Els veïns de dalt

Fitxa tècnica
Direcció: Ces Gay
Autor: Ces Gay
Repartiment: Àgata Roca, Jordi Rico, Nora Navas, Pere Arquillué
Escenografia: Alenjandro Andújar
Il·luminació: Carlos Lucena
Vestuari: Anna Güell
Ajudanta de direcció: Marta Pérez
Coproducció: Teatre Romea, Elefant, Mola Produccions i Trasgo Produccions
Amb el suport de l’ICEC (Generalitat de Catalunya) i la col·laboració del Teatre La Sala de Rubí

ElsVeins

Els veïns de dalt és el debut teatral de Cesc Gay, que fins ara s’havia limitat a flirtejar amb el teatre traslladant a la pantalla gran el Kràmpack de Jordi Sànchez i el VOS de Carol López. L’arrel de l’obra és un fet real. Van ser els veïns de dalt del cineasta els que van inspirar aquesta ficció, que Gay s’ha encarregat de convertir en una comèdia àcida que reflexiona sobre la vida de parella i la sexualitat a través de dues parelles que viuen en un mateix edifici.

En un pis modern, acollidor i decorat amb bon gust l’Anna (Àgata Roca) feineja a la cuina. El Juli (Pere Arquillué) retorna a casa una vegada finalitzada la jornada laboral. L’Anna li recorda que han convidat els veïns de dalt, la Laura (Nora Navas) i el Salva (Jordi Rico) a un pica-pica. Les excuses i les estratègies del Juli per evitar la vetllada, i les referències als molests sorolls dels veïns, ens mostraran els primers problemes visibles en la parella. Després de discutir, i a un punt de telefonar els veïns per anul·lar el sopar, sona el timbre. Tot està servit perquè sigui qualsevol cosa menys un sopar tranquil entre veïns. La reunió i la revelació de les pràctiques sexuals “liberals” que mantenen els veïns de dalt portaran el Juli i l’Anna a un viatge de recriminacions i descobriments en què les dues parelles se sinceraran.

Una bona oportunitat per riure per les butxaques veient els problemes dels altres (que de vegades són també els nostres) i per ser conscients dels singulars i còmics que, com a veïns, segur podem semblar als altres si els expliquem les nostres interioritats. Cal destacar la interpretació del Pere Arquillué que broda el personatge més incòmode de l’obra. Bon teatre, en definitiva.

Marisol Lobato

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s