En aquest capítol, l’Aurora Bertrana ens explica la importància de la dansa per al poble polinesi i de la seva influència fins a Europa en els ritmes moderns. Ens descriu les sensacions que l’individu experimenta amb la música i manifesta la seva debilitat pel jazz. Descriu la dansa polinèsia amb ritmes primitius que encara es conserven i com aquests s’utilitzen en cerimònies on dones de gran bellesa, pareo i el tors nu, dansen els seus ventres fins al moment culminant on acaba amb una gran orgia.