Que no és perdí l’escriptura tradicional

Després de veure la ponència, “Quan les paraules cobren vida” de l’actual directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Laura Borrás, se m’ha obert un debat amb mi mateix sobre si la tecnologia aplicada a les lletres és positiva o negativa pels nostre fills .
Encara que l’exposició de la Laura Borrás és perfecta ja que està molt ben explicada i, a més, hi ha un suport d’àudio i vídeo excepcional, haig de reconèixer que m’he quedat molt preocupat perquè no m’agrada personalment que les tecnologies estiguin borrant els mètodes tradicionals.
A països, com Finlàndia, han decidit eliminar del seu programa educatiu obligatori la cal·ligrafia tradicional -la coneguda com a lletra lligada- a partir d’aquest curs 2016-2017. Així doncs, substituiran la lletra lligada per altres exercicis com aprendre a escriure en ordenador i a mà, però amb lletra de pal (separada). Tot i que Finlàndia és un referent educatiu a nivell europeu i que a Catalunya es copien moltes coses del seu programa, la meva postura, com a pare de noies escolaritzades a Catalunya, és que aixó no passi.
Tot això em fa pensar com podria ser una escola del futur, on tot sigui digital. Per tant, em faig preguntes com les següents: què passaria amb el professor, explicaria ell la matèria o ho faria una màquina, els nens escriurien i dibuixarien amb tinta, o només amb ordenador? Crec que si fos així es perdrien valors, emocions, aptituds o sentits. A més a més, els nens deixarien de ser nens i acabarien sent també màquines.
En el vídeo de la Laura Borras se’ns explica com es pot veure un conte amb un códig QR i un ordenador. Penso que amb això es perd la màgia que té un conte escrit per a un infant i la màgia que sorgeix quan els adults l’hi expliquem amb emoció.
Per finalitzar, vull dir que jo defenso els mètodes de tota la vida, encara que les noves tecnologies es puguin aplicar als nens com a eines de reforç, però no per susbtituir-les.
Que no és perdí l’escriptura tradicional!!