europa en els ritmes moderns. Ens descriu les sensacions que l’individu experimenta amb la música i manifesta la seva debilitat pel jazz. Descriu la dansa polinèsia amb ritmes primitius que encara es conserven i com aquests  s’utilitzen en cerimònies on dones de gran bellesa, pareo i el tors nu, dansen els seus ventres fins al moment culminant on acaba amb una gran orgia.

dansa papepte

 

 

Capítol 27. Batussa de negres.

A la plaça major de Fort-de-France feia molt de sol i els conductors negres dels autos de lloguer feien migdiada, tot i que en veure’ls arribar tots els xofers els havien descobert. Un dels més decidits se’ls va atansar i el preu que els va proposar els va fer comprendre que caldria discutir i regatejar. Quan van decidir separar-se i trobar un conductor raonable van veure dos xofers atansar-se, però inesperadament un nou xofer els oferia un cotxe al preu més baix. El cotxe estava una mica atrotinat, però degut al temps just que tenien es varen resignar i el van acceptar.

 

Turei “la Cortesana”

És una divina criatura, la “Reina de l’amor”, tots els maoris la coneixen . Thaití tot sencer  estima  la seva cortesana. És la Dama de les Camèlies maori, encara que Turei és una dona sana i senzilla, sense complicacions malaltisses ni literàries. Turei és mare de quatre fills, aquests nens no tenen pare. Quan arribi l’hora d’anar a l’escola, ningú els preguntarà pel seu pare i quan s’enamorin, el  seu  origen no serà un obstacle. A Oceania com més fills més honor i més joia. Encara que siguin fills d’una cortesana. Els maoris entenen la família d’una forma molt més ampla i generosa que nosaltres. Terè és el seu fill gran, fruit del seu primer amor.  Aquest fill és orgullós i egoista com el seu pare. No és un veritable polinesi. Aquest nen li fa gastar tots els diners a una botiga de modes a Papeete.  És un nen molt capritxós.

L’admirable esperit de concòrdia de les races privilegiades (L’Opinió, 26.10.1931)

Ens trobem en un episodi de la colonització oceànica, un clar exemple de revolució.

El lloctinent Cristiern va a la recerca d’una illa verge amb el propòsit de formar una colònia anglotahitiana. Comencen a instal·lar-s’hi: els “amos” són els anglesos i els “treballadors” els pobres tahitians, sota la llei moral arbitrària de “pertinença a la raça blanca”.

Esclatà una revolta unànime arrel de prendre una dona tahitiana que li donaren a un tal William. En aquesta revolta les dones dels blancs degollaren a “tots” els tahitians. En tota aquesta revolta, Smith s’estableix com a patriarca a Pitcairn (actualment l’única colònia britànica que queda a l’oceà Pacífic).

Aquest Noè protector crea una societat model, regida per un codi imaginari que respecta a tothom: dones i nins. Aquest poble nou es converteix en un paradís de virtut i concòrdia.

 

Carboneig nord-americà

El text narra les vivències d’un grup de mariners a bord d’un vaixell carboner durant el viatge direcció Cristòbal Colón. La curiositat de conèixer i recórrer una de les primeres potències mundials es barreja amb les dificultats per resistir les condicions ambientals pròpies del viatge per les Antilles: xafogor aclaparadora, lluminositat inaguantable, incapacitat de conciliar el son… Aquestes incomoditats deixen pas a la sorpresa i l’admiració en arribar al moll de carbó de la Planta Terminal de l’Atlàntic. La brutícia dels molls anteriorment visitats contrasta amb aquest moll impecable, on regna la tranquil·litat i un silenci confortable. Aquestes visions nord-americanes els acompanyaran durant el viatge camí a Oceania.

Resultat d'imatges de vaixell carboner

La higiene i els salvatges, “D’Ací i d’Allà, n. 51, gener 1930, pàg.95-110

El ministre de les Colònies de França va enviar una ordre al governador en la qual indicava que les colònies franceses del Pacífic mancaven d’higiene. A més, demanava que, amb un decret sobre higiene, posés un remei ràpid. El governador va decidir anar a fer una inspecció a l’illa per tal d’establir-ne les seves mesures. Però a l’illa es va adonar que no hi havia manca d’higiene: tothom es banyava cada dia, es canviava de roba, etc. Tot i que les úniques diferències que hi va trobar van ser les referents a les infraestructures i al nivell econòmic de la població, va dictar el decret per seguir les ordres.

capoeira_clip_image001

 

Raiatea “la Sagrada” (resum D’Ací i d’Allà, n.129, setembre 1928, pàg. 312-313)

Una tarda de maig el vaixell s’allunya plàcidament de Tahití i escoltant aventures dels mariners la protagonista s’adorm. Al matí albiren el seu destí, Raiatea. El vaixell entra a port i, encara corpresa per l’espectacle de colors, hi desembarquen. El seu destí és a l’altra banda de l’illa , una petita cabana en una petita badia. Hi van en una lleugera embarcació de vela. El lloc és cada cop més feréstec. En arribar a Hamotai, on és la seva caseta maori, els rep en Jaubert. Un cop a terra, tota aquesta perfecció es trenca amb el naufragi sobtat de l’embarcació que els ha dut fins aquí.

cabana maori