Jugant a ser homes llop

Per ser sincera hi ha un munt de moments memorables viscuts durant aquests set mesos de curs, però si m’haig de quedar amb un, escolliria el dia que vàrem jugar al joc dels homes llop. Ara mateix no recordo quin dia i mes eren, la veritat. El que sí recordo és que vaig riure moltíssim i que vaig tenir la sensació que tots plegats érem una colla de criatures passant una molt bona estona. Va ser un retorn a la infantesa.  Estàvem tots asseguts en rotllana, fins i tot el nostre mestre tecnològic  Jaume, amb el cap cot i els ulls tancats per no saber quin rol li havia tocat a cadascú en les cartes. Jo vaig haver de fer un gran esforç per no xafardejar perquè sinó era trampa. La nostra fantàstica becària Anna va fer de narrador/moderador i va portar la història la mar de bé. Era de dia i estàvem tots en un poble i de sobte arribava la nit i alguns dels vilatans es convertien en altres personatges molt especials. Hi havia una vident, una bruixa, una nena, un quants llops assassins, etc. L’endemà, un personatge apareixia mort i havíem d’esbrinar qui havia estat l’assassí i el rol que li havia tocat a cadascú. Va ser divertidíssim, m’ho vaig passar molt bé amb tots vosaltres, companys.

Lídia